una pluja que creua en vemell
un fictici record que mai amigra
un núvol que es busca el clatell.
Tres preguntes en el microones,
unes hores despentinades pel vent,
una buidor que pesa varies tones,
els naufragis que sofreix la ment.
Un pollastre pintant un Picasso,
un axioma amb vermella perruca,
avui amb sort tampoc amb ningú em caso.
Mil fugides diàries cap enlloc,
una idea perduda en un polític,
la manera per arriba ben lluny
és anar a poc a poc.
Dani T. D. 23/9/2021
.jpg)
.jpg)
.jpg)
No hay comentarios:
Publicar un comentario