autopistes que van a directa a la passió,
autopistes per desaparèixer
sense deixar cap rastre,
autoutopistes directes
a l'infern més diví.
Quan més distància més lliure,
quan més lliure més salvatge,
quan més salvatge més autèntic,
quan més autèntic més vital,
quan més vital més mortal.
Autopistes per oblidar un desamor tan ardent,
autopistes per naufraugar els cors,
autopistes per anar de punta a punta de l'ésser,
autopistes per donar un sentit (o 200) a la vida.
Dani T. D. 31/8/2023
que es fa preguntes,
el sentit de la vida compra el diari
en una farmàcia,
el sentit de la vida
és la mare de les paradoxes,
el sentit de la vida és compra
una bruixula.
El sentit de la vida vol entendre a Kierkegaard
mentre ens estimem com dos salvatges,
el sentit de la vida és una mentida però també és veritat,
el sentit de la vida és variable segons la melodia,
el sentit de la vida camina quan s'estira sobre el llit,
el sentit de la vida no és troba quan és busca
(però tampoc es troba quan es troba).
El sentit de la vida es cuina amb una paella, oli i un parell d'alls,
el sentit de la vida resa sota les putes bombes,
el sentit de la vida es masturba per passar l'estona,
el sentit de la vida apren que res té massa sentit,
el sentit de la vida és un premi de loteria caducat.
Dani T. D. 30/8/2023
la confusió és real,
la confusió ens respira,
la confusió és pura felicitat.
Mentre el món avança
amb la seva comèdia
sobre un desgastat escenari
farcit de ximples egoïsmes
que no porten enlloc.
Sort de la confusío,
la confusió de cada dia,
la confusió de respirar,
la confusió de la mortalitat.
Dani T. D. 30/8/2023
normalizados,
distraídos,
adormecidos,
rentablemente idiotas,
y poco (o nada) curiosos.
Nos quieren mediocres,
clasificables,
medicados,
manipulables,
influenciables.
Nos quieren simples
(pero no sencillos),
intercambiables,
sin demasiadas dudas,
creyentes a cualquier religión, nacionalismo,
equipo de furbor
o cualquier otra propanganda,
sumisos y un tanto muertos.
Nos quieren domesticados,
conformistas,
maquillados,
previsibles,
asumibles,
apáticos
pero con carisma
y sin levantar sospechas.
Nos quieren
como siempre nos han querido.
Dani T. D. 29/8/2023
y no sé lo qué busco.
Encuentro, encuentro
divino desencanto.
Ando, ando
y no sé hacia donde.
Descanso, descanso
sobre un débil destello de esperanza.
Amo, amo
pero no sé donde está mi amor.
Perdido, perdido
encuentro un eco de luz,
al fin.
Dani T. D. 28/8/2023
Les veritats d'avui
segurament seràn les mentides de demà.
Sortosament no estic segur de res,
i puc morir en qualsevol moment
o fer-me ric, i punt i seguit.
Sortosament aquesta vida és mortal,
i tampoc importa massa,
per això ja val la pena viure plenament.
Dani T. D. 28/8/2023
inventen destins absolutament
equivocats.
La vida és un somni,
un somni sortosament equivocat
en un univers equivocat.
Quan més equivocat un està
té més possibilitats de guanyar
sense necessitat de guanyar.
Vides equivocades
van a la recerca
d'una felicitat equivocada.
Avançar també és retrocedir,
i quedar-se quiet sovint
és impressindible per arribar molt lluny.
Dani T. D. 28/8/2023
es este universo fugaz
que nos inventa
desde cada latido
que nos arrastra
hacia la nada más espontanea,
Fruto del caos
es este viento
que baila por la ciudad
de los muertos vivientes,
en dónde sobrevivo yo
y mi corazón.
Fruto del caos
es este endemoniado sistema
que ya dura demasiado
desde que el ser humano
asomó la cabeza
e hizo de este mundo
un basurero cada vez más irrespirable.
Dani T. D. 27/8/2023
Mentre els polítis pacten i les platges s'omplen, aprofito les hores en l'oficina del tedi, mentre somnio despert més enllà dels vidres. Ja no aspiro a gaires coses. Però segueixo somniant ben despert per continuar jugant en el meu temps lliure (com si la possessió del temps fos una realitat. I de pas, com si la realitat fos real).
Perquè viure bàsicament és jugar.
Dani T. D. 25/8/2023
ric per fora quan ploro per dins
i es que la vida
és així de confusa,
tota una rara paradoxa.
I quan més gran em faig
menys coses entenc.
La ignorància és més evident,
però un cop reconeguda
s'obren totes les portes
cap el raonament més lliure.
No sé si m'explico,
però què importa!
Un escriu, entre altres coses,
per asbrinar què és el que pensa,
o pot arribar a pensar,
que en els temps que corren
és tot un esport de risc.
Esport dir més fort,
però no més clar.
Dani T. D. 25/8/2023
Perdut entre l'atzar i el desig
busco uns ulls enmig la foscor,
una espurna en mig de la buidor més
establerta en els limits del sistema.
Potser un gest espontani i lliure
a través del qual em permiti el luxe
de viure senzillament sense necessitat
de justificar cap acte vital.
Navegant en les aigües del temps
a través de la màscara d'aquest
jo que és un miratge més
d'aquest univers fuGaç.
Dani T. D. 24/8/2023
escric cada dia.
Escric
necessito escriure.
Escric per esbrinar
que coi és això de la vida,
escric per saber
si estic viu o mort.
Escric per inventar-me.
per no matar-me.
o per desaparèixer en cada paraula,
en cada frase,
en cada silenci que crida.
Escric
el que vull, el que sento.
No escric, d'entrada, per publicar ni per ser un esclau més
(que ho sóc) d'algún inútil ego.
Escric
i no sóc poeta, ni escriptor.
No tinc prou calers per prostituirme,
encara que faci de puta
en una office
per un sou de merda,
per contrubuïr en aquest sistema tan meravellós.
Escric
necessito escriure
no sé perquè
potser per esbrinar si té algún sentit aquesta vida tan absurda.
Dani T. D. 22/8/2023
en los bolsillos rotos del porvenir,
cuando la niebla sube
rediseñando el paisaje
más domesticado
para que todo y nada
siga, más o menos, desigual.
Para que los ojos del mar
no se acaben de limpiar,
para que los esclavos
tengan más alicientes
a la hora de sostener
el insostenible sistema
y así fomentar
la riqueza de los
cuatro hijos de la Gran Fortuna
de siempre.
A cambio tenemos
futbol, nacionalismos todo a cien,
iglesias y templos a la sinrazón de siempre,
desinformación de primera por las redes,
felicidad envasada al vacío,
guerras patrocinadas por multinacionales,
violencia eficaz y gratuita,
fantasmas en el poder,
pastillas para no pensar
ni sentir.
Bueno, lo de siempre.
¡Ay, si Sócrates levantase la cabeza!...
lo condenarían a muerte
otra vez.
Dani T. D. 22/8/2023
Dies que surten en negatiu,
ill.lusions saturades, paraules mal escrites, minuts que naufrguen,
dubtes sobre l'asfalt, rellotges suïcides, sabates descordades, cares d'arena, petons de plàstic, silencis que criden, buidors que pesen, realitats fantàstiques, cartes marcades, somnis que desfinen, portes tencades, finestres equivocades, ulls que no escolten, orelles que no veuen, ganes de res, o si, però....
En aquest dies cal esforçar-se un pèl més i riure més del que és habitual (o del que és permés). Riure per dins, mentre s'adopte un rostre seriós que vagi acord amb les circumnstàncies.
Ja que en el fons tot és comèdia, una comèdia absurda. Tantes preocupacions, tants esforços, tant amor, tant, tant i un acaba com acaba.
Dani T. D. 21/8/2023
.jpg)
potser massa calor,
però gaudeixo d'aquest temps,
mentre em refresco,
llegeixo els missatge
i vaig passant
malgrat aquest
tan criminal sistema.
Les hores s'evaporen
cap al no res,
un també s'avapora
entre la multitud,
les opinions de la plaça,
les informacions adulterades,
el teatre del món.
Fa bon dia,
potser masses missatges
sense missatge...
Dani T. D. 19/8/2023
y te olvido desde el recuerdo,
no sé qué hacer sin ti,
pero tampoco sé exactamente
que hago cuando estoy contigo.
Echo de menos cuando me abrigabas
el corazón toda la noche
entre tus húmedos labios
y mis dudas temblando
sobre tu piel de ardiente deseo.
La vida a menudo es tan absurda... pero
sus momentos bellos tiene.
Y tal vez sea mejor así,
jugando entre el misterio y el azar,
entre el tedio y la libertad,
entre la nieve y el fuego,
entre el recuerdo y el olvido.
Dani T. D. 18/8/2023
y el futuro ya es pasado,
tanta prisa
y la vida se ha esfumado.
Tanta propaganda gratuita
y las ideas ya están más que gastadas,
tanta comunicación instantánea
sin tener nada que decir.
Tanta oferta de felicidad a granel
para adulterar la alegría más espontánea,
tantas cosas que nos tienen
y el alma cada vez más vacía.
Dani T. D. 17/8/2023
però estàn en aquesta,
potser la vida és un somni
i cada somni és una vida.
Potser la vida no té massa sentit
però qui més qui menys s'inventa un.
Potser la felicitat no és tan important
per tenir una vida plàcida i tranquil.la.
Potser la veritat té part de mentida,
i la mentida és una desfeta de veritats.
Potser la clau de tot plegat,
és que no hi ha clau sense pany.
Dani T. D. 18/8/2023
¿Adulta? quina paraula més rara, pensava.
Dins se sentia el mateix nen de sempre. Encara jugavan en les seves estones lliure. Jugava a ser escriptor, i escribia histories per intentar burlar la realitat més filla de puta.
Estava encara solter o solter estava encara.
Havía sortit amb alguna que altra dona, però aquelles relacions no duraven masa. Potser perquè esperava massa, potser perquè no esperava res. O perquè els complexes i les pors no li permetien anar més enllà... En fi no sabia trobar una explicació convincent. Clar, que potser no hi havia cap explicació, com les altres coses de la vida.
Li havia faltat, i li faltava, confiança en ell mateix.
Per això escribia per adquirir confiança, o per inventar-se una.
També hi havia la maleïda disminució (o era un rotllo mental?) Una paral.lisi infantil l'havia un fet experiment mòbil o una persona singular. Encara que no es podia queixar. Caminava al seu ritme, parlaba, pensaba i dubtaba. La cordinació d'aquella manera. Bé, en el fons una persona ben normal.
És ha dir un enèsim idiota que traga les mentides de l'existència que li marca la societat més naïf o criminal, segons d'on bufa el vent.
Li seguia agradant les dones i el sexe.
Encara que no era el mateix. El desig no era tan intens com abans. Es seguia donant plaer en els vespres pensant en aquesta o en aquella. Però la intensitat i el ritme eran més pausats, no tan salvatges, potser no tan desesperats.
Valorava més les converses amb substància, les mirades misterioses, la nuesa vestida que insinua alta i sofisticada sensualitat, el silenci més sonor...
A part de tot això, el temps cada vegada li passava més de pressa.
I quan tenia temps lliure aprofitava per llegir tot el que li queia a les mans i escribia per inventar-se en altres rostres, per tenir una vida més autèntica. O tot el contrari, que també.
Ja no buscaba per les cantonades de la Desesperació més Ansiosa uns llavis encesos que le prometessin un amor d'aquells que omple la vida, la llum, el desig, el llit, les preocupacions, una meitat de l'armari, una bossa del super...
Ara gaudia sense més del dia a dia com si fos un misteri, una porta que s'obre, una màgia que evoca els miracles més inversemblants, mil batecs que encenen l'univers en cada moment, un vertigen mortal...
I no, ja no necessitava trobar cap gran amor. Potser ja el duia dins...des de sempre...
Dani T. D. 16/08/2023
A vegades tan confús
com un president en un autobús,
a vegades tan rar
com un dia completament normal.
A vegades no sé cap
a on vaig,
a vegades m'invento dos futurs
tres pretèrits i mil amants.
A vegades merda!
La vida desafina en una cançó d'estiu,
a vegades
tan idiota com sempre.
A vegades agafo un caball de cartró
i fujo a l'oest,
a vegades plou i no em mullo
i a vegades, com quasi tots els dies...
Dani T. D. 15/8/2023
me pide más liquidez,
me reclama besos sobre la almohada
y me confunde en medio
de la madrugada.
Me pide cosas que no tengo,
recelosa de mi soledad
entre el corazón y el espacio
que proporciona libertad.
Y al fin me pregunto
si alguna vez hemos sigo algo
en ese territorio tierno y confuso
poblado por el más auténtico amor.
Dani T. D. 14/8/2023
Bé, calma. Convé respirar fons, i transformar la por amb esperança, alegria, o qui sap. Potser en una enèsima excusa per riure's dels miralls on es duplica la vida.
És dilluns. L'oficina és freda, costa començar a treballar. Em pregunto per enèsima vegada, què vaig aquí? Les meves mans disimulen i teclegen informes, partes, notes de confusió com aquestes paraules.
En fi, el temps passa lentament aquí, els minuts es congelan, i el desig es confon amb l'oblit...
Malgrat tot, la vida continua. No sé sap cap on, per al cap i a la fi què importa.
Dani T. D. 14/8/2023
Dos manos que rezan abatidas,
una duda que duda de la duda,
y este sol que apuñala unos ojos.
La partida infinita tras la condena,
dos cuerpos disueltos en el placer,
unos labios cansados de escuchar,
el deseo arrugado sobre la mesa.
Un no me acuerdo entre las cenizas,
dos copas vacías sobre el miedo,
una espera despeinada en la estación,
unos besos perdidos en la memoria.
Dani T. D. 14/8/2023
prefereixo una cervesa
que em refresqui el pensament
i la companyia del moment.
M'agobia la violència
prfereixo la tolerància
ilustrada amb tocs d'ironia
per afrontar la evident fatalitat.
Em cansen les disputes
que no van enlloc,
les hores desertes
en un mar de tedi oficinista.
Dani T. D. 13/08/2023
interpretamos un papel
cumpliendo la ficción mortal del destino.
Equivocando los pasos,
cambiado de calzado
para disimular que se va algún sitio,
Arrojados al mundo sin permiso,
la suerte está echada,
la fatalidad es inhabitable.
Uno es finito y, aprende a reír
a pesar de las tormenta.
Arrojados al mundo,
nunca se llega a saber realmente nada.
La confusión es total
pero hay libros y besos,
cerveza y amistad,
dudas y alegrías,
misterio y rosas...
Dani T. D. 11/8/2023
para que uno pique.
El sistema nos vigila
sutilmente
a través de los diversos aparatos
y piensa por nosotros,
y siente por uno.
El mercado nos ofrece soluciones
a un buen precio,
con un bajo interés.
Mientras el sistema nos educa
a la manera más rentable,
más eficaz.
Sin perjuicios, sin dudas,
sin dolor, sin sustancia alguna.
Dani T. D. 11/8/2023
el futur ja ha sigut superat.
A la fi s'ha suspès el temps,
tot està civilitzadament saturat,
i en ordre.
Ja no hi ha solució,
però tampoc hi ha
cap problema.
Tot està bé.
I si no, es canvien els alogritmes.
Ja no cal reflexionar,
ja no cal sentir més del compte.
Ja estem al paradís,
ja som èssers divins.
Tot està més que bé.
I si no, a la farmàcia tenen
pastilles de tots colors.
Dani T. D. 11/8/2023
els vermells es tanquen en banda,
els liles aprenen a nedar,
els marrons es compren bufandes.
Res està clar
i clar està quasi tot.
Les astadístiques trasnmeten
les inclinacions més declinades.
Els vermells van en tren,
els liles caminen sobre les escombraries,
els marrons estimen sense mesura,
els grocs perden al poker cada dimecres.
Res està clar,
el sistema marxa tot sol:
els lladres legals controlen els fàrmacs
i l'educacío és la que és!
Dani T. D. 10/8/2023
En Tomàs tenia clar el seu vot, votaria a les esquerres, els progressistes. Encara que tenia els seus dubtes. Li tentava no votar. De fet, no seria la primera vegada. Total, tampoc era una obligació votar, era un dret. I la democracia, com va dir aquell ministre anglés que fumava puros, és el menys pitjor dels sistemes.
En el fons potser l'estat ideal és l'anarquia, però no estem preparats. Això implica que tothom es faci càrrec d'ell mateix respectant la vida dels altres com si fos la d'un Però clar, això és la mare de les utopies.
Pensava totes aquestes coses, mentre en Tomàs anava fent coses. Havia passat per la dutxa, i després d'un petit entrepà i un cafè havia anat a buscar el diari, mentre seguia dialogant amb sí mateix.
Les esquerres fan el que poden. També estàn sotmesas i/o contaminades per aquest sistema capitalista. Que en principi és un sistema que funciona, però sempre la balança es decanta més pels que tenen més poder. O sigui, més peles. I massa sovint els que tenen més peles no són els més convenients perquè la societat avanci d'una manera més humana i justa. Ai, jo què sé! És tot tan complicat... Potser haríem d'apendre dels micos. Menys lleis i més estimar-nos uns els altres. Fer l'amor, dormir, menjar, meditar, fer l'amor i escoltar a Bruce Springsteen. Per cert, parlant del Bos, quin pajaru, déu està forrat el paio. Canta al proleteriat, però...Bé, com tots...com en Sabina, per exemple, que va dir fa poc que no era tan d'esquerres com abans. M'ho crec, però també em fa una certa pena. El cap i a la fi el món és pur teatre.
Ja amb el diari sota el braç, en Tomàs va entrar en el bar La Guerrilla. Havia quedat amb la Sol a fer el vermut. Després anirien a votar i més tard a dinar. I després segurament acabarien estimant-se en la generosa geografia de la tarda.
Saborejant el vermut i unes patates braves els dos amics discutien i feien juguesques sobre qui guanyaria les eleccions.
-Quedaràn molt ajustats i hauràn de pactar. Ara és el que es porta. Mira, potser és el resultat d'un algoritme dissenyat per alguna poderosa multinacional. Perque avui en dia importa ben poc el qui guanyi. No diré que tots els partits polític son els mateixos xoriços, perquè de Vox a Sumar o als socialista hi ha un abisme. Però les decisions més importants venen ja d'asferes més altes: grups econòmics, bancs internacionals i tot el casino de merda que mou aquesta societat criminal, tan prospera i tan civilitzada. Bé, és la història de sempre, només que s'estàn esgotant els recursos naturals. Hi haurà que fotre al cap a altres planetes, satèl.lits o estacions espaials.
Això és el que pensava la Sol. Una dona de quaranta-set anys que es dedicava a fer exposicions arreu del món amb les seves grans teles. Es guanyava bé la vida. No es podia queixar. Vivia com pensaba, pensaba com parlava, i parlava sense gaires filtres però amb educació i una elegant ironia
Després de fer un glop de vermut, la Sol va continuar una estona més exposant les pinzellades del seu pensament:
-Com bé saps jo no votaré. T'acompanyaré al col.legi electoral. Total una en el fons mai està segura de votar el que vota. Tampoc tu tens ni idea del que votes, a que no? Però no ens hem de preocupar, ja que en el fons ningú té ni puta idea de res.
Acte seguit, en Tomàs va demanar dos vermuts més. El capitalisme te coses bones.
Dani T. D. 9/8/2023
Rostres de sorra
omplen les hores,
mentre el vent corra
en un etern present.
Rostres de sorra
erisonades pel mar
d'un temps imaginari
dins d'una somni real.
Rostres de sorra
passegen per la ciutat
dels desitjos fets a mida
per l'ordre més invisible.
Dani T. D. 7/8/2023
_LI.jpg)
cada dos por tres
desde la alegría más vital,
y recordar que estamos
aquí de paso,
y recordar que somos
apenas nadie.
Ponerlo todo en cuestión
de dos a cinco
soñando bien despierto
sin miedo al miedo,
a la frustración,
a la soledad,
a la muerte,
a la libertad.
Ponerlo todo en cuestión
empezando por el idiota
que asoma cada mañana
en el espejo,
para vivir sin filtro,
en directo
sin miedo a meter la pata
por enésima vez.
Dani T. 6/8/2023
cuando el ruido ya no deja
pensar con serenidad
y la vida ya es puro deterioro
neurológico.
Hay espectáculos deportivos
para distraer a la masa
y desintegrar las dudas del individuo.
Se disuelven bibliotecas
y son comprimidas en pixeles,
mientras se demoran los sueños
de libertad y belleza.
Comprar y vender
esa es la única esencia existencial
bajo el dictamen del mercado.
Si uno se permite la extravagancia
de reírse de sí mismo y en consonancia,
de los demás,
comete el riesgo de acabar en un centro
de esos para gente desautorizada
para vivir en sociedad.
Dani T. D. 4/8/2023
Un somni real.
Un somni que no és un somni, però que no deixa de ser un somni.
La vida no se si va en en serio, com deia el poeta. Crec que és una divertida broma d'un deu una mica cabronet. Perquè hi ha tanta merda que arrosseguem al llarg de la nostra tan còmica i ridícula existència... que deu ni dó.
Però malgrat tot, ja que un està en aquest món per un ics temps, el millor que es pot fer és cel.lebrar l'alegria de viure.
Ser humil.
No ser millor, ni pitjor que ningú.
Estimar sense demanar res a canvi.
Ser, o intentar ser, sempre lliure com el vent, com l'aigua.
Recordar cada dia que podem morir en qualsevol moment.
Que en el fons res importa massa, i que precisament aquesta és la grandesa de la vida.
Dani T. D. 2/8/2023
A veces el día nace
poco inspirado,
tropiezos del destinos,
canciones desafinadas,
deseos a medio gas,
palabras gastadas en el paladar,
ideologías recalentadas,
intelectuales en la pista del circo.
A veces el día nace fotocopiado,
el corazón en los huesos,
bares cerrados,
oficinas que son prisiones,
Cansancio, venenos baratos,
drogas de mierda,
suicidios a plazos,
palabras mudas,
políticos plastificados.
Dani T. D. 1/8/2023
Aquest horari és magnific, tan de bó durés tot l'any. Però és és perfecta.
Encara que, tot s'ha de dir, aquesta feina m'avorreix des de fa cert temps. I a vegades penso que hauria de ser més valent i mirar de dedicar-me al que de debó m'agrada: a pintar, a escriure, a llegir, a viure...
¿Per què no? Res és impossible. I total, la vida és només una estona.
Però la realitat més crua sempre s'imposa. O és la por? La por d'un, la por que sempre portem dins.
Perquè la vida és un instant. I és tan extranya. El temps cada vegada és més breu. I tot plegat, què?
Malgrat tot estic content d'aquest horari d'estiu. Fa calor, sí. És normal estem en agost. I son dies suaus, tendres i plàcids.
Dani T. D. 1/8/2023
A vegades m'aixeco del llit ben mort, i mort vaig a treballar perquè cal fer alguna cosa per guanyar-se el pà. I mort quedo per anar a ...
.jpg)
.jpg)
.jpg)
