Mostrando entradas con la etiqueta Dani. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Dani. Mostrar todas las entradas

martes, 17 de noviembre de 2026

NO DEJA DE SER UN SUEÑO

 Cada día

es el primer

y el último día.


Cada día

es un nuevo salto

mortal.


Cada día

es una excusa

para reír.


Cada día

se vuelve a empezar

por el principio.


Cada día

es un nuevo ejemplar

de vital transgresión.


Cada día

no deja de ser un sueño

del todo mortal.


Dani T. D. 17/11/2026

FERIDES PARAULES

        Paraules ferides 

es desagnen sobre les voreres,

paurales silenciades

que diuen moltes evidencies.


Paraules ofegades

en les veus més cridaneres,

paraules desesperades

que llencen dagues en totes direccions.


Paraules buides

inflen els discursos dels polítics buits,

paraules sordes

que mai aprenen a escoltar.


Paraules agressives

desplacen tot diàleg intel.ligent,

paraules desgastades

per les presses cibernètiques 

                                    que no van enlloc.


Paraules que curen

a través del tacte d'unes generoses mans,

paraules sense paraula

en forma d'oracions que saturen el cel.


Paraules assassines

que callen els més innocents i vulnerables,

paraules d'esperança

que mai son suficients.


Dani T. D. 17/11/2026

viernes, 13 de noviembre de 2026

EN UNA TARDE ESQUIZOFRÉNICA

           De repente,

en una tarde esquizofrénica,

me preguntaba

qué carajo es el ser.

Sí, el puñetero ser,

el que nos arrastra

por el sendero

de la vida.


¿No será el ser

al fin y al cabo

un invento

para poder 

afrontar 

el miedo

al más inmediato vacío?


Un vacío que,

por otra parte,

esta absolutamente 

libre de miedos,

y complejos.


Ese vacío 

que vive

en nuestro interior,

y que nos permite

sentir

cada momento

como si fuera

único

e irrepetible.


Dani T.D. 13/11/2026


jueves, 12 de noviembre de 2026

UNA MORTAL FICCIÓN

              El raro oficio de vivir

que, en  el fondo, 

es el único verdadero oficio,

nunca se acaba de aprender;

se escapa entre los dedos

y entre los interrogantes por los 

que va resbalando

la más perturbada razón.


El sutil oficio de vivir

se aprende caminado

a menudo contra el viento más jodido.

Se reinventa cada día

como si fuese un juego

misterioso, arriesgado y bello.


El duro oficio de vivir,

el que va matando por dentro

latido a latido,

entre amargos éxitos

y dulces fracasos

para culminar al fin a la sombra

de una mortal ficción.


Dani T. D. 12/11/2026

TIEMPOS A DESTIEMPO ENVASADOS AL VACÍO

            Palabra vacías

llenan las aceras vacías

de las ciudades vacías

en este mundo sustancialmente vacío.


Manos vacías

acarician cuerpos vacíos

desde las noches vacías

llenas de amor vacío.


Políticas vacías

aplicadas por políticos vacíos

elegidos por ciudadanos vacíos

en un sistema civilizadamente vacío.


Dani T. D. 12/11/2026

FENÒMENS ATMOSFÈRICS

          Avui no tinc el dia

però potser mai l'he tingut.

I la veritat, què més dóna,

I la veritat, quina veritat?


Suposo que la clau

és prendre-s'ho tot amb humor

començant per un mateix

i acabant per la resta de l'univers.


Cada dia que passa

tinc la sospitat de que aquesta vida,

malgrat la seva mortalitat real,

és del tot ficticia.


Dani T. D. 12/11/2025

miércoles, 11 de noviembre de 2026

DIES FALSOS

   

     Hi havien dies en que en Rubert es sentia un Rubert fals. I al sentir-se fals, el dia era fals. Aleshores en Robert anava a treballar en una oficina falsa en el polígon fals d'una ciutat falsa, d'un païs fals en un planeta fals. Planeta fals que pertanyia a un univers fugaç i falsss.

  Les hores falses relliscaven pels vidres oficinistes. Hi havia molta feina, com sempre. Però era una feina completment falsa.

  Després de la jornada laboral, en Rubert feia una cervesa (o dues) amb un amiga falsa que des de feia un cinc anys festejaven. Bé, o feien veure que festejaven. Tenien clar que, de moment no es casarien. S'estimaven de sis a vuit del vespre, mentre prenien la cervesa els dilluns, dimecres i divendres. I els caps de setmana s'estimaven la nit del dissabte al diumenge en diferents hotels repartits pel territori nacional.

 Potser algún dia anirien a viure junts. Encara que vivint cadascú en els seus respectius pisets, estaven molt bé. Però, això és una altra història que potser serà narrada en un capítol pròxim.

O qui sap.

 Ara direm que la versió falsa d'en Rubert, després de les cerveses i l'estoneta d'amor, s'acomiadava de la seva xicota falsa. I s'encaminava al super de baix del seu discret piset. Un cop a l'establiment i ja conduïnt un carro de ferro, recorria la geografia del supermercat a la recerca de productes per alimentar-se. Aquells aliments eren, com no, falsos. Després passava per caixa. Intercanviava amables i falses paraules amb Marga, la caixera. I pujava al pis.

  Un cop al pis, posava la compra a la nevera i als armaris de la cuïna. Després agafava unes olives i un gotet amb vi blanc i s'acomodava al sofà. Engegava la tele i anava directament al canal 34 on feien aquell programa d'actualitat que tan li agradava. Durant uns trenta minuts en Rubert fals es donava un bany de notícies falses. I en Robert es somreia i se sentia en pau amb el món i amb ell mateix al saber que potser un dia es despartaria deixant enrera tanta confusió existencial.

O qui sap.

  El dia següent ja tornava a ser un Robert autèntic. I era curiós, però en Rubert sempre i havia un moment del dia, en que trobava a faltar la seva identitat falsaria. I el cas és que no sabia per què. Ja que potser tota la seva vida, com moltes, era profundament falsa.


Dani T.D. 11/11/2026

martes, 10 de noviembre de 2026

DESTINOS TODO A CIEN

Naufragios matutinos
en el tren de un lunes arrugado,
mientras los elefantes
amontonan sus interrogantes
cansados y despeinados.

Destinos todo a cien
revientan las rebajas,
cuando los dueños del mundo 
anuncian el fin del mundo
por enésima vez.

Y yo te echo de menos
desde estos versos
con sabor a nostalgia en si bemol,
mientras la luna
me invita a una cerveza.

Dani T. D. 10/11/2026

jueves, 5 de noviembre de 2026

POR LAS ESQUINAS DE ESTE MUNDO

     El vacío, sutilmente, se va propagando,

se cuela en los vagones del metro,

esquivando los viajeros con sus mirada

enganchada a sus móviles con pantallas,

transmitiendo mensajes por el universo.


El vacío esta lleno de imágenes,

imágenes que ya somos tu, ella y yo.

Ellas, ellos y los otros. 


Náufragos muertos de sed.

Sed cibernética que transforma las ánimas

en simples y ansiosos consumidoras de bytes,

rebotando por las esquinas de este mundo

cada vez más virtual, superficial y vacío.


Dani T. D. 5/11/2026


miércoles, 4 de noviembre de 2026

CONFIAR EN EL CAOS

        Cal tornar a confiar en el caos,

en el desordre més lliure

on respira el gest més viltal

i desperta l'amor més pur i espontani.


Cal anar pas a pas per anar més lluny,

perdre el temps al bar i a la bibloteca,

apuntar-se a classe de petons

i viure com si cada nou dia fos el darrer.


Cal no prendre's absolutament res seriosament,

tot és transitori i flueix com l'aigua.

Així que a viure com si fos una festa,

cal jugar fins al darrer batec.


Dani T. D. 4/11/2026

BUIDOR DIVINA

    Caretes, buides per dins, recorren cada dia els deserts més virtuals.
Dissenyen, amb cura, oracions sofisticades i les envian cap a un cel pintat amb atractiva propaganda, que es propaga univers enllàààà...

  El paisatge és confús i atractiu alhora. Encara que (tot s'ha de dir) els vàmpirs de sempre, defensen les seves parceles de poder. 

  La boira més subtil i eficaç s'encarrega de que tot segueixi el seu curs entre la il.lusió i la mentida més certa. 

 I en veritat, ningú arriba saber realment res de res, començant per la seva pròpia vida mortal. Perque, qui  més qui menys, està buit per dins. Com la resta de l'univers fugaç fins arribar a Déu: pura buidor divina.


Dani T. D. 4/11/2026

EL VACÍO ES LO QUE MÁS PESA

    A menudo el vacío es lo que más pesa

y la nada, lo más profundo;

mientras los mares se secan

y los desiertos se llenan de lágrimas.


La realidad cree que es real,

el deseo viaja en coches de alquiler,

mientras los buzones se llenan de ansiedad

cultivando futuros horteras y terroríficos.


Y el vacío se propone adelgazar

pero no lo consigue, es la ley

de la paradoja en el campo

de gravedad de la nada más divina.


Dani T. D. 4/11/2026






martes, 3 de noviembre de 2026

SOCIETAT NARCOTITZADA

 

    Ens volen esclaus de les tecnologies, entre altres coses. Elles ja ens informen del que és veritablement ineressant.  A través de les xarxes socials ja ens dicten el que tenim que pensar.

   Ens volen narcotitzats, que no donem massa pel sac. D'això ja se n'encarreguen les grans farmacèutiques i els sistemes informàtics fabricant antidepressius i sofisticades plataformes paradisíaques, controlades pel sistema, clar. Per això cada vegada hi han mès psicopates governant en tots els llocs de poder.

 I Aixì ja no cal fer cap esforç de raonar per nosaltres mateixos, per fer un món més just, humà i lliure.

Ens volen individualistes. Eviten a tota costa que ens ajuntem, ens organitzem i canviem les regles del joc.

Aquest joc de gran casino que beneficia sempre als mateixos. Les quatre o cinc famílies (o tribus) que manipulen el món segons els seus interesos.

  Ens envien, através del medis i les xarxes, les notícies que els interessa.

  De tan en tan surten revolucionaris, persones interessants que proposen altres camins. Però immediatament son absorvides o assassinades pel sistema més súbtil i poderós.

El poder és molt hàbil, i molt fill de puta.

  Pessoa deia que quan regni la humanitat ja no caldrà civilització.

Però això és mol díficil que passi, ja que, en general, som uns animals cada vegada més mediocres, pertorbats i estúpids.


Dani T. D. 03/11/2026



jueves, 29 de octubre de 2026

CANÇÓ DEL PRES BEN LLIURE

         Tanco els ulls i soc lliure,

obro els ulls i estic pres.


Pres en un cos de fang i cendra,

que s'obre pas cap a la llum.


Llums que s'encenen,

llums que s'apaguen.


Els somnis em mantenen despert

entre aquesta boira que m'emboira.


No sé on vaig,

no sé d'on vinc.


A voltes sento que

aquest camí l'he fet abans.


Abans que és demà passat,

demà passat que és un enèsim record.

                         

Record d'un pres que somniava 

 que era ben lliure.


Dani T. D. 29/10/2026

EL CAOS DE LA BELLEZA

     La confusión es la esencia,

la esencia de todo y de nada.


La confusión teje todo destino,

destino que se escribe para olvidarse.


La confusión marca el compás,

el compás del corazón más confuso,

más sereno y valeroso.


La confusión es este caos,

el caos de la belleza más armónica.



Dani T. D. 29/10/2026

martes, 27 de octubre de 2026

REALITATS IMAGINÀRIES

   Un normalment s'aixeca a una hora determinada. Suposem a dos quarts de set, de dilluns a divendres. Passa pel labavo, fa pipi i es renta la cara, les mans i les aixelles. Immediatament es vesteix. I després a la cuïna pren el seu primer cafè. Finalment agafa la moxitlla amb al dinar i quatre coses més se la posa a l'esquena i enfila cap al seu lloc de treball. 

Tot això ho fa de manera automàtica. Amb naturalitat s'endisa al mar de la seva realitat tan asumida. Fa temps (massa?) que la té interioritzada i acceptada. Però i si aquesta realitat no és del tot real?

Que en veritat res és del tot real, com els somnis no son del tot somnis. 

  Paral.lelament a la realitat oficial, el protagonista (que li direm Edgard) d'aquesta històrieta, té una vida imaginària. I en aquesta existència imaginària, Edgard a vegades és un astronauta. I la seva missió és explorar la més immediata realitat.

  La Realitat és un planeta. Potser el planeta més inquietant i misteriós de tots. Un planeta amb aparent ordre i lògica. Però en veritat, un dels més caòtics del sistema solar.

  L'Edgard surt de casa vestit d'astronauta. És un vestimenta del tot sofisticada pequè ningú sospiti res. La seva tasca és la de buscar els elements principals que determinent la realitat. Sembla un  treball fàcil, però no ho és.

  Per començar, se suposa que l'Edgard cada dia fa els mateixos moviments (més o menys, és clar). I no és així, ja que cada dia l'Edgard és una mica diferent. Entre altres coses, les cel.lules que formen el seu cos es balluguen dins les seves propies fronteres (algunes moren i altres neixen), i aquests moviments alteren, des de petits canvis, la trajectòria vital de l'Egard. I això provoca que la realitat exterior s'alteri també sota la seva posta en escena.

 I aquí senyalarem que la realitat, en una porció important, és el resultat de la visió d'un mateix, en aquest cas, de l'Edgard. I pot ser modificada segons l'estat anímic del propi Edgard.

 En la realitat oficial, el lloc de treball de l'Edgard és una oficina que pertany a una empresa de calçat i d'estris esportitus. En principi, l'Edgard està satisfet amb el seu treball. Però parsonalment ja és un altre cantar, segons el dia, és clar. Encara que li agradaria una altra cosa. I per què no ho fa? Ho ha intentat, però no és fàcil. I Edgard sempre acaba optant per conformar-se. Necessita guanyar diners, tenir un sou. Així funciona la cosa, la vida civilitazada, la normalitat més establertat. O la fantasia més rutinària???

  Imaginàriament -i en les darreres setmanes- Edgard treballa en una estació espaial. Des d'allà analitza diariàment els elements, teixits i d'altres sustàncies que conformen la realitat i que ha anat recollint durant en les seves sortides a l'exterior. I cada dia arriba a conclusions diferents i del tot estimulants. Aquesta vida imàgina de l'Edgard és la que permet, d'alguna manera, que sobrevisqui a la vida real, o la que es suposa que és real.

   De fet, més que imaginàries, aquestes realitats son paral.leles. Per què les realitats (o vides) imaginàries també formen part d'un. I son tan, o més importans, com la realitat oficial d'un.

  En el fons, no val la pena amoïnarse per res. Ja que tota realitat és aparent i buida per dins. Ja que com tot, la realitat està formada d'àtoms. I els àtoms, en la major proporció de la seva massa està buida.

 I un ha de trobar la manera de navegar a través d'aquestes aparences i de la buidor més íntima i immediata. Ja que un mateix també és totalment aparent o, sigui, sustancialment imaginari.


Dani T. D. 27/10/2026

lunes, 26 de octubre de 2026

ESCAPADAS LUNÁTICAS

 Lunes ansiosos me despiertan cansado. Otra semana en la oficina, de algo hay que comer. Pero a veces... A veces no me levantaría, o me levantaría más tarde. Me inventaría de nuevo a través de un dibujo o pintura. Cruzaría la tela, burlando la más idiota realidad para siempre jamás.

QUIZÁS no se entienda nada lo que quiero decir.

Qué más da...a estas alturas... en mitad del camino. Un camino lleno de misterio y belleza. Un sendero totalmente ABSURDO, como si Dios existiera. Que tal vez exista...


Diari secret, 26/10/2026

domingo, 25 de octubre de 2026

DE NADA A NADA

 Vengo de la nada

y vuelvo hacia ella,

mientras voy cruzando

por esta delirante

neblina

que es pura comedia.


Voy a la más absoluta nada

entre la risa y el miedo,

 ansiedad y pereza.

Jugando a vivir

y no es nada fácil.


Si fuese fácil,

vivir y morir

seria un ejercicio

prácticamente

tedioso

                          e imposible


Y, a veces

lo es, aunque

a menudo

lo fácil y lo difícil

se suelen confundir.



Dani D. T. 25/10/2026

viernes, 23 de octubre de 2026

TENDENCIA AZAROSA

 Mi condición de persona 

residual

beneficia la búsqueda vital

de una mirada 

misteriosa y bella

para perfumar los días

que aun me inventant vivo.


Aunque a menudo uno sospecha

que todo esto es un sueño

accidental y oscilante,

que sigue la tendencia azarosa

de un universo fugaz.


Dani T. D. 23/10/2016

NO DEJA DE SER UN SUEÑO

 Cada día es el primer y el último día. Cada día es un nuevo salto mortal. Cada día es una excusa para reír. Cada día se vuelve a empezar po...