EVIDENCIAS COMO TEMPLOS -dejad que los niños se acerquen a mi-

 El principal enemigo de Dios son las intransigentes e inuhumanas religiones

(y sus tan asquerosos sacerdotes y obispos).

                                                                                       -Anónimo del siglo XXI.

EN LA MIDA

 La vida

és veritat

en la mida

d'una mortal

i total mentida.

 

La mentida

és vida

en la mida

d'una mortal

i total veritat.

 

La veritat

és mentida

en la mida

d'una vida

totalment mortal.

 

La mida

de la vida

és la  mentida

d'una mortalitat

totalment verídica.

Dani T. D. 20/1/2021

SÉ VALIENTE

 Sé valiente
y traiciónate a ti mismo.
No te creas demasiado
al crítico que vive

 dentro de ti,
y menos 

                                             todavía

 las opiniones

que te ladran,

                       a tus espaldas,
desde el exterior.

Vive,
huye de las caras vacías,
huye del cadáver de ti mismo.
Corre,
sólo sueña cuando estés

 bien despierto.

Camina

por tu pasado

y recuerda

el futuro

con los ojos

bien abiertos.

Sólo

procura 

ser educado,

amar y reír todo 

                          lo que puedas.

Luego,

sal disparado

hacia las estrellas.

Dani T. D. 21/1/2022

ORACIONES ADULTERADASSSS

Pobres Diablos seminaristas

 escupen al propio deseo,

masturbando el pudor

más rentable e hipócrita.

Mientras en los templos

se agitan con infantes inocentes 

   con sus

 desnudas espaldas 

                 hasta los tobillos, flotando

   entre

                    adulteradas

                         oraciones

a un cielo cada vez mas alto,

a un cielo lleno de dioses 

pervertidos

                                   y vacíos.

Mientras aquí abajo 

se llenan las calles con un tedio

cada vez más domesticado,

 moderno, rentable 

                                y cibernético.

  

Cuando al fin las opiniones

más políticamente correctas 

                                               e insustanciales 

ya viajan por fibra óptica

                        patrocinando 

                                       un día más,

la mediocridad más demócrata, conformista 

                y seminarista.

Dani T. D. 27/1/2022

CIVILITZAT I EFECTIU

      Sovint els dies li semblen el mateix dia. Però no son el mateix dia, entre d'altres coses perquè els dilluns fan olor a presses i maduixes cansades, els dimarts solen pentinar-se amb la ratlla al mig i son timíds a l'hora de demanar una enèsima copa de cava i un sonet d'en Petrarca, els dimecres acostumen a omplir les pàgines dels diàris amb una notícia realment impactant, els dijous naufraguen en un mar de petons embolicats en paper celofan, els divendres fant una mica de panxa i van el gimnàs de sota de casa, els dissabtes van al super a comprar un litre d'oxigen, i els diumenges es calcen unes botes de pell de ministre de cultura i van a comprondre poemes i cançons al Parc de Monjuïc.

 Això no vol dir que la rutina no hi sigui, i no imposi les seves directrius. Doncs, una mica de rutina és necessària per emmarcar els moviments de la vida diària.

    Acabada aquesta reflexió, agafa el barret i l'abric i se'n va camí de l'estació. Des d'allà un tren el durà a un lloc esplèndid (una mena de discreta terra promesa) ple de persones com ell que romanen assegudes unes nou hores davant d'un sol elèctric i passen l'estona fent veure que es realitzen i son moderadament felices de pertanyer a un món cada vegada més civivilitzat i efectiu.

Dani T. D. 27/1/2020

RES A GUANYAR

  Venc al cor a 

qualsevol postora
que m'enganyi
amb qualsevol promesa.

Sortosament
ja no tinc dignitat,
i no tinc res a guanyar
ni a perdre.

La vida

és massa breu

per prendre's

seriosament.

Cal ser lleuger,

saltar i ballar.

Cal no ser tan eficient

i riure sense parar.

     fins al final.

El final

que potser

         torna a ser

                   principi.

  Dani T. D. 26/1/2022

UN CASO PARANORMAL

 Como llevaba más de seis meses seguidos sumergido en un estado de plena felicidad, Luis decidió ir al psicólogo porqué aquello no podía aventurar nada bueno. A demás podía perder el puesto de trabajo, y más de una amistad ya le había amenazado seriamente con no enviarle ningún wuássap más.

  Después de una búsqueda exhausta por internet, encontró al fin el psicólogo más adecuado a su problema.

  Frente a una doctora en psicología  lincenciada por la universitat de Barcino, Luis expuso pacientemente su problema. La profesional, tras escucharle atentamente, le dijo que su caso requería medicación inmediata, y que le mandaba a la consulta de su ex-marido que era un gran psiquiatra (a pesar de ser un gran cabrón como persona, según su ex-mujer). Luis agradeció las indicaciones de aquella doctora y, se encaminó a la consulta del psiquiatra.

  Seis meses más tarde Luis ya volvía a ser una persona convencional, con sus rarezas y un par de vicios más o menos inconfesables. Al fin se reconoció un poco depre, insulso, aburrido y razonablemente un ciudadano más. 

 Por suerte ya no volvió a ser plenamente feliz nunca más. Y al fin su teléfono volvía a estar lleno de mensajes de eléctrica niebla.

Dani T. D. 25/1/2021

EGO AL DESNUDO

 El ego es una máscara,
el ego no soy yo,
el ego con dos de azúcar,
el ego caduca cada quince días.

Ego de invierno,

ego de verano,

ego con control remoto,

ego de mierda.

El ego no es nada,

el ego no es todo,

aunque a veces de cree que es la rehostia

                         y mucho más.

 La ciudad se llena de egos,

las calles se pueblan de egos,

egos del Diablo,

egos de Dios,

                             ¡egos de fruta!

Y así, 

                           de egos a brevas,

mi ego se va abriendo paso

al fin

por este sendero

hacía su propia y sublime

                                            extinción.

Dani T. D. 25/1/2021

VENGO DEL PORVENIR

 Vengo del porvenir
voy a lo esencial,
a lo que se adentra
en un bosque de voces
y silencios de luz.

Traigo varios siglos
a mis espaldas,
y me voy despojando
lentamente de las promesas
que bloquean el alma.

Mientras sigo transitando

en la búsqueda

por el misterio de la senda

de los días

con sus noches dormidas

y amadas,

entre besos y caricias

a la orilla de lo Dioses

que velan el destino

de este caos cósmico

en el azar del orden

del deseo más esencial

y apacible.

Dani T. D. 25/1/2021 

NOTABLE ÉXITO

 Mientras se vive  

también se muere
en el camino que descaminan
los pasos más insospechados.

En el ir
del devenir
por donde suele navegar
todo naufragar.

De la oscuridad

a la luz

por el tránsito transitable

de la eternidad más instantánea.

Y en el final

volver a empezar

y en el empezar, volver

a fracasar con el más

                                             notable éxito.

Dani T. D. 24/1/2022

SUAU I NUA

 La boira espessa de la realitat,
les mentides del poder,
els enganys que ens fem per alçar-nos diàriment,
les ferides secretes que amaguen les vestimentes.

Els grans presidents jugant

a les batalles de sempre

per tal de que les estadístiques

segueixen la tendència

més interessada.

Mentre jo em moro

entre quatre parets oficinistes,

recordant el sabor

de la teva dolça pell

tan suau i tan nua.

Dani T. D. 24/1/2022

EL PENSADOR CONSCIENT

 

  Joan Fuster va nèixer a Sueca, València, en novembre de 1922,  Aquest any és celebra el seu centenari. Va arribar a ser un dels grans intel.lectuals de València i Catalunya, o si es vol precisar dels Països Catalans. Va publicar diversos llibres com Nosltres els Valencia o L'home: la mesura de Totes les Coses, entre molts d'altres llibres i articles. Era un home d'una gran curiositat, amb una gran cultura i d'un profund pensament crític. Fins i tot va patir un parell d'atemptats a finals dels setenta i principis del vuitanta del segle passa a casa seva, per part de la extrema dreta. 

 Fuster era un personatge incomòde perquè convidava a pensar, s'ho qüestionava tot. Podiem dir que era descendent d'en Sòcrates. I això al poder mai li agrada, sigui del tipus que sigui.

  Era un intel.lectual a la manera de Montaine, Camús, Sartre, Unamuno, Conneti... Va aportar molt a la cultura i societat dels Països Catalans. 

     Era una persona molt conscient de la seva llengua i del seu poble. Va contribuïr el concepte de Països Catalans.

  Avui en dia Fuster està més vigent que mai, i continua sent incòmode com tota persona que es faci preguntes, que reivindiqui el pensament, la crítica i l'autocrítica. El dret d'enraonar, d'escriure i de parlar amb la pròpia llengua, o sigui qualsevol llengua.

  Si Fuster, en lloc de ser una escriptor i pensador, hagués sigut futbolista, seria tot un heroï per aquest país i hagués estat milionari i conegut arreu del món. Però com encara a dia d'avui, som un païs bastant mediocre (ei, a nivell general i estatal) doncs hi ha per llogar-hi cadires.

  Tinc entés que va morir decebut una mica de tot, però persones com ell son impresicibles per donar-nos compte que la vida és quelcom més que respirar, atendre el mòbil i no pensar massa en gairebé res.

  

  Cal llegir a persones com Fuster, encara i més que mai.

Dani T. D. 23/1/2021.

ASIMÉTRICOS ROSTROS

 Asimétricos rostros

pueblan los días vacíos
entre las siete y las once de la mañana,
cuando las prisas cogen el metro
y las urgencias van en coche.

Mientras te envío mis deseos 

más despeinados y prohibidos
por wuassap,
  cuando una espantosa y ridícula 

           corrección política
                      desorienta la alegre 

                                            anarquía del alma.

Y la vida verdadera sigue atrapada 

entre las páginas de

                    una novela olvidada
en cualquier mercadillo dominical.

Dani T. D. 20/1/2022

RESPONSABLE O DOMESTICAT CIUTADÀ

   Quan arriba dijous ja va cansat. 

S'aixeca a quarts de set del matí. Passa per la dutxa, es vesteix i pren un cafè.
Un metro ràpid i eficient el condueix al seu lloc de treball. Un cop a l'oficina, comença a fer feina al compàs del ritme dels minuts. Minuts que formaran hores. Hores que arribaran a ser vuit o nou, depén.
   No és el seu treball ideal, encara que amb els anys s'acostumat, i ara fins i tot sent un cert plaer sensual assegut en aquella cadira giratòria davant d'un mut ordenador. Sent que ocupa el seu temps en alguna cosa que no és del tot inútil. Al menys rep un sou cada més. Un sou que podia millorar (de fet tot es pot millorar). Però no es queixa, o al menys intenta no queixar-se, encara que a voltes....

  A voltes ho deixaria absolutament tot i atracaria un banc. No és tan díficil, només és qüéstió de proposar-s'ho: de ser presistent, de triar la entitat bancaria més adient, de triar les armes, de romiar si actuar sol o amb una banda, si utilitzar mitjes o caretes per ocultar el rostre, si anar pel matí o per la tarda, si anar amb furgoneta, taxi o agafar directament el metro... I en cas d'aconseguir tal propòsit, què fer amb les peles obtigudes, doncs no és tàn fàcil gastar-les....I si no, només cal un ullada els pobres desgraciats que tenen grans fortunes, i acaban suicidant-se en la piscina del xalet.

  En això que es mira el rellotge de la catonada de la pantalla de l'ordinador, i comprova que tan sols falten uns quinze minuts per plegar. L'Edgar se sent extranyament feliç. I diem extranyament perquè l'Edgar desconfia d'un estat feliç, li mareix més confiança un estat d'escepticisme vital sense masses il.lusions sensorials, o efectives, que puguin, d'alguna manera, alterar la pròpia trajectòria existencial.

 Ja fora de l'oficina se sent alliberat. Ara passarà per un bar, prendrà una cervesa i unes olives. Després passarà pel Caprabo y comprarà quatre coses i el dinar per l'endemà. I finalment anirà cap a casa, on es tancarà fins el día següent per cumplir amb el seu deure de responsable o domesticat ciutadà. Qui sap...

Dani T. D. 20/1/2022

  

ILUMINACIONES EN TERCERA PERSONA

 

Si la vida tuviera algún sentido, vivir seria practicamente imposible.

Dani T.D. 19/1/2022

DIVERTIT PAIO

 Me he creuat amb el Diable
pel carrer,
anava camí al seu despatx,
m'ha saludat amb la mà,
com sempre.

El Diable és un divertit paio,
no sé perquè té aquesta fama
de dolentot.
Potser és pura enveja,
i és que el cel està ple d'envejosos.

O ves a saber.

El Diable no és dolent.

Clar, que no és bó del tot.
I qui ho és
en aquest món tan pervers,
ple d'envejosos, fantasmes
i demés deprevats?

El Diable de tant en tant
em dóna un o altre consell,
sempre em diu que
no m'ho prengui tan seriosament
tot, que la vida s'acaba

                                     acabant.

I que no existeix

ni cap cel

ni cap infern,

que tot és pura

estratègia

de part

dels més fantasmes i poderosos

per fer por

i controlar tot aquest xou

                                    que no té cap ni peus.

Dani T. D. 19/01/2022

LO POLÍTICAMENTE CORRECTO ME LA TRAE FLOJA

 Lo políticamente incorrecto me aburre.
Lo políticamente incorrecto me la trae floja. 
Lo políticamente correcto es un atraso,
lo políticamente correcto es pura corrupción.
lo políticamente correcto es pura manipulación.
Lo políticamente correcto es un insulto a la inteligencia.

Lo políticamente correcto es un arma del sistema.

Ante todo hay que ser educado y decir gracias y por favor

en todos sitios,

escuchar más y hablar menos.

Y eso es compatible con ser libre

y decir las cosas tal y como uno las piensa

y las siente, 

y si en un momento dado hay que denunciar a los hijos de puta

de siempre,

pues se hace con toda la libertad

de expresión que uno quiera.

Los más hijos de puta SIEMPRE, SIEMPRE, SIEMPRE suelen estar arriba del todo,

son los que crean las leyes a su medida,

manipulan los medios,

son los dueños de los bancos,

y de los medios de comunicación.

Los porteros y chaperos del cielo

come niños,

encarcelan a raperos,

maltratan a las mujeres, 

y a las personas que aman como les salga

del alma.

llevan corona,

llevan uniforme y demasiadas medallas,

prohiben lenguas que no son la suya,

provocan las guerras,

patrocinan desigualdades

y otras epidemias.

Dani T. D. 18/1/2021

DIES MARINERS

  Només passar per la porta d'entrada, diu bon dia a tothom. Arriba amb pas àgil al seu lloc de treball, s'instal.la i comprova que el  mar oficinista és calmat. Potser massa i tot, per ser dilluns. Engega l'ordinador i comença a feinejar, com un pascador. Hi ha gent treballant des de casa, perquè encara el bixo transita pels carrers amb els seus collons. La normalitat no acaba de ser tota, o pel contrari, la situació comença ser massa normal.

A mort molta gent, potser massa.

  Sense anar més lluny, ell per culpa de la bestiola, va passar una neumònia. Lleu, però va estar a  set dies a l'hospitat. 

 Toca ferro cada dos per tres, no fos cas que... Clar que, quan es trabava a l'hospital i després a casa convalescent, va comprovar el que pensava: que un és fràgil. Que tot plegat la vida pot desaparèixer en  un no-res. Que el més important...Què és el més important? Aquí no sap què contestar-se, doncs tot depèn de cada moment, i del grau d'inspiració. 

   El que si que sap és que cal navegar, malgrat les tempestes i les inesperades corrents marines. Aleshores respira profundament,  deixant-se endur per aquell mar oficinista i plàcid d'aquest dilluns, a veure si arriba a bon port. O també podia naufragar en les platges de l'illa on viu una tal Nausica, que té uns ulls i unes mans que fan la vida molt més interessant i lleugera.

Dani T. D. 17/1/2021

SENSE CONFUSIÓ NO HI HA REALITAT

 

                                                                                                 Dani, gener 2022

DINAMITAR ESTE PATÈTICO YO

 Dinamitar este 

patético yo

que me recuerda 

tanto a mi.

 

Maquillar las arrugas

del espejo para 

bailar con más ligereza

 los pasos del pasado.

 

Quedarse bien quieto

de dos a cuatro

para poder avanzar

con más eficacia.

 

Aprender a cortarse

la cabeza para

pensar mejor.

 

Olvidar la belleza

de tus ojos bien desnudos

para poder quererte

más que nunca.

Aprender a reírse

de la vida y de este

mundo tan absurdo,

después de reírse

de uno mismo.

    

 

Dani T. D. 15/1/2022

MASSA FELICITAT, MASSA AVORRIMENT

 Masses president

s, masses governs,

 massa control, massa seguretat, 

massa de tot, massa de res.

Massa normalitat, massa llei,

massa bandera, massa polícia,

massa de res, massa misèria.

Massa plàstic, massa fastig,

masses cadenes, massa informació,

massa estímuls, massa excitació.

 

Massa paraula,

massa soroll,

masses opinions,

massa propaganda,

masses missatges,

massa buidor.

Massa guerra, 

massa esquerda,

massa merda,

 massa verda,

massa felicitat, 

massa avorriment.

Dani T. D. 13/1/2021

INVENTARI D'UN VENT INSTANTI (amb 2 de sucre)

 La irrealitat que ens envolta,

les paraules que inveten la veu,

la llei fantàstica de la gravetat,

la rutina de la decadència.

La melangia de la felicitat.

la rialla nerviosa de l'angoixa,

la memòria més futurista,

aquesta diària fi del món.

La mentida de la veritat,

la veritat en cada mentida.

la vitalitat més mortal,

la fugacitat de tot plegat.

Dani T. D. 13/1/2022

L'EQUILIBRI MÉS ESPONTANI

 Pas a pas
s'obren tots els camins
en la fugacitat
d'aquest univers.

Hora rera hora
es perfila
la dansa del temps
relacionant els cossos
en l'espai més fuggisser.

Els dies s'assemblen

un amb els altres,

els dies son exemplars

de llum volada

al voltat d'un far

atraien i de llimona

elèctrica.

Cada dia és un nou 

Big-Bang,

un nou principi 

per tensar les cordes

de l'espai,

   i així fer sonar, 

                                             des de

cada cor la clau clau

que afina fina

l'equilibri  més

espantani

del cosmos.

Dani T. D. 13/1/2021