martes, 30 de mayo de 2017

ALTERACIONES COTIDIANAS

Para burlar la más rutinaria costumbre
apliqué el principio de incertudumbre,
si con un par de particulas
para a ver si podía observar la simultaneación
de sus trayectòrias en la más suculenta convinación.

Porque particularmente uno,
en última instancia, no es más
que un conjunto determinado
por neutrones y electrones que
se acomodan siempre y cuando

haya una especial motivación
en leer algun libro de Paul Auster,
por ejemplo. O se se sienta sin más
a gozar de nada en especial,
simpre que una copa a mano se tenga.

Pues quizás, o lo más seguro, es
que la vida sea esa trayectoria que
precede de un movimiento azaroso
saciado de un contenido absulutamente
ameno que no importa demasiado.

Ala, me voy porque he quedado....


Resultado de imagen de particula


Dani Torralba Devesa, 30/5/2017



lunes, 29 de mayo de 2017

D'ENTRE TEMPS

Un nou  dilluns,
cares absurdament seriores
i fastigosament responsables.

Petons  a l'exili
entre idiotes pretecions
sotmeses a la neuròtica
codificació de l'esperança
més puta.

Un nou dilluns
carregat de mala hòstia
mentre l'autèntica vida agonitza en les fronteres
de la realitat més filla de Pujol

Mentre  la vida pasa
com una refredat d'entre temps,
com una epidèmia bastant inútil
que no sap d'on cordons ve,
ni a on padrots (escalivats) va.


Resultado de imagen de pebrots escalivats

Dani Torralba Devesa, 29/5/2017

jueves, 25 de mayo de 2017

SENTIT O NO

  La vida no té massa sentit però és suportable. Això, més o menys, és el que diu Cioran entre els seus aforismes. Un pot està d'acord o no. El que és interessant és que no deixa indiferent. El que està clar és que cadascú acaba fent-se amb un sentit. Tot és relatiu, hi ha qui es treu la vida perquè no troba cap sentit en viure més. Però també no trobar cap sentit, també és un alicient per viure plenament. Ja que un què fa aquí? No deixa de ser un misteri que tampoc, en el fons, té massa importància.
  Particularment a mida que em faig gran entenc menys coses. Crec que s'hauria de viure diàriment com si fos el darrer dia. De fet cada dia és el darrer. O no? Només cal engegar la tele i fer un cop d'ull i comprovar que quasi tot és mentida, començant per la mentida de la veritat. O la veritat de les mentides.
  Una de les poques coses que tinc clares és que no hi ha que prendre's res, absoluntament res, seriosament, començant per un mateix. Total, un s'acaba morint. I la mort pot venir en qualsevol moment. Un moment, que truquen a la porta. Hòsties, em costa respirar! I m'estic pixant!!.  Bé, a reveure, ja ens veurem.
O no.

      Resultado de imagen de la vida no tiene ningún sentido cioran


Dani Torralba i Devesa, 25/5/2017

lunes, 22 de mayo de 2017

¡FELIZ HASTA LOS COACHING!

   La felicidad es un estado de gracia a la que todo buen mortal aspira en ciertos momentos., es natural. Pero de un tiempo hasta parte, al menos me lo parece a mi, hay como una obsesión de estar bien siempre, de cultivar el buen rollo allá a dónde uno vaya, de aspirar a un estado WaltDysney permanente (¡y luego dicen que las drogas son malas!) . A mí eso me produce cierta náusia (evocando a Jean Paul, el tuerto). Hay días en que uno esta triste, cabreado con la puta existencia y con ganas de absolutamente de nada. Y esto no deja de ser un derecho. Hay que ser siempre educado con el prójimo (o el próximo) eso sí, ya que ¿¿¿qué culpa tiene nadie de los humores de uno???  Pero vivir no es fácil para nadie. ¿Quien ha dicho que la vida tenga que ser fácil y tenga sentido? No soy un un filosofo, ni nada por el estilo. Sólo soy un tío que se hace preguntas, seguramente todas equivocadas. A más, de esta vida nadie sale vivo, absolutamente nadie, (excepto el espabilao de Jesus, gracias!).Claro que tampoco creo en una vida más allá de la muerte, eso me produce bastante pereza.  En vivir una vez tengo más que suficiente. Pero ya que uno esta vivo tampoco hay que ser imbécil y ha de procurar hacer lo que uno le venga en gana, y si no es así, al menos soñarlo (ciertas sustáncias ayudan, considerablemente). Y no tomarse nada en serio (empezando por uno mismo, y acabando por los coaching de las narices).
 Aspirar exclusivamente a ser feliz, pase lo que pase, en esta vida lleva a la desgracia más existencial y evidente. Digo yo...

  Dani Torralba Devesa, 25/5/2017



    Resultado de imagen de jean paul sartre

viernes, 19 de mayo de 2017

UN BLUES SENSE MASSA BLUES

Si us ho dic
en sinceritat
l'assumpte
de la pàtria
bastant fluixa
me la porta.

La única 
bandera que
tolero és
aquella que 
du una calevera
i un parell
de tèbies.

Imagen relacionada

En quan
a la història,
tot és relatiu
i en molts cassos
no deixa de ser
 un conte
narrat per
un poca- solta
que va saber
guardar la roba.

Malgrat tot,
de història
se n'ha de saber
al menys una
miqueta,
per constatar
que del currículum
vitae
de la humanitat
hi ha per cagar-se
i bastant agust
quedar-se! 

Dani Torralba Devesa, 19/5/2017






jueves, 18 de mayo de 2017

UN DIA MÉS (enèssima canço absolutament idiota!!)

Una dia més m'aixeco 
em llenço de cap
per la finestra;
vaig a la recerca de qualsevol cosa,
el meu objectiu és
trobar vida abans de
que la darrera dama pàl.lida
em besi amb la seva
morada llengua.

A voltes no ho tinc
 massa clar de trobar
vida abans de la mort.
 És tot una mica
confús, un es passa
la major part del temps
currant   per
un sou que fa riure.

Mentre el temps massa
de pressa va, 
i un no sap
 el per què de tanta
pressa.

Un dia més me
n'adono que tot 
és bastant casual, 
bastant ximple,
bastant accidentat,
per no dir bastant inútil.

Un dia més cosntato
que hi ha que viure
rient fins al darrer alè,
tot el demés,
que importa tot el demés.

I quan la mort arribi,
besar-la
sense massa mànies,
qui sap
si amaga alguna sorpesa
sota les faldilles...


Resultado de imagen de la muerte riendo


Dani Torralba Devesa, 18/5/2017

miércoles, 3 de mayo de 2017

MORDIDO POR EL VIENTO


En una tarde de abril
aguas mil
me robaste el corazón
y perdí la razón.

Sí, te llevaste mi bomba
de sangre
y perdido entre sombras
de vinagre

naufragué contra el rumbo
de mi propio destino
diciendo adíos a las huellas
del camino.

Resultado de imagen de viento mordido

Aproveché entonces
para recorrer los bares
de los principales bulevares
¿los conoces?

Me hice adicto a los jarabes,
a los azares del casino,
a los juegos malabares
de las pasiones con alambre.

 Conocí el más divino infierno
olvidándome de tu nombre
desvestido para el invierno,
mordido por el viento.

Al fin agradecí aquél hurto,
sin corazón se puede vivir,
y sin razón,
ni te digo, ni te cuento.


Dani Torralba y Devesa, 

UN MOMENT, QUE M'ESTÀN TRUCANT.

 A vegades m'aixeco del llit ben mort, i mort vaig a treballar perquè cal fer alguna cosa per guanyar-se el pà. I mort quedo per anar a ...