ENÈSSIM DISCURS A LA MASSA MÉS TRANSLÚCIDA

  De cop i volta s'encarà al micròfon i va engegar el seu tan esparat discurs:

-Ciutadanes i ciutadans, gent de bé, i gent de vaca i de cabra...resumint em dirigeixo a vosaltres, poble de Xataungla. Tenim per endavant una lluita feixuga i prollongada. Feixuga perquè sense anar més lluny, lluitar cansa, i més si vens de Kansas City y si t'hi canses, pren una cadira i respira fons. Respira, omple els pulmons. Sent l'aire pur (o cigarreta) de Xataungla, l'aire que et fa únic. O única. O uniCaixa, perquè la Caixa és important. Si no fem caixa, de que serveix la llibertat de tot un poble? Bé, la llibertat sempre és importamt. Perquè sense llibertat, no es pot fer grans coses.  Arribats a aquest punt, també es poden fer petites coses.  Ja se sap amb una regadora i uns quans fems, les coses petites poden arribar a ser molt grans. Tan grans com el genial i carismàtic Cari Gran, en el seu paper en Històries de Fidadelfia. Però bé això son aigues d'un altre mar. Del mar Bàltic potser? Tot plegat és un mar de dubtes.
  I mentre la lluita,  que aquesta serà llarga, perquè entre altres coses així ho he acordat amb l'empresa de Liutes.com. Sí,els he comprat 14 mesos. En aquests mesos ens manifestarem de 3 a 7 de la tarda, de dilluns a dijous. Després anirem al mercat a fer la compra, i passarem per les botigues dels Xinos a comprar totes les banderes que tiguin per farcir als nostres balcons, finestres i façanes. També ens farem vestits de nit, perquè cal lluïr al bodi, per què l'esperit vol rotllo, unes tombarelles marranotes cada tres mesos no estàn gens malment. Ja que cada dia pot fer perdre el veritable objectiu de la nostre lluitauuuu. I aquest objectiu és tant tant tant....Hostia les 21 hores!!!!

 Aquí el president, el lider, el carrefour, el caprabo, el marxdonald... es va aturar. De cop es va notar la boca seca (o seca la boca?). Llavors va beure una mica d'aigua del bas que tenia en un racó de la taula. Quan acabà, l'omplir una altra vegada amb l'ampolla de Fontesquerda que havia al costat del got i s'el va beure sencer per segona vegada. Després, empassant saliva, tarnà a aquell discurs que no tenia cap desperdici i que faria història. I això que dubtava, perquè fer geometria aplicada o diseny relatiu, també li seduia una bona estona. En fi...
Després de posar-se bé el  ulleres, el presi va contuar el discurs.
-Necessitem força per continuar en la nostra lliuta, perquè aquest poble pugui decidir el seu futur. El futur que ja comença ara, ja. Observeu com es desperta el futur, encara que li costa lo seu el molt gandul! A cas és massa dormilega? Clar, que no m'estranya. Ahir, sense anar més lluny, va anar de festa (per la niethzche) després de veure el seu equip de futbol preferit  guanyar per treinta tres a cinc. Amb dos mugrons! És que som la hóstia! Però ara cal despertar, per això demano un café doble pel nostre futur. Ja que no hi ha temps. No hi ha temps, entre altres coses, perquè el temps és relatiu. El temps és la relació circumstancial (o not) que s'estableix entre els diferents cossos i masses celestes. I hi ha cada cos que treu el singlot (i sin glot, l'aigua es perd). Sense anar més lluny ahir vaig  coneixer el cos de bombers, i oh, UNA DIvINITAT!
  I ja per acabar us diré que quan siguem independents hi haurà cervesa fresca per a tothom, Vichi Casolà, classes gratuïtes de medicina alternativa, dapilacions de les ingles i les franques de franc, tothome i tatadone serà tan feliç (potser serà insoportable?), ningú passarà gana, ningú passarà set, i ningú sense passaport no podra passar més enllà de la frontera. No hi haurà cap lluita de classe perquè, entre al3 cosses, no hi haurà cap classe, tothom ballarà el xotis autòcton, es farà l'amor constantment i a l'estiu a l'aire lliure (amb proteció solar, evidentment), tothom serà molt i molt ric, els calers ens sortiren per tots els forats del nostre independent ésser. I no treballarà  ningú, ni jo. Bé, jo no treballo des de que vaig nèixer. Només parlo, parlo, parlo, torno a parlaaaarrrrrrrr i parlo per seduïr a la massa més translúcida, com vosaltres boniques i bonics.
  I ara perdoneu però m'han de fer una radiografia, abans però:

VISCA XATAUNGLA LLIURE!!! hosti!!!

Dani T. D. 29/3/2019

LAS PRISAS DE LA PRISA

Las prisas de la prisa

no siempre van deprisa,

mientras que  la vida de la vida

va perdiendo la propia vida

en el desvivir

de cada latir que late

el corazón;

cuando VA perdiendo la razón

en el ejercicio de cada

pensamiento

desvelando el presentiminto,

que no el resintimiento,

desde cada sentimiento

por el que miento

y al mismo tiempo mento.

A través de cada palabra

que me muda la voz

como un afónico altavoz

desde su voltio precoz

mientras el destino,

el muy cretino,

 me da una coz

en el propio porvenir

el que siempre está por venir,

pero nunca, nunca,
nunca viene

pues se entretiene

en el aquí y ahora

como una excusa

 barata, pero difusa.

CUaNDO al 
fin se 

 rompe el timón

que va marcando

 toda dirección,

y, de paso,

 la Ley de la Compensación

en el propio afan

de avazar

hacia cualquier lugar

sin apenas del sitio 

moverse, ea.

Dani T. D. 27/3/2019

TOTS I NINGÚ

Aritmètica rovellada inventa

nous paranys bucòlics

per alimentar ximpleries que escanyen

tota generosa entesa.

Mentre els escamots 

de la il.lusió més fantàstica

s'alimenten d'una repetida

història passada pel sedàs dels

mateixos interesos de sempre,

i de mai.

I els dos bàndols,

(doncs sempre son 2, o son 200?)

s'alimenten un de l'altre,
sense cap contemplació 
però amb una passió desenfrenada
que treu l'alè de cop:

Un no té escrúpols

i l'altre li sobre atractiu-victimisme.

També hi ha els anònims

que no estàn a favor

absolutament de ningún fantAsma,

els que continuen batallant
la dura vida
en el dia a dia
(o Caprabo Caprabo)

La tifa elèctrica

es reperteix a parts iguals

(i fa més pudor que mai!!):

Hi ha que no es baixa de 

l'ase, hi ha qui abussa

de tenir la llei pel mànec

empresonant idees,
i rempells adolscents;

mentre violadors
vÀmpirs anacrònims
i criminals subvencionats, campen
al seu aire entre permisos
i d'altres aixecaments 
dels càrrecs.

Des dels estaments

més establerts

es generen tibors interessades,

creAn conflictes que 

no haurien de ser conflictes.

Qui te raó???
tots i ningú.

I tot continua

més o menys com sempre,

a veure qui el té més gran,

el (n)ansionalisme, em refereixo,

mentre que els problemes

realment importants

no interessen gEns

que es ressolguin.

A 
tots ens agrada mirar-nos

al melic,
i el que tenim
més avall...

Encara que quan els

diferents bàndols 
a pilotapeu juguen,

s'oblida un absolutament

de tot i de res.

Dani T. D. 26/3/2019

TOTS I NINGÚ

Fantasmes que busquen guerra,

fantasmes que enreden al personal,

fantasmes que cerquen finançament,

fantasmes que manipulen aquest present 

tan decadedent.

Mentre la història es repeteix

com una sopa amb massa all,

com els dubtes d'un,

com la bella, i (al mateix temps)

maleïda esperança,

la que aspira a un paradís massa guai.

O qui sap.

Mentre els vàmpirs de torn

no volen deixar la poltrona

     ni per una estona,

perquè el poder vol més poder

per això s'inventen un enèssim merder

aixì mantenen content

al poble més innocent.

I si la cosa no funciona

el cap de setmana proper

és juga la Copa del Rei

de pilota peu.

 

Fantasmes jujats per altres fantasmes,

esperits lliures en presons fantasmes,

fantasmes penjant tot tipus de símbols,

fantasmes despenjant els mateixos simbols,

fantasmes exiliats en la seva pròpia fantasmada,

fantasmes en forma de dubte

 en el meu propi mirall.

 

Potser,

al cap i a la fi

tots i ningú

  som uns perfectes fantasmes..

UUUUUUU.....

 

 

.Dani T.D. 22/3/2019

A LA VELOCITAT DE LA LLUM DIÀRIA

  Sona el despertador a dos quarts de vuit. En B s'aixeca del llit tot maleïnt la llum del sol. Se'm va al lavabo El primer pipi  del día. Després agafa la roba que es posarà aquest dimecres (o és ja divendres???). Torna el lavabo, passa per la dutxa i es bateja per enèssima vegada malgrat el seu cristià ateïsme. Ja vestit, net i pentinat engega la ràdio. Una seductora i clara veu masculina:

-Segueix el judici interminable i absurd. Els partits d'extrema Treta amenacen en il.legalizar el Desig. Els de l'Esquerda tan poc saben el que son, i es buscant per Google. Els d'aquí volen l'independència pels Pastissos Cassolans. Els d'allà reclaman la Unidad pels Gelats de Coco i les Bledes Comunitàries.. Els que estàn a la gàbia per voler proclamar la La lliberat dels Captus s'han saltat la llei. Mentre hi han xorisos oficials que no estàn a la presò, perquè han llegit a Nietzche i perqué precisament estàn més enllà del bé i del xai. En fí estimants oïents seguirem informant i al mateix temps desinformant...És el nostre deure, o no. Però qué més dóna.... El mundo yira yira... Ah, per cert, avui entrevistarem al Rei de la Mafia Indiferida, el qui veritablement  mou al cotarro, el qui no es casa amb ningú, i no para quiet a casa....va de catre en carte i s'ho passa millor que ningú!!! I que ninguna...

  L'orella dreta d'en B escolta la radió, mentre una de les seves mans s'emporta una taça de cafè a la boca. El cafè és calent i una mica amarg, tal com li agrada en B.

  Minuts més tard en B ja està dins d'un tren subterrani, travesant els conductes més íntims de la ciutat. Una vegada més comprova, entre bocabadat i entusiasmat, que aquell cuc de ferro és ideal per viatjar a la velocitat de la llum, més o menys com ho fant els eletrons. De cop es dóna compte que ell mateix tan sols és un conjunt d'àtoms que per raonx x han format un cos, una massa, un ésser???. Aquest cos és ell, i de pas, la representació d'una indentitat. Un viatger de metro metropolità (amb casc transparent del tot), i també (per què no?) còsmic. 
  També en B pren consciència (per enèssima vegada?) que no és la única massa còrporia que viatge en metro.
Hi han altres cossos o masses.
  Cossos bonics, masses intel.ligents, sistemes de mol.lècules interressants que culminen en tota mena de rostres que prenen una u altra expressió. Espressió que encaixa, o no, amb la seva més immediata realitat.
La realitat que sempre depén d'un punt de vista.
Perquè hi ha tantes realitats com punts de vista.
Ara en B ja fa una estona que ha dicidit continuar viatjant a la velocitat de la llum, i així recuperar el temps perdut.
Finalment trobarà l'estat ideal que du a la vacuitat més lliure, desacomplezada i riallera.

  En B tan sols viurà somniant ben despert, sense necessitat de justificar els seus efímers punts de vista. 

Sense necessitat absolutament de res....i sense parar de riure de tot plegat.

Dani T. D. 20/3/2019

DE LES TEVES MANS

Bústies de mar

desandresen les cartes d'amor

cap a
 l'atzar dels teus bells
i tendres ulls.

Mentre la ràdio

transmet desopinions llogades,

segons el tarannà

de l'ordre més establert,

des del Palau Regular

de l'opinió pÚdica.

Jo, tan sols,

tinc ganes de dansar

i cantar al compÀs

de les teves mans.

Mentre les xarxes

socials

s'omplen d'ocellots

de tota volada,

reeiventant la realitat

més agosadara,

segons el perfil

i les intencions

de la demanda
más afamada.

Quan escric 

aquest versos

per volar lluny, 
molt lluny

de tota mena de propaganda

intransigent

i absurdament domesticada

i avorrida.

Dani T. D. 19/3/2019

PREGUNTES DE MÚLTIPLES DIMENCIONS

   És posible estar a dos llocs alhora?

Sí, és possible. Encara que primer s'hauria de veure si un està sempre on vol estar, si es que està en veritat en algún indret, població i habitació (que això potser donaria per una dotzena de volums, o tot el contrari que també podria ser).

De fet se suposa que un (o una) ocupa un espai. Un cos amb una massa x. Una massa composta essencialment d'àtoms. I aquests àtoms, diminuts sistemes solars, estàn envoltats d'electrons dansasaires (de l'escola rusa Putinova). Electrons veloços que poden estar a molts llocs a l'hora (com Déu, les màquines de coca-cola o l'administració dels EEUU). Bé, més o menys.

Els electrons son particules independents, que entren i surten dels àtoms i dels diferents cossos d'aquest univers. Agafant avions, trens, metros, vaixells, orgasmes múltiples... Canvien de sistemes atòmics. Estàn a dos o tres mons paral.lels (o per idiotes que també podria ser).

  De fet estem a molts llocs al'hora, però ho ignorem completament.

Però ignorem tantes coses....

Per batllar aquesta ignorància ens inventem constantment davant del nostre propi mirall i, per extenció, del decorat del món. I alhora anem inventant la nostra pròpia trajectòria més vital i/o atzarosa, davant de l'evidència que, no és més que  la genorisitat que ens ofereix l'espai més infinit i fugaç, maquinem tota mena d'excuses que conformen un relat que simuli certa coharencia,

vers al misteri més perceptible. I de fet mai arribem a conèixer practricament res, començant i acabant per la mentida d'arribar a ser nosaltres mateixos.

Davant d'això el més sensat que es pot fer, davant de qualsevol perplexitat, es posar-se al sevei dels propis electrons, ells si que saben el que es fant. Ells si  que han recorregut els diferents universos de punta a punta. Ells si que saben riure de tot començant per ells mateixos. Ells si que son ben lliure sense donar explicacions a ningú, absolutament ningú.


Per tot això, i d'altres coses que m'he deixat sobre la taula,
un pot estar a dos, tres i mil llocs alhora i no tornar-se del revés, tertulià,  polític...o qui sap...

Dani T.D. 18/3/2019

NO ME CONVENCE ABSOLUTAMENTE NADIE

No me convencen

ni los de aquí ni los de allí,

ni la unidad de Esparta,

ni el independentismo de Disneyworld.

Los polos opuestos

se atraen,

el Diablo es íntimo de Díos,

y al negro le sienta tan bien el blanco...

Me aburren hasta el hartazgo

todas las banderas 
por igual,

y crearme inutilemente

enemigos.

 Prefiero

los abrazos a las bofetadas.

Los besos a los escupitajos,

los chistes a los insultos,

los conversaciones a las disputas,

la fraternidad a las fronteras.

Me aburren la mayoria de los políticos:

los que creen tener siempre la razón,

los libertarios intolerantes,

los pacíficos violentos. 

Ni todos los hispanioles son tan fachas,
ni los fachas son todos ibéricos,
ni todos los polacos son separatistas,
ni los separatistas son tan catalans.

Ni los Ciudadanos son todos ciudadanos,
ni los Podemos son tan de revolucionarios,
ni los Socialistas son tan de derechas,
mientras que los Populares y los Box(eadores)
 también muerden algun
que otro anzuelo envenenado 
de su propia cosecha.

En fin, 
que casi nunca nada está claro:
la confusión sigue iluminando el camino.
El camino hasta el final,
el final que a lo mejor desemboca
en otro tan inesperado, bello
y tan desconcertante
 principio.

Dani T. D. 13/3/2019

DE L'ART I LA CIÈNCIA

Cada tres vespres

invoco el principi d'incertesa

i quan estic amb ella

també penso en tu.

És questió espontània

i també fruït

de tota una meditació

fluïda i determida.

El desig té tantes direccions,

com naufragis sobtats

que evoquen en altres

misterioses i belles disertacions.

I mentre el petons

m'evoquen la teva boca,

els seus ulls em recorden

que tota vida és instàntania.

De fet quan escric 

aquests versos,

també sóc aquelles altres mans

que ara et despullen l'ànima.

I sense masses aspiracions

s'omple el cor

i la ment de llum

en la llibertat de cada moviment

que intenta atrapar

el principi d'incertesa,
per vegada enèssima.

I mentre estic en tu

penso amb ella 

com un miracle

de l'art i la ciència.

Dani T.D. 13/3/2019

CLASSES DE "PAJARRACU"

Demòcrata silenciós,

demòcrata cívic,

demòcrata viciós,

demòcrata anímic.

Demòcrata intransigent,

demòcrata patriòtic,

demòcrata independent

demòcrata antagònic.

Demòcrata sensual,

demòcrata tigre,

demòcrata nacionalista

demòcrata vitalista.

Demòcrata a la carta,

demòcrata per cordons,

demòcrata d'Esparta

demòcrata amb durs mugrons.

Demòcrata de boquilla,

demòcrata indirecte,

demòcrata tira milles,

demòcrata sense veu.

Demòcrata per la dreta,

demòcrata per l'esquerra,

demòcrata pel centre,

demòcrata xuta i gol!

Demòcrata escèptic,

demòcrata misàntrop,

demòcrata dictatorial,

demòcrata per la gràcia de 10.

Demòcrata pacífic,

demòcrata, no em toquis el que no sona,

demòcrata, i si no penses com jo,

demòcrata, ets un fatxa di merda!

Demòcrata a plaços,

Demòcrata segons perquè,

demòcrata de divendres a diumenge,

demòcrata, a 20 euros la urna.

Demòcrata, me gusta cómo hablas,

demòcrata, porque estás como ausente,

demócrata, òndia les set,

demòcrata, fins un altra guapes.

Dani T. D. 12/3/2019

INDAGACIONS PROSPERES I BEN HUMIDES

Misteri quan desperto,

misteri quan m'adormo,

misteri quan somnio,

misteri quan naufrago.

Misteri, quan reneixo

misteri, quan em moro,

misteri quan testimo,

misteri quan ja sóc dins teu.

Misteri quan treballo,

misteri quan medito,

misteri quan et mous

misteri, entre els meus dubtes.

Misteri en cada àtom,

misteri, del meu cos d'aigua i fum,

misteri, de tot plegat,

misteri, mai arribaré a saber,

misteri, absolutament res,

misteri, i mentre ens fem feliços,

misteri, per tercera vegada

misteri, va que la nit es per nosaltres,

misteri, i la resta.

misteri, què importa la resta.

Dani T. D. Març, 2019

FUMADOR DE PARAULES

Fumant unes paraules en serenitat,

embriagant-me de la màgia

de la pròpa metàfora;

metre tot d'una, evoco a la deesa

de la reflexió.

I de pas, de la imaginació,

per així crear noves visions

que componguin noves realitats

i tractar d'anar

molt més enllà.

Encara que també el més enllà

está compost de paraules,

mots que es masteguen

o es beuen

com un vi

amb un cos considerable.

Fumant paraules

per viure amb més intensitat,

i fer del temps la densitat

corresponen a l'espai desplaçat

des del més lliure

i espontani batec.

Dani T. D. 11/2/2019

PETITS TRESORS

Buscant en el mirall

l'altre costat de la realitat.

Suposant que hi 

hagi alguna realitat,

suposant que hi 

hagi algún espai.

Cercant un nou indret

on entonar 
 el moviment

més interior i lliure,

encara que la llibertat

no sigui més

que l'eco d'un anhel

on mai s'arribi a cap 

conclusa determinació.

Trobant petits

tresors de llum

d'enamorades inquietuds

per fer ballar el misteri.

El minesteri que

ens viu per dins

per sentir els somnis

més autètincs

que dibuixem a cada pas

cap l'horitzó

més seré i alegre.

Dani T. D. 7/3/2019

PURA CIENCIA FRICCIÓN

Democracia, qué gracia,

democracia parlamentaria,

democracia por encima,

democracia, sin nada debajo.

Democracia, ¿la afonia del pueblo?

Democracia en las hurnas y sin las otras,

democracia con toga y a lo loco,

democracia, semejante ocurrencia...

Democracia, de aquella manera,

democracia, según para quien,

                  segun para qué,
                   segundo tercera,

democracia, con modales domesticados,

democracia, con leyes  a menudo caducadas.

Democracia, te deseo tanto...

democracia, que no siempre te veo y entonces me demoro.

Democracia, tan caprichosa como denostada,

democracia para tanto listo mentiéndote mano.

Democracia, ¿de verdad sabemos quien eres?

Democracia, ¿no serás nada más que un espejismo?

Democracia, la constitucional cuando la aplica, la aplica a su antojo.

democracia, ¡menos robos caperucitos!

Democracia, ¿algún día gozaremos realmente de tu presencia?

democarcia, vale más caer en gracia que ser graciosa,

democracia, otra  excusa que utiliza el poder,

democracia, para que las injusticias sean sustancialmente rentables.

Democracia, no te olvides de pretéritos realmente oprimidos,
democracia, cuando estés caminando hacia al mar 
más libre y esperanzador...

Dani T. D. 6/3/2019