martes, 31 de octubre de 2023

ÉS TOT UN MISTERI

  Vinc a aquesta oficina des de fa uns quants anys. Sempre hi ha feina, encara que procuro treure-me-la de sobre el més ràpid possible, ja que la tinc per la mà. Després aprofito per pensar amb això i allò altre. Sovint invento capítols de novel.les que algún dia escriuré. De fet, podria escriure, tinc certa facilitat. Però en les meves estones lliure prefereixo passejar prop del riu, beure llet amb Cola-cao (i un parell de dits de ginebra) i preparar-me pels últims instants de la vida. Que no sé quan serà, tant potser d'aquí una hora com d'aqui (com a molt) uns treinta anys. Perquè com deia Sòcrates viure és preparar-se per de la mort.

  No tinc gens de pressa per anar-me'n d'aquest món, però hi ha que està preparat. Un cop mort s'acaba tot d'entrada. Però mai se sap.

Clar que, d'altra banda, viure és tot un misteri.

  Un va vivint. Adquireix esperiència. Fa amistats. Té amors, amants. Però viu sol, sempre sol, malgrat tenir familia, decedència (o intens de decendència). Té bona o mala sort, o totes dues...

  De fet tothom està sol, atrapat en un cos. Un cos de fang i aigua. I por molta experiència i coneixements que es vagi adquirint al llarg de l'existència, ningú sap explicar que fem realment aquí. Què és tot això, si tot plegat té sentit la vida (o no fa falta que tingui un sentit, pot tenir més d'un, o no pot tenir cap). Si hi ha vida abans de la mort, que podria ser que sí...

  Més d'un em dirà que potser em menjo massa el coco. I és veritat, però no estic gens amargat. És més, em sento molt vital i procuro llaurar i repartir alegria per allà on vaig, precisament perquè tot és bastant confús...

  I sort que tot és confús, sino viure seria insoportable. Que de fet, a vegades ho és. Però un sempre es pot inventar de nou. Imaginar que és un altre, i adquirir noves costums. Costums que, per altra banda, acabarant sent les mateixes tonteries.

   I ara si em desculpeu, ja és l'hora de plegar. Si, en el fons no em puc quexar. Bé, si que em puc queixar, però ara s'ha fet tard i l'autobús arriba.


Dani T. D. 31/10/2023

lunes, 30 de octubre de 2023

LA BARBARIE NOS REUNIRÁ

 La barbarie se ha instalado
                                        definitivamente
                                           en nuestras vidas,

la barbarie es la esencia de toda ambición,

la barbarie está bien patrocinada

                                 por el casino mundial,

la barbarie es consecuencia de este

                                         sistema criminal.


La barbarie destruye la más necesaria

                                              diferencia,

la barbarie es un orgía patética de banderas,

la barbarie arrasa con la ternura, la belleza,

                                    la convivencia más humana.


La barbarie es la marca blanca del nuevo orden mundial,

la barbarie no conoce ni a su padre cuando estalla,

la barbarie le importa un comino la ONU,

la barbarie muy pronto nos reunirá en el cielo

                                              del infierno

                                                        de ningún lugar.


Dani T. D. 30/10/2023


CANSAT D'ESPERAR

    Cansat d'esperar 
                    un miracle,

cansat de ser jo,

cansat de crèixer,

cansat de progressar.


Cansat de desitjar-te,

cansat de suïcidar-me,

cansat de recordar futurs,

cansat d'inventar passats.


Cansat de descansar,

cansat de treballar 

             per quatre duros,

cansat de no fer res,

cansat de fer massa de cop.


Cansat de fer l'idiota,

cansat de tanta buida limitació,

cansat de tanta bandera,

cansat d'opinar sense

tenir ni puta idea de res.


Cansat de no ser guapo,

cansat de no ser tan lleig,

cansat de creure'm intel.ligent,

cansat de disimular ser jo mateix.


Cansat de caminar calçat,

cansat d'anar enlloc,

cansat d'aquesta mortalitat

 tan enganxosa,

cansat de les serioses cares.


Cansat d'esperar-te,

cansat d'esperar-me,

cansat de somniar a plaços,

cansat de no ser molt ric.


Dani T. D. 30/10/2023

A HORES D'ARA

   A hores d'ara encara dubte i no s'estima prou, malgrat el seu somriure al rostre. Somriure potser per burlar una timidesa que li maquillen els espills de la més puta realitat. Mentre encara arrosega una por que el fa aturar cada quinze dies al fons d'ell mateix.

No hi ha manera.

I això que passa dels cinquanta, però de la maduresa poc rastre. Quina decepeció... Perquè sempre torna la por, la inseguretat, el blogueig, el fantasma de la psicomotricitat... Arribat al punt, s'explica històries. Històries sense massa sentit, però que li serveixen per anar tirant. 

Continua escribint històries, versos, reflexions... Encara a vegades somnia en que és escriptor professional i viu d'escriure. Però sempre arriba el dia, un dilluns per ser més concret, i la realitat dura el desperta. I es suicida per dins sense molestar a la persona responsable, gris, normal, cavard? que el conecta amb la vida (o amb el teatre) de l'exterior.

  I a vegades també pensa si tot plegat la realitat més immediata i dura no serà una absolutat ficció. I que algún dia d'aquest despertarà per somniar de debó.


Dani T. D. 30/10/2023

BATALLES DIÀRIES

   A vegades costa aixecar-se del llit, començar una nova semana, tornar a vestir-se d'un mateix, esperar mentre se surt de casa per començar el dia.

Perquè sempre s'espera alguna cosa...

I mentres el temps corre des del ventre dels rellotges, el metro passa a l'hora. Va sense conductor, va amb llum solar. Què modern, carall!

  Entre cares extranyes i familiars a l'hora, un va cap a un destí ja una mica desgastat. L'oficina espera en un territori asfaltat, farcit de fàbriques i d'esclaus moderns i decadents. Malgrat tot, un no es pot queixar. Bé, si que pot.

 Ja, des del lloc de treball, un es fa un esquema mental per escapar d'aquesta vida.

Com fer-ho? No se sap. Imaginació. Potser agafant un troç de paper i escriure unes primer linies per provocar el destí més resol, més estúpid, més mort.

  I mentres, enllà hi ha guerres, batalles absurdes, disputes per les terres, rivalitats entre religions, ambicions idiotes... Gent que també vol escapar en pateres, vols cap a Alska, suicidis autòctons, assassinats masclistes...

Sí, escapar de tot, de thotom, de res, d'un mateix... de ningú.


Dani T. D. 30/10/2023

PRES EN UN COS CANSAT

 Pres en aquest cos cansat

arrossego l'ànima

per aquesta ciutat en runes.



Jo que no odio a ningú,

jo que no tinc una pàtria,

jo que ja estic més mort

                             que mort.


Ha caigut una enèsima bomba,

han assassinat rialles de nen,

han tenyit el cel de sang.


Jo que soc exactament com l'enemic,

jo que soc pur atzar com tants,

               jo que ja no tinc futur.


Dani T. D. 30/10/2023

domingo, 29 de octubre de 2023

LA FIESTA ESTÁ QUE ARDE

 La fiesta está que arde,

la fiesta ya es peligrosa.

Mira los cabrones que declaran la guerra,

mira los cabrones que dirigen este circo,

¡mira está mierda de humanidad!


Los días arrastran mis pasos,

los días son pura ficción mortal.

Y todo al fin es  principio,

y todo al fin es casi nada,

 casi nada ya es todo un milagro.


Mira los cabrones que nos manipulan,

miran los cabrones que nos compran,

mira los cabrones que nos pisan,

mira los cabrones que nos mean en la cara.


Dani T. D. 29/10/2023

viernes, 27 de octubre de 2023

TAL PARA CUAL

 Encara es faràn amics aquest parell.

Els dos son de dretes i nacionalistes


                                                                 Amor a primera vista?



DEJAD QUE LOS NIÑOS SE ACERQUEN A MI

 ABUSOS SEXUALES A MENORES

El Defensor del Pueblo cifra en unas 400.000 las víctimas de la pederastia en la Iglesia


                                                                                                                                    ¡Hijos del Puto Diablo!
                    
                                  (Eterna y diabólica
                                                             Iglesia Católica
dels Collons!!!!!)

PER UNA PIXERA LLIURE!

 Fes-te de la DUI!:

Dignes Urinaris Independents

(per no pixar fora de Catalunya,

marca territori)



Pixa dret, pixa asseguda, pixa lliure!


     Carles Marimón (psiquiatra de capçalera,

consulta privada Waterlou)

ASCO DE VIDA

 Este mundo sin sentido

¿Dónde va? ¿Dónde va?

Entre guerras y más guerras,

entre hambre y miseria.

 

Los unos se cabrean con los otros,

los otros se pelean con los de más allá.

Todos creen tener razón,

y al fin la catástrofe final

está más cerca que nunca.


Y yo pensando

en ti desde está desgastada

e inquietante oficina.

En fin,

¡Qué asco de vida!


Dani T. D. 27/10/2023

miércoles, 25 de octubre de 2023

UNA TEMPESTA DE BOMBES

 Sagnen les paraules,

entre una tempesta de bombes.

Les destroces son cada vegada

més grans.

I tot per

la merda de la religions,

la merda dels nacionalismes,

la merda de les races superiors

                 (encara que siguin

                         els preferits de Déu).


La història mai és repeteix,

però massa s'assembla.

La pila de morts cada vegada

és més gran.

I tot per

la merda de les enveges,

la merda de la violència,

la merda de les banderes.


¿Què passaria si tothom

s'estimés de cop i volta.

O senzillament

és respectés?


Dani T. D. 25/10/2023

martes, 24 de octubre de 2023

EVIDENCIAS IDENTITARIAS

 Carles Puigdemont recuerda que solo los discos de ABBA aseguran el reconocimiento nacional de Catalunya.

 
General Puigdamont, 
salvador (illa) de La Terra Catalana, 2023

VERDADES COMO PUÑOS

 -El tonto es el que dice tonterías

-Te equivocas Forrest, es el político el que dice tonterías. Y más si es español.



.Un tonto anónimo, 2023

UN VIENTO MISTERIOSO Y SALVAJE

 Un viento misterioso y salvaje

apuñala sombras en los charcos

que ha pintada una lluvia de sangre,

dibujando temores húmedos

en la ciudad destruida por la ambición

de los más poderosos y mezquinos.


Siempre mueren los mismos niños

con sus mismas madres, hermanas,

y ancianos, cuando el futuro se desangra

en hospitales sin luz y sin paredes,

y los perros y gatos se desgarran

por el estruendo de la miseria humana.


Dani T. D. 24/10/2023


lunes, 23 de octubre de 2023

CANCIÓN SIN DESTINO


       Dicen que el destino

es el carácter.

Y el destino, casi siempre,

suele ser

bastante idiota.

 

Dicen que el porvenir

ya está escrito,

lo que pasa 

es  que la letra

es una caligrafía pésima.


Dicen tantas idioteces,

que vaya uno

saber si realmente

el  carácter depende

de dónde diablos se dirija uno.


Dani T. D. 23/10/2023

CUESTIONES VARIABLES

 ¿Y si la realidad 

de repente

fuese real?




                               Doctor Calamar, 2000

domingo, 22 de octubre de 2023

COSES QUE NO ENTENDRÉ MAI


 Aquest conflicte entre Israel i Palestins, com tot conflicte, és complicat, per no dir bastant absurd. L'atac que va fer Hamas el passat 7 d'octubre va ser un acte terrorista, tota una salvatjada. La resposta per part a Israel a aquest atac resulta ja desproporcionada. La franja de Gaza, des de fa temps, és una mena de presó a l'aire lluire. Israel té el recolzament dels EEUU, la qual cosa és una garantía segura.

   La gravetat és que morin nens, dones, avis i gent innocent, ja siguin musulmans o jueus...

   Saber qui son el bons i quins son els dolents no és tan fàcil, per no dir empossible. Tot son interessos. Depén del punt de vista...I ja se sap, avui en dia hi han tants punts amb problemas de visió. Les òptiques cada dia tenen més feina.

¿És tan complicat conviure? El cap i a la fi, tots morirem i estem aquí de pas. I s'assemblem més dels que ens pensem. 

 Però com tot conflicte, sovint comença pel territori, per la religió, per la superioritat de les civilitzacions, pel color de la pell, per l'idioma, per diners, per les banderes, pel gust dels canalons, per la qualitat del haxis...

Qui sap... Ja tantes raons inútils per fer la guerra, per matar-se els uns els altres que el final un pensa com el genial Grouxo Marx: Pareu el món que baixo!

 Hi han coses que no entendre mai.

Tots els conflictes i les guerres son els grans fracassos de l'espècie humana. I això que ens considerem l'especie animal més inteligent. Sincerament crec que els geranis que tinc al balcó tenen més sentit comú i son més sensats. Per cert, vaig a regar-los..


Dani T. D. 22/10/2023

viernes, 20 de octubre de 2023

UNA ESPECIE RARISIMA

 Sube la marea

y baja el nivel de los políticos

tanto a la izquierda


como a la derecha,

el centro

y sus eXtremos.



Tanto aquí 

como allí,

aunque sean independientes.

lampistAs

y se pongan pendientes.


Y sepan hablar

y no digan absolutamente nada

encara que sigui en català

y estén exiliados

y sepan esperanto.



Y coman con la boca cerrada,

y no lean casi nada,

y no piensen más de la cuenta

y no tengan ni Buda idea

de política.


Por eso son políticos:

pobres han nacido

para salvar a la humanidad.

Pobres tienen un trauma

tan grande como la Estepa Siciliana..


Dani T.D. 20/10/2023

TIEMPOS ULTRAMODERNOS


      Guerra al norte,

guerra al sur,

guerra al Este,

guerra al Oeste.


Todo está revuelto,

nada está resuelto,

el mal rollo ha vuelto,

y tu ¡cuidado con lo que dices

o una hostia te suelto!


Nada está a salvo,

salvo la nada.

Sálvese quien pueda,

quien pueda permitírselo, claro.


Mundo de locos,

ya no hay dónde huir.

¿Por qué no vamos al bar?

Total, todo está bien revuelto.


Dani T. D. 20/10/2023

jueves, 19 de octubre de 2023

MANOS BORRACHAS

 Manos,

manos desnudas y mudas,

 acarician cuerpos derrotados

en medio de un océano oscuro

lleno de preguntas huérfanas

que ya no saben a donde van.


Manos,

manos náufragas,

 recorren ciegas

las avenidas de un sordo deseo

cuando la ciudad llora

de espaldas al sol.


Manos,

manos borrachas de necesidad

rezan completamente ateas

a un Dios derrotado

por tanta fe saturada

de tanto esperar 

cualquier cosa.


Dani T. D. 19/10/2023

BEN SERVIDA!

   Votis el que votis,

tant si ets un treballador o

un pobre esclau,

te la fotran igual.

Els uns perquè son els que son

i els altres, 

tres quarts del mateix.


Votis el que votis,

tant si ets un anònim ciutadà

nascut a l' Hospitalet o Istambul,

et donaràn molt per nul.

Però si sempre duus la cartera ben plena,

encara que siguis un mal partit, 

o un pretigiós criminal,

totes les portes i finistres

de cop i volta se t'obriràn.


Votis el que votis,

la merda està ben servida.


Dani T. D. 19/10/2023

JA NO QUEDA TEMPS

Ja no queda temps,
s'acaba el món,
anem al bar
o a la platja.

Ja no queda temps,
no cal que ens vestim,
podem jugar al parxís
fins a la fi.

Ja no queda temps,
però en el fons
mai hi hagut
temps practicament
              per res.

Dani T. D. 19/10/2023

TOT ÉS MENTIDA!!!

 Tot és mentida,

no hi ha ni bons ni dolents 

en les putes guerres!

Tot és mentida

des de que un s'aixeca de bon matí.


Tot és mentida

per molta veritat que hi hagi.

Tot és mentida

tampoc hi ha massa vida abans de la mort.


Tot és mentida,

els bisbes tampoc creuen en Déu.

Tot és mentida,

els polítics tampoc fan política.


Tot és mentida,

però qué més dóna...besem-nos fins el mai.

Tot és mentida

fins i tot aquest versos que ara m'escriuen.


Dani T. D. 16/10/2023

miércoles, 18 de octubre de 2023

MÓN RAR

  Món rar

amb les seves lleis rares,

amb els seus paisos estranys,

entre guerres tan ferotges

   i tan rares.



Món rar

amb un sistema rar,

amb dictadures rares

i democràcies igual de rares.


Món rar,

m'agrada aquesta dona rara,

vull viure amb ella l'amor rar,

i així ser feliços en aquest 

                                     món tan rar.


Món rar,

mentre un temps veloç i rar

va evaporant aquesta vida rara

cap a un no-res tan rar...


Dani T. D. 18/10/2023

LA TIERRA PROMETIDA

 La tierra prometida ya es un campo de batalla,

la tierra prometida ya es un gran cementerio,

la Tierra Prometida ya es un solar abandonado,

la tierra prometida ya es un campo de minas.


Y los profetas ya son unos asesinos,

y los profetas diseñan guerras 

desde sus cómodos despachos,

y los profetas están por igual en los dos bandos,

y los profetas nos enviaran a todos a la tumba común 

                    de la tan fastidiosa eternidad.


La Tierra Prometida ya es gran cementerio.


Dani T. D. 18/10/2023

martes, 17 de octubre de 2023

POBRES MÁSCARAS

 Tan sólo somos máscaras.

Máscaras heridas, máscara vacías,

máscaras rotas que se creen inteligentes, 

que se creen ¡quE son la hostia

la hOstia en barca!...


Cuando en verdad tan sólo

 somos unas máscaras de arena

rellenas de viento,

de un viento sordo y comprimido

que anhela escapar.

Sí, escapar-se de si mismo, de todo y de nada

                                                              en particular.


Tan sólo somos máscaras,

máscaras mordidas por el deseo, masticadas por el azar.

Unas máscaras locas que hablan y hablan y hablan, y hablan

y que nunca logran decir nada de nada.

¡¡¡¡NADA!!!


Tan sólo somos máscaras.

Sí, unAs máscaras muertas

que juegan a estar vivas....


Tan sólo somos unas pobres máscaras,

y gracias.


Dani T. D. 17/10/2023

NI MÉS NI MENYS QUE NINGÚ

 Cada dia entenc menys aquesta vida, aquest món.

 Perquè hi ha guerres? Per què la gent s'enfada? Per què tanta violència? Per què tanta mala llet? Per què encara hi ha fam i pobresa en moltes parts del món?

Dec ser jo qué soc un  complert engenu. Però la vida és massa curta per perdre el temps tonteries.

No ho sé...Hauríem d'esforçar-nos tots una mica per estar més alegres, per ser més amables i ajudar-nos els uns amb els altres (encara que no fòssim del mateix partit polític, ni ens agradi la mateixa música, beguda o no estiguèssim d'acord amb la independència de L'Hospitalet del Llobregat.

Hauríem de proposar-nos no pendre'ns tan seriosament que d'aquesta ningú  en surt viu.

La vida és dura per tothom. Bé, per alguns més.

S'hauria de riure més, molt més de nosaltres, d'aquest món cada vegada més complicat, més ximple... Riure de les cares serioses que volen amargar-nos l'existencia... 

Riure de les banderes, de les intolerants religions, de les ideologies obsessives, dels estats intocables, dels pobles massa orgullosos de ser ells mateixos...

  En el fons res és massa important...estem de pas...

                                             ningú és més ni menys que ningú. 


Dani T. D. 17/10/2023

LA COSA SE LÍA

 Por cualquier tontería

la cosa se lía,

por cualquier idiotez

nos mataremos antes o después.


Si Tralalá es grande,

Jehová también.

Algunos van hacia la Meca

y otros a Ikea, o al Corte Moises.


Siempre, en algún punto, por H o por B

la cosa se estropea,

y por cualquier comentario

ya se torpedea.


Si Mahoma no va a la montaña

es que llueve y se queda en casa

viendo la tele

que hoy ponen Ben-Hur en HBO.


Dani T. D. 17/9/2023


lunes, 16 de octubre de 2023

PROVOCACIÓN TEOLÓGICA

             Las religiones

 provocan

la muerte

 de Dios.


Pequeño Cioran, 2023

LA HORA DE LA VERDAD

 Llega la hora de la verdad

y los buenos no son tan malos,

y los malos no son tan guapos.


¿Pero en verdad qué es la verdad?

¿Quizás el reflejo de la duda

en la esencia de toda ilusión?


La verdad llega una vez más,

pero esta cansada del viaje

y se retira a dormir hasta quien sabe cuando.


Y otra vez los buenos

reclaman a los malos su libertad

en este inútil conflicto

de esta eterna confusión.


¿Pero quienes son los buenos?

¿Quienes son los malos?

¿Acaso no son los mismos?


Los mismos náufragos

en este gran cementerio

lleno de polvo, dudas y cansancio.



Dani T. D. 16/9/2023

¿MIS PRINCIPIOS?

 No hay duda: todos son dudas.


Dani Torrat, 2023

BAJO LAS RUINAS

 Niños bajo las ruinas,

sueños atrapados entre ruinas,

humanidad bajo las ruinas,

belleza sangrada entre las ruinas.


Miseria entre las ruinas,

dignidad entre las ruinas,

besos bajo las ruinas,

gente como tu y yo entre las ruinas.


Ruinas entre los distintos bandos,

ruinas que son las mismas ruinas,

ruina de humanidad,

ruinas, ruinas de esperanza.


¡MALDITA SEA!


Dani T. D. 16/10/2023

sábado, 14 de octubre de 2023

DÉUS ASSASSINS!

            Tantes guerres inútils i salvatges,

tanta religió estúpida!,

tantes enveges absurdes,

tantes banderes assassines.


Tants conflictes que no porten enlloc,

tantes bombes que maten a nens innocents,

tanta història de merda i sang,

tants Déus criminals!




Dani T. D. 14/10/2023



viernes, 13 de octubre de 2023

LES GANES DE VIURE JA ÉS AMOR

 

  No podia ser veritat allò que m'estava passant. Jo, Damià a punt de fer els cinquanta-u anys m'estava casant amb aquella dona intel.ligent i guapíssima. Mai és tard. 

  Tres anys abans havia llençat la tovallola. Em vaig adonar que potser  no estava fet per tenir parella. Les relacions que havia tingut fins aleshores havien sigut poques. Potser pels meus complexes: em sentia una mica monstre per la meva manera de bellugarme. Una paral.lisi cerebral infantil lleugera m'acompanyava des del naixament. O/i perquè en el fons estar sol m'encantava. No tenia la necessitat de viure amb ningú.  El que passa veia que quasi tothom tenia parella, o ex-parell. I les com les comparacions son terribles. Però inalment vaig perdre la por i vaig deixar de buscar. I d'esperar sense més. 

  A part de tot això, el desig sexual ja no era tan intents. Les dones em seguien agradant, però ara tot s'havia, diguem-ho...relaxat. Aleshores em vaig afeccionar al dibuix i a la pintura. Sí, vaig descobrir un món. Un món que m'ajudava a trobar sentit. A part, es que seguia llegint com sempre, i potser una mica més. Els llibres mai decepcionen, o no decepcionen tan com cert companyies.

Encara que ja sé que la vida no té massa sentit, però cadascú fa el que pot. I s'enganya fent temps fins que arriba la Mort.

  Quan vaig conèixer a la Clara, no em va passar pel cap casar-me amb ella. Pensava que era una dona molt lliure i divertida que tenia molta conversa i que podia arribar ser una amistat interessant. 

  Ens havíem conegut en un biblioteca. Jo buscaba llibres de no sé qui. S'empre m'han interessat diversos autors, des de Quim Monzó, passant per Flaubert i acabant per John Irving. Ella no sé que feia allà exactament, però en fi... Em sembla que vàrem ensopegar l'un amb l'altre. I ens vam disculpar a l'hora i la cosa va derivar prenent un cafè (o era unes cerveses?) al bar del costat.    I ja no vam parar de xerrar. Al cap de mesos vam passar de xerrar a fer l'amor entre converses. Allò per mi era inesperat, perquè creia que ja m'havia acomiadat defenitivament de la vida sentiment. El més curiós del cas és que conversar amb la Clar era una manera de fer l'amor amb ella. I potser la manera més apasionant.

   Mai se sap quan arribar l'amor. Mai és tard. I si l'amor mai arribar, tampoc passa absolutament res, ja que les ganes de viure ja és amor.


  Dani T. D. 13/9/2023             


A LAS GUERRAS IDIOTAS


  Humanidad idiota

 que sólo prospera 

gracias 

a las guerras idiotas.


                                                                                    .Doctor Calamar, 2023



miércoles, 11 de octubre de 2023

HAY Y HABRÁN HOSTIAS

    Siempre hay 

y habrán hostias

 para llegar e instalarse

en la Tierra Prometida.

Gracias a Dios que 

no creo en nada,

 ni tan siquiera en EuroDisney.

                                            

Dani Torrat, octubre, 2023

martes, 10 de octubre de 2023

CONVERSES NO OFICIALS (i per sort!)

  Son les 9 del vespre. Manel i Robert son al bar Miracles. Allà es reuneixen quasi cada divendres a beure cervesa i a xerrar de la vida en general o capità coronel. Son amics del barri de Santa Eulàlia de tota la vida. Companys de barra de bar i confesions vàriades.

Manel.-I que nen, como ves la situación política?

Robert.-Doncs dóna la sensació que más de lo mismo. Però  ningú segeix fent política en este pais o, invent de país.

Manel.-Ahora me he perdido.

Robert.-Doncs que ningún polític parla de crear llocs de treball de qualitat, de fer una sanitat millor, de fer un plà d'educació bó i de qualitat i que no es toqui (al menys per uns anys), de fer més per la cultura. No diuen res, o molt poc, sobre quines mesures pensen fer sobre el clima climàtic que escolta és un tema greu que ja està aquí...

Manel.-Es verdad tio Y todavía están con lo del referendúm. Hóstias, han calentao a la gente, pues que ahora dejen votar de una vez. Yo, de entrada, votaría que no a la indipendencia, auque la España que proponen ellos (incluidos los socialistas) ya me da un poco de asco la veritat. ¿Por que no se apuesta por un país que respete sus diferentes hablas y culturas? Que no sea básicamente Madrid, Andalucia y poca cosa más... Y ya de paso hacer un referéndum de si monarquía o república. ¡Y que se vayan al carajo los Borbones de una puta vez! Total, los volvió a poner Franco, ese criminal dictador que nos retraso unos cuarenta años o siglos, según el punt de vista, clar.

  Fan els primers glops del vespre. La cosa promet com sempre. L'alcohol comença a barrejar-se amb la sangs. Aquesta puja al cervell. Els pensaments van més lleugers i no busquen filtre. 

Robert.-Tens tota la rao. D'entrada jo no era endependentista, però es que ja fa massa pudor l'Estat Español dels collons! Amb el seu rei dels pabrOts, que d'acord sap parlar anglès però coi... la monarquia és una reliquia que ja està més que podrida. En el fons, si et dic la veritat a mi m'importa tres collons de mico ser Espanyol, català o mongol..Que cadascú sigui com li surti de l'ànima. La vida és molt breu per pedre el temps amb tonteries... Visca l'Anarquia! Però el que m'emprenya és que estem on estem amb aquest tema per culpa dels polítcs, principalment del PP. que no van saber resoldre la situació. Perquè si anem a mirar Catalunya té totes les carectarístiques per ser un país. Té un idioma,  una història, una bandera, fuets, cava, i els seus corruptes tu. Que també és important, no creus?

  Els dos amics van esclatar a riure. Van buidar les copes, i van demanar dos birres més.

Manel.-És verdad tio. Y los que empezaron todo esto son los político que son unos mierda, que no tienen ni idea de hacer política. Están en política para ganar pasta y enredar al personal. I nosaltres som uns idiotes que ens ho creiem tot, les seguimos votando como zombies. Claro, que de los sistema, la democracia, es el menos cabrón. Pero sigue siendo un sistema cabrón.

 Y ahí siguen insultándose y peleándose como niñatos en el Congreso de las Dis-putas. En lugar de hacer política. Pues sabes que te digo que ya no voto más. ¡VIVA LA ANARQUÍA! A BEBER, A BAILAR,  A LEER, A PELARSELA Y A REÍR HASTA EL FINAL, que a este paso nos vamos todos al carajo, COLLONS!!!

Robert-. I sino mira Rusia, mira Ukranía, mira Irsael, mira Palestina, mira México, mira Birmania, mira la Mina, mira Colombia, mira er Papa que hecho polvo está... ..Estem bojos. Nen, l'èsser humà és l'animal més fill de puta i egoïsta de tot els animals. En la proper vida serè un monobo, em dedicaré només a jugar, menjar, dormir, llegir, escoltar a The Clash i a gaudir fins que la mort em digui prou. Total la vida és tan gilipolla i breu...

 I els dos amic, com cada divendres, no van parar de riure, parlar i beure. I el demés son punyetes.


Dani T. D. 10/10/2023

viernes, 6 de octubre de 2023

MENTIDES CRIMINALS

 

 Governs que declaran la guerra a altres governs. Mentre la gent més humil i treballadora es assassinada per la cara. Papas de Roma fent discursos de pau i de merda, mentre sacerdots i bisbes s'embutxaquen diners a cabaços i violen a nens innocents. I això que se suposa que creuen en Déu, i fant el bé.

 Presidents d'arreu del món es reuneixen i negocien. Es fan la foto ficials. Somriuen i beuen luxoses aigües minerals (amb dos dits de ginebra, clar), mentre la gent més anònima lliuta, treballa per quatre quartos. Es sacrifacada per interessos econòmics, dictats pel Banc Mundial.

  Israelis i Palestins s'assessinen entre sí. No paren. Qui té raó? Potser els menys favorables. Els que no son recolzats pels més poderosos. Ai las! La història de sempre. Ningú és vol posar d'acord! Perquè? No sé sap... Diners, poder, a veure qui la té més gran... En nom d'Alà, Jesús, Moisés, la banca de EEUU, a veure qui és més cabró i assassí...

  QUIN MÓN DE MERDA!!!!!

 Continents sencers que ja son camps de batalla, infants desnutrits per la fam... Grans espais on també s'amontonen la porqueria que genera el consumisme més bèstia del resta del  món.

  És la història de sempre. Les enveges, els diners, l'egoïsme... Impera la hipocresía. Tot és mentida. Podrida mentida. Mentides criminals que naveguen per les xarxes, mentides criminals que fan girar aquest món que ja no sap on va.

¿Tan díficil és viure i deixar viure? ¿Amb tolerància, amor, genorositat i bons aliments? Si aquesta vida son dos dies ben mira't...


Dani T. D. 6/10/2023

¿POR QUÉ SERÁ?


 ¿Por qué será que a menudo los hijos de puta cada vez llegan más lejos, y la gente de puta madre se queda siempre en las últimas filas?


Pequeño Cioran, en un viernes de octubre de 2023

UN MOMENT, QUE M'ESTÀN TRUCANT.

 A vegades m'aixeco del llit ben mort, i mort vaig a treballar perquè cal fer alguna cosa per guanyar-se el pà. I mort quedo per anar a ...