però normalment no massa.
Aleshores passo com puc,
canvio les consignes,
escombro les engrunes de la darrera melangia.
Surto per entrar,
i entro per tornar a sortir.
Et truco, em busco,
t'estimo, t'ignoro,
compro loteria, llegeixo a César Vallejo,
o a Pere Quart,
li envio un wuàsap a Baudelaire,
escric una hipotètica nota suïcida.
me la toco, em trastoco,
em mato, reneixo,
em cago en 10,
em cago en 20,
no em crec absolutament res...
Viure és pura il.lusió,
i morir també.
També està l'imbècil del mirall
que, sospito que sóc jo,
però em diu
que no pot surtir
en aquest poema.
Que, just en aquests moment,
es troba de viatge,
serà cabró!
Dani T. D. 28/9/2020
.jpg)
.jpg)
.jpg)
No hay comentarios:
Publicar un comentario