martes, 29 de enero de 2019

ENTRE LA LUZ Y LA ORCURIDAD

Resultado de imaxes para oscuridad y claridadEntre la luz y la oscuridad
navego con mi alma mía,
curiosando desde la precariedad
que da toda promesa baldía.

Entre la sombra y la calridad
braman los anhelos espumosos,
mientras se va tras la habilidad
de no abandonar los sueños más hermosos.

Aquellos que iluminan la oscuridad
y suspiran desde las penurias,
sin apenas dejar la notable vacuidad
manteniendo la magia de toda vitalidad. 

Dani T. D. 29/1/2019

jueves, 24 de enero de 2019

DESTÍ ANIMAL

Resultado de imaxes para fugaz universoInventant el destí
en el camí
pas a pas
com qui està el cas
per pura casualitat
des de l'eventualitat
més accidentada,
on tota normalitat
és una accepció
des de cada regla
arreglada
i  tendrament geleda
que no glaçada,
encara que vinculada
a la recerca
del propi destí
més o menys escrit
per l'atzar
més atzarós
que no lleficós.

Això ja depèn
del contrubuent
i de l'humor
que hom o don
adopti
en cada moment.

Doncs
el recorregut
del camí
sempre
resulta ser
uns moments
momentanis
i espontanis.
Purament accidentals,
minerals
i sobretot
animalssss....

que en el fons
no tenen massa
importància,
com aquests versos
que ja naveguen
plenament
inconscients
i alegres
en aquest tan fugaç,
misteriós
i circumstancial
univers...



Dani T. D. 24 gener, 2019

martes, 22 de enero de 2019

VACÍO DECADENTE

La tarde es una idiota araña,
la oficina un absurdo purgatorio
mientras el deseo llora sobre las aceras
y los ojos de la Vida se van en otra dirección.
Resultado de imaxes para cervezaEsta tonta existencia sigue sin tener nada de sentido
mientras me muero por una fresquita cerveza.

Un año más mayor y un poco más idiota.
Siento que me estoy acercando al juicio final,
pero no tengo abogado.
¡Que más da! 
¡Me la trae foja!
Total no sé aún quÉ carajo hago aquí,
y probablemente no lo sepa nuNca.

Me acuerdo de tus labios,
 de tus manos,
 y de tu ardiente silencio
subiendo suavemente por mi espalda
y con eso ya me basta
para no enloquecer más de lo debido.
Resultado de imaxes para cervezaAún me faltan 2 horas
para largarme de este purgatorio tan frío y oxidado
en dónde  se cultiva la flor
del más inútil deber.

Mientras el invierno pinta
 los rostros helados
de esta huéfana y disecada ciudad,
y mis manos sordas
teclean un ordenador sin dueño
desde esta oficina del vacío más decadente
y  moDerno...

Resultado de imaxes para cerveza
Dani Torralba Deves, 22/1/2019

domingo, 20 de enero de 2019

TOT PLEGAT

Resultado de imagen de cavaFalses receptes per ser feliç,
insòlites receptes per estimar-te  FINS  la matinada,
imaginatives recepter per seguir qualsevol camí,
belles receptes per una metzina i dolça ben adulterada.

Lliures receptes per viure com es vulgui,
amargues receptes pes dessomniar la vida,
alegres receptes per quan em truquis,
amoroses receptes per fondra'm en la teva tan humida passió.

Tot plegat
no hi res sota al sol,
quasi tot és una cruel
enganyifa
consetida
que no te cap ni peus;

però no obstante
visca la lluna
i visca el sol.

Receptes pes continuar somniat ben despert,
receptes per no estar mai de mala hòstia,
receptes per  guanyar molts i molts calers sense treballar gens,
receptes perquè no s'acabi aquest tan tendre vespre,
ni els riures,
ni les bones lectures,
ni els petons,
ni la música,
ni el teatre,
ni les carícies,
ni la dansa,
ni les passions,
ni el cava,
 per descomptat!

Dani T, D. 20/1/2019Resultado de imagen de cava

jueves, 17 de enero de 2019

UN JUEVES SIN CABEZA

Amanece un jueves sin cabeza
y un beso cruza la calle sin mirar.
Mientres tres sueños se exilian
de todos los exilios posibles.

Se venden corazones a buen de precio,
se alquilan palabras por minutos,
se trafica a escondidas con silencios ajenos,
se secan lluvias de tres a ocho.

Y el viento con tres manos
despeina las promesas de esta
huérfana ciudad con ojos
de vampiro cabizbajo.

La felicidad se va de copas
con tres preguntas impertinentes
con sabor a limon.
Mientras una luna llena 

ya se esta maquillando
en su camerino,
preparándose para salir
a partir de las seis.

Resultado de imaxes para luna

Dani T. D, 17/1/2019

martes, 15 de enero de 2019

EXCUSAS CON SOMBRERO Y SIN CALENDARIO

Resultado de imaxes para manos en poker   Como descartando instantes que no dan más de sí. Minutos enteros con las manos en los bolsillos, como buscando una excusa. Tal vez la vida sólo sea un puñao de excusas. Excusas tontas que a lo tonto van abriendo, calles, puertas, ventanas, libros, revistas, cajones, armarios, galletas, libros, libretas, agendas, barreras,  chlicles, peservativos, bares, cervezas, cavas, vino, televisores, ordenadores, estuches, maletas. baules, bolsos, telones, sobres, cartera, coches, casas, camas, ojos,  bocas, piernas, papelinas....senderos tímidos y misteriosos que  van acercando suavemente. paso a paso.  a la muerte; esa inevitable dama que fuma Ducados, sabe jugar al póker y no para de contar chistes malos anque, de algun modo, graciocillos.
Al fin uno desaparece un dia.
O se esconde y tal vez juegue a ser otro. ¿Por qué no? La vida, al fin, es un juego. Otro enésimo juego inventado por el azar. Y lo más provable es que la vida no tenga nada de sentido.

Claro, que cada cuál le busca un sentido a la vida.
O no, QUE TAMBIÉN PUEDE SER.
Sin sentido la vida también flueye, y tal vez va molt més lleugera. Sin ningún perjucio.
Desprovista de hóstias, de obispos, de sermones, de autoridad, de malos rollos, de dobles y triples capas, de complejos, de mediocres políticos, de inútiles dioses y profetas budistas, cabalistas, cristianos, marcianos, ciudadanos brasileños que son bet seller, de etiquetas cargantes, de celos, de mierda cotidiana envasada al bacío, pero a muy buen precio...(compras uno y te regalan otro.)

En fin que estamos aquí encara, jugando a decrecer, a ser un niño para seguir soñando bien despierto. Mientras la realidad cada vegada más puta sigue haciéndonos cabronadas a cada paso..y que más da...es divertido al fin cuando pillas el tranquillo.

El deber de uno, si acaso hay algún deber en esta tan puñetera existencia, es vivir hasta el último aliento. Vivir en directo, con alegria, hasta la muerte más cachonda. Y luego, ya se verá!!!

¡Venga a soñar bien despierto y a reír hasta el final, que son 2 días!


Dani T. D, 15/1/2019


lunes, 14 de enero de 2019

EN EL MERCAT DE SANT ANTONI

Resultado de imaxes para el mercat de sant antoniRemenant llibres en el Mercat de Sant Antoni
un diumenge al matí,
el temps s'atura tot inventant un
nou espai galàctic amb infinites dimencions,
més enllà de la rutina
de l'estúpid engranatge d'existir.

Trec el nas per aquí i per allí.
Mira, aquell de la Roig
o aquest altre d'en Terenci 
mentre un del Gomez de La Serna em fa senyals
per que me l'endugui cap a casa.

ÒNDIA, un disc d'en Pink Floy
  i has vist el director d'en Periòdico?
Mentre el Capitán Trueno
i l'Agustín Goytisolo
s'en van a fer el vermut,
doncs ja toca.

La memòria es dispersa
tot evocant olors i desitjos,
pàgines inoblidables,
poemes per burlar els barrots de la medicritat més llafiscosa i gris.

Goita, un fotograma de La Tentación Vive Arriba,
mentre al costat descansa un tractat del mateix Maquiavel.
Una portada de La Muchacha de Las Bragas de Oro
em pica l'ullet des d'una cantonada,
mentre tres llibres d'en Paul Auster
em pregunten per tu
i em donen records.

Després em dóno una capa
de vermut
de dalt a baix,
i somnio ben despert
al comprovar un cop més que
segurAment
 l'autèntica vida
   tan sols es troba en els llibres
i en temples com aquest del Mercat de Sant Antoni.

Per cert he vist
al mateix Edgard Allan Poe
conviant cromos amb un tal
Pere Calders,
mentre em saludava
la mateixa Madame Bovary.

Resultado de imaxes para el mercat de sant antoni
                                        .Dani T. D, 14/1/2019.

OFICINES DE L'AVORRIMENT

Resultado de imaxes para policiaSomniant ben despert
des de les oficines de l'avorriment,
somniant batec a batec
des de la torre del deure més ximple.

Treballant per diners,
ocupació de putot legalitzat
entre els barrots d'una gàbia invisible
on es desenvolupa la normalitat
més absurdament civilitzada.

De tant en tant un gelocatil,
una copeta i un polvet
ben calculadet,
però sense massa passió
no sigui que la vida
de sobte
s'atabalés
i tot d'una perdés els papers
viVint per sobre dels seus propis batecs.

Somniant bent despert
des de les Oficines de l'Avorriment,
 des de l'exili
més interior,
no sigués que algú
s'anés de la llengua
i de cop i volta
em fés una visita
la bòfia de l'Ordre més Torracordons!!

Dani T. D. 14/1/2018

viernes, 11 de enero de 2019

ENÈSSIM CRIM

Ver las imágenes de origenAquella extranya sensacio d'irrealitat quotidiana,
quan cada instant
es fon en la realitat més perversament geomètricA;
mentre es disol l'encant MÉS inexorable:

Aquell somnieg
que resegueix
 el rastre de la bellesa i el misteri
més vital
contra la tedi més social
i mortal.

Quan per enèssima vegada
es comet el crim
en el cim 
del dia,
 de 9 del matí
a 6 de la tarda,
assassinant sense cap pietat la vida
en plena llum del día.....

sí,
com si fos un acte
totalment
normal....


Dani T. D. 11/1/2019

jueves, 10 de enero de 2019

LA TIRANIA IMPOSIBLE DE TODO DESTINO

Resultado de imaxes para orson welles
   A veces, de buena mañana, frente al espejo del lavabo interrogo al tipo que asoma tras el cristal. Un hombre que se parece demasiado a mí. Pero que no lo es, para nada. Simplemente es un reflejo. He consultado tantas cosas a ese reflejo que finje llevar mi rostro...
 Entre otra cosas le pregunto qué sentido tiene levantarse cada día a la misma hora, mear, ducharse, vestirse, afeitarse, peinarse, tomar café, pensar fugazmente en una chica que vi hace dos viernes, cargar el móvil, despedirse de las sombras que pueblan el recibidor hasta el anochecer, ponerse la chaqueta, coger las llaves, la cartera, las llaves e irse hacia la oficina: ese paraíso terrenal dónde, desde hace un par de décadas me esperan para pasar una horas lo mejor posible. Para aparcar las penas, aunque sea sobre la acera, y pasar el día tumbado en hamacas acariciando a preciosos ojos desnudos, leyendo a Cioran, Sylvia Plath y Pessoa mientras se bebe dulce néctar de los dioses. En fin descansando el cuerpo y el alma. ¡Hóstias, qué tarea más ardua!
          Y no esperar nada más....Absolutamente nada...
  ¡QUE MÁS QUISIERA UNO!

   Claro, que hay otras veces que uno se cuestiona si el reflejo del espejo no será una especíe de vigilante. Un vigilante amargado que controle nuestro destino, hipnotizando al usario a base de ordenes muy sutiles, auque sustancialmente tajantes.
-Vigila con salirte de las pautas marcadas. Esta bien que aspires a la felicidad, pero no te pase de listo. Cada cuál interpreta un papel en esta vida. La mayoría de mortales dessempeña un papel como figurante, lo dijo el gran Orson Welles. Y a tí te gusta Orson Welles ¿O no, mamón?
  ¡Es más cabrón mi espejo!
  En fin. Hay que tomárselo con calma, total esta vida no deja de ser un sueño. Y lo más probable es que el rostro que cada mañana asoma en el espejo, este realmente vivo. Mientras que un servidor sólo sea un irrisorio reflejo, una sombra que pasa y sueña que está viva.
Me voy, una chica tras el espejo me reclama.

                                                               Dani T. D, 10/1/2019

miércoles, 9 de enero de 2019

SIN NADA DE DIGNIDAD, Y CON TODA LA DIGNIDAD DEL MUNDO...

Resultado de imaxes para CALAVERA QUE RÍEA veces la felicidad es tan desgraciada....

Afortunadamente casi nada tiene sentido... Casi todo parece soportable


La felicidad como Díos o el suicidio, son estados de inspiración...


Morir sólo es cuestión de tiempo

 Dios y el Diablo provocaron la lucha de clases

Toda historia es un cúmulo de excusas para paliar el vacío más exitencial (o comercial).

No hay salvación posible...afortunadamente.

Y yo que creía que uno prosperaba....

Las nuevas tenólogias nos hacen más inteligentes. Estupidamente hablando, claro.

Ahora que nadie me escucha no sé qué idiotez más decir.

Este gran manicomio que se llama civilización....
Este gran cementerio que se llama progreso...
Este gran basudero que se llama libre mercado....

La nostalgia es práctica sólo si se proyecta hacia el futuro.

Cualquier frase mediantemente bien construïda puede pasar como un pesamiento notablemente profundo.

El futuro casi siempre nos quedará en la espalda.

Humanismo y feminismo es practicamente lo mismo.

Perder el tiempo es otra manera de aprovecharlo...

Que exista o no Díos, eso es lo de menos...

Pasión siempre, hasta para tomar café.

Sin pasión la vida se desvive.

Me contradigo en salud y siempre que puedo.

Toda religión es poder y el poder suele corromper

Toda religión adultera el concepto de Díos.

La nada y Diós son sinónimos.

Somos animales políticos. Y los políticos animales salvajemente mitológicos en potencia

Sólo fracasando se saborea el verdadero exito.

Cualquier  imbécil puede escribir, lo sé por experiéncia

Las ideologias acaban por pudrir sus propias ideas

Los gobiernos tendrían que estar formados por matemáticos, payasos y filósofos

Vida, ese estado de divina y transitoria confusión....

Más allá de la muerte, a lo mejor vuelve a terciarse esta misma vida.

Una vez muerto, igual vaya a Disneylandia.

Sólo somos átomos, y con eso basta

Todo conocimiento se sustenta en su propia ignorancia



Dani T. D. 9/1/2019


martes, 8 de enero de 2019

FRAGMENTS D'UNA SONADA REVOLTA

Resultado de imaxes para Libros y palabras volando Quasi ningú se'n recorda..
però pels voltants dels anys setanta del segle passat totes les paraules d'aquest món nostre van declarar-se en vaga indefiinida. Les paraules van escapar-se  de tots els idiomes, de tots els llibres, de tots els diàlegs, de tots els monòlegs, de totes les receptes de cuïna, de tots els discursos polítics, de totes les promeses, de totes les oracions, de totes les declaracións d'amor i de renta...i més coses que posades en aquestes lineas seria tota una clara invitació a l'eternitat. I això seria molt fatigós, ja que veus savies diuen que l'eternitat és una cosa totalment espantosa i gens recomenable.
   Les paraules es van tancar en un xalet que es trobava a Cambrils front el mar. Allà, dins d'aquella edificació van redactar unes urgents revindicacions dirigides als principals governants del món,  que aquests ja es preocuparien de difundir a les seves respectives poblacions. Aquests principals països eren tres (o quatre?): els Estats Units, Rusia, la Xina i provablement Andorra (o era l'Alt Emporda?)
Bé, qué més dóna...
  Les paraules revindicaven més contingut i  profunditat en l'utilització del seu us.
Que siguessin més independents i, d'alguna manera, poguessin agilitzar i enfortir més el pansament i part dels sentiments
Que s'utilitzensin sense por ni cap mena de complexes
La llista continuava amb altres tantes peticions...

  Aquells tres governats es van encarregar de recullir aquelles reivindicacions i comunicar-les als governats dels restants països. L'ONU va d'organitzar unes renions amb representants de tots els països del món per tal d'arreclar aquell  crisi paraulística de tipus mundial.
Mentre la gent estava absolutament desbordada. No es  podia fer res, re de re... Un s'havia de comunicar a través de tot tipus de sons, crits, gestos, gemecs, mimíca, silenci, expressions facils, mueques, sorolls, olors.... Es va passar malament ja que, entre altres coses, s'imprimien els periòdics, revistes i llibres sense cap mena paraula ni signe octogràfic . Es compraven els aliments (qui diu aliments diu medicaments, llapisos o pantalons) sense cap mena de criteri. En les escoles i universitats  van deixar de fer classes per falta de paraules. Els amants s'estimaven de forma macànica i sense gens de sensualitat ni passió. S'estimaven sense sentir absolutament res. Els programes de ràdio van deixar d'emetre programes ( bé, els programes de debat se seguien ementen. fins i tot amb més èxit). Però en general en els aparells radiofònics sol transmitien un xiuxiveix que mantenia el so transmarítim de les ones més còsmiques. Les esglèsies també van tancar les seves portes, ja que sense pauraules era inùtil tota oració per trascendir a cap cel, per més imaginari que aquests sigués. I tantes coses més que aquí no desvatllarem per faltar de paraules.
  Doncs quan l'autor, un tal Miquel Olar, redactava aquestes línies a tingut que deixar-ho correr per manca de mots i vocabulari, i s'ha adonat que la vaga de paraules encara continuava a hores d'ara...
  Sí, sí així com ho escribim. I si no mireu al vostre correu, facebucs i hòsties cibernètiques. Consulteu el mòbil, pregunteu a les vostres amistats, als veïns, coneguts, desconeguts, possibles enemics, als vostres amors, amants... O simplement atureu-vos tan sols un breus instants i tracteu de rumiar tan sols una mica, trobareu a faltar alguna cosa... i no es cap conya...

Dani T. D. 8/1/2019

UN MOMENT, QUE M'ESTÀN TRUCANT.

 A vegades m'aixeco del llit ben mort, i mort vaig a treballar perquè cal fer alguna cosa per guanyar-se el pà. I mort quedo per anar a ...