jueves, 30 de abril de 2020

VITALMENTE MALDITA Y CACHONDA

Vida tonta,
tonta vida
cuéntame un cuento
que parezca verdaderamente un cuento.

Vida sana,
sana vida
dame vitaminas
dulcemente adulteradas.

Vida apasionada,
apasionada vida
engáñame un poquito
mientras no llegue
la dama de la guadaña.

Vida cachonda
cachonda vida
permíteme tomármelo 
todo todito
como una comédia
sinsentido.

Vida saludable,
saludable vida
permíteme saludar
aquella dulzor saludable.

Vida mortal,
mortal vida
concédeme el privilegio
de jugar hasta el último suspiro.

Vida idiota
idiota vida
consuélame con divinas palabras,
no necesito mucho más.



Dani T. D. 30/4/2020

miércoles, 29 de abril de 2020

VIENTOS MORDIDOS

5 televisores de pantalla plana que consigues en Amazon hoy por ...De ocho a nueve
saco a pasear mi alma 
tan despeinada
y arrugada.

Después vuelvo
a mi guarida de cartón
a admirar a los girasoles
a través de una pantalla plana.

Son tiempos confusos,
días mal grabados,
noches que mal se acuestan
y tardes que bostezan.

De diez a doze
busco tu goce
a mil kilometros de distancia
desgastando todo deseo.

Son tiempos confusos
como todos los tiempos. 
Días de vientos mordidos 
y noches de dislumbrantes espejos.

Dani T. D.29/4/2020 

VERSOS EN RUINAS

La Catedral más grande de Escocia termina en ruinas - National ...
De entre las ruinas de la lucidez
se escapa un estúpido pez,
desde las ruinas de la humanidad
se postula la desigualdad.

De ruina a ruina
edifico una biografía
sin procurar caer
demasiado en tópicos,
que tarde o trempado
a relucir salen
los muy carbones.

En medio las ruinas de la inteligencia
florece el esplendor de toda ignorancia,
desde las ruinas de la memoria
se realquila una enésima esperanza.

De ruina en ruina
se dislumbran los sueños
más allá de todo anhelado porvenir
que nuble
la atención por el presente.

Pues sólo tenemos 
el ahora,
y a veces ni tan
 siquiera eso.

Dani T. D. 29/4/2020



CONFINADO CON QUESO

A los de clásicas nos la dan con queso…y algo más – Notae TironianaeConfinado por pandemia
se me presentaba todo un dilema
y ante un inesperado tedio
urgía encontrar remedio.

Pero nada fácil era
pues el bicho continuaba a sus anchas
enseñando su dentera
y sus tan desteñidas mechas.

Encerrado con mis vicios y manías
la convivencia se hacía necesaria
para sobrellevar los días
con sus tardes más literarias.

Parecía todo una completa irrealidad
¿acaso la vida no es un poco eso?
Como la caverna platónica
que a la mínima te la dan con queso.

Dani T. D. 29/4/2020

PARAULES QUE SON NÚVOLS

Paraules que son núvols,
núvols que son preguntes,
Por qué las nubes no se caen?
preguntes plenes de curiositat,
curiositat que es l'essència,
l'essència que es trova en les paraules.

Cors que naufraguen,
naufraguen en els carrers,
carrers buits de ningú,
ningú amb el baix rostre,
rostres que neuròtics dansen,
dansen el bategar del propi cor.

Ritmes d'elèctrics atzars,
atzars en l'epicentre del desig,
desig despentinat pel vent,
vent que bufa esperança,
esperança que canta llum,
llum que marca vitals ritmes.



Dani T. D. 29/4/2020

martes, 28 de abril de 2020

CAPACIDAD DE RESPIRAR

Ernesto Priego: Felipe VI y los garantes de la monarquíaPalabras idiotas,
esperas idiotas,
calles idiotas,
poemas idiotas,
políticas idiotas,
reyes profundamente idiotas,
continentes idiotas,
egos idiotas,
sistemas idiotas,
pandemias idiotas..

Y en eso continua
la historia más idiota
por el sendero idiota
hacia la nada
o el cielo
o incluso 
el infierno más idiota.

Paises idiotas,
banderas idiotas,
ciudadanos idiotas,
poetas idiotas
escriben versos idiotas
como estos.

Y en eso que continua
esta comedia inmensamente idiota
que no tiene ni pies
ni cabeza,
sólo la capacidad
de respirar
como todo idiota.


Dani T. D. 28/4/2020

MIENTRAS LA LUNA (cancioncilla descuidada)

Las manos del viento
despeinan los pensamientos
en la ciudad Desmayada,

Mientras a la luna
se le corre el rimel
y el sol bosteza
absurdas esperas
de dos a seis.

El viento de las manos
despiensa cada peinado
que transita 
por la ciudad Descuidada.

Dani T. D. 22/4/2020

LES SABATES ALS PEUS

La vida passa com un idiota vent,
la vida es posa sovint les sabates als peus
mentre el temps es banya
cada quinze mesos.

Els núvols son preguntes
que viatgen d'icognit
per un cel de paper
que no te límits
de dilluns a dimecres.

Més enllà tampoc 
hi ha massa cosa,
és com tota atzarosa vida,
però sense idiotes polítics

que ens dónen 
per Istàmbul!

Dani T. D. 28/4/2020
  



lunes, 27 de abril de 2020

VERSOS NEURÓTICOS MALDITAMENTE CONFINADOS CON UN POCO DE ACEITE

DUO INSOPORTABLE

Duo Dinámico,
duo carismático
por los pelos
del vello
de cada quien
que tampoco
es nadie
en particular.


Dúo asimétrico,
dúo cismático,
duo prismático
para ver mejor
desde lejos
lo que cerca
no está
que, tras los cristales,
no es para tanto.


Duo prehistórico,
duo apoteósico,
dúo naftalina
vociferando un resistiré
como si fuera
una suplica 
hecha cos huesos
y lenguas
de rata y sapos.



PARA SOPORTAR

Para soportar
este tedio
busca un remedio
y huye
sin apenas huir
del sitio
que te aprisiona
y combate
en el embate
idiota
de este confinamiento,
desde los cristales
de las ventanas
del palacio
de papel
de tu alma 
más naufragada.

Para soportar
este tedio
con asedio
y sin criterio,
busca
dónde nunca
has buscado 
ni buscarás,
date el gusto
de desbuscar
en la imaginación
 el insólito lugar 
de tu soledad 
más sensual y
 liberalmente 
acompañada.


Dani T. D. 27/4/2020

TAMPOC ACERTO




Segurament 
tampoc acerti
quan dic 
que sóc 
quan sóc jo
plenament.





Segurament
mai estigui
realmet segur
absolutament
de res
començant 
per aquests
versets.

Segurament
mai acabo de ser
 el mateix
a cada moment
momentani
que es mOu
en aquest 
tan inestable
i espontani
present.


Dani T. D. 27/4/2020


UN RAR EIX

 A voltes
em sorprenc
a mi mateix
des d'un rar eix,

i em pregunto
pel sentit
del sentit
d'aquesta vida.

Acte seguit
em bloquejo
i no trobo
cap possible resposta.

Però lluny
d'angoixar-me
aprofito
el moment

que regala
el rar eix
per escriure
versos

tan desobicats,
tan refrescants
o tan neuròtics
com aquest.

Dani T. D. 27/4/2020

LA BREU FUNCIÓ

Lo mío es puro teatro - Diario AlhaurínLa vida, pur teatre
un espai escènic
entre llums i ombres
sense massa sentit.

Una comèdia
en clau de drama,
una tragèdia
que és pur acudit.

Un escenari imaginat
 a cada passa
que somnia la viatge
que delira el propi destí.

I cadascú, un personatge
efímer i mortal,
còmic i patètic,
esclau i lliure,
lladre i captiu
en el transcurs

del curs que ens viu,
mentre anem morint
per les dimensions
d'aquesta breu funció,
que, en el Fons,
tampoc importa
massa.


Dani T. D. 27/4/2020


domingo, 26 de abril de 2020

XIMPLES CAMPANADES!

A la caputxina!: Escoltar campanes i no saber d'on venen (Diumenge 2)Dubtes en la nevera,
pensaments al micrones,
preguntes en les paelles,
nàufrags als balcons,

Cada matí
es torna a repetir
el camí cap enlloc
des de l'órbita 
de tot simulat destí.

I nasaltres
tan derrotats,
tan tristos,
tan pertorbats,
tan abandonats,

tan  mediocres,
tan feliços,
tan civilitzats, 
tan normals,
tan innocents,
tan culpables,
tan neuròtics,
tan anònims,
tan  acrònims,
tan sinònims.
Tan idiotes,
tan cadávers,
tan moderns,
tan fantasmes,
tan culpables,
tan bèsties,
tan pallassos,
tan cínics,
tan tímids,
tan simis,
tan ignorants,
tan impactants,
tan espectants,
tan animals,
tan vegetals,
tan naturals,
tan asrtificials,
tan neutrals,
tan misteriosos,
tan curiosos,
tan tan tan tan…


Dani T. D, 26/4/2020

viernes, 24 de abril de 2020

¡VAYA TELA!

   Lo cierto es que casi nunca estoy en lo cierto, y que la vida es tan breve como ilusoriamente eterna. Pasa muy rápido y se va quedando sin frenos. Y luego, ¿qué? ¿Por qué realmente hay vida antes de la muerte? Antes haría falta quizás preguntarse qué se entiende por vida. Que esa es otra.
Lo cierto es que cada vez, a medida que pasan los años, entiendo menos cosas. Esta absurda situación no sé qué es, es como una guerra sin metralletas, bombas y aviones. Afortunadamente no tenemos hambre y estamos llenos de comodidades a nuestro alrededor. También de cosas absolutamente innecesarias.
 No tiendo la pésima gestión de los políticos (gobierno y oposición).  Sólo se pelean y se pelean y no cuentan toda la verdad.. Sólo se miden entre si los egos, haber quien lo tiene más grande. Me parece que ya no votaré más, ¡¡¡que se metan su supuesta democracia por dónde les quepa!!! Son todos unos capullos integrales que sólo están en la política para enriquecerse a costa del idiota pueblo. ¡Les importamos una puta mierda! Este maldito país continua siendo de catetos ilustra2, histéricos y egocéntricos, que creemos que dominan la situación. Pero nadie tiene ni puta idea  de nada. 

De forma ya más general, a lo mejor hemos llegado a esta situación porque los humanos nos hemos confiao demasiado. Y el ser humano se cree la hostia, pero en el fondo es un mierdecilla de animal, que sólo sabe contaminar y contaminar, y consumir y acumular y poca cosa más. Como especie, en general claro, somos egoistas e insolidarios. Destruimos la naturaleza según nuestras necesidades. No nos adaptamos a ella como el resto de los animales, hacemos lo contrario: adaptamos la naturaleza a nuestras necesidades y caprichos, porque somos unos seres débiles y mezquinos.
 Si fuésemos verdaderamente seres inteligentes, viviríamos en un mundo más natural y libre. Más acorde con la naturaleza y con nuestras diferentes posibilidades. Un mundo que fuese más humano. Pero eso es pura utopía,
Me temo que el ser humano no tiene solución.

  Y después de esto, seguiremos igual, o peor. Pues nunca aprendemos nada de nada.

Dani T. D. 24/4/2020

domingo, 19 de abril de 2020

ESTA CANCION NO ES DE LABORATORIO

En un laboratorio
de bioquímica
se buscaba, se buscaba
sin perjuicio la formula
de la nueva alquimia.

Un laboratorio de Wuhan trabaja con potentes patógenos desde hace ...
Y en eso que ensayando
las primeras mezclas
se le cayó, se le cayó
al ayudante más empanao
el invento al suelo.

Se agachó a limpiar
aquel liquido derramao
ay Díos, ay Díos
si el jefe me pilla
con mis sesos hará papilla.

Las ansias por limpiar
las huellas del crimen
se olvidaron, se olvidaron
de ponerse los guantes
y la humanidad empezó a menguar.

Esto provocó que un duo 
fingiendo ser dinámico 
plagiara, plagiaria 
con pleno descaro 
 un éxito discotequero.

Luego todo ya es historia,
o post historia
y una vez más, una vez más
la estupidez humana
ella misma se delata.

Dani T. D. 19/4/2020





sábado, 18 de abril de 2020

QUIZÁS HUIR...

Vida idiota,
vida confinada,
vida confiada,
vida que explota.


Vida de andar por casa,
vida a través de pantallas planas,
vida ¡que rápida y lenta -a 
la vez- pasa!,
vida que evapora todas las ganas.


Vida Idiota.
Vida pelota,
vida clausurada
vida cerrada.


Vida que sueña desde las ventanas,
vidas que hace campana,
vida que simula ser vida,
vida que quiere escapar,
pero ¿hacia dónde?


Vida idiota,
Vida Carlota,
Vida empolvada,
vida apresada.


Vida entre cuatro paredes,
vida, venga que tu puedes,
vida que pasea el perro,
vida, el perro del idiota tiempo
que sólo da vueltas Y vueltas
sin ir a ninguna parte.


¿O, quizás la huida
consiste en 
no huir ya de nada?


Dani T. D. 18/4/2020

viernes, 17 de abril de 2020

PER LES CIUTATS ATURADES

(poemes d'impotència i ràbia)
)

PER LES CIUTATS ATURADES

Transiten taüts mòbils 
per les ciutats aturades, 
quan la realitat és una boira totalment
idiota.

Respiren vampirs en el palaus de marbre
des del poder més pervers, gràcies els vots
comprats als bancs.

Dissenyen sofisticades guerres
des dels laboratoris sacrets
per regular la mediocritat més globalitzada.


PREGUNTES DE SEMPRE I MAI

Què és aquesta vida? 
Què és la mort?
Té sentit aquest món?

Anem cap algún lloc?
És intel.ligent l'èsser humà?
És humà l'èsser humà?

Té sentit tot això?
Per què ens enganyen?
Per què ens deixem engarnyar?
Per què ena engañem 
nosaltres mateixos?

Per què tenim tanta por?
Per què no es viu de debó?
Per què hi ha tan fill de puta que ens governa
dien-nos el què hem de fer
i com  hem de viure la nostra vida?


Dani T. D. 17/4/2020 




jueves, 16 de abril de 2020

I MIL RELLOTGES ATURATS

Google(Poemes d'impotència i ràbia)

Un dia més i mil rellotges aturats
davant d'aquest paisatge plastificat,
ple d'amos-fantasmes amb les butxaques
ben plenes de tifa post-moderna,
alimentada per la banca
dels quatre fills de puta de sampre.

I nosaltres anem treballant
perquè tota aquesta merda prosperi
a favor d'aquest quatre,
mentre ens distreuen
entre banderes i pàtries,
hipoteques i seguros de vida,
futbol i aspiracion immortals
amb gust a Disney. 

De tant en tant
renoven el negoci de les guerres.
Sense anar més lluny 
aquest any
 el que es porta
son
les pendèmies mundials,
per regular les estàdistiques
més demòcrates
i envasades al buit.

Que Sant Google
ens agafi
confinats!

Dani T. D. 16/4/2020

UN MOMENT, QUE M'ESTÀN TRUCANT.

 A vegades m'aixeco del llit ben mort, i mort vaig a treballar perquè cal fer alguna cosa per guanyar-se el pà. I mort quedo per anar a ...