PER ISTANBUL

Vida que reneix

 cada dia

com un miracle 

com un accident 

o un no sé què.

Ja que és 

tot un misteri,

el més gran misteri:

PERQUÈ 

què vaig aquí?

Que és tot això?

Per cert, tens xocolata?

Vida que em lia

una dia més

entre sospirs

i una peli d'en Tarantino.

Ja que és el destí,

l'ùnic desti posible

en aquest univers imposible

descosit de buidors

on la anti-materia

té la darrera pauraula.

Vida que em 

desperta cadA matí

per somniar ben despert

i pasar-m´ho de puto pare.

I els intransigents, 

 nacionalistes,

constitucionAlistes,

analistas,

seriosos,

conservadors, masclistes,

polítics,

periodistes comprats,

bisbes, 

Papes de Broma,

presidents del govern,

presidents de la GeneraliTat,

presidents a seques,

patriotes,

españolistes,

catalanistes,

idiotistes,

etc....

jo també, es clar

que ens donguin, 

per Istanbul!

Dani T. D. 6/9/20021