llena el alma,
y el alma se vacía.
A veces el alma,
cuanto más vacía
más plena.
Plena de luz,
alegría
y libertad.
Dani T. D. 26/11/2022
sábado, 26 de noviembre de 2022
viernes, 25 de noviembre de 2022
LA AUTÉNTICA REVOLUCIÓN
que no sea feminista
es una sociedad
sustancialmente vacía.
Daniela T. D.. 2022
SOL DE MEMBRILLO
y presume de llevar
calcetines amarillos
paseando discretamente
bajo el imperio de un sol
de membrillo.
Y cada día es el primero
y el último a la vez
mientras el mundo
es un tráfico
de decorados indulgentes.
La vida es bella
pero muy rara
en este planeta raro
que gira y gira
al rededor de un sol,
un sol de membrillo.
Mientras la suerte
es prima hermana toda
suerte.
Dani T.D. 25/11/2022
jueves, 24 de noviembre de 2022
AHORA QUE NO ESTÁS
yo te busco
dentro de mi.
Te busco
en cada recoveco,
en cada sueño abandonado.
En cada aire despeinado,
en cada duda
que me oprime los dedos.
A través
de cada puerta
que abro.
De cada ventana
que no acaba
de cerrar del todo tu deseo.
Quizás ya no vuelvas
ahora que ya te has ido,
o quizás ya no te vayas
jamás
de mi alma
tan naufragada.
Dani T. D. 24/11/2022
DESDE UN MADRUGADA ROTA
poemas desesperados
en tardes y noches
completamente rotas,
cuando el corazón
te echa de menos
y la razón tampoco.
Y hoy es una de
esas veces
dónde no sé dónde ir
ni como vivir
con este agujero
en el hueco
de mi corazón
oxidado y vacío.
Atascado al fondo
de mi mismo,
a orillas de mi alma
de cartulina
te recuerdo desde
el olvido más ardiente
quemando estos
versos rotos
desde esta madrugada
tan rota.
Dani T. D 24/11/2022
miércoles, 23 de noviembre de 2022
EN QUALSEVOL MOMENT
pur atzar
i em puc anar
en qualsevol moment.
Soc un atzar,
un accident
sense importància,
sortosament.
I en qualsevol
moment
me n'aniré
amb el més lliure
vent.
Dani T. D. 23/11/2023
LUZ DESDE LA OSCURIDAD
desde la más profunda oscuridad,
es cuando con más claridad
se ven las cosas.
Y otras, en cambio,
un exceso de luz
ahoga cualquier
atisbo de claridad.
Dani T. D. 23/11/2022
martes, 22 de noviembre de 2022
UN LOCO DENTRO DE MI
un loco dentro de mi
que me dice
cosas sensatas al oído.
Hay un cuerdo,
un cuerdo dentro de mi
que me dice
cosas absurdas al oído.
Hay un vacío,
un vacío dentro de mi
que ocupa parte del alma
que apenas tengo.
Hay un muerto,
un muerto dentro de mi
que me invita
a vivir cada instante,
hasta el último aliento.
Dani T. D. 22/11/2022
VERSOS DE BÚSQUEDA
buscando un amor,
buscando serenidad,
buscando la alegría,
buscando alguna señal
en el cielo,
en las cosas, en las palabras,
en la gente,
en la lluvia, en el sol, en los tejados, en la palabra,
en la voz del silencio, en el tedio, en el deseo,
en la tierna tristeza, en la alquilada felicidad,
en las dudas, en la propia mortalidad..
en nada en concreto.
Buscando incluso cuando no se está buscando,
buscando la salida,
buscando la entrada,
buscando el alma de tu cuerpo en las noches
más imposibles,
buscando nada, o casi nada
que ya es más que una noble búsqueda.
Buscando de pie, sentado, corriendo, soñando,
parado en el fondo de uno,
entre suspiros, en pleno delirio sexual,
en pie de guerra, en lo oficina, con otra cerveza
entre las manos, con la duda entre los dedos.
Buscando, buscando, siempre buscando.
Buscando en el fuego, en pleno insomnio,
en el agua, en el desierto, en tu ausencia,
desde tu olvido, con ganas, sin ganas,
de aquella manera, depende del día,
del estado anímico, de lo que lea, de lo
que escriba...
si escribo, claro.
Dani T. D. 22/11/2022
lunes, 21 de noviembre de 2022
EM BUSCO I NO EM TROBO
.jpg)
d'altres em trobo,
però vaig veure que no em reconec.
A vegades naufrago per les voreres
de l'existència,
i em buido de cop
però disimulo per fora que tot va com a
d'anar.
A vegades detesto ser jo,
em canso de ser un jo.
I m'agraderia ser ningú.
Un ningú absolutament lliure i alegre,
un ningú sense perjudicis, sense horaris.
Un ningú fet pel plaer, per la serenitat
pel goig de viure fins la mort
més alliberadora,
en tots els sentits...
Dani T. D. 21/11/2022
domingo, 20 de noviembre de 2022
AQUEST VENT DE TARDOR
.jpg)
Sempre es ara, deia el poeta.
Les notícies que porten els diaris, les ràdios i els telenotícies mai son bones. Sembla com si el món s'acabés cada dia (que de fet s'acaba cada dia).
No aprenem. Masses egoïstes potser?
Passejant per un mercat dominical es pot observar a gent civilitzada camprant. Altres, son botiguers que intenten vendre la seva marcaderia a través de crits (amb cert estil) que reclamen cliantela.
Aquí, ara, en aquests moments sembla impossible que puguin existir les guerres, fam, crisis econòmiques i d'altres conflictes. Però existeixen i son horribles. Encara que hi ha gent que opina tot el contrari. Que de tant en tant convé alguna que altra guerra. Sempre és penós arribar a certes conclusions.
Avui fa un diumenge soleiat de tardor. I un pensa que sembla impossible que el món no acabi d'anar bé.
La vida mai és fàcil. La vida és un misteri. Un és un sac d'inquietuds, de frustracions, de desitjos, de desil.lusions....
Un és únic, i al mateix temps un no deixa de ser com els altres. Gent que va i vé, gent que dubte, que gaudeix d'aquest diumenge, i que es qüestiona (casualment) les mateixes coses, perquè també son les mateixes preocupacions que bufa aquest vent de tardor.
Dani T. D, 20/11/2022
sábado, 19 de noviembre de 2022
DESIG DESORIENTaT
naufragis que il.luminen el dia,
nafragis de 8 del matí a 5 de la tarda.
Mentre passa el temps com si res,
entre els dits del vent
que acarona la ciutat dels Senyors de
Metall.
I l'angoixa es transforma,
es fa més forta, i regula el pensament
que transporta cada anònim ciutadÀ
de punta a punta del propi sistema nerviós.
Mentre passa el temps com si res
arrugant les cantonades del desig,
Aquest desig tan desorientat
que ara sento,
i que no sé cap on em portarà.
Dani T. D. 19/11/2021
CADA DIA PERDO LA INNOCÈNCIA
.jpg)
cada dia sóc més de dos,
cada dia em ric una mica més de tot,
cada dia soc més jo i més idiota.
Cada dia entenc menys coses,
cada dia em sento més alegre,
cada dia es el dia,
cada dia acaba el món i comença
la vida.
La vida i el seu espectacle,
la vida amb les seves tan mortals
mentides,
la vida junt amb la mort més caxonda,
la vida amb la seva més confusa
realitat,
la vida amb humor i amor.
Amor i humor
sovint els barrejo.
Son diferents i també
son el mateix.
Humor i amor
es l'essència
de tot plegat. ¿O no?
Cada dia recupero la innocència...
Dani T. D, 19/11/2021
DE LA IMAGINACIÓ MÉS ESPONTÀNIA
a voltes t'importa mil cogombres
aquest món,
a voltes voldries desaparèixer tot d'una a través
d'una porta d'aire,
a voltes fart de donar voltes amb la ment
més pertorbada...
Perquè, què és tot això?
Al cap i a la fi cap explicació explica res,
i un segueix com si res
fent veure que és algú
que va cap algún lloc.
Fent veure que tot té un sentit...
Ben mirat, un arriba
sovint a la conclusió que tot això no deixar de ser
un joc,
un joc d'atzar,
un espai per assajar
tot d'una el que un li surti,
o no,
de la imaginació més espotània.
Dani T. D. 19/11/2022
viernes, 18 de noviembre de 2022
VOLAR LEJOS
.jpg)
si entro,
si voy hacia adelante
si derrapo hacia atrás.
Hay día que confundo
las tres con la siete,
y la tristeza
con unas latas de cerveza.
La vida no siempre
se viste de vida
cuando el corazón
es una piedra
que finge latir.
A veces no sé si lo que deseo
lo deseo de verdad,
y si lo que más me conviene
es irme contigo, amor.
Hay atardeceres
que son callejones sin salida,
cuando el pensamiento
no es más que un
escupitajo de la razón.
Y en las noches
que no estás
mi corazón se pone
a llorar.
Y en los amaneceres
que estás
mi corazón quisiera
contigo volar lejos
a cualquier lugar.
Dani T. D. 18/11/2022
jueves, 17 de noviembre de 2022
LA TAN NARCÓTICA FELICIDAD
voy con mi corazón
desplegable,
mientras te recuerdo
desde el olvido,
y te olvido recordándote.
Ahora que una tarde
de plomo
cae sobre esta oficina gris,
dónde los huesos se confunden con
el alma
y la vida se caduca enseguida.
De fracaso en fracaso
aprendo a reírme de todo
y de nada en concreto
a espaldas de la tan narcótica felicidad.
Ahora que la tarde es una paloma
herida
entre tus labios tan abiertos
y mi angustia más divertida.
Dani T. D. 17/11/2022
A DUDAS PENAS.
dudando sentado,
dudando alegre,
dudando bien peinado,
dudando en el metro,
dudando de dos a seis,
dudando de la duda de ayer.
Dudando frente al espejo
del espejo,
dudando ante el amor tan desnudo,
dudando incluso cuando no se
duda,
dudando de la no existencia de Dios (o tres).
Dudando camino de cualquier certeza,
dudando con calcetines,
dudando si hay vida antes de morir,
dudando en directo sin trampa ni cartones
de Ducados,
dudando si la izquierda es de derechas,
dudando si las derechas nunca se sientan.
Dudando de lo real de la realidad,
dudando entre tus ojos tan húmedos y abiertos,
dudando de mis propias dudas,
dudando después del trabajo en cualquier barra
de bar,
dudando sin cobertura,
dudando a oscuras,
dudando de los curas,
dudando de estos versos....
Dani T. D. 17/11/2022
CONSELLS A UN MATEIX (que mai és tard)
burla't dels propis perjudicis, de les pors més idiotes,
no perdis de vista l'alegria
encara que la buidor i la tristesa a voltes
t'aclaparin més d'un cop,
sigues valent i canvia allò que de tu no t'agradi,
recorda que tot el que necessites
ja ho portes dins.
Salta al buit cada dia,
inventa't un passat cada dos mesos,
inventa't la vida sencera cada dos setmanes,
recorda el futur,
no tinguis gens de pressa
però no t'aturis ni un sol instant.
Desperta per somniar millor,
prent-ho tot en clau de comèdia, de conya,
començant per tu mateix, que en el fons res
de res importa massa.
Llaura esperances constantment,
en totes direcció,
enamorat de la vida,
de les persones, de les paraules, de les coses que
t'omplen, de les pedres...
Salta, corre, camina, masturba't, escriu, pinta,
toca, besa, plora, riu, dansa, fes l'amor,
crida, escolta, escolta, ESCOLTA a la gent que t'estima, escolta els demés, escolta abans de parlar, escolta al vent, a la terra, al mar, al silenci dels Déus.
Sigues educat amb tohom sense exepcio.
I quan arribi la mort, riu. No paris de riure,
que mai és tard.
Dani T. D. 17/11/2022
miércoles, 16 de noviembre de 2022
CORRE, CORRE, CORRE...
I al cas és que el temps cada cop se li passa més de pressa.
Tot comença de bot matí. A dos quarts de sis en Pep ja està amb els ulls oberts. El primer que fa es meditar uns cinc minuts assegut amb les cames creuades sobre un coixi. Meditar li va bé. O creu que li va bé. Meditar es prendre consciència de la respiració. I així crear un espai obert per sortir de la ment. La ment sovint és manipuladora. La ment crea coses potents que poden, fins i tot canviar el rumb de les coses i dels aconteixements respecte a un mateix. I de pas, canviar el món. Ja que, en el fons tot està dins d'un.
Després en Pep es dutxa, es vesteix i beu el primer tallat. Tot, en pas àgil. I per últim, agafa la bossa i la jaqueta i se'n va a l'oficina.
L'oficina és com un mar de disseny, ple de taules i de rostres uniformes que treballen davant de pantalles insulses. En l'oficina en Pep roman assegut unes vuit hores. Durant aquelles hores el seu cervell no para de caminar. Pintar promeses, paissatge, fugides a paradisos artificials i naturals, lluny de la més idiota i pertorbada rutina. Durant l'estansa a l'oficina en Pep no para de corre mental i espiritualment. Corre i corre, i no sap perquè.
Potser fuig de la por que li crea l'ansietat, que li procura cada situació inventada en la possibilitat d'una vivència propera. O potser, pel contrari, té pressa per cremar el temp, els dies, les tardes, les nits, els dies....Perquè potser en Pep se n'adonat que això de la vida és un laberint fet essencialment de confusió que no té ni la més mínima importància i que el millor que es po fer és corre, caminar de pressa, viure el més lleugerement que un pugui, i sofrir el menys possible. Perquè en el fons res importa res.
Cap a les sis en Pep recull els estris i se'n va corrents. Agafa el tramvia. Baixa una parada determinada, surt al carrer. Caminar cinc minuts, s'atura en la porta d'un bar. Entra. A la barra recolza el braç i el cul s'acomoda en tamboret.
-Què, el de sempre? -pregunta el Josep, l'amor de la barra
El Pep es limita a somriure i moure el cap com un caball.
Deu minuts més tard, en Pep ja s'ha begut la canya de cervesa amb un parell de glops. Duia molta set. Clar, que la set sovint és una ansietat encuberta. Paga per la beguda i s'acomiada. Després s'en va a veure la Sandi.
Però la Sandi no existeix, o només existeix (o viu) en la imaginació d'en Pep. I potser també és fruït de l'ansietat. Una ansietat que el fa correr rera la promesa de que arribarà un dia en que potser una vida més serena i natural serà possible. Una vida on la Sandi deixarà de ser només un somni, un desig, una obsessió. Un vida i un món on no existeix cap oficina moderna on un hagi de passar unes quantes hores diàries per guanyar-se les garrofes.
Dani T. D. 16/11/2022
martes, 15 de noviembre de 2022
TODO UN CRIMEN
no es quemar libros,
sino no leerlos”.
Joseph Brodsky, Poeta ruso
(Leningrado 1940-Nueva York 1996)
SOMRIU LA LLUNA
mans,
mentre la Patti Smith canta al
Palau de la Musica
Because the Night
i Rimbaud trafica amb armes
i camells
per terres del Marroc.
Estic enamorat d'aquest aire,
d'aquest ambient,
però també estic trist i cansat
de contemplar aquest món
tan impossible i bèstia.
Sort que de vegades, hi ha nits,
que em visiten Pessoa i Lou Reed
i bebem sangria plegats al terrat,
mentre ens truca Baudelaire que es troba grabant
un disc amb en Bowie.
Somriu la lluna sobre la teva pell
tan humida i dolça
de fada encesa,
mentre cantem plegats Because the Nigth.
Dani T. D. 15/11/2022
TANTES VEGADES
tantes vegades
que quan
em mori de debó
no sé si m´ho creuré.
Dani Torrat, 15/11/2022
LA POESIA EM SALVA
no sé què,
la poesia és tot i res,
la poesia fa més vida
la vida,
la poesia em respira
més intesament,
la poesia és més real que la més immediata
i ficticia
realitat.
Poesia sobre la taula,
poesia entre els meus dits,
entre les teves cames,
poesia en cada pedra.
Poesia de dia, de nit, a mitja tarda
mentre penso en tu
i m'acarono la imaginació.
Poesia en aquest món tan violent,
buit i desastrós.
Poesia, poesia, poesia!!!!!!!!
Per viure, per somniar, per estimar,
per emborraxar-se, per morir, per ressuscitar.
Poesia en els ulls, en el pensament,
en Déu, en l'absència de Déu,
en la misèria,
en aquesta moderna buidor
que ens arrossega
cap al res més poètic.
Dani T. D. 15/11/2022
I BASTANT PUTA
en les butxaques de l'abric,
mentre el sol des dels terrats
em diu bon dia.
La vida és bella, rara,
i bastant PuTa,
mentre entro en un vago de metro camí
de la realitat més buida i ficticiA,
i minuts més tard
em trobo en les terres rares
d'una gris oficina quE rima amb aspirina.
Em poso l'escafandra
i procuro treballar i
dansar al compàs d'un
temps profundament imbècil,
però trapellA
mentre penso en l'amor
i escric un poema
i canto per no tornar-me una màquina més.
DespRés, una canço d'en Bowie
em passa a recollir
i anem de festa tota la nit,
que la vida s'escapa.
Dani T. D. 15/11/2022
lunes, 14 de noviembre de 2022
LA MUERTE, LA VIDA
y me desea desde el
primer día,
la muerte me da cervezas y
ánimos,
la muerte me besa con tus
labios de fresa y menta,
la muerte me quita el sombrero y
me cambia de
canal,
la muerte me hace reír y llorar,
la muerte será el final pero también ha sido el
principio de todo y de nada,
la muerte me acompaña a la decadente oficina,
la muerte tiene su tiempo, su ritmo, su gracia.
La vida me da alas,
la vida me hace soñar bien despierto,
la vida es bella, tierna y a la vez absurda,
la vida es dura,
la vida me la pone dura,
la vida dura un rato,
la vida me come,
la vida me late hasta fundirse con su prima,
la muerte,
la vida me respira, me besa, me ama,
la vida me pone a escribir como un loco,
la vida me alegra, me llora me ríe,
la vida me envía mensajes,
la vida me pone a andar sobre las aguas.
Vida y muerte en cada latido,
muerte y vida en cada beso,
vida y muerte, a menudo se confunden,
muerte y vida son dos amantes que se funden,
vida y muerte se disuelven en cada orgasmo,
muerte y vida: dos caras de la misma moneda
vida y muerte en cada gesto, en cada duda,
en cada nuevo despertar, en cada deseo, en cada
sueño, en cada silencio, en cada poema, en cada
recuerdo, en cada olvido...
Hay muertos que respiran,
hay vivos que al fin burlaron la muerte
y siguen más vivos que nunca.
Dani T. D. 14/11/2022
CERTES TEMPORADES
un estrany dins meu.
Un estrany que m'és familiar,
un tipus melàncolic i aturat
que em pinta una visió fatalista
de les coses,
de la realitat,
de la vida.
Aleshores s'estableix una lluita
entre ell i jo,
jo i ell.
En veritat, tots dos som
la mateixa persona,
en veritat, quina és la veritat?
En els periòdes de la seva presència,
la realitat de fora
esdevé un gran interrogant,
un mar d'arenes mogudes,
un laberint sense sortida.....
Potser una parada per reflexionar
i dir-se a un mateix
que res té massa importancia.
Respirar profundament,
i seguir navegant.
I sobretot riure's del tipus
aturat i melancòlic.
I de pas,
d'aquesta vida tan bella,
com idiota,
com mortal.
Dani T. D. 14/11/2022
LA VIDA, A VEGADES...
fam,
massa pressa,
massa cansament,
massa lletra,
massa res,
masses espectetives,
masses coses al cap.
Potser, massa vida?
La vida a vegades es
pregunta si es
vida,
i cap on va.
Què serà d'ella,
sí va de debó,
si es pot viure realment,
on ha posat el sentit
de tot plegat...
La vida sovint és un misteri que dissimula,
una ferida vital, salvatge i absurda,
una pregunta que genera preguntes,
un però, un gest, un ai,
un sospir que sospira.
També la vida és un petó, una mirada,
una rialla, uns cabells que acaronen,
uns ulls marrons, uns llavis oberts,
uns dits, una espatlla, un silenci
que acompanya.
Un poema escrit al vent
que, ben bé, no se sap que vol dir...
per sort!
La vida, a vegades....
Dani T. D. 14/11/2022
CRIATURA BEN ESTRANYA
Potser son el ànims que en el moment més inesperat es desinflan i es cansant i es troben de sobte en carreró sense sortida.
Hi ha dies on costa aixecar-se del llit. Començar a caminar amb els vestits d'un. Respirar un dia més o un dia menys.
Arribats a aquest punt cal respirar profundament, fer veure que tot va com ha d'anar. Encara que això sigui del tot impossible, ja que la vida és atzarosa, estranya i misteriosa. Potser, vist des de un altre punt de vista, la vida no és més que un viatge cap al misteri de de l'univers, del món d'un mateix.
Dani T. D. 14/11/2022
domingo, 13 de noviembre de 2022
TODO Y NADA ESTÁ VACÍO
.jpg)
Todo y nada
está vacío,
completamente vacío.
Voces vacías mastican palabras vacías
desde oficinas vacías naufragadas en
polígonos vacíos.
Estoy completamente vacío por dentro,
por fuera,
sospecho que no soy nadie.
Un nadie vacío que se
vacía en su propio vacío.
Caminando entre cara vacías, rotas y desorientadas
entre esquinas de viento
latiendo un vacío crepuscular.
Ahora, harto de nada en concreto,
compongo este poema vacío
para calmar esta ansiedad tan eléctrica y vacía
que me naufraga desde el primer latido
mientras disimulo
cierta alegría
que, no deja de estar vacía
como todo y nada.
Vacíos días
colgados de un calendario vacío
secuestran planes de futuro,
promesas idiotas,
ilusiones gastadas
arrastrando sus pasos
de una esquina a otra
entre latidos vacíos
soñando, quizás, vacíos más luminosos.
Nada y todo esta vacío,
completamente vacío
desde siempre,
desde nunca.
Dani T. D. 13/11/2022
NINGUNA CONCLUSIÓN
.jpg)
Se pintan milagros en el aire con brochazos de luz que escupen los ojos. Hoy levantado, duchado y peinado salgo a la calle a buscar la luz.No sé con que propósito, pues es domingo y los huesos tratan de relajarse. Mañana espera la oficina, como un cementerio de las dudas.
Ni tan feliz, ni tan triste. Ni tan joven y menos maduro, voy ya arrastrando medio siglo a mis espaldas. La vida cada vez me parece más inverosímil, aunque, como decía Jaime Gil de Biednma, la vida va en serio.
A decir verdad, a veces me harto de la existencia.
Y quisiera salir de mí. O ser otro. O dejar de ser para ser más libremente. Y burlar el vértigo de la existencia y sus leyes tan disparatadas.
Limitarme a vivir por vivir burlando las fechas señaladas en el calendario, trascendiendo al ansioso deseo. Ese deseo que casi siempre se cumple al revés de lo esperado, como un lastre inevitable. Mostrando así la esencia pesada de la vida a través del recorrido que dibuja la sangre por el cuerpo de uno, hasta que la muerte sugiera otro no rumbo.
Por ahora sigo sin saber que hago aquí. Que es esto de la vida. Si tiene sentido el sentido que le damos a las cosas, al tiempo, a la vida misma.
En fin, caminar me ayuda a pensar. O pensar es una forma de caminar. Pues tal vez lo que importa es caminar y pensar, aunque no se llegue nunca a ningún lugar y a ninguna conclusión. Uff, qué descanso...
Dani T. D. 13/11/2022
GASTADOS AÑOS RESPIRADOS
.jpg)
hasta la fecha,
cuando el azar
ya no nos encuentra
y el vacío pesa en el alma.
La ciudad es un enjambre
de rostros que ya no ríen,
es lo que tiene necesitar
más de la cuenta y comprar
cosas que apenas se necesitan.
El mundo sigue descosiéndose
por las esquinas,
las musas del poeta
se perfuman con ginebra
sin escupir ni un podrido verso.
La desesperación agoniza
en los hospitales bombardeados
por las bombas modernas,
mientras el mando a distancia
zapea para burlar la más
idiota ansiedad,
mientras esta noche
tampoco me besarás desnuda
bajo las sábanas del deseo
más apasionado y ardiente,
más delirante y naufragado.
Dani T. D. 13/11/2022
sábado, 12 de noviembre de 2022
ESTE IDIOTA SISTEMA
Tiempos idiotas
pero con paredes con ojos
y ventanas con orejas.
Tiempos idiotas
con comida plastificada
e inteligencia vacía.
Tiempos idiotas,
más idiotas
de lo normal.
La idiotez es la esencia
de la nueva presencia
política y social.
Idiotas guerras
subvencionan
este idiota sistema.
Dani T. D. (otro idiota) 12/11/2022
SENSE POR
pinta
esperances,
pinta
somnis
per
no ser esclau
d’una
buida realitat.
Pinta
noves il.lusions,
pinta
fresques esperances,
pinta
necessàries utopies
per
seguir caminant
cap
al mar més lliure.
Pinta
alegria,
pinta
tot el dia,
pinta
la vida
amb
els ulls, amb el cor,
amb la imaginació,
sense por.
Dani T. D. 12/11/2022
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
UN MOMENT, QUE M'ESTÀN TRUCANT.
A vegades m'aixeco del llit ben mort, i mort vaig a treballar perquè cal fer alguna cosa per guanyar-se el pà. I mort quedo per anar a ...
-
.jpg)
Camino i procuro ser valent i curiós, no és fàcil. I sort que no és fàcil. Naufrago un dia més per un desert ple de miralls. Cada dia soc u... -
.jpg)
Tanta guerra, tanta merda, tanta mentida, tanta esquerda. Tanta injusticia, tanta bandera, tanta desigualtat, tant hort... -
.jpg)
T'escupiràn a la cara, t'insultaràn per l'esquena, et donaràn bofetades fins el certicat d'identitat quan menys t'ho esp...