Cada dia estic més convençut que la vida és un somni. Un somni a vegades dur i sense sentit. Però un viatge meravellós en tots els sentits. I que un ha de ser valent i honest amb ell mateix i amb tothom.
Dani T. D. 30/7/2023
domingo, 30 de julio de 2023
sábado, 29 de julio de 2023
RIENDO Y BAILANDO
huyo de la huida,
me resucito en otras identidades,
recuerdo el futuro
y me invento un inconfesable
pasado.
Que todo suele estar al revés
y casi nunca se llega a aprender casi nada,
que cada día una nueva oportunidad es
para empezar a soñar bien despierto,
y vivir amando a corazón abierto.
Y a veces el miedo paraliza los huesos,
las dudas asoman y ahogan los espejos,
la rutina enseña sus dientes amarillos,
los sueños son estatuas de ceniza
y la vida es una copa de vinagre.
Pero vivir es soñar bien despierto,
nunca perder de vista al niño
que uno lleva dentro.
Vivir es luchar desde la alegría,
y nunca perder el compás
hasta que al fin la muerte le pille a uno
riendo y bailando.
Dani T. D. 29/7/2023
GANAS DE VOLVER A VERTE
.jpg)
ganas de volver a quererte,
y de reír al compás de tu mirada
y de burlar la inutilidad de tanta rutina.
En estos tiempos tan ciegos,
en estos tiempos tan vacíos,
en estos tiempos tan modernos,
en estos tiempos tan asesinos.
Ganas de volver a verte,
ganas de volver a amarte
bajo el imperio de la reina luna,
lejos de tanta idiota ley.
En estos tiempos de guerras,
en estos tiempos de prósperos egoísmos,
en estos tiempos de tontos egos,
en estos tiempos como todos los tiempos.
Dani T. D. 29/7/2023
viernes, 28 de julio de 2023
PREGUNTES I ANHELS
per les cantonades de l'aurora,
mentre la ciutat es pren el primer
cafè de la jornada.
Les promeses es maquillen i pentinen
davant del mirall
de la incomprenció més convencional.
Els polítics dOrmen en un armari
amb tres forats,
mentre els nous pensadors ja no rumien
més del que es convenien.
La vida es presenta feliç
a través dels missatges i anuncis
que es filtren pels aparells personals.
I si de sobte apareixen els dubtes
i un raig de melangia amenaça,
a la farmacia venen unes pastilles
de colors
que van molt bé.
Dani T. D. 28/7/2023
miércoles, 26 de julio de 2023
ENTRE LA CURIOSITAT I LA BUIDOR
un dia menys
em poso el vestit d'astronauta
i exploro la realitat
en el dia d'avui.
Un dia menys,
un dia més
faig plans, mentre
reposso antics somnis
tot recordant futurs.
La vida és dura,
la vida és absurda,
la vida és pura comèdia
i al final quasi res
té massa importància.
Un dia més,
un dia menys
aprenc a desaprendre
les lliçons més tedioses
que semblen tan importants.
Un dia menys,
tres dies més
entreno l'alegria
front la beneita normalitat
del cada dia.
La vida és dura,
la vida és rara,
la vida és pura dansa
que segueix el ritme
entre l'atzar i el desig,
entre la curiositat i la buidor.
Dani T. D. 26/7/2023
martes, 25 de julio de 2023
DONDE EL DESTINO TE LLEVE
y eso que me lo propongo,
pero siempre apareces.
Surges de la nada
y me muero entre mis dedos.
No puedo olvidarte,
pero la vida es fresca y salvaje
y hay más cosas
entre tu piel
y mis desesperados besos.
No puedo olvidarte,
pero tendré que hacerlo de algún modo
aunque no deje de amarte nunca.
Espero que los dioses te traten bien
allí dónde el destino te lleve.
Dani T. D. 25/7/2023
MIENTRAS HAYA CURIOSIDAD E IMAGINACIÓN
Cada dos por tres
destinos irregulares
bajo las sentencias del sol;
mientras los pasos siguen hacia adelante,
simulando avanzar
por un decorado vaciado por dentro.
No hay prisa pero a veces no hay tiempo
para pararse, pues la vida aprieta
y cada vez el espacio se reduce.
Pero mientras haya curiosidad e imaginación,
nada es imposible.
Los años no dan sabiduría,
al menos que se asuma la ignorancia
acumulada en los huesos,
latido a latido...
Y al fin,
el futuro siempre queda a tras
y mañana ya será de nuevo ayer,
por enésima vez.
Dani T. D. 25/7/2023
viernes, 21 de julio de 2023
DE TOTA LA VIDA
Merda envasada al buit,
merda gratís per a tothom,
merda sofisticada de nou a tres,
merda embolicada amb banderes.
Merda virtual des de bon mati,
merda que no sembla que és merda,
merda estatal, merda nacional,
merda psiconoalista, merda tradicional,
de tota la vida.
Dani T. D. 21/7/2023
RECORDANT FUTURES VIDES
En Blai s'aixeca cansat de la setmana, però fa un esforç i s'incorpora a la realitat més immediata, més impossible.
Sortejant els obstacles i les proves que fa cada matí, a la fi arriba a l'oficina. S'acomoda al seu lloc, i comença a fer feina. Com el treball, a aquetes alçades de la peli, ja és molt automàtic, en Blai es permet a luxe d'imaginar que escriu un diari. Bé, de moment un diari. Després, si tot va com ha d'anar, de les notes preses en aquell diari, farà una novel.la.
A través d'aquella primera novel.la, aprofitarà per venjar-se de la feina en aquesta oficina. I de pas, de tot idiota i mortal destí.
Clar, que d'altra banda, pensa en Blai, no es pot queixar. Hi ha gent que no té feina, que no té diners, que no té familia, que no té amics, que no té res. Res de res.
Això el consola, de vegades...
Però hi ha moltes altres vegades que insisteix en trobar altres alternatives a aquella ocupació rutinària. I segueix apuntant coses en el seu diari.
Ara és estiu. I la gent de l'oficina agafa vacances i escampa la boira al juliol i a l'Agost. En Blai es reserva per el setembre. A l'estiu es curra bé en aquella oficina, es buida de treballadors, i a sobre es fa jornada intensiva: de set a dues.
En Blai té plans pel setembre: una seleció dels escrits en el seu diari, llibretes i d'altres paperots. I a la fi redactarà el seu primer llibre. S'ha agafat tres setmanes de setembre. Calcula que pot reunir en total unes duescentes-cinquanta pàgines. Després, buscarà una editorial i a la fi publicarà el seu primer llibre.
Als seus primer cinquanta dos anys coneixerà l'èxit, i podrà deixar de treballar en aquella oficina. Serà un cas estrany, doncs quasi ningú ja viu d'escriure, i cada vegada hi ha menys lectors de llibres, y de qualsevol text que passi de cinc pàgines. Ara hi ha altres tendències més lleuger per què els lectors no pensin massa i es punguina arraibar a plantejar-se coses rares que perjudiquin la seva salud mental. Però no deixarà encarà l'oficina, al menys de moment, potser per precaució o per por.
De moment esperarà al següent estiu per escriure el seu segon llibre que, en aquesta ocasió, serà un recull de relats que giraràn al voltant dels diferents intents que fa la gent per tractar de trobar la sortida o sentit al seu propi laberint existencial.
Aquest llibre de relats tindrà un gran èxit en un futur Sant Jordi, on Blai ja haurà deixat de treballar en l'oficina i passarà una intensa jornada signant llibres al costat del genial Enrique Vila-Matas i del gran còmic Andreu Buenafuente.
En aquella jornada coneixarà a la seva futura esposa: Lali, una dona inteligent i atractiva que es dedica a editar llibres i a pintar quadres. Biel, es tornarà a enamorar als seus cinquant quatre anys, mai es tard.
De cop, en Blai aterra (com aquell qui diu) a l'oficina. Comprova les coses que li queden per viure. Se sent feliç. Es mira l'hora en el rellotge de polsera, ja falta menys per plegar.
I menys per començar la meva nova vida....I sinò sempre ens quedarà la imaginació, que també omple la vida.
Dani T. D. 21/7/2023
miércoles, 19 de julio de 2023
PURA LLIBERTAT
tots som actors,
comediants, titelles,
terceres estrelles,
figurants de luxe.
I el món, un escenari,
un decorat de miralls,
un buit que pesa,
una gota d'aigua
flotant en l'espai.
Qui menys, qui més
és actriu,
màscares d'arena,
dubtes mortals,
il.lusions naufragades,
pura llibertat.
Qui més, qui menys
és autèntic
i també un farsant,
un accident,
una ombra que passa.
Es cau el teló.
Dani T. D. 19/7/2023
AMOR Y DESEO
cosa que está bien, de entrada.
Pero el deseo se cansa,
se esfuma, se funde en otro,
se va por la ventana,
yo que sé...
En cambió el amor...
Ay el amor... es dar, sobretodo...
es ese aroma vital.
La esencia de la nada en el todo
de cada instante.
El caso es que te amé,
nos amamos.
Y todavía te amo desde la distancia tan larga, tan corta
tan imaginada, tan espumosa.
Y al fin la vida es tan rara, tan misteriosa,
tan mágica.
Una derrota victoriosa,
un caminar entre espejos
que naufragan entre el amor y el deseo..
Dani T. D. 18/7/2023
VIDA LLARGA QUE ES FA CURTA
dies que duren tota una vida,
vides ofegades travessant el mar,
dies que mai s'obliden,
però tampoc es recorden.
Vida curta que mai s'acaba.
Vida que es somnia en directe,
sense filtres
a traves de dies que s'avaporen
entre boires que s'aprimen per la llum del sol.
Vida curta que em sospira,
mentre espero que apareguis
en les nits més clares i pintades pel desig més breu,
més intens, més bell
com aquesta vida llarga que es fa curta.
Dani T. D. 19/7/2023
FUNCIÓ DIÀRIA
Comença una jornada més. Les tardes lliures per fer el que un cregui el més oportú o convenien, o el que sigui: veure una peli d'Indiana Jones, llegir, beure birres, fregar, pelar-se-la com un mico, meditar, fer de cangur dels fills imaginaris (que també son uns perfectes gamberros com el seu pare), imaginant crims perfectes o simplement seguir fent l'idiota (més o menys com la majoria).
Sovint s'em presenta l'oficina com un escenari de teatre o un plató de televisió. Un, al cap i a la fi, sempre acaba actuant. Actua pels altres (i de rebot, per ell), acrtua per sobreviure, per sortir del pas, per passar l'estona, per tractar (inutilment) de despistar la buidor existencial més inevitable, més generosa?...
Crec que compleixo amb la meva tasca de contrubuent, però a vegades...
A vegades ja no vindria més a aquesta oficina tant seria i gris. Em plantaria. Buscaria un altre funció més divertida, més lleugera on desenvolupar les meves arts més teatrals, més còmiques...
Cada cop m'agrada més escriure, dibuixar, pintar, llegir, meditar, caminar...podria arribar a a viure d'aquestes afeccions?
No ho sé...No és tan impossibe...
Mai és tard. Però aleshores, trobaria a faltar l'inspiració que em proporciona aquest tediós i fred escenari decorat com si fos una oficina?
I el meu paper d'avorrit i seductor admistratiu...
Com bé cantava Leño:
Mientras tanto seguiremos esperando...
Dani T. D. 19/7/2023
martes, 18 de julio de 2023
COM SI FOS UN POEMA
com si l'existència fos la vida,
com si respirar ja fos un ofici
(que ja ho és!)
com si la buidor fos l'essència de tot
( i de res).
Com si la ignorància fos una virtut,
com si la llibertat fos una pel.lícula de terror,
com si viure fos aconseguir,
com si l'amor fos un altre producte
envasat al buit.
Com si la cultura fos pur consumisme,
com si no pensar sigués un signe
de bona salud mental,
com si la societat fos un conjunt
de perjudicis ben domesticat,
com si ser bona persona sigués
una manca de dignitat.
Dani T. D. 18/7/2023
lunes, 17 de julio de 2023
ASTRONAUTES PASSEJANT PER LES RAMBLES
cocodrils conquerint les oficines,
un tren subterrani m'apropa al meu interior
i al final desenvoco a la plaça Catalunya.
Neuròtic dilluns amb les sabates trencades
en un estiu nàufrag i ben alegre
entre una calor que desintegra
els termòmetres,
mentre els polítics lloguen discursos
per internet.
Temps de democràcies grogues i cansades,
temps de memòries adulturades,
temps cansat de buscar-te,
temps fet només pel desig més neuròtic.
Dani T .D. 17/7/23
viernes, 14 de julio de 2023
ENTRE LA LLUM I LA FOSCOR
Tot plegat, l'existència és pur espectacle diari, confusió existencial, experiència còsmica (o còmica), pura paradoxa biològica...
I el jo, tan sols és una màscara d'arena. Una màscara a través la qual es riu, es plora. Per expressar por, avorriment, amor, odi, decepció, desig, tristor, felicitat, dolor...
I amb la màscara, jugar i dansar a través de diferents vides per aquest còsmos que mai es cansa de bategar entre la llum i la foscor.
Dani T. D. 14/7/2023
AGUA Y TIERRA
harto de arrastrar el ser
en este cuerpo de barro roto,
con la dirección torcida,
y un café entre lomo
y espalda.
Suerte
que todo es teatro.
Suerte que la suerte
es todo
y apenas es nada.
A veces
muerdo las palabras
que me escupe el pensamiento
y en el habla,
las reproduzco,
como dados
de la fortuna
tirados al azar.
Y al fin,
la muerte
que rima con suerte,
borrará el ser
que arrastra
este cuerpo de
agua y tierra.
Dani T. D. 14/7/2023
jueves, 13 de julio de 2023
LA CARA SOFISTICADA DEL FASCISMO
una pija que no tiene
nada en la mollera.
Una pija
podrida de dinero hasta las ingles.
Una pija muy mona
que sale por la tele
con dos insectos
que hablan de memeces.
Se casa una pija,
y vende por un quilo
la exclusiva de su boda
a una revista de chismes
sobre necios con mucha pasta,
o sea fachas sofisticados.
Se casa una pija,
una pija sin neuronas
que es noticia en todas partes
y uno aunque, no quiera, se lo come
con patatas.
Y luego nos extraña
que no se disuelva
para siempre el fascismo,
en este tan lamentable
sistema de compra-venta de !los cojones!
Dani T. D. 13/7/202
SIMULACROS DE EXISTENCIA
de existencia,
latido a latido,
maquillando la vida
y a menudo ladrando a la luna.
El sistema sigue tan podrido como siempre.
Miles de esclavos currando
para los cuatro hijos de puta de siempre.
Mientras, en los ratos libres
hago o deshago lo que puedo:
leo, me la toco, escribo,
dibujo puertas, descanso, sueño con serpientes, sueño despierto,
imagino que soy otros,
escucho un disco de Lou Reed,
ensayo mi muerte...
me afeito las costuras,
me pinto los ojos,
me mato en diez minutos,
me sacudo las decepciones,
pienso un poco en ti,
trato de actuar como un adulto.
Y luego vomito en las orillas
de este simulacro de existencia,
y me duermo como un actor de reparto
entre los brazos de la más tierna nada...
Dani T. D. 13/7/2023
TOT PASSA TAN DE PRESSA
Tot passa tan de pressa,
tan de pressa passa tot
que no hi ha temps a perdre
o tot el contrari.
I al final tornar a començar
des d'un altre angle
per tal de tornar a viure
el somni verídic
de la sempre il.lusòria
mortalitat.
Mentre canvia el ritme
en el cos d'un altre jo
des de la mateixa essència
d'ésser llum atzarosa
i fugaç.
Dani T. D. 13/7/2023
miércoles, 12 de julio de 2023
LA CLAU?
Però, a vegades costa. I no solsament a vegades. Hi ha tantes coses que ens efecten.... Però cal insistir, total mai s'aprén del tot a viure. I afortunadament....
Però acceptar-se no vol dir conformar-se, ni molt menys. Tot el contrar. Acceptarse per avançar-se cap un vulgui.
Dani. T. D. 12/7/2023
martes, 11 de julio de 2023
AHOGA TODAS LAS PALABRAS
se apodera de todo mi ser,
a veces el miedo
me impide vivir con naturalidad,
a veces el miedo
se bebe todas las cervezas,
a veces el miedo
me cuesta respirar.
A veces el miedo me vigila desde lejos,
a veces el miedo me piensa desde fuera,
a veces el miedo tiene mil ojos,
a veces el miedo me tiembla la realidad.
A veces el miedo se apropia del deseo,
a veces el miedo sangra en las aceras,
a veces el miedo se confunde con los espejos,
a veces el miedo ahoga todas las palabras.
Dani T. D. 11/7/2023
lunes, 10 de julio de 2023
SENSE CONFUSIÓ
Sense confusió, no hi ha vida. Tan sol hi ha existència que contrubueix a les dades de les estadístiques més legals...
Dani T. D. 10/7/2023
sábado, 8 de julio de 2023
LA VERDADERA VACUNA
La vacuna contra Vox,
se llama Virginia Wolf,
no falla.
Consíguela en cualquier
biblioteca o librería.
Doctor Torrat, julio, 2023
PUBLICIDAD DESINTERESADA
Atrévete a vivir como te salga de las neuronas.
Y recuerda que si tienes neuronas, aunque sólo sea media, seguro que no votarás a Vox.
Doctor Torrat, 2023
DOS O TRES DIES
un any té tres-cent seixanta sis dies.
En una sola vida hi ha infinites vides. D'entrada la mort és el final, però el final de què.
Tot és tan relatiu. Tot comença i acaba constantment, a cada segon. Com un miracle, o com un accident.
Que més dóna.... De fet, un miracle és un accident. I un accident, un enèsim miracle...
La vida interior pot ser tan o més important que la vida exterior. I un no deixar de canviar, encara que digui que no canvia. I de pas, conviu amb altres jos dins d'un mateix ésser.
Ésser que tan sols és una màscara.
Màscara d'arena que tard o d'hora naufraga en el mar de l'oblit. Oblit que no para d'inventar-se pretèrites i futures vides.
Dani T. D. 8/7/2023
viernes, 7 de julio de 2023
INDECISIONS VITALS
M'ha costat aixecar-me. M´he estat una estona rumiant què faria en el nou dia que m'acullia. Tinc molt per escriure i dibuixar.
És complicat. Viure és un estrany ofici. Un no sap ben bé que fa aquí, en aquest món, en aquesta vida. A vegades un es deixa guiar per un mòdel. Quin mòdel? ves a saber, qualsevol imbècil amb una mica de carisma ja ens pot il.luminar llaurant merda compacte i glovalitzada a la nostra volutat més puta.
Al final he aconseguit vèncer la llei de la gravetat. Em dutxo, em batejo i ressucito. Quina agradable decepció.
A l'habitació canvió d'opinió. I em posso uns pantalons curts i una semarreta de tirants i m'en vaig a correr. Això m'ajudarà a aclarir les idees. Suar una mica, a més amb aquesta calor, pot anar bé per les indecisió existèncial. Corre sempre va bé, et descarrega de tanta tonteria dictada per l'ego dels collons.
Malgrat tot, estic content (i no sento la necessitat d'estar plenament... feliç?) La vida és estranya i sé que en qualsevol moment això s'acaba. I potser precisament això és el que de debó em fa sentir viu.
Fins la propera, o qui sap...
Dani T.D. 7/7/2023
miércoles, 5 de julio de 2023
SE ESCRIBE CONTRA EL DESTINO
También se escribe contra el destino,
para burlar la necia realidad,
para inventarse una vida más autentica,
no tan hija de puta.
Pero escribir no es vivir,
ni vivir es escribir.
Aunque vivir siempre defrauda de tal manera,
que más vale escribir, hacer macramé
o suicidarse
Dani T. D. 5/7/2023
NO TODO ESTÁ PERDIDO
No todo está perdido,
perdido no todo está.
Siempre es ahora
y ahora levántate y echa a volar.
Que la vida es una aventura
entre la confusión y el deseo.
Que nada es verdad
y mucho menos mentira.
Que lo que tanto buscas
ya lo tienes dentro de ti.
Y si una cosa no acaba de ir,
das la vuelta
y vuelve a empezar.
Dani T. D. 5/7/2023
martes, 4 de julio de 2023
DAVANT DE TANTA BUIDOR EXISTENCIAL
davant de comentaris, comentaris
fora de tó.
Clar, que sempre, sempre
hi qui comenta per comentar,
per tal d'ompli el seu propi tedi existencial.
Temps, temps cada vegada més ximples
amb l'ajuda, ajuda tecnològica per evitar
l'esforç
de pensar per un mateix.
I si es pensa, es pensa per un mateix
la pell, la pell és fa més valenta
davant de tanta buidor existencial.
Dani T. D, 4/5/2023
lunes, 3 de julio de 2023
MOMENTS D'ESTIU
La vida diaria es supén sobre les taules de les terrasses, entre cerveses, patates i olives.
Días simétricos, un diari de Bob Pop, promet. Aquest pallo és molt intel.ligent i divertit. L`he començat a fullejar, i el llibre és molt interessant. Crec que puc treure idees i, de pas, recarregar piles en aquesta setmana.
Després he pintat. Ara m'ha donat per les ceres, M'ho passo molt bé quan dibuixo i pinto. Sóc feliç quan pinto, quan escric, quan llegeixo, quan m'oblido de la realitat més decepacionant i gilipolla.
Forma part de la meva vida.
Dani T. D, 3/7/2023
domingo, 2 de julio de 2023
DINS DE NOSALTRES
Diumenge. M'aixeco un pél tard, aprofito per descansar després d'una setmana aixecant-me d'hora. Em desperto bé. Dubto de si anar a correr, però com ja son prop de les nou, decideixo passar per la dutxa. Abans, però, medito uns minuts.
Em va bé meditar. Aturar el temps, o millor dit, tractar d'aturar el temps i no pensar en res, és un exercici interessant per afrontar un bon dia. Meditar m'ajuda a regular l'angoixa. O això crec.
En el fons tot està dins. Es pot dir que cadascú de nosaltres és un planeta o una galàxia. Estem molt pendents del que hi ha fora. Però ignorem el món que tenim i portem dins.
Ens oblidem (vaja, crec jo) que la vida és un misteri. I que aquest misteri ens convida a decubrir cada instant. A conèixer i a somniar ben desperts.
En el fons, tot el que necessitem està dins de nosaltres.
Dani T. D. 2/7/2023
sábado, 1 de julio de 2023
GANAR ES LO QUE IMPORTA
Tiempos revueltos,
sueños adormecidos,
libertad manipulada,
miedo domesticado.
Tecnología divina,
idiotez rentable,
democracia adulterada,
crítica estrangulada.
Humanidad marginada,
solidaridad interesada,
sistema fascista,
ganar es lo que importa.
Dani T. D. 1/7/2023
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
UN MOMENT, QUE M'ESTÀN TRUCANT.
A vegades m'aixeco del llit ben mort, i mort vaig a treballar perquè cal fer alguna cosa per guanyar-se el pà. I mort quedo per anar a ...
-
.jpg)
Camino i procuro ser valent i curiós, no és fàcil. I sort que no és fàcil. Naufrago un dia més per un desert ple de miralls. Cada dia soc u... -
.jpg)
Tanta guerra, tanta merda, tanta mentida, tanta esquerda. Tanta injusticia, tanta bandera, tanta desigualtat, tant hort... -
.jpg)
T'escupiràn a la cara, t'insultaràn per l'esquena, et donaràn bofetades fins el certicat d'identitat quan menys t'ho esp...