lunes, 30 de abril de 2018

VERSOS CON LENGUA



Resultado de imagen de mano que dibuja a otra manoA veces la ciudad es un laberinto de palabras rotas,
a veces la ciudad es la prolangacion de nada en particular,
mientras el tiempo pasa montado en un eléctrico patinete
en busca de medio quilo de felicidad en la quinta planta
del Corte Suizo.

A veces te busco sin saber quien diablos eres
después de un rato de húmeda pasión
entre tus brazos de salvaje primavera,
cavalgando el incierto abismo del vacío más evidente
entre el hoy y el nunca más.

A veces caigo en la cuenta de la absurdidad
fugaz de esta tan ficticia y mortal existencia, mientras
aprendo por ensima vez a reirme como un perfecto neurótico
contemporaneo de todo este circo
que apenas llega a tener significado.

A veces me invento por enésima vez
y me imagino que estoy más vivo de lo que acostumBro.
Me voy bien lejos de casi todo,
para volver a empezar a tres metros del final
y así equivocarme con mayor libertad y alegria.

A veces finjo ser poema  y me escribo sobre la arena.
Precipitando, así, la locura de existir por que si,
danzando por doquier la bella e incierta 
desfachatez de estar vivo...


Dani T. D, 30/4/2018

jueves, 26 de abril de 2018

VERSOS ESCAPATS D'UNA CANÇÓ DE BOB DYLAN

Resultado de imagen de piedrasUn munt de naufragades il.lusions
abans de la mort,
un munt d'inútils esperes
abans de saltar definitivament al buit.

I mentre
el temps
passa
com una serp
lleugera, salvatge
i transparent
cap al mai
més lliure.

Un munt de paraules ofegades
en les butxaques del cor,
un munt d'idees podrides
justiquen la més prospera civilització..

I a la fi
un nou principi,
on tot se
suposa
que està
per desfer-se,
com un miracle
al revés.

Un munt de fantasmes
en els butaques daurades del més astut poder,
un munt de mentides elèctriques
per poder suportar l'evidència més crua.

 I en el fons
el misteri
està plenament
intacte,
disparant al dictat
dubtes
des de primeres
hores del dia.
Dubtes que
tampoc tenen
tanta importància,
o qui sap

Un munt de religions
per condemnar a Déu,
un munt de segles
per evidenciar el triomfal fracàs de la humanitat.

.Dani T.D. 25/4/2018


martes, 24 de abril de 2018

CARTRÓ I PEDRA

Resultado de imagen de CARTON PIEDRA

Dies de cartró i pedra,
polítics que es pixen en la política,
jutges que no jutgen,
enganyifes com el pà de cada dia,
cultura restringida,
llibertaT d'expressió entre reixes.

Oficines esterils,
crits que s'ofeguen
en un desert d'embuts,
demorcRàcies de lloguer
supervisades per un rei de bastos
que li fan pudor les poques idees
que no té.

 I tot
per haver heredat l'adn
d'un dictador amb un sol ou.

Dies d'esperes absurdes,
futbolistes unineuronals
que son els nostres més íntims  herois
per aixì no haver de pensar
 i no desgastar-nos pas.
Mentre dura aquest
 beneit naufragi
cap un carreró sense sortida.

El sentit comú aturat
a l'aduana de l'esperança
mentre una primavera
obra, una a una, les flors de plàstic
d'un jardí hipotecat
on descansa i somnia, qui sap què,
la política més efectiva
com a solució
de tot aquest merder social.

Com sempre, com mai
dies de cartró i pedra fins la fi... 

Dani T. D, 24/4/2018









viernes, 20 de abril de 2018

XIMPLE I GRIS

https://encrypted-tbn0.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcQU78K1JxJGW9gtofaNpEZg-10bhRwhWmK-wNhC3Qtbc6D30LZNUn dia més em desperto
i em proposo  burlar
 aquest destí tan ximple
i gris.

Camí de la oficina
m'invento noves rutes
que em viatgin mars
enllà de la més buida rutina,

de les més absurdes oblIgacions.

Vull sortir com sigui
d'aquests patrons establerts,
d'aquesta existència
d'autòmata convecional.

Cada dia és una nova
possibilitat per jugar
el joc de la vida
abans de que la mort
em cridi al seu costat.

Intueixo que avui
potser ser un dia clau
per anar més enllà,
i ja viure somniant ben despert
fins que la mort
a la fi
em reclami al seu costat! 


Dani Torralba i Devesa 20/4/2018

miércoles, 18 de abril de 2018

NECIA E INÚTIL

Resultado de imagen de pessoa y baudelaire A veces salgo a tomar copas
con Pessoa y Baudelaire,
recorremos todos los bares
de nuestros pecados.

Tambien inventamos afilados versos
para burlar la más necia e inútil felicidad
perfumando de tierna y cachonda melancolia
los callejones sin salida del corazón.

Bailamos y reimos hasta enloquecer con las guapas musas
del Palacio de la Desolación,
para vivir cien veces más
en cada minuto naufragado en las orillas
de la resacosa y endemoniada madrugada.

Charles se saca algunas estrofas parmasianas de los bolsillos,
mientras Fernando nos presenta a sus duplicadas personalidades,
cuando una luna desquiciada
nos guiña un ojo a través de la mirada enfurecidad
del mar más agitado.

Resultado de imagen de pessoa y baudelaireMis dos amigos
Baudelaire y Pessoa
son dos golfos sabios
que estan más despiertos
que muchos que van
de vivos por este tan desquiciado y absurdo mundo.

Hasta pronto amigos!

.Dani T. D, 18 abril, 2018

martes, 17 de abril de 2018

EL CERCLE DIARI

Resultado de imagen de circulos rilkeTraço el cercle diari
per enèssima vegada,
tot d'una sembla
exactament el mateix dia.

La mateixa insolent rutina
em colapse la retina
com un laberint gris
i de ciment, fet a mida.

Pero cada dia,
si un s'ho proposa,
pot esdevenir en
 un cercle ben distint,
un passeig gairebé diví.
Clar que hi ha que preparar-se
com si fos tot un fantàstic viatge
(de fet ho és),
ple de troballes
veritablement extraordinaries

Ja que empre és ara,
i ara sóc un vers
dins d'aquest poema
que s'escriu encerclant

tota una resposta
que és una nova pregunta
apuntant
al misteri del cercle diari
que, ni de bon troç,

és el mateix del jorn anterior...
Senzillament és un nou traç
per on s'ha de somniar ben despert
i sense filtres de cap mena,
 per bé i per mal,

l'aventura misteriosa
i fascinant
d'aquesta vida
fins el darrer alé.

P.S.
(encara que moltes vegades
no es trobi cap sentit,
doncs
l'important és el viatge...)
Dani T. D. 17/4/2018

lunes, 16 de abril de 2018

RIURE DE TOT I RES!

 A voltes ganes de res,
de sortir corrents cap enlloc,
d'exiliar-se d'un mateix i del món,
d'atracar un banc o deu mil,
de saltar-se totes les pOssibles lleis,
d'intentar ja per sempre ser un mateix sense proposar-ser ser ningú de l'altre dijOus,
i que la resta del món pensi el que li sortir dels cordons!!!

Hi ha dies grisos en que planeja una extranya lucidesa,
quan un se n'adona que mai se n'adonat absolutament de res.
Dies sense cel ni terra ni mar,
dies sense llum, dies sense ganes,
dies sense hores, dies sense espai,
dies sense Dia, ni Mercadona.

Resultado de imagen de cioran aforismos SOBRE LA RISAJornades d'absurdes esperes,
de paraules que suen i sagnen en les butxaques de la gavardina de la senyoreta Soledat,
de petons que es moren en els llavis secs de la deseSperació,
d'idees que es suiciden per falta de diàleg i humanes disputes.

Dies d'una angoixa elèctrica i primAveral
que travessa l'ànima com un afilat bisturí.
 Dies, on malgrat la seva inutilitat per respirar,
son una gran oportunitat per renovar-se
per fora i per dins,
de dalt a baix, sense iogurts biFidus
dels pabrOts que valGuin!

I ser un altre, o altres,
sense deixar de ser un mateix.
I viure rient encara que NO es tinguin gens de  ganes de riure..
Sí, viure rient de tot,
de res fins el darrer alé i com un perfecte foll!
Perquè com bé deia un savi romanés,
riure és la única excusa d'aquesta vida.


.Dani T. D, 16/4/2018

lunes, 9 de abril de 2018

DE TOTS ELS TEMPS

Resultado de imagen de siriaL'univers ple de mans,
les mans buides de res,
el res embossat de promeses,
les promeses trencades
entre els espills de l'univers

Els ulls que no saben escoltar
les veus adulterades  pel silenci,
el silenci del soroll
el soroll que disenya la realitat
en la ficció prefabricada pels ulls.

 Les presses del desig,
el desig vestit d'ansietat,
ansietat que s'expandeix
en l'espai més infinit,
infinit evaporat per les presses.

Temps de confusos neguits,
neguits que declaren absurdes guerres,
guerres d'ambició i merda,
merda que fa posible
la injusticia més civilitzada de tots els temps.


Resultado de imagen de siria
I nosaltres aquí avorrits,
avorrits plens de ximpleries fins les aixelles,
aixelles perfumades d'egocentriques colònies
colònies que desprenen l'aroma,
l'aroma d'un tan agoista nosaltres.

.Dani T. D. 9/4/2018



martes, 3 de abril de 2018

UN BUEN PLATON DE LENTEJAS CON CHORIZO (Pero sin corrupción)

  El bueno de Platón, desde su República,  propone que deberian gobernar siempre los más sabios.  Esta es sin duda una propuesta sensata y con sentido común pues los sabios son los que verdaderamente saben por donde hay que ir. Visto el panorama de este país (social y politicamente hablando), sería recomendable que se leyera más a Platón. O se leyera más, a secas. Más de uno respondería que ya vió en su dia la peli que hizo Oliver Stone. Bueno, sí. Pero no es igual.
  Más allà de ironias, a uno le da la sensación que los políticos nos toman el pelo. Vamos hacia atrás a pasos agigantados, o al menos lo parece. Entre unos y otras España y Cataluña sin barrer. Tot plegat, es una olla de grills. Una guerra absurda entre canibalismos. Perdón queria decir nacionalismos. Hay un nacionalismo (todavía una, grande y libre) legal que  corta el bacalao según se aplica la Constitución, claro (y por cajones de Ikear). Que aún no tiene los genitales suficientes (entre otras cosas) de facturar A LA NADA MÁS ABSOLUTA y para siempre a la iglesia catóslica de las narices, pues se supone que estamos en un estado aconfesional ¡por fabor!. Con un Borbon (que no se va ni con aguarras) como rey, herencia de un dictador asesino. Que utiliza sus jueces para reprimir al más sensato y espontaneo rapero o político. Y luego hay otros nacionalismos (igual de peligrosos), como el catalán que tambien se mira el ombligo recordando batallitas que ya cansan. Repitiendose hasta la saciedad que los catalanes somos mejores que el resto de los ibéricos y una raza especial. Que es un pueblo persegido, como los pácificos judios. Que somos un país auténticamente democrático y bla, bla, bla...
Y uno se cansa de tanta gilipollez legal e ilegal. Curiosamente los lideres de estos dos nacionalismos son de derechas. Y no de derechas chulas y democrática, sino todo lo contrarario. Derechas cutres que rozan los extremos. Por eso Rajoy y Pugi, no se puden ver, porque son iguales (en el fondo les importa un carajo el pueblo. Lo que les interesa son tan sólo sus propios intereses, los que tienen en el banco mundial). Ya la decia el gran Miguel Gila:



  Los dos bandos se llenan la boca de democracia, pero en verdad la utilizan cada uno manipulándola según se les antoja. En lugar de mirar para el bien de la gente: crear empleo, una buen plan de estudios, cuidar más la cultura y el arte, velar por la igualdad de oportunidades, dar herramientas a los más debiles, y apostar por la ciencia e investigación... emborrachan hasta el delirium tremen al pueblo más soberano con imposibles revueltas, banderones que dinamitan la consciencia del individuo y no dejan caminar con total libertad de movimiento, importantes partidos de futbol y procesiones de semana santa caducas que no van a ningún sitio.

   Realmente uno se cansa. Y ya no sabe en que país vive, si es que relmente alguna vez ha vivido en un país realmente democrático. Sí, un país que puedan convivir diferentes culturas para que así  se enriquezcan unas de otras y empiece de una manera natural y civilizada a ejercer una verdadera democracia.
Pero mientras el gobierno del estado legal ponga a sus jueces a gobernar y mande a pácificos politicos a la prision, en lugar de hacer politica con ellos, y el president de la Generalitat vaya de profeta de una Disnelandia ideal que todo lo pude, esto no hay dios que lo aguante. Ni el Diablo.
 Pero el nacionalismo siempre va bien para tapar la propia mierda y así provocar verdaderas misererias.

En fin me voy a leer a Platon, ese tío si que era (y es) interesante, divertido, tolerante y sabio.

 ¡VISCA LA REPÚBLICA!

Dani T. D. 4/4/2018

XIMPLE I LLIURE

 Ximple i lliure, absurd i decadent alegre camino, cap al no-re més clar i evident. Valent i covard, pirata i humil, pobre i ric, avanço per...