PROGRESOS FICTICIOS

 La sensación de irrealidad

 cada vez es más evidente.

Pequeño Cioran 

AGOTADAS ALMAS

      Almas agotadas

en cuerpos de barro

van a la deriva 

por las avenidas de este

 mundo hostil.

Almas ficticias

son el claro reflejo

de algún Dios ficticio

creador de este ficticio universo.

Almas intrusas

en cuerpos ajenos,

pasan desapercibas

con sus vida rentables y vacías.

Dani T. D. 29/4/2026

BEN MIRAT

                              Ben mirat

tot és res

i res ho omple tot.

I la ciutat s'ofega per moments,

quan l'ansietat està de moda

i els càrrecs importants

assUmeixen el pes de la comèdia

més social.

Ben mirat,

res és tot.

Tot el que hi ha,

quan tampoc hi ha quasi res.

I la ciutat és la prolonganció

de les ànimes més anònimes,

                                           i envassades al buit,

les que fant possible l'essència

d'aquest fugaç univers

on es demostra un dia més

que tot és res.

Dani T. D. 29/4/2026

INVOCANT A PESSOA

A vegades no sé si estic despert

o somnio.

O somnio que estic ben despert.

Clar, que la realitat exterior

és com una pel.lícula

que enreda tot desti.

Destíns que mai saben, ni sabràn, del tot

si somnien

que estàn ben desperts.

O estàn ben desperts

perquè ignoren

que només son un somni.

Un somni entre somnis

que somnien que somnien

ben desperts.

Dani T. D. 28/4/2026

DES DEL PRIMER BATEC

 Cansat de cansar-me

de fer res d'especial,

de fer veure que visc

quan es evident

que em vaig morint

                     des del primer batec,

com tothom, com ningú.

Cansat d'escupir-me

a través dels espills,

indagant sempre

entre les avingudes misterioses

d'un infern prometador

que amagaba passions indescriptibles,

                                        humides i belles.

Cansat d'aquesta ximple funció teatral

que desprén l'interpretació d'un jo

totalment tarambana

entre una multitud de jos

tan o més (o menys) ficticis

                                 i escandalosament mortals.

Dani T. D, 27/4/2026

CON PROPIEDAD DESVINCULADA

   Ahora que todo era 

políticamente correcto

se aburría hasta el hartazgo. Entraba 

en los bares, 

bebía solo o acompanyao. Insultaba

 con gracia a los camellos legales,

                  toreros e influencers

y estos les respondían con cachondas 

                                             y agudas paradojas

                                                                 que se descargaban

                    en la web de la Dhesconsolación.G.

Ahora que todo era políticamente correcto

detectaba mejor la hipocresía diAria

                          (empezando, como no, por la suya),

la que se filtra en el café con dos de sacarina,

la que engorda el precio de la expresión exterior

para así, garantizar que las normas

se descumplen con propiedad desvinculada.

 

Ahora que todo era inundado por

            lo políticamente correcto

silbaba a las gatas cuando había luna llena,

se reía absolutamente de todo

empezando por si mismo,

practicaba el movimiento más libre y amoroso

                     sin salirse nunca de sus casillas

Ahora que todo era, o parecía, políticamente correcto

era mucho más rebelde que antes,

  y no se acordaba tanto del porvenir,

  volvía a escribir a mano,

  leía de 6 a 9,

    y reivindicaba el no prosperar demasiado 

                                                                (o casi na)

       en esta vida cada vez más automática,

                                                             aburrida y virtUaL.

            

Dani T. D. 27/4/2026

I CAL CAMINAR

         A voltes tot és boira

i cal caminar més que mai

assumint la por per

anar cap ella 

per que desaparegui

per sempre més,

amb una alegria 

del tot renovada.

Que res es prou important,

que tot finalment passa 

i no importa massa,

que cada dia és una nova vida,

que un mateix és un ésser 

totalment provissional,

que cal riure fins 

                                    el darrer alè.

Dani, 27/4/2026

FRÀGILS

   Som fràgils. De cop, podem desaparèixer sense deixar cap tipus de rastre, tan sols la carcassa d'un cos de carn, sang i aigua.

  La vida és un viatge molt extrany. I cadascú es va inventant el seu propi destí pas a pas. A vegades deixem volar l'imaginació de si hi hagués alguna vida més enllà, quan el que importa és la vida abans de la mort. Però a vegades em pregunto si realment hi ha vida abans de que un desparegui definitivament. Clar que hi ha. Tan sols es qüestión d'escoltar el que tenim dins i al que hi ha fora. No  prendre's les coses tan seriosament que res és massa important, ser amable i agraït, que cada instant té el seu punt.

Diari secret, 26/4/2025

DUBTE VITAL O MORTAL

 A vegades em ve el dubte de si estic realment viu o mort. No, no és conya, la línia és realment molt fina.

  Sense anar més lluny, de dilluns a divendres vaig a treballar a una oficina. La meva tasca sol ser monótona. D'entrada no em puc queixar, ja que molts no tenen feina. Però la sensació que en el fons estic mort, encara que respiri, és brutal.

  La sensació que un fa les coses per inèrcia, per què toca, mentre el temps passa cada cop més de pressa. Els somnis d'un es van desintegrant en partícules de pols. Pols que es dissol en el vent. El vent que, algún dia d'aquest, se'ns emportarà. I potser, des de la condició del no-ser de nou em sorprendrà el dubte: estic mort o viu? 

O les dues coses alhora.

   No sé si m'explico. I sinó què més dóna! Un escriu principalment per desofegar-se i per sentir-se una mica viu. encara que en el fons potser entre estar viu o mort no hi hagi tanta diferència. Sobretot en aquest món cada vegada més boig.

Dani T. D. 24/4/2026

COM QUALSEVOL FORMIGA

                No et preocupis tant

per tot, per res.

Pensa qué finalment

som tan importants

com qualsevol formiga

                           (que ja és més

                                       que suficient).

Mira quin sol,

mira quin cel.

Som rius que van al mar

de l'oblit

més lliure, i serè.

No et preocupis tant

no val la pena.

El qui sigui serà,

disfruta d'aquest viatge

i oblita't de tot destí,

que tot plegat

                            és decisió 

                                                   del vent, 

Dani T. D. 23/4/2026

I TOT PLEGAT

      A vegades volo alt

i d'altres, em costa

del taüt aixecar-me.

Viure és una muntanya russa,

una aventura misteriosa

que no té massa sentit.

¿O potser té massa sentit?

 A vegades em falta

l'ànima de les teves mans nues

que em perfumin

 l'insomni més calent

                              i humit.

I d'altres,

només necessito

un full per escriure

un parell de versos

                    que em portint

                                         a Desolation Row.

I tot plegat,

¿la vida què és?

Potser un somni nàufrag

entre tants anhels

que formen aquest univers

tan misteriós com absurd,

   com diví, com infernal,

                              i bastant còmik.

Dani T. D. 23/4/2026

AL MISMO TIEMPO

    La sensación, 

cada vez más presente,

de que todo es real

 e irreal 

al mismo tiempo.

Diari íntim, 4/2026

DIFERENTES CAMINOS HACIA LA NADA MÁS EXTASIADA

        Creer en Dios 

o creer en nada,

es prácticamente 

lo mismo.

Pequeño Cioran

RES ÉS EL QUE SEMBLA

 Sovint tot està del revés,

res és el que sembla.

Anar endavant sovint

es torna a ensopegar

d'una diferent manera.

I cap final és ben bé

el final,

ni cap principi suposa

cap començament

per encetar un enèsim 

naufragi.

Tot plegat cal llençar-se

                                                AL 8,

no pensar-s'ho massa,

a trevir-se a equivocar-se 

de 9,

ja que en veritat

res està ni estarà resolt.

SegurAment tot i res

sigui un somni,

un somni real que no

té ni la més mínima

importància.

Dani T. D. 22/4/2026

RECORDATORIO DIARIO

Venga, no te tomes tan en serio. No vale la pena.

Todo es mentira, empezando por la propia

identidad.

Diari íntim, 4/2026

DESENCANTADO PORVENIR

 Los obscenos algoritmos del destino.

Pequeño Cioran, 2026

LA POR, LA PODRIDA POR

    Hi ha dies, temporades, estones, 

HOREs, segOns

que m'envaeix la por.

Em menja sencer, de cap a peus.

 I ja no sé  on anar, ni què fer, 

ni com es fa.

Tinc por de sortir, però també de quedar-me,

tinc por al despertar-me cada matí, però també

 de seguir dormint,

tinc por de no tenir cap amant mai més, però també tinc por

 d'estimar un cop més.

tinc por de no ser jo mateix, però també tinc pànic

 de ser completament jo,

tinc por del món, però al mateix temps tinc por de mi.

I la veritat, no sé què fer.

Clar que, la por és del tot irracional,

clar, que ben mirat una mica de por també ajuda a estar

                                                                                   AleRtA!!!

Tinc por de morir, i també tinc por de viure,

de llençar-me al buit, de quedar-me on estic, ben quiet.

Por d'esperar qui sap Kè, 

 de demanar peres a l'om, de matar-me

                                             en cada cantonada.

De perdre la raó, de no fer cap bogeria.

Por de la tristesa, i també de la felicitat,

por de plorar, de riure, de saltar, de caure, de follar, de no follar,

de caminar, d'ensopegar, d'escriure, de parlar, de callar....

Encara que suposo que l'única manera de combatre

la POR

es precisament anar cap a ella.

 I a voltes LA POR ho inveix absolutament tot,

i al mateix temps,

                                 absolutament re...

Dani T. D. 20/4/2026

NAUFRAGI

 Tot va ser

 un naufragi des

 del principi...

 Afortunadment.

Petit Cioran

SALVO LA NADA

      Nada

 es importante, 

salvo la nada.

Pequeño Cioran, 2026

ESTADOS MORTALES

Quizás antes

 de la muerte

también estemos

 ya muertos.

Pequeño Cioran

VACUIDAD CONTEMPORANIA

 Tanto ruido solo confirma una cosa: 

el mundo está completamente vacío.

D. Confucio

PROVA DIVINA

             Déu és la prova 

més evident

dels deliris il.limitats

 de l'home.

   D. Nietzsche

CLARA EVIDENCIA

 La IA es la más clara evidencia 

que este sistema es otro fraude

Pequeño Cioran

EVIDENCIAS DEGENERATIVAS

           Hoy en día hasta Dios

 es un profesional, 

¡Qué asco de vida!

Pequeño Cioran

EL JO MÉS NEURÒTIK

 Hi ha dies

que volo alt,

i d'altres

que vorejo

l'infern.

Transito 

diferents

estats anímics,

i en cada estAt

soc diferent

i al mateix

temps soc jo.

Malgrat

el meu ateisme,

parlo amb Déu:

la suprema

inexistència,

el confident

més al.lucinant,

la prolongació

del JO

                            més neuròtic.

Dani T. D. 16/4/2026

VIDA SALUDABLE

         Matándome

 con cierto estilo

 en cada esquina, 

así paso los días...

No me puedo quejar,

podría ser peor

y aspirar a la felicidad

                                 más idiota.

Pequeño Cioran

REFLEJOS DIVINOS

          Dios es el reflejo de la nada,

y la Nada es el reflejo de dios.

Pequeño Cioran, 2026

PARADOJAS TEOLÓGIKAS

 Si Dios existiese, 

la vida sería todavía

 más absurda.

D. Kamus, 2026

MÁS Y MÁS IDIOTAS

   Lideres idiotas

generan mundos idiotas,

propagando una vida

cada vez más

y más idiota.

Así que hay que vivir

mientras se pueda

que son dos días

y hay bibliotecas, parques

y bares abiertos.

Lideres idiotas

controlan este sistema

cada vez más idiotas

y nosotros somos

parte del sistema.

Igual también somos

cada vez 

más idiotas.

Dani T. D. 9/4/2026

AL CAPDAVALL

              Al capdavall

res és tot,

al capadavall

i tot està del revés.

Al capdavall

un és com tohom,

al capdavall

tothom només 

 és un nàufrag.

Al capdavall

la vida és un somni,

al capdavall

un somni que res significa.

Al capdavall

les fulles cauen dels arbres,

al capdavall

les banderes son draps.

A capdavall

els idiotes sempre triomfen,

al capdavall,

i aleshores, per què jo no?

Al capdavall

tot està dins d'un,

al cadavall

a fora tan sols hi ha boira,

                                 (que hi ha és molt).

Al capdavall

res té tanta importància,

al capdavall

absolutament res 

                                de res.

Dani T. D. 8/4/2026

POLLOS SIN CABEZA

 El dueño del mundo

le huele el aliento a ajos podridos,

el dueño del mundo

colecciona muñecas muertas 

en el sótano.

Los dueños del mundo

guardan el corazón en la caja fuerte,

los dueños del mundo

tienen cara de agua con gas.

El dueño del mundo

se alimenta de su propio ego con coca-Khola,

El dueño del mudo

está completamente vacío por dentro

                                                     (y por fuera).

Los dueño del mundo

les importa un carajo la humanidad,

los dueños del mundo

tiene tanto poder que al fin

no son nada de nada.

El dueño del mundo

promete siempre las mismas mentiras,

los dueños del mundo

son idiotas pollos sin cabeza.

Dani T.D. 8/4/2025

ES ESTIMULANTE

 A veces una tristeza suave

y silenciosa

se te mete en el corazón

sin pedir permiso.

A veces la nada

lo inunda todo,

todo que es

absolutamente nada.

A veces hay veces

en que la vida

se suspende

y se mira al espejo.

El  espejo

que refleja el reflejo

de nada

del otro mundo.

Y eso

quizás

es estimulante.

Dani T.D. 6/4/2026

UNA CRUEL MENTIDA

     No et prenguis tan seriosament,

avui aquí, demà qui lo sá...

Mira quina merda de món,

quantes guerres, quanta misèria,

quan CAPULLO!

No et preguis absolutament res

de res seriosament,

no val la pena,

tot és una cruel mentida,

No, no et prenguis tan seriosament.

Balla més, perd el temps en allò

que vulguis; i no paris de riure

ni un sol instant fins al final.

Passa-ho molt bé, i no perdis 

el temps buscant la felicitat,

que tot i res és una enganyifa.

No et prenguis res seriosament.

Dani T. 3/4/2026

CONFUSA VIDA

           Tan idiota, tan savi,

tan perdut, tan trobat,

tan suïcida, tan vital,

tan home, tan animal.

Tan equivocat, tan acertat,

tan vàmpir, tan donzella,

tan buit, tan ple,

tan anormal, tan natural.

Tan trist, tan alegre,

tan nen, tan vell,

tan masculí, tan femení,

tan escarbat, tan espantat.

Tan llarga, tan curta,

tan faldilla, tan jaqueta,

tan guanyador, tan fastigós,

tan bó, tan estúpid.

Tan vital, tan mort,

tan avorrit, tan prometedor,

tan obscès, tan místic,

tants amics, tan solitari.

Tan tri-sexual, tan verge,

tan equivocat, tan feliç,

tan imbècil, tan intel.ligent,

tan ple, tan buit.

Dani T. D. 3/4/2026

TOTES LES GUERRES

 Totes les guerres son estúpides

declarades per governants estúpids,

per continuar la sublim estúpidesa

d'aquest món que no sap on va,

                           que no sap on va.

 

Totes les guerres son idiotes

com els seus patrocinadors idiotes;

assassins patriotes que fan diners a cabaços

per construïr més armes idiotes,

                               armes idiotes.

Totes les guerres son horribles

com els monstres horribles

que imposen les seves lleis horribles

fent d'aquest món un global cementiri,

                                   global cementiri.

Dani T. D. 3/4/2026

PARAULES QUE SAGNEN

 Paraules que sagnen en veus callades,

horitzons  que naufraguen mar enllà,

criminals amb corbata destroçant el món.

Desitjos apretats a la bústia de l'angoixa,

la porquería digital que ho inunda tot,

suicides consumistes de disenys pragmàtiks.

Àngels desemparats dormint al ras,

lluna despentinades balla sobre el mar,

soldats espantats que maten per no ser

                                                     matats.

L'amor en llista d'espera,

directors de cine filmant l'agonia de l'ampatia,

sacerdots experts en sexe oral.

Escarbats a la biblioteca nacional,

ministres d'educació en patinet

i el futur és una escopinada el mirall.

Faixistes amb cara de cogombre,

mans de pluja que signen hipoteques,

Papes de Broma menjadors de pipes,

ideologies en paks de sis al supermercat.

Caragols especialistes en literatura contemporània,

falsos liders engendrendradors de ficticies revolucions,

banderes enormes fetes per sonarse,

banquers i polítics de paper de fumar 

                              disenyen aquest món idiota.

Dani T. D. 2/4/2026

ES DISPAREN TOTES LES ALARMES

 De cop i volta

es disparen totes les alarmes,

el mar arrossega somnis ofegats,

els criminals més professionals

ja governen el món.

De cop i volta

sonen les trompetes,

l'esperança viatja en ambulància,

i els lladres més professionals

ja dirigeixen els bancs.

De cop i volta

resonen els míssils al fons del cervell,

la lluna entra en borsa,

i els assassins més professionals

pregonen un nou evangeli.

Dani T. D. 1/4/2026

ESTADOS DE TERROR

 Estados de terror a primera hora

cuando sangran las promesas

y la vida se va por el desagüe.

Cuando el mundo se vacía

entre guerras y otras miserias

para que los bolsillos de los Dueños se llenen.

Estados de terror

ya controlan los pensamientos,

los sentimientos, el porvenir.

Dani T. D. 1/4/2026