ÉS REALITAT?

 És realitat la realitat

en aquesta vida fugaç

que comença a morir

 només néixer?

Doncs en prou feines

es coneix el que es coneix

des de la humil capacitat

                                desenvolupada

en l'espai que ocupa

la pròpia existència

a través de la llum

                            més viatgera.

Dani T. D. 31/12/2021

¡¡LA FAMILIA BORBÓN ME LA PELA!!

-A Valtònyc

 La familia Borbón me la pela,

la familia Borbon rima con carbón,

la família Borbón se beneficia

de la herencia chunga de un dictador.

La familia Borbón produce vómitos

a la peña más honesta y democrática,

la familia Borbón es la clara prueba

de que existen muertos vivientes.

La familia Borbón no me la pone dura,

la familia Borbón es de sangre marrón,

la familia Borbón produce monstruos

avalados por la más manoseada Constitución.

 

La familia Borbón reina pero no gobierna

según dice el libraco de la Consti.

Pero claro, primero habría que asegurarse

  invitándoles a sus majestades a desfilar

 por ese genial artefacto francés,

y del mapa para siempre desaparecer.

 

La familia Borbón me la pela...

Dani T. D. 30/12/2021

 

TOT ÉS POSSIBLE ENCARA

 Quan les hores fugen dels rellotges,

quan la por a la por sOmnia fantasmes,

quan l'única sortida és trobar l'entrada,

quan les glàxies interiors s'allunyen.

Quan els colors del fred s'acalfen,

quan l'amor neix després d'un adéu per sempre,

quan tot plegat res té tanta importancia,

quan riure és l'única escuxa per aixecar-se

del llit cada dia dia.

Quan el temps només son hores,

quan les hores només son minuts,

quan els minuts t'esperen ansiosos una nit més

perqué m'obris el cor cor tan nu.

Quan la vida és una rara bellesa,

quan l'oficina es una estació espaial,

quan els anys ja son setmanes,

quan tot plegat sona un saxo

                                              i tot és possible encara.

Dani T. D. 30/12/2021

HORES DE BOIRA, HORES DE PLUJA

 Hores de boira, hores de pluja,
hores de petons
en un cafè amb dos de sucre.

La vida avui té pressa
pressa per sortir disparada
cap als estels.

L'univers comença

cada nou dia,

és un espai que s'estén

entre els teus llavis

i el meu desig.

Mentre les notícies

manipulen la realitat

més propera, més ficticia.

I la confusió

de nou ho inunda

absolutament tot.

Però si no fos

per la confusió

segurament res 

seria possible.

  

Dani T. D. 30/12/2012

UNIVERSOS ÍNTIMS

 Dins de cadascú de nosaltres hi ha tot un univers que també es va extenen com ho fa l'univers exterior. 

  En aquest univers  interior existeixen múltiples mons que no s'acabaren de descobrir mai, com els mons fabulosos que exteriorment ens envolten. 

 La vida es viatjar per aquests diferents universos.

  La curiositat no deixa de ser la clau per obrir els diferents universos que un es va topant al llarg de la vida.

  L'existencia és tot un misteri. Un misteri que navega per les avingudes dels diferents universos d'aquest gran cosmos que ens envolta, i que nosaltres en formem part.

  Veus expertes en el tema diuen que estem en un univers que a l'hora està dins d'un altre univers, i aquest darrer dins d'un altre... I així fins l'infinit. O  potser és un univers tencat en ell mateix, que batega, O sigui com un cor gran que bombeja curiositat a través de successius big-bangs.

  I mai hi hagut cap principi, i tampoc hi haurà cap definitiu final.

Dani T. D. 30/10/2021

 

DUBTES, PARAIGÜES I PETONS

 Dubtes, paraigües i petons

fan voltes al voltant del sol,

mentre les meves mans

escriuen aquests versos.

La vida és un espai

que transita entre la llum

i la foscor, entre els teus 

ulls i un extrany oblit

que era planeja

com un satèl.lit al voltant

d'un accidentat neguit.

Mentre el big-bang

exclata un cop més

en un cantó del cervell,

com si fos una idea original

que donés peu

a plantejar-se que potser

tot plegat 

res té massa importància,

i que l'únic que

s'ha de fer

és viure i gaudir

fins al darrer batec.

Dani T. D. 29/12/2021

DIES DE CARGOLS SALVATGES

 Dies de cargols salvatges

s'enreden més enllà de les esperànces còsmiques

i propicien els periòdes irreflexius

subvencionats pels governants 

de paper satinat.

Amos del món,

corruptes de la ignorància més pròspera

la que fa possible aquest sistema

tan salvatge i,

                                         alhora, tan atracAtiu.

Dani T. D. 28/12/2021

TRAJECTÒRIES CÒSMIQUES

Un any més al voltant del sol,

describint una el.lipse.

Trescentes seixanta cinc nits

amb els seus dies, 

                                             més o menys.

Un any més. 

Toca fer balanç, o no,

ja que qualsevol dia ja serveix,

al cap i a la fi un marca el 

 seu propi temps.

El temps, el temps

una mesura que mesura

la relació que s'estableix

entre els divervesos cosos,

i d'aquí neix la velocitat.

Sense anar més lluny

un any expressa una velocitat

des de la constància d'un cos

al voltant d'un estel.

O al voltant d'un misteri

on batega l'encanteri

de tot plegat

en la dansa dansaira

de les diverses 

                                          trajectòries còsmiques.

Dani T. D. 28/12/2021

ESTONES FUGACES D'ETERNITAT

 Dins d'un també hi ha galàxies, planetes, estrelles, forats negres i segurament anti-matèria (o matèria fosca). 
 Es podria dir que l'univers exterior és un mirall pel univers interior i visceversa.  Estem fets de pols d'estels, venim de l'espai. De fet, som el cosmos, i l'univers és un ésser vivent. Un gran ésser que encara s'està extenen temps enllà. Hi ha qui pensa que arribarà un punt en que l'univers començarà el camí de tornada i començarà a contraure's. Ves a saber. Son teories que estàn en l'aire.
   També es podria dir que tot forma part d'un somni col.lectiu, com el subconscient que assenyalava Jung.
Tot és possible, i res ho és. Potser tot és repeteix, com l'etern retorn de Nietzche. 
Cadascú de nosaltres, en certa manera, és un univers que es va extenen enllà dels temps.. Fins i tot més enllà de la mortal il.lusió de l'existencia més, o menys, vital.

Dani T. D. 27/12/2021

EN PERFECTO SILENCIO

    Si uno afina bien el oído en plena madrugada, cuando todo está en absoluto silencio, se puede llegar a oír el eco de la explosión del Big-Bang. El origen del universo, origen de todo (o de nada, que también podría ser).

  A partir de entonces, la materia de expande por el vacío espacio. A partir de entonces la velocidad inventa el tiempo en relación con la distancia de los distintos cuerpos celestes.

   Cada nuevo día es un punto de luz tomada del aliento del sol. El sol es una hoguera gigante. Un gran  caldo en ebullición.

 Nosotros estamos en la tierra, un planeta de agua y sedimentos líticos que sigue una órbita elíptica al rededor del mentado sol. Damos vueltas y vueltas, reguladas (quizá) por un adn cósmico. El cosmos, se podría decir, que es un conjunto de relaciones entre sus distintos cuerpos celestes. Un conjunto de latidos que laten a la vez, creando así una melodía al compás del estallido de Big-bang.

 Pero y ¿antes del big-bang que había? Expertos científicos dicen que nada. Pero ¿que es la nada? Es difícil imaginar la nada. De hecho, en ciertas filosofías orientales, la nada es la culminación de todo. La dimensión propicia para que se genere la materia y la energia.

  O quizá la nada es ese zumbido que uno, de vez en cuando, oye en plena madrugada, cuando todo está en perfecto silencio.

 Y Díos, en caso de existir ¿qué pintará en todo esto?

Dani T. D 26/12/2021

A CADA INSTANT

 Reivindico el fracàs

com a via per aconseguir

l'èxit més total,

l'èxit més autèntic.

 

I jugar a viure

cada nou dia

per viure jugant

fins les clares

de l'alba.

 

No cal aconseguires res

per viure amb alegria,

no cal tenir no sé qué

per estimar sense limit.

 

I jugar a viure

cada nou dia

per viure  jugant

fins el darrer alè,

sense pressa,

sentint a cada instant.

 

Dani T. D. 25/12/2021

DISCURS DE FUM

 El discurs del primer ministre

és del tot sinistre,

el discurs del rei de la màfia

és tot una desclaració d'humanitats.

 

Mentre el món 

tan sols gira,

i aquest fum

té al mateix gust

a propaganda.

 

Les promeses del president

sempre son deficients,

les propostes de l'oposició

son pura teatralització.

 

Mentre el món

tan sols gira

i el futur

és pura propaganda

que acabarà 

sent fum.

 

Dani T. D. 24/12/20021

 

XIMPLES BISBES

 Ximples bisbes
em piquen al genoll,
fujo corrents
pel patí dels llimoners.

De sobte un passebre

s'incendia mentre 

esclata un big-bang

al fons de l'inconscient.

I comença el ritual

de menjar fins l'agonia,

de comprar fins a convertir-se

en un domesticat vampir.

De ser feliç 

com un cosmonauta...

Dani T. D. 24/12/2021

DEL DRET I DEL REVÉS

 Del dret i del revés
l'univers és divers
ara per ara s'exten

i al mateix temps

 es contrau.

Segons després

d'un enésim Big-bang

on els estels

van guanyant pes

i naltrus venim del fang.

Del res a la plenitud,

de la llum a la foscor

mentre es balla el vals:

un dos tres, un dos tres...

del revés i del dret.

Dani T. D. 24/12/20211

VIATGES GALÀCTICS

 Com diu en Cioran
sempre estem sols

 respecte
a nosaltres mateixos,
mai vers als altres.

I es que 

el que necessitem

ja ho duem dins

de nosaltres.

Es natural

sortir fora

i descubrir

l'univers exterior,

sempre i quan

no deixem d'explorar

el cosmos

interior.

Doncs el que 

hi ha fora,

és exactament

el que tenim dins.

Sí, exactament

el mateix,

i al mateix temps

ben diferent.

Dani T.D. 23/12/202021

AL MENYS SOC DOS

 Pensar és parlar
amb un mateix.
Ja que en un mateix
sempre hi ha dos,
com a minim.

DeL diàleg interior
 neix la reflexió,
és ha dir un reflex
front el mirall
de la pròpia imatge
visualitzada pels fotons.

Fotons que son els àtoms
de la llum viatgera
que va deixant pintades
fugaces al seu pas,
travesant l'univers sencer.

Univers que també
es troba cercant
en un mateix.
 Un mateix,
                  que al menys, 

                                          som dos.

Dani T. D. 23/12/2021

ESPERANCES ESDRÚJULES

 Esperances esdrújules
inquieten les passes
en els camins asfaltats
d'un misteri exaltat.

Mentre l'oracle del vent

nateja els miralls del mar,

lluny de tot soroll

il.lusòriament civilitzat.

En veritat res mai 

és tan evident,

doncs tot final duu 

a un nou 

                                 i fresc principi.

I en principi tot principi

és el començament

d'una nova aventura

enllà la pròpia natura.

Dani T. D. 23/12/2021

JA HO DIU LA DITA

 Polítics de merda

fant lleis de merda

pels innocents 

amb set forats al cap

i un gran grà al cul.

Polítics de merda

viuen en cases 

de puta mare

gràcies a la suma

dels impostos extrets

dels sous de merda

dels esclaus de sempre.

 

I després

et venen la moto

de la democràcia

que es el sistema

menys dolent,

però en el fons no deixa 

de ser tan cabró

com els alt3;

ja que sempre

¡se enriquecen los mismos

chorizos!

 

Polítics de merda

estàn en la política

pels calers, pel poder

i suposo, que

per la llet en pols

                                 i l'aneXe instantani

 

Perquè ja ho diu

la dita:

on hi ha poder

hi ha alegria. 

 

Dani T. D. 20/12/2021

SALT ACROBÀTIC

Cercant vida abans de la mort,
a voltes no és tan avident,
sovint no és tan present
la tasca de viure gaudint.

Cercant vida abans de la tomba,

no sembla una tasca díficil,

encara que a vegades

el destí fa notables cagades

i la realitat esdevé gran encegada.

Cercant vida des de cada batec

com un miracle a cada instant,

com un viatge iniciàtic,

com un vol enigmàtic,

com un salt acrobàtic.

Dani T. D 22/12/2021

ON S'ACABEN ELS MISTERIS

On s'acaben els misteris

comencen d'altres misteris,

aleshores el temps és encanteri

que accelera l'acceleració

de tot cos en el seu medi.

On s'acaben les històries

comencen d'altres narracions

llaurant noves atencions

que vesteixen de diverses intencions

fent volar la més lliure imaginació.

On naufraguen les il.lusions

reneixen renovades il.lusions

regenerant la sang de les pasions,

com bé escribia Rimbaud

en les seves poètiques visions.

On fina la vida

s'enlairen altres vides

enllà del temps i de l'espai,

entre la terra i el cel

dansant i somniant ben desperT.

Dani T. D. 22/12/2021

FIESTA IDIOTAS

 Mundos idiotas
más allá del prometedor horizonte,
mundos idiotas
que unifican

y devalúan el pensamiento.

Días idiotas
hasta el fin de nuestras existencias,
días idiotas
al compás de reguetónnnn.

Fiestas idiotas

consumiendo por consumir,

fiestas idiotas

hasta la nausea más existencial.

Dani T. D. 22/12/2021

LA LLUNA BUSCA FEINA

 La lluna busca feina de nit,

està cansada de fer de satèl.lit,

el temps està esgotat de tant corre

i busca una amant d'argent

per lluir els seus petons de llimona.

 

 Una tarda d'hivern es compra

unes precioses sandàlies,

mentre les cantonades del misteri

es reuneixen clandestinament

a un bar del barri de l'Infern.

 

I mentre tant la vida

va passant

com un recital de rock

front unes portes rovellades

cap un no-res caxondo

i ampliament lliure. 

 

Dani T. D, 21/12/2021

GALLINES AMB CORBATES SOLUBLES

 Normalitats de boira
patrocinenen anormalitats plastificades,
mentre avança per enèsima vegada

l'anormalitat més legalitzada;

entre pandèmies i discursos

de presidents i fantasmes

famosos i ximples

com aquests moments

 tan contamporanis amb 2 de sacarina.

Normalitats profundes

dictaminen les danses més contamporànies,

garantitzant, així,

                                                la imbecilitAt

més xic i democràtica.

Entre els teus llavis i els meus dubtes,

entre el teu llit i la meva por,

entre la televisió i el pensament,

entre el futur i la buidor,

entre la confusió i l'atzar.

Dani T. D. 21/12/2021

UN AÑO QUE DURO TODA UNA NOCHE

 Te esperaba sin esperarte,
aunque ibas a venir sin venir
mientras me enviabas
confusos mensajes
por un mar de niebla sideral.

Fue una noche que duró

todo un año

o un año comprimido

en una sola noche

mientras saboreaba tus besos

desde la memoria más recreativa..

Creía que había algo tangible

entre el deseo cósmico

de nuestros abiertos corazones,

y ya ves las mentiras

que a menudo nos contamos

para continuar navegando

por este tan fugaz universo.

Y ahora no sé si fuiste realidad

o un sueño del deseo más airoso.

Te echaré de menos,

aunque parte de ti

la llevaré conmigo

allí dónde los dioses

                                 me lleven.

                                                              (¡gracias por todo Li.!)

Dani T. D. 21/12/2021

VIURE LA BOGERIA CÒSMIKA

 Aprendre en cada moment
per desprendre's de cada 

instantani instant,

 afrontant així la por 

a la por per poder viatjar 

a la velocitat de la llum.

Aprendre a jugar de nou

com un infant que ben despert

somnia, més enllà de les 

absurdes restriccions de tota llei

de l'ambut que buida per dins

i embruta per fora.

Aprendre a volar i a saltar

vestint-se de pluja ben fina

i viure dansant el ball 

de la bogeria còsmica i aixerida

per no deixar mai d'estimar

des de cada batec al compás

del ritme del fugaç univers.

Dani T. D. 20/12/2021

DE LA TEVA INDIFERÈNCIA

 Colors daurats

travessen l'espai fugaç

inagurant galàxies

i complexes hotelers.

 

Els dies son vaixells

de paper que naveguen

pels mar d'estels

cercant noves fites.

 

El temps sempre

és elàstic: una cinta

de goma nascuda

dels teixits del cosmos.

 

La teva cintura de foc

esmicola el satèl.lit

del meu desig,

però demà una nova

 

odissea em durà

velocitats de la llum enllà,

i l'univers s'inventarà

un nou paper per a mi,

lluny de la teva indiferència.

 

Dani T. D. 19/12/2021

QUE COI ÉS EL RES?

 Diuen que abans del Big-Bang no hi havia res. Res de res. Però que és res? Què és la buidor? Es pot imaginar la no-matèria? Es possible, però això suposaria un tipus de no-preparacíó, vaja això crec jo.

Perquè el res pot ser una cosa molt seria. Es podria dir que el res és l'essència de tot. Imaginar el res és francament dífícil, o pel contrari, un pla de de vida. Potser és l'única ocupació realment intel.lectual i existencial en que podem aspirar.

 Estem fet de matèria estel.lar. Es podria dir que som com estel caiguts. Per molta informació i dades que anem adquirint dia dia rera dia, no tenim ni idea què hi fem en aquest racó de l'univers. Tractem d'explicar-nos aquest misteri, però sempre s'ens escapa de la punta del dits.

  Aquest viatge que és la vida, potser és massa breu per conèxer veritablent què és tot això. Tot plegat, estem envoltats de misteri, començant per nosaltres mateixos.

  Potser per començar a desxifrar el misteri de l'univers i de la vida. caldra obrir els ulls en tot moment. I deixar que ens penetri la llum sense cap filtre ni cap mena de perjudici aprés -o représ-  en alguna dada mal ingerida des de l'opinió o la tendència més oficial o de moda. Ja que res és massa clar, i potser precisament és aquest l'encant de la vida i de l'univers.

Dani T. D. 17/12/2021