VERSOS DE MIEDO

Miedo al miedo,

miedo por dentro,

miedo a fuera.

Miedo de dos a cinco,

miedo hipotecado,

miedo que te quiero miedo.

Miedo a la vida

¿es el mismo miedo a la muerte?

Buscando un remiedo contra el miedo.

Miedo a la vida

que a veces

me asusta tanto....

me asusta el llanto,

me asusta la risa...

Estas de miedo,

quítame el miedo

lentamente con tu tan hermoso cuerpo

de miedo.

Un poco de miedo basta,

Bastante miedo

quizás ya sea pánico, terror, locura...

O tal vez

esta nada que a veces

me mete el miedo en el cuerpo,

en el alma

y en estos versos

a penas ya míos.

Dani T. D. 28/2/2022

QUI SAP...

 A vegades ben viu,

d'altres ben morts. 

Moments alegres

moments de buidor 

absoluta.

Viure és rar,

viure és misteri

fruit, potser,

d'un encanteri.

A vegades ben vital,

d'altres tan acabat...

Moments de glòria

moments de cendra

i més cendra.

Viure és fer camí,

viure és moviment.

Essència, qui sap,

d'un somni espontani.

Dani T. D. 28/2/2022

EQUILIBRANDO EL DESEQUILIBRIO

 Equilibrando el desequilibrio

ante esta nada tan desquiciada,

sujeta al abismo

de uno mismo

al borde de tanta confusión.

Cruzando paso a paso

este vacío tan trastornado y tan real,

tan asesino, como amoroso;

que acompaña en la soledad

más evidente y mortal.

Renunciando latido a latino

al destino más absurdo,

el que respira el propia aliento

entre espejos que se observan

entre espejismos que se escupen.

                                                    a la cara de nadie.

Dani T. D. 28/2/2022

GENS LA PENA

 A voltes l'infern s'nstal.la en un mateix, i tot es despentina, s'enfonsa, s'evapora.

A voltes la vida és una absurda ferida, i el nen que es troba dins meu no parar de plorar, de cridar, de tocar la moral, de fer l'imbècil per cridar l'atenció de l'adult que se suposa que és un. A voltes un es pren massa seriosament, i tot pren un caire massa massa dens, massa pesat, massa solemne.

Però res és massa important.

 La vida és un trapezi sense xarxa, sense massa sentit. Hi ha que saltar al buit sense gens de por.

Res és tan greu. 

 En el fons tot és ficció. La por comença en un mateix.

I la por paral.litza. I la por és absurda. I la por no val gens la pena.

Dani T. D. 28/2/2022

EL MÉS ANIMAL

 La ciutat buida.  La ciutat completament destruida. Les ombres de la sang pinten les parets. Les llàgrimes ofeguen els ulls. L'enemic és barreja, l'enemic és la por. La por que ho paral.litza completament tot.

La història és repeteix. La història és mentida. La història és una MERDA.

  Els presidents declaren la guerra. La població més anònima és la que pateix les conseqüències: moren nens, avis, dones, homes del carrer.

Que trist, quina pena. Tornem a les mateixes. L'ésser humà no aprén. És l'animal més animal de tots!

Dani T. D. 28/2/2022

VUELTAS Y MÁS VUELTAS

 Ganas de bronca,
ganas de pelea,
ganas de guerra.

Fantasmas y asesinos,
criminales y monstruos,
generales y patriotas.

La historia se repite:

es lo de siempre,

no se aprende nada.

La misma mierda,

mientras se acumulan

muertos y más muertos.

Pobres y ricos,

esclavos y amos,

perros y gatos.

Víctimas y verdugos,

obispos y depravados,

banqueros y estadistas.

Este mundo sólo gira

sin ir a ninguna parte,

dando vueltas, vueltas y 

                                  más vueltas.

  Dani T. D. 25/2/2022

SANG I MERDA

 Sempre hi ha algún cabró que la lia, 
que no sap està quiet,
que no sap riure,
que no sap gaudir de la vida.

Sempre hi ha algún imbècil 

que treu pit,

que desplega l'artilleria,

que va calent,

que no sap conviure.

Sempre hi ha algún cabró

a punt de premer el botó,

que salti tot pels aire

per reescriure la història.

La història de sang i merda

de la huminitat.

Dani 25/2/2022

LANZARSE AL VACÍO

 Ser valiente,

lanzarse al vacío

y afrontar la miseria

de esta vida tan efímera

y sin sentido.

Ser valiente,

y no dejar de soñar

bien despierto

para vivir en directo

haciendo de la realidad

una comedia.

Sí, ser valiente

y afrontar

la cobardía de cada momento

y volar lo más alto posible

hacia dónde el corazón anhele.

Dani T. D. 24/2/2022

INVENTARIO DE LA ESTUPIDEZ

Guerra preventiva,

guerra de intereses,

guerra mundial,

guerra intensiva.

Guerra en la calle,

guerra desde los despachos,

guerra en los detalles,

guerra de putos machos.

Guerra tonta,

guerra injusta,

guerra Etrusta

guerra finaziada.

Guerra por la mañana,

guerra por la tarde,

guerra cobarde,

guerra que araña.

Guerra religiosa,

guerra asquerosa,

guerra hija putin,

guerra de hamburguesas.

Guerra de audiencias,

guerra de egos,

guerra a brevas,

guerra de urgencia.

Guerra de precios,

guerra sangrienta,

guerra de necios,

guerra con pimienta.

Guerra de sexos,

guerra caliente,

guerra con anexos,

guerra demente.

Dani T. D. 24/02/2022

VERSOS FANTÁSTICOS

 Muertos vivientes en el congreso,
cadáveres podridos en el Vaticano,
asesinos profesionales ya 

dirigen las cuatro multinacionales
de este mundo tan moderno y superguay.

Muertos rentables en la Zarzuela,
muertos eficaces en la administración
mientras los nuevos tiempos
inventan nuevos negocios bélicos
para rentavilizar las democracias más democráticas.

Cadáveres adolescentes conectados a internet,

fiambres deambulando el destino

más fingido y auténtico 

que tan sólo gira y gira

sin ir a ningún lugar, lugar.

Dani T. D. 23/2/2022

DES DE TOTA EXISTÈNCIA

 Dies de gallines elèctriques,
dies de merdes normalitzades,
dies de descalça pluja,
dies que duren anys.

Dies de peus sense mitjons

mentre vinc i vaig

d' enlloc buscant-te

pels carrerons sense sortida

del meu cor de joguIna.

Dies de polítics sense cervell,

dies de cels de plàstics,

dies de paraules totalment assassinades,

dies ficticis perfilen

les arrugues arrugades

des de tota existència.

Dani T. D. 23/2/2022

CAMINO

 Camino,
camino cap endavant,

 camino cap enrera,

i avanço
entre núvols i preguntes
amb gust de llimona.
Camino,
camino cap al buit
més lluminós i bell,
a la recerca d'uns llavis ardents
sobre un platja d' escuma.

    Camino,

de memòria des de l'oblit

més creatiu

des d'on m'invento el cami

segons l'estat anìmic,

segons les ganes,

segon tercera

i just quan gires

al primer portal.

Camino,
comino fins i tot quan deixo de caminar.
Passejo pels deserts
del deure més l'aboral,
fugint de la més ximple rutina
amb gust a sardina.
Camino,
camino cami de la més inevitable mort.
I potser més enllá de la mort,

qui sap...

Dani T. D. 23/2/2022

TOTA UNA OBRA D'ART

 Fer de la vida l'obra d'art més autèntica. Inventar-se-la a cada cada dia, a cada pas, escriure sobre les seves pàgines amb llàgrimes de mar sorgides dels ulls.

  Pintar sobre els murs de l'existència més artificial. Jugar al joc de la contradicció en cada idea perfilada, afilada, rovellada i neutre.

Arribar mai enlloc.

Aquesta possiblement sigui la clau, La clau de la clau. Per obrir i tancar les portes que un cregui.
Escriure. I seguidament estripar les pàgines escrites. 
Dedicar-se a escriure i no publicar mai cap llibre. Es publiquen masses llibres. I en el fons qui els llegeix?
I qui els rellegeix? Algú? Ningù????
Inventar-se cançons camí de l'oficina, camí de casa, camí del amor, camí cap al no res més lliure i lluminós.
I fer de la vida l'obra d'art más valuosa.

Dani T. D. 23/1/2022

DIVAGACIONS EN LA CLAROR DE LA NIT

   No ha estat tan terrible, i m'ho he passat bé.
 L'entrepà de frankfurt estava  bó i la cervesa deliciosa. La conversa amb el meu amic, com sempre, ha estat interessant. Hem fet un repàs sobre el que hem llegit rerament, tot posant-nos al dia. La seva companyia m´és molt grata, encara que a vegades... bé no sé com dir-ho...

  ....dec ser jo que m'estic fent gran. Cada vegada em costa més quedar amb algú i sortir a donar un tomb. Anar a dinar, al teatre, al cinema, al museu, al bar de sota casa, a sopar. I això que surto sovint. Però surto sol. No ho sé que deu ser. Potser m'agrada cada cop  més anar a la meva.

 Muntar-m'ho tot sol: sortir, entrar, passejar, volar, pensar en res... sense necessitar a ningú. Fins i tot rerament parlo sol. Sí, què passa? Si pràcticament tothom ho fa. Sense anar més lluny què és pensar? Pensar no és res més que dialogar o discutir amb un mateix. Sembla fàcil però no ho és tan. Un té tota una vida per fer-ho o, si més no, intentar-ho. Coneixa'te a tu mateix, és el que deia l'oracle de Delfos. Possiblement sigui dels coneixements, el més dificil. Diuen els savis que és gairebé imposible coneixe´s veritablement. I de pas, conèixer qualsevol cosa.

  Però tornant al sopar amb el meu amic; la seva companyia ha estat agradable, com sempre. M'ha explica't el que ha llegit i està llegint últimament, hem parlat un poc de política, de Putin, de dones.. En un moment donat a sortit l'Ulises de Joyce. Li comentava que aprofitant que s'ha complert un segle de la seva publicació, l'he tornat a començar per enèsima vegada. I m'està agradant força. Encara que hi ha troços complicats, confosos, rars... Troços en el que James se'n va per les branques...La literatura ja és això: ana-s'en per les branques o per on l'autor li surti de les neurones. L'Ulises és un llibre impossible, m'ha comentat ell. I jo l'he dit que  possiblement sí, però què potser l'encant i la bellesa de l'Ulises és precisament la seva lectura impossible. De fet (en el fons), tota lectura és impossible, com tota escritura, o tota vivència. Com aquest escrit que ara estic fent, al tractar de reproduïr el retrovament amb el meu amic. L'Ulises no deixa de ser un joc, com tota literatura, com tota vida. Un joc que reflecteix les vivències d'un home en un dia. Un 16 de juny pels carrers de Dublin. Dublin, que podria ser perfectament l'Hospitalet del Llobregat en un 21 de febrer.

  Ara estic tornant cap a casa. Ja fa estona que és de nit. Encara hi ha gent pel carrer. Estic cansat, m'aixeco d'hora. Encara que he de reconèxer que s'està bé passejant a aquestes hores. La nit disfressa la vida d'especial misteri. Ara la ciutat sembla com de mentida i potser ho és, com la vida en general (o en capità general).

Dani T. D. 22/2/2022

CADUCADES PROMESES

 Paraules que es disolen en la ciutat de les caducades promeses. Paraules que disenyen veus, veus que van a piles i amb plaques solars. Pauraules de diseny modern per omplir la vida, al dia a dia i de pas les copes que ploren nostàlgia idiota. 

Paraules que encapçalen la marxa cap enlloc, l'odissea més bella e impossible  a través del llenguatge que naufraga per enèsima vegada, sense distingir res de res.

Sí, des de la mida justa.

Dani T D. 21/2/2022

PER CAP FINAL

Viure també és ser un altre

sense deixar de ser

un mateix,

és dubtar del dubte d'ahir.

Tornar a començar per cap final.

Viure És inventar-se príncep,

pirata o fada,

fracassar amb l'èxit

més total, 

sense perdre el sentit del ritme

que ofereix l'alegria de viure

pel simple fet de respirar.

Dani T. D. 21/1/2022

UNA BONA EXCUSA

 

     Cada dia és un bon moment

 per inventar-se,

cada dia és una bona excusa 

per riure i somniar 

ben despert.

Gaudir de cada moment,

i saber que res és tan important

que a cada pas s'obren noves portes i finestres.

Cada día es reiventa el desti,

es fa possible totes les opcions,

s'obre per un de bat a bat la vida.

Bon moment per fracassar

i ser guanyador sense arribar

enlloc,

ja que no cal aconseguir 

absolutament res 

                                         per ser feliç.

Aprofitar, balla i estima,

i equivoca't que no passa res,

sense perdre l'alè de l'alegria.

Dani T. D. 21/2/2022

CUANDO LLEGUE LA MUERTE

 Todo lo que necesitas

para ser feliz

ya lo llevas dentro.

 

Haz lo que te plazca,

no esperes nada

y esperalo todo.

 

Cada momento

puede ser mágico,

incluso cuando llegue

                      la muerte. 

 

Dani T. D. 20/2/2022

CORRIDAS DIVINAS

Cercano

Vaticano

en el ano

que no es vano.

 

Es hermano

sano

hechando mano

el muy marrano.

 

Marrano

pero arcano

sintiendo a Dios (o a 3)

que es consuelo cercano.

 

Cercano

y muy Vaticano

como la voz

del ano.

Dani T. D. 19/2/2022

LA MAFIA LEGAL

 

El enemigo de Dios, 

no es el Diablo,

es el Vaticano.

Y en cuanto

 te descuidas,

te mete mano.

                      Dani, 18/2/2021

LOS DESGASTES DEL HEROE

Vida absurda,

absurda vida
que resbala
por los muros
de esta existencia
tan artificiosa
que apenas sabe
a dónde va.

Vida absurda,
absurda vida,
la que me despierta
a diario
desafiando
la fuerza de gravedad,
como una prueba más
que los Dioses
nos imponen
para, de algún modo,
justificar el destino

                               (si lo hubiese, claro).

Este destino absurdo

como la vida

que me sueña 

a diario

bien despierto

latido a latido,

para así

poder alumbrar

algo de vida

durante

la travesía

hacia la nada

más evidente.

Dani T. D. 18/2/2022

¡ZORRA IGLESIA!

 Qué listos
estos obispos
rezan a Cristo
mientras se cepillan
a los monaguillos 
más vulnerables.

Qué listos
estos obispos
pregonan el evangelio
mientras no se privan
de ningún privilegio
nadando en la más

perversa y desmesurada

 abundancia.

Qué listos

estos obispos

condenan al homosexual

y a la mujer

mientras se les pone

bien dura

todo culo 

por muy infante 

que éste sea.

¡Que hipócrita

e hija de la gran puta

es esta iglesia católica

de mierda!

Si Dios existiera

de verdad,

ya no haría falta

ninguna dogmática

ni decadente

 religión.

Dani T. D. 17/2/2022

GENS DE PRESSA

 El vent esgarrapant l'arena, les paraules omplint les veus mentre les hores fugen dels rellotge donant voltes i voltes sense anar practicament enlloc.

  Cada dia explossiona el big-bang al fons de l'inconscient mentre les titelles es posen dretes i comencen l'espectacle davant d'un públic de paper.

  El destí està escrit, però això no impedeix l'improvització, l'atzar, l'accident, la sorpresa, els petons, les ocurrències a mitja tarda, el tedi oficinista...

 Mentre els batecs de la moderna ansietat es cruspeixen la vida d'una sola queixelada.

 Els tigres van al parlament, els lleons van a la universitat, les gallines fan carreres de cantant, els gripaus passegen la seva tranquil.litat amunt i avall dels carrers principals, les jirafes juguen a les màquines dels bars, els gats omplen les biblioteques, els cocodrils van al mercat, els retolins van al banc i els hipopòtams juguen a borsa.

  Un dia més cap al res més evident i lliure. Però no hi ha pressa, gens de pressa, malgrat les dictadures virtuals, digitals y modernes d'aquest segle que no sap on va.

Dani T. D. 15/2/2022

INVENTARIO DE UN MARTES QUE VA DE JUEVES

 Las mentiras de la siempre sobrevalorada felicidad,
los descosidos en las consonantes,
los besos disparados al aire,
la sombra de un corazón anónimo,
la muerte riendo la vida mientras acompaña allá donde uno vaya,
los caprichosos y necios políticos,
las ganas de huir de esta huida,

la lucidez de Cervantes,

la mediocridad que nos envuelve,

la confusión que me disuelve,

el metro que me transporta el ser a la velocidad de la luz,

la ficción de la realidad.

las esperas de la espera,

la nada de casi todo,

los beneficios de la risa,

lo esencial de la vida...

De esta tan extraña y fugaz vida.

Dani T. D. 15/2/2022

TOT ÉS FICCIÓ

 Sortint al carrer, com cada dia, les paraules ho conquereixen tot:

 Les voreres, els semàfors, les cares, un rostre mig adormit, una cara despentinada, el primer cafè al bar prop l'estació de metro, els passos cebra, les poques ganes de treballar, un home dins d'un cotxe, les escales del metro, l'ascensor que transporta al centre de la terra, el viatge en metro cap al megatzem, el sol que encara fa cara de son, les presses que congelen les rialles, els pensaments que es barregen amb el murmuri de l'exterior, les preguntes que es disparen sense voler davant la més qütidiana confusió, les conclusions precipitades, hósties que no arribo, bon dia! Engego. M'assec. Espero, em relaxo, aquí de nou, un dia més. Encara que...

i si tot es ficció? Que de fet ho es. Ara si em disculpeu, m'estàn trucant. Bé, fins d'aquí una estona.

Dani T. D. 15/2/2021

BOIRES COMPRIMIDES

 Dilluns altra vegada,
no vull llevar-me del llit
però em llevo.
No vull anar a l'oficina
però m'apropo.

Em sento en una cadira
entre cares desGastades

           (com la meva?)
i mans cansades
que recorren les hores
cap a un mar 

de boira contemporania
on els àtoms es desintegren

en silenci.

Dilluns per enèsima vegada,

les presses desordenen els somnis,

els capellans es pinten els ulls,

el futur té cara d'oriental,

les butxaques s'omplen 

de propaganda,

i les promeses, de cendra

i pluja seca.

   Dani T. D. 14/2/2021

DE TANTA BUIDOR

 Mans buides
trasiten pels carrers buits
en la ciutat buida.

Multitud buida
omple els racons buits

des de la vida

més absent.

Ritme buit

segueix el compàs buit

d'una melodia sorda.

Paraules buides

escriuen textos buits,

invocant possibles

històries que omplint

       les pàgines del llibre

                       de la més immediAta buidor.

    Dani T D 14/2/2021

EN UN MAR D'ATZARS

 Nàufrag en un mar d'atzars
on res està resolt.

Tot és possible en aquest oceà

on l'absurd es confon amb el destí.

Un no deixa 

de ser un accident,

una màscara d'aigua

que dansa al compàs del vapor

que desprèn el propi acte

de desaparèixer 

                                          en qualsevol moment.

Procurant no deixar de riure,

per descomptat.

Dani T. D. 14/2/2022

LA PLENITUD MÁS LUMINOSA

 Este viaje hacia la nada

lleno de misterio

de dudas, de belleza

y risas.

 

Este transitar por la nada

lleno de euforia,

de pasión

y de tedio envasado al vacío.

 

Esta nada que lo envuelve 

absolutamente todo,

posiblement es la essència

de la plenitud más luminosa. 

 

Dani T. D. 12/2/2022

JEAN GENIE I UNA AMIGA DEL BARRI DE LES SET LLUNES

 

  

 

 

Dani  T. D., 12/2/2022

 

 

VATICANO, VATICANO...CACHONDO VATICANO

        Vaticano, Vaticano

tan cercano

como el mismo Diablo.

Vaticano, Vaticano

tan humano, tan divino

y tan cachondo....

Confundes les erecciones

con las oraciones

y en todas las congregaciones

eres la hostia más sensUal. 

Vaticano, Vaticano

no es en vano

tu celestial presencia 

en más de un ano.

     Dani T. D. 11/2/2022

A VECES BUSCANDO

 A veces buscando
enloquecidamente
un remedio
para soportar 
el más existencial tedio.

Otras, en cambio,

pasando las horas

escribiendo, dibujando,

 leyendo o simplemente

 contemplando

la corriente que

se lleva la vida,

y yo me voy con ella.

A veces buscando

tus besos

por el laberinto

de este azar

en forma de deseo.

Otras, 

                                  a la de cambio,

gozando del sonoro

silencio de tu voz

sobre mi piel

mientras nos mecemos

al compás del dulce

vértigo de existir

entre la risa

y la nada 

más evidente,

entre el deseo

y la muerte.

Dani T. D. 10/2/2022

FERMA I LLARGA

  Els dos presidents parlen diplomàticament, distanciats per una taula de fusta ferma i llarga. El dia és assoleiat i promet fruïts òptims a partir d'aquesta conversa, encara que el fred de Moscou crema en tots els sentit. El president rus tracta de suavitzar les seves pretencions amb el vell continent i recuperar certa glòria del que va ser el seu país, la URSS. Bé, cert encant entre cometes. Ja que les coses mai surten com han de sortir. I en darrera instància el poble sempre és la víctima de les ambicions més grotesque dels estadistes de torn.

  Els dos presidents saben que el seu contricant no és precisament un imbècil. Encara que un cop instal.lat en el poder, un pot cosir i decosir segons li piqui o li convingui arribant a comportar-se com un perfecte gamarús (o gamarrús). 

  L'Emmanuel és optimista, està convencut que Vladimir no és tan dur com sembla, només necessita una mica  d'atenció i d'efecte (encara que un cop a terres ruses s'ha negat a fer un pcr per si li poguessin pispar informació a través del seu adn).  Sap que no vol invaïr cap país, i entén que la seva posició no sigui fàcil, ja que haber sigut un destacat membre de la KGB ha imprés caràcter en el la seva forma de fer i desfer. D'alguna manera l'ombra de l'antiga URSS es allargada.

 Vladimir, per la seva part, se sent content de ser davant del primer ministre francés. Si no fos rus, hagués sigut francés. Però l'atzar és així de capritxós. Sap que cada dia que passa, està en el punt de mira de la geopolítica internacional. Això li afalaga però fins a cert punt. Sap també que recuperar l'esperit de les Repúbliques Soviètiques no és una empresa gens fàcil, sobretot en els temps que corren al compàs de Google, tuiter i estadístiques subvencionades per Amazon.   Però està segur que la sang no arribarà al riu, entre d'altres coses perquè no li convé (de moment). 

  Després d'aquesta reunió amb Emmanuel, Vladi es plantejarà definitivament fer un Soviet-Disney. Sí, el situarà a Ucraïna. De fet, ja fa setmanes que ha començat, i ja ha enviat els primers obrers i empresaris a iniciar les obres. Ara només caldrà parlar amb el gran president per detallar una pròxima inauguració mundial.

 I a veure l'afecte d'aquest nou parc d'oci, als propers aconteixements socials i polítics a nivell mundial. Per ara Vladi te la clau del gas, els xinesos les botigues tot a cent i Joe Biden la formula de la Coca-cola i tots els drets dels parcs d'oci i d'atraccions a nivell mundial.

Dani T. D. 10/2/2022

EL LABERINT DEL TEMPS

 El laberint del temps,
les petjades subtils de l'atzar,
l'eco creador de la memòria
el mirall a evapor del futur.

Els Déus jugant a fet i amagar,

l'absurd decorant la realitat,

les dades manipulant al personal,

la soledat baixant en ascensor.

Polítics amb mitges de seda,

merda automàtica i per cable,

banderes d'oferta al supermercat,

bisbes tocant la bateria de Jesus.

  

Dani T. D. 10/2/2022

INEVITABLE CONVIVENCIA

 

 Un sábado de abril (humedades mil), E se decidió al fin y se propuso conocerse a si mismo. Para ello salió hacia una terraza del centro de la ciudad. Pidió un par de martinis y se autoentrevistó. Al principio no sabia como dirigirse a él mismo. Si de tú, o de Ud., o incluso de él (pues la tercera persona evoca una cierta educación epicurea, con una rajita limón, que siempre sienta bien).

  E estuvo con él mismo toda la tarde y parte de la noche. Se cayeron bien las dos partes oficiales de aquel ser. Al acabar acordaron en llamarse, aunque los dos eran conscientes de su cotidiana y a menudo más que inevitable convivencia.

Dani T. D. 9/2/2022

¿QUÉ DIABLOS ES LA NORMALIDAD?

Normalidad viene de norma

y Norma es una vedette.

Vedette para creerlo,

creer a ciegas

camino hacia una 

                       nueva normalidad.

Normalidad a la derecha,

normalidad a la izquierda.

normalidad incluso cuando nada

es normal, 

                                   o anamormal, 

                                                     o ultranormal.

Normalidad al andar

hacia no se sabe dónde.

De entradA, hacia el futuro

un futuro que acabará,

tarde o trempado,

siendo pasado imperfecto,

pasado anterior

                                 o pluscuamperfecto.

NORMAL, normal,

¿quiÉn demonios es normal

en este paraíso artificial

                      (que no oficial)?

¿Con una escoba

en el alma de papel residual,

ante un auditorio

lleno de ositos de peluche?

Cuando todo va demasiado de prisa,

y en el fondo qué importa

la más fría, absurda 

                        y cotidiana

                                                  normalidad.

Dani T. D. 9/2/2022