jueves, 21 de febrero de 2019

LA VIDA DELS CARAGOLS SUPERSÒNICS

Resultado de imaxes para caracoles supersonicosTot pel poble però sense el poble,
fem la revolta però sense fer cap revolució,
que els primers seràn els darrers
en aquest enèssim vall de bastons.

Desintegrem d'una vegada i per totes el sistema
però sense renuciar mai al propi sistema,
a la televisió per cable, als Mcdonald's
ni al pensament patrocinat per Coca-Loca.

Fem ben atractives les estadístiques
per tractar de reciclar la corrupció
més rentable i eficaç, la que
fa possible que tots els nostres
anhels es facin realitat d'una vegada

i per totes

Tu seràs la meva inspiració,
jo seré la teva més tendra decepció,
i des d'aquest centre comercial tan modern
desenvoluparem una plena desintegració.

Canviarem per que res canvïí massa
sota banderes ben boniques i ebeltes,
i sempre contra l'enemic,
l'enemic que du el nostre
propi rostre....

 que rar, que excitant...
m'estic posant tonto... 


Ah, i que sobretot
sobretot, sobretot
que mai farti er futbor,
per fabor....

Dani T. D. 21/2/2019




miércoles, 20 de febrero de 2019

L'OBLIT MÉS LLIRE

Resultado de imaxes para haciendo el amorSens dubte el paradís
també, com no,
 pot aparèixer
en una confortable
habitació d'hotel

I sobre un llit,
amb llençols d'escuma,
dins teu, dansant camí cap
a l'origen de l'univers.

La vida i el temps,
més enllà d'aquesta cambra,
ja no esteixen, clar que tampoc 
han existit mai dels mais.

Som dos nàufrags amants
a la recerca de l'ara
més precís i fugaç,
més humit, encés i dolÇ;

allà on respira
 la llum
de tota saviesa.

També som un únic cos
i un sola ànima.
Sí, la generosa ànima
de la tendresa i la bellesa.

I després...
què importa
 el que vingui després.

Tot plegat
tornarem a jugar
al joc de l'oblit
més memorat i lliure.

Dani T. D. 20/2/2019



martes, 19 de febrero de 2019

¿DEMOCRÀCIA A ESPANYA?

Resultado de imaxes para democracia  Sovint passa que un s'aixeca del llit i no enten absolutament res. Se suposa que hi ha democràcia, però em fa molta gràcia...Sempre hi ha algú que des del poder acaba per  podrir-ho absolutament tot. La democrÀcia se suposa que beneficia a tots, però això no acaba de ser cert del tot, ja que en el fonS beneficia als de sempre: els més acomodats.
D'acord que hi ha lleis que acumplir, doncs perquè la democràcia realment funcioni necessita de lleis que la regulin, però també se suposa que aquestes lleis vetllen pels drets del ciutadà de peu. I precisament es aquest ciutadà qui transforma la llei mitjançant les consecutives eleccions, referedums o, d'altres tipus de consulta. Clar, ara caic, potser faltaria més consultes i referedums com ara: república i monàrquia (és un ejemple, eh. No us penseu que...)
  Segons tinc entès la democràcia grega tan sols votaven una part dels ciutadans (tret de les dones, els esclaus, els soldats i d'altres...), practicament els que estaven millors situats. Després al llarg de la història la democràcia s'ha anat desenvolupant i adaptant a les necessitats de la ciutadània. La Revolució Francesa i la democràcies britànca i dels EEUU van anar formant el concepte modern del que entem com a democracia avui en dia. Ara, diuen que la democràcia a entrat en crisis. Bé, és possible. Diuen també els entesos (o alguns entesos) que la història es ciclíquica. Podria ser, per què no? Les estacions són cicliques, els anys, els dies de la setmana, els apats del dia...jo que sé...la moda, els pantalons de campana, la digestió de l'all i oli... L'etern retorn del que parlava Nietszche...
  Ara, aquest país entés com Espanya a voltes hi ha per lligar-hi cadires! ¿Realment hi ha democràcia a Espanya?
¿Realment sabem què és la democràcia els ciutadans?

 Per un servidor, una Espanya realment democràtica respectaria totes les cultures i llengües per igual en tot el seu territori. Sense anar més lluny, en el Congrés dels Diputats es podía permetre d'expressar-se en les quatre llengües de l'Estat (o no seria un exerci democràtic interessant). Totes les opinions serien escoltades, discutides i respectades. La justícia seria aplicada igual per a tothom.. Encara que em fa molt l'efecte (com ja he dit) que les lleis sempre acaben aforint més el que té més que no al ciutadà que té el minim, o directament, no té res.
Estic segur de que si realment  Espanya fos realment un país democràtic (tenint sempre en compte que la democràcia mai és perfecte, i sortosament) judicis com el del procés no s'haguessin arribat a fer. Abans s'haguessin pactat unes noves lleis que fomentessin unes polítiques més eficaces i justes. Unes polítiques que vatllessin per la convivència entre les diferents identitats dels pobles. Però els diferents governs espanyols democràtics fins ara sempre han acabat per demostrar que una Espanya realment democràtica no és del tot possible. El perquè d'això se m'escapa de l'entendiment, la veritat.
   Encara hi ha esperança? No ho sé...
D'altra banda, quin problema hi ha en fer un referendum per tal de saber si la gent que viu a Catalunya vol, o no vol, independizar-se d'Espanya. Tampoc és una cosa tan traumàtica. D'acord que el món avui en dia està més globalitzat que mai, que per cert aquest terme s'hauria d'analitzar a fons. Però nacionalismes a part, també s'ha de respectar l'identitat de cada lloc i cultura.
La cosa hauria de ser més senzilla, però quasi sempre l'acabant complicant els polítics i els estadistes de torn.
 Asenyalen i acusen als independetistes catalans de nacionalistes radicals, però també la unidad d'Espanya també és un terme que amaga (o no?) una càrrega profundament nacionalista.
En fi, que ningú sap ben bé del verdader significat de la democràcia, començant pels tan il.lustrats polítics i juristes Espanyols.

P.D.
Per cert, per quan un judici a la dictadura franquista?

Bona nit nens i nenes.

  Dani T. D. 19/2/2019


martes, 12 de febrero de 2019

INCULTA Y SUDADA

Resultado de imaxes para manifestación madrid contra pedro sanchezNuevos fantasmas  y vampiros
hablando de unidad,
inyectando un odio gratuito
entre el personal,
que no tiene ni pies
ni cabeza.

Siguen sin escuchar
a la opinión diferente
para no ampliar su mentalidad
ni  enriquecer a la comunidad.

Por eso recurren por enésima 
vez al discurso gastado
de la unidad en la vieja, inculta
y sudada patria
de siempre.

Son cobardes y zoquetes
más no quieren progresar,
vociferan unidad
porque las da miedo 
la pluralidad, la inteligencia,
el progreso, la diversidad
 y la libertad.

Ellos si
que deforman 
y parten España 
en añicos,
aunque se empeñen
en unirla
bajo una simple tela
roja bajo una corona
con endebles aunque franc@s
 excusas.


Dani T. D. 12/2/2018

lunes, 11 de febrero de 2019

VERSOS TRASNOCHADOS

Umbrella DesignDespiertan lunes adulterados
y con ellos, la condición más incondicionada
vuelve a asomar la jeta por una de las esquinas de este tan diverso universo. 



Engendrando,
una vez más, 
la geometria más ambientada.

Se vive en un futuro que nunca hace acto de presencia
desde un pasado que, en su ficción
más circunstancial, acondiciona la geografía
de un presente absolutamente quebrantable.

Es entonces cuando se disuelve
por enésima vez, cada instante
desdE el movimiento elíptico, 
el de las hondas ondulante
 hacia el principo de nada en particular.

Y ahora vuelve a sacudir las mentiras
la endeble realidad más imediata,
desde su disfraz de milagro auxilar;
pues a cada istante todo y nada
vuelve a empezar.

Despiertan lunes imprecedentes
en un sin fin de propositos
emergentes o no...

Dani T. D. 11/2/2019

miércoles, 6 de febrero de 2019

CADA DÍA

Resultado de imaxes para machado  Cada día se repite el big bang.
 Cada dia se nace en una luz totalmente fugaz, que no para de correr a una gran velocidad continua, cruzando el abismo más vacío. 

Hay días que són verdaderos agujeros negros. Pero no todo es negativo en los agujeros negros. Los agujeros negros están, entre otras cosa, para viajar a través el tiempo.
 Claro que el tiempo no existe. O si, pero tan sólo es una cordenada que nada significa. 
Uno, si se fija, siempre es ahora. O lo que decía Machado: Hoy es siempre todavía
¿Qué quiero decir con eso? 
Pues que las cosas que le ocurren a uno, de alguna forma, les ocurren a todas y a todos. Que cuando avanzamos también rotrocedemos. Que no hay mejor manera de recordar, que olvidar.
 Y que al fin todas y todos somos la misma persona desde sus múltiples máscaras (o másbaratas).

Apa, bona nit!

Dani T. D. 6/2/2019

martes, 5 de febrero de 2019

VIDA I MIRACLES

Resultado de imaxes para mesiSon els futbolistes
els nous heroís,
els nous nous exemples.
Demostració insòlita
que qualsevol curt de gambals
es pot fer
milionari i famós.

No importa que no obris cap llibre
en ta bruta vida,
que no vagis mai 
al teatre ni a cap concert.
No importa que no tinguis una mínima curiositat
per saber què fas en aquest món,
en aquesta vida,
no importa 
que no sapigues gran cosa;

mentre hi hagi futbol,
la vida ja valdrà la pena,
i quina pena...

A l'oficina tohom juga,
tothom sabem de la vida
i miracles de cada futbolista,
encara que ignorem
tantes altres coses
que potser ens farien una mica
menys idiotes, més lliure i un pél més alegres,

que no feliços,
doncs només son insolitament feliços
els futbolistes.. 

I així ens va...


Dani T. D. 5/2/2019

lunes, 4 de febrero de 2019

ORGIA D'ESTADÍSTIQUES

Resultado de imaxes para ESTADÍSTIQUES Un dilluns més es desagnen mitja dozena d'estadístiques per la tele i en el més estricte directe, mentre els països benestants es graten les vestimentes davant el tarannà del petroli de Venuzuela (entre altres coses). El món gira i gira com cantava Gardel, mentre Puntin balla aquest tango amb una noia que es diu Carlota, quan Europa ja es prepara per la seva nova vida de fantasma, encara que hi ha esperances. Esperances, sempre hi ha esperances. Però, clar, la història es tendeix a repetir-se. Encara que potser cada vegada fa una versió diferent i potser més sofisticada.
  En veritat, els conflictes o els problemes son més o menys els mateixos. l'ambició, les difernts trifulques pel poder, la tan justa humanitat...perquè prosperi aquesta tifa tan civilitzada i tan rentable pels quatre de torn, els que manipulen el sistema segons els seus interesos o capricis.
Sort que tenim un papa (per posar un exemple entre tants); que es la hòstia. I ens protegirà una vegada més, contra els perjudicis dels propis bisbes (els enviats del Diable). Bisbes equil.librats i digitalment satisfets. Per davant i pel darrera.

Hem entrat sens dubte en una nova era. L'era de les tecnòlogies digitals i la realitat virtual, on els poders factics han anat canviant per uns altres. Un d'aquest nous poders factics son les estadístiques. Cada vegada hi ha més estadístiques per tot. Estem manipulat per les estadístiques. Sense anar més lluny cadascú de nosaltres és una dada en potència per desenvolupar qualsevol estudi sociològic, antropològic, podològic, fisiòlogic o directament de merda plàstificada, però ben dissenyada. Estem convençuts que estem més informats i comunicats que mai, i en certa forma és així. Però també potser estem més manipulats i desinformats que mai. Perquè ¿realment els nostres pensament son nostres? ¿O formen part dels interesos del nou sistema mundial, conjuntural i amb bifudis baixos en colesterol (políticament correctes, és clar)?
Em ve a la memòria aquelles pàgines de la República de Plató: El Mite de la Caverna, i molt en temo que la cosa no ha canviat gaire des d'aleshores (i això que ha plugut). Bé, vivim més anys (estadísticament parlant). Però realment és viu més? A vegades no estic tan segur.
No tan sols ho dic jo, ho diuen les putes, interessades i tan DÍVINES estadístiques.


Dani T. D. 4/2/2019

viernes, 1 de febrero de 2019

ÁTOMOS ALTERAMENTE DESLUMBRA2

Resultado de imaxes para estrella fugazEn resumidas cuentas
y solicitando la sentencia
tras una primera tentativa
para tratar de...

...simplificar lo que procede.
Es dencir ungir la opinión
propia respecto al momento
momentanio que se 
va disgregando,


como si se tratase de un átamo
en medio de un reacción en cadena
que propague la locura
implicita de este vivir

en un confusión oscilante
y apabuyante,
sin renunciar a caso
a las ansiosas ganas

de provocar la propia
consternación que significa ser,
desde cada latido
y a través de cada suspirado aliento;

desde el inconstante
 constante presente,
                                           claro.... 


Dani T.D, 1 febrero 2019

martes, 29 de enero de 2019

ENTRE LA LUZ Y LA ORCURIDAD

Resultado de imaxes para oscuridad y claridadEntre la luz y la oscuridad
navego con mi alma mía,
curiosando desde la precariedad
que da toda promesa baldía.

Entre la sombra y la calridad
braman los anhelos espumosos,
mientras se va tras la habilidad
de no abandonar los sueños más hermosos.

Aquellos que iluminan la oscuridad
y suspiran desde las penurias,
sin apenas dejar la notable vacuidad
manteniendo la magia de toda vitalidad. 

Dani T. D. 29/1/2019

jueves, 24 de enero de 2019

DESTÍ ANIMAL

Resultado de imaxes para fugaz universoInventant el destí
en el camí
pas a pas
com qui està el cas
per pura casualitat
des de l'eventualitat
més accidentada,
on tota normalitat
és una accepció
des de cada regla
arreglada
i  tendrament geleda
que no glaçada,
encara que vinculada
a la recerca
del propi destí
més o menys escrit
per l'atzar
més atzarós
que no lleficós.

Això ja depèn
del contrubuent
i de l'humor
que hom o don
adopti
en cada moment.

Doncs
el recorregut
del camí
sempre
resulta ser
uns moments
momentanis
i espontanis.
Purament accidentals,
minerals
i sobretot
animalssss....

que en el fons
no tenen massa
importància,
com aquests versos
que ja naveguen
plenament
inconscients
i alegres
en aquest tan fugaç,
misteriós
i circumstancial
univers...



Dani T. D. 24 gener, 2019

LA VIDA DELS CARAGOLS SUPERSÒNICS

Tot pel poble però sense el poble, fem la revolta però sense fer cap revolució, que els primers seràn els darrers en aquest enèssim v...