BATALLES DIÀRIES

   A vegades costa aixecar-se del llit, començar una nova semana, tornar a vestir-se d'un mateix, esperar mentre se surt de casa per començar el dia.

Perquè sempre s'espera alguna cosa...

I mentres el temps corre des del ventre dels rellotges, el metro passa a l'hora. Va sense conductor, va amb llum solar. Què modern, carall!

  Entre cares extranyes i familiars a l'hora, un va cap a un destí ja una mica desgastat. L'oficina espera en un territori asfaltat, farcit de fàbriques i d'esclaus moderns i decadents. Malgrat tot, un no es pot queixar. Bé, si que pot.

 Ja, des del lloc de treball, un es fa un esquema mental per escapar d'aquesta vida.

Com fer-ho? No se sap. Imaginació. Potser agafant un troç de paper i escriure unes primer linies per provocar el destí més resol, més estúpid, més mort.

  I mentres, enllà hi ha guerres, batalles absurdes, disputes per les terres, rivalitats entre religions, ambicions idiotes... Gent que també vol escapar en pateres, vols cap a Alska, suicidis autòctons, assassinats masclistes...

Sí, escapar de tot, de thotom, de res, d'un mateix... de ningú.

Dani T. D. 30/10/2023