A hores d'ara encara dubte i no s'estima prou, malgrat el seu somriure al rostre. Somriure potser per burlar una timidesa que li maquillen els espills de la més puta realitat. Mentre encara arrosega una por que el fa aturar cada quinze dies al fons d'ell mateix.
No hi ha manera.
I això que passa dels cinquanta, però de la maduresa poc rastre. Quina decepeció... Perquè sempre torna la por, la inseguretat, el blogueig, el fantasma de la psicomotricitat... Arribat al punt, s'explica històries. Històries sense massa sentit, però que li serveixen per anar tirant.
Continua escribint històries, versos, reflexions... Encara a vegades somnia en que és escriptor professional i viu d'escriure. Però sempre arriba el dia, un dilluns per ser més concret, i la realitat dura el desperta. I es suicida per dins sense molestar a la persona responsable, gris, normal, cavard? que el conecta amb la vida (o amb el teatre) de l'exterior.
I a vegades també pensa si tot plegat la realitat més immediata i dura no serà una absolutat ficció. I que algún dia d'aquest despertarà per somniar de debó.
Dani T. D. 30/10/2023
.jpg)
.jpg)
No hay comentarios:
Publicar un comentario