RESPIRACIONS DIVERSES

        A voltes li costa respirar.

 O més aviat, creu que li costa respirar. Concretament quan els pensaments es descontrolen per qualsevol beneiteria, i ofereixen posibilitats no gens recomenables i de caire negatiu, i de pas detructiu.

 Llavors en Pau es planteja comprar-se aquelles pastilles del pot taronja que anuncien per la tele, que diuen que van tan bé l'angoixa.

Però no, no ho farà.

 Es decantarà, com sempre per la meditació. I quan arribi del magatzem, ja a casa, es canviarà de vestimenta. Es posarà roba comode.  S'asseurà amb les cames creuades sobre un coixi, i tacarà els ulls concentrant-se durant uns vint minuts amb la respiració. 

Però no.

 Perquè quan es treu els pantalons li entrant ganes de relaxar-se d'una altra manera mentre pensa en ella. 

  Fa temps que no la veu. I no per ganes. I es que tot és tan complicat: la feina, les obligacions, el día a día, el desig, el tedi de l'existència, la inquietant frustració de madurar, les merdes que, des de l'exterior més pervers, omplen el cervell i tres les tres quartes parts de l'esperit... la desmesurada velocitat del temps...

   Després, al cap d'un minut, deixa de pensar en ella. 

  De cop se sent cansat (o buit?) també d'això. Potser ho deixi per quan vagi a dormir. O ho deixi per uns dies. O l'estimi mentalment en la més discreta distància, tancant simplement els ulls durant deu minuts i, de pas, pensar en res per obrir la seva ànima i deixar entrar la llum més subtil i farcida de l'ara més immediat.

  Perquè tan sols existeix la respiració, l'exerci que fa possible l'instant present. L'instant present que, ben mirat, tampoc importa.

Dani T. D. 27/3/2023