LA PODRIDA INTELIGENCIA ARTIFICIAL Y FASCISTA

   ¿Cómo puede ser que estos grandes  criminales fascistas gobiernen el mundo?

A DÓNDE HEMOS LLEGADO!!!

¡¡¡PARAR EL MUNDO, 

QUE ME BAJO!!!

¡¡KE ASCO, POR 2!!

(si George Orwell levantará la cabeza...)

TAN DIVINA, COM INFERNAL

 Vida, potser un somni conscient

sense massa sentit,

un naufragi cap al res més sorprenent,

una confusión tan divina

com infernal.

                         Una màgica i 

                                          excèntrica raresa

                                                    de la matÈria.

I mentre.. jo qué sé...

encara m'aixeco tactant de seduïr l'alegria

del nou dia,

burlant la rutina

en la naufragada oficina,

                             des de la inèrcia del destí

                                                                més idiota...

Fora, l'actualitat espera

com un inmens camp de batalla

entre fam i sang,

                         misèria i por

                                         ambició i estúpidesa humana...

morts que s'amuntonen per les avingudes

de la desesperança.

I el món.... quina absurditat

i quanta bellesa que es va perdent

que ens va perdent

enllà, cap al no-res

                                més evident,

                                                  més esgotat,

                                                                i serè.

Dani T. D. 26/3/2026

AL TEU PAS

 On queda la sortida?

On es troba l'entrada?

On queda la veritat?

On la mentida?

Tot i res es confús,

si vols veure-hi clar

tanca els ulls

i de pas, l'ànima;

                 i tot s'obrirà

                              al teu pas.

I no serà el cel

una versió de l'infern?

És real la realitat?

Que hi ha rera al mirall?

Per cert,

  el perfum dels teus ulls

                           on es troba?

Dani T. D. 25/3/2026

                         

SENSACIONS FICTICIES

   A vegades sento que la vida és totalment ficticia.

És una sensació estranya, però és com ho sento. Sé que el meu temps és limitat. Que aquest cos meu (o  a lo millor no és meu, qui sap...) desapareixerà tard o d'hora. Farà PUM. I després d'una bomba de fum blau a la fi desapareixeré. Tarnaré a ser res, aire, vent, vapor d'oblit, essència de llibertat?...   Fora preocupacions, angoixes i d'altres toNteries que sovint ens fant la guitza.

  Clar, que com sé que realment estic viu? I que la vida va en serio com versava el genial Jaime Gil De Biedma. Tot plegat, no deixa de ser bastant absurd. I alhorà bastant màgic i meravellós, o no?

  I es que les coses realment essencials ningú sap explicar-te-les, malgrat tanta informació internauta que ens arriba constantment al mòbil, a l'ordinador, a través de les canonades i dels vasos sanguinis.

  Em vaig a fer un carajillo, fins després.

Diari secret, 25/3/2026

LA VIDA ES BREVE

     Cansado de cansarme,

me corto la cabeza,

y haciéndome poeta

me hago una casa

en una nube.

Pues la vida es breve,

tan breve

que a menudo se

 hace bastante larga.

Entonces te llamo,

o me llamas

a través del cristal

de esta pecera,

para hablar de Demócrito.

El filósofo y matemático,

el que descubrió el átomo,

el que puso en circulación

la idea de que apenas somos 

lo que somos.

Así que a vivir

bien despierto

para soñar hasta

el último aliento.

Dani T. D. 24/3/2026

TAN SOLS HO SAP EL VENT

 Som tan intel.ligents com ens creiem?

Som tan bona gent com aparentem?

Per què es fan encara tantes guerres, i a qui beneficien?

Per què tanta enveja? Per què tan odi? Per què tan competència?

On anem?

Tot plegat, quin sentit té aquest sistema tan agressiu? Quin sentit té aquest món tan violent i aquesta vida tan consumista?

Som tan importants com ens creiem? Si tot plegat la vida son quatre dies, i es tan curta...

Per què no ens estimem més unes als altres, uns als altres, i ells a elles sense manies, amb respecte, de veritat, amb el cor, sense cap doble i triple interès?

Per cert, hi ha vida abans de la mort???

Perque després no hi res de res de res...i per sort. Tan sols es viu una vegada. I amb una vegada hi ha més que suficient.

Diari secret, 3/2026

O ALGO PARECIDO

 Me equivoco 

incluso cuando acierto,

siguiendo el curso

de un destino

que casi nunca atino.

Ando descaminando

los caminos que se tercian

en los momentos más inesperaDOS.

Entonces cajo aire

y me deslizo en un dulce

mar de dudas que me invita

                                generoso a la reflexión.

Me rio del espejo

que refleja mi más ficticio

rostro en está piel

de cartulina, en dónde se dibuja

un enésimo yo 

                 completamente enloquecido,       

                                      bajo otra falsa identidad.

Luego escupo a la propia felicidad

                 y soy descuidadAmente feliz,

                                            o algo parecido..

Acierto

  incluso cuando 

                me equivoco...

Dani T. D. 23/3/2026