miércoles, 5 de agosto de 2026

QUI FOS UNA SIMPLE FORMIGA

 No tenen res. Què poden perdre? Van sentir que obrien la frontera i cap allà anaren. Son un zero a l'esquerra al seu propi país, i creuen amb una fe cega que a Europa hi trobaràn una vida millor, a través del mòvil ho comproven cada dia: la terra d'oportunitats.

  A l'altra banda de la frontera la gent, en general, està inquieta. Es comprensible. Que vinguin de cop un munt de gent sense papers al seu territori, altera la vida més qütidiana. 

  El govern desplega tots els recursos disponibles: polícia, metges, voluntaris, assistents socials, advocats... Mentre l'oposició aprofita l'acasió per pescar vots de cara a les properes elèccions. Assenyalant al govern com el principal responsable (que té la seva responsabilitat) i fabricant pors de tota mena com: es multiplicarà la deliqüència, possiblement el terrorrisme i ens trauràn la feina, tot desplegant patriotismes que toquen la fibra, i adulterant una realitat que ja és prou complicada.

  Que falten recursos i s'hauria de gestionar millor la immigració? Indubtablement, sempre es pot i s'hauria de millorar. Però també haurien de col.laborar més els païssos d'origen que, a vegades giren l'esquena a les mancances del seu propi poble, i sota aparents democràcies desenvolupen monarquies absolutistes. Monarquies que creen vincles amb altres païssos per tal d'enfortir el seu particular patrimoni, a canvi de col.laboracions no massa ètiques com contribuir a desestabilitzar Europa i acabar amb possibles governs progressistes que puguin obstaculitzar (d'alguna manera) interessos per part d'Israel i els EEUU (de Trump, particularment).

  Els que venen son més aviat miserables. Famílies que fugen de la fam, de dictadures i de les estúpides guerres. I en major part son nens que volen viure una vida digne i en pau. 

  Si fossin milionaris i anèssin a Mallorca, Ibiza o Barcelona a comprar-se una segona o tercera ressidència, ningú els hi diria res de res. Ben al contrari. I això sí que és una invació. Mentre creix l'extrema dreta a Europa. Es ha dir la desigualtat, l'insolidaritat, la deshumanització.  

 I així anem cap a una societat pensada exclusivament per rics, cada vegada més rics. Els rics seràn els escullits davant de la massa miserable del resta de la humanitat.  Ja se sap: els rics hereraràn la terra. Els rics aniràn al cel i la resta acabarem a l'infern. Amén.

La història de sempre. Cada dia envejo més a la resta de les especies animals, vegetals i minerals.

Qui fos una simple formiga...


Dani T. D. 5/8/2026

jueves, 30 de julio de 2026

LA HISTÒRIA DE SEMPRE

 Ens volen adormits,

hipnotitzats entre pantalles,

idiotes que pensen a 

través de l'IA.


Ens volen morts en vida,

esclaus ben aducats

encara que cada vegada més tontes.


Ens volen singulars, 

però ben iguals,

igual de passius,


insolidaris 

i analfabets

 ben civilitzats.


Ens volen tal

 i com, com nosaltres

(en el fons) volem:


ben feliços, 

superficials 

i passius.


Més o menys,

la història de sempre.


Dani T. D. 30/7/2027

LOS CIMIENTOS DEL PODER

           Dios es la creación

 más alucinante 

y perversa 

del ser humano.


Dani Nietzche, 2026

miércoles, 29 de julio de 2026

ESTA VIDA TAN BREVE

     Esta vida demasiado breve

        y a menudo se hace tan larga...

como los horas en la oficina.


Esta vida demasiado mortal,

y a la par tan absurda

como si Dios existiera.


Vida que se desparrama 

al rededor de uno,

al rededor nuestro.


Un bello vértigo entre

el deseo y el miedo,

el tedio y la ilusión.


Esta vida tan breve,

tan breve que a menudo

se hace larga.


Tan larga como un día

 sin el perfume de tus ojos.


Dani T. D. 20/7/2026



domingo, 26 de julio de 2026

UN DESTÍ NÀUFRAG

                 El somni de la vida,

aquest somni mortal,

al dictat de les onades del mar

que van i venen.


El somni de la vida,

el somni dels somnis;

entre la passió i el tedi,

la plenitud i la buidor.


El somni de la vida,

un somni de llum

 entre ombres per

on transiten màscares.


Màscares que

 som nosaltres.


Màscares fetes 

de sorra i pluja,

de raigs de sol

i llàgrimes de tendre

                                      lluna.


El somni de la vida

que és un bell abisme,

un màgic vertigen,

un destí nàufrag.


Dani T. D. 26/7/2026




NUEVAS TENDENCIAS SENTENCIADAS


 

QUI FOS UNA SIMPLE FORMIGA

  No tenen res. Què poden perdre? Van sentir que obrien la frontera i cap allà anaren. Son un zero a l'esquerra al seu propi país, i cre...