PROGRESOS QUIMÉRICOS

 La sensación de irrealidad

 cada vez es más latente.

Pequeño Cioran 

AGOTADAS ALMAS

      Almas agotadas

en cuerpos de barro

van a la deriva 

por las avenidas de este

 mundo hostil.

Almas ficticias

son el claro reflejo

de algún Dios ficticio

creador de este ficticio universo.

Almas intrusas

en cuerpos ajenos,

pasan desapercibas

con sus vida rentables y vacías.

Dani T. D. 29/4/2026

BEN MIRAT

                              Ben mirat

tot és res

i res ho omple tot.

I la ciutat s'ofega per moments,

quan l'ansietat està de moda

i els càrrecs importants

assUmeixen el pes de la comèdia

més social.

Ben mirat,

res és tot.

Tot el que hi ha,

quan tampoc hi ha quasi res.

I la ciutat és la prolonganció

de les ànimes més anònimes,

                                           i envassades al buit,

les que fant possible l'essència

d'aquest fugaç univers

on es demostra un dia més

que tot és res.

Dani T. D. 29/4/2026

INVOCANT A PESSOA

A vegades no sé si estic despert

o somnio.

O somnio que estic ben despert.

Clar, que la realitat exterior

és com una pel.lícula

que enreda tot desti.

Destíns que mai saben, ni sabràn, del tot

si somnien

que estàn ben desperts.

O estàn ben desperts

perquè ignoren

que només son un somni.

Un somni entre somnis

que somnien que somnien

ben desperts.

Dani T. D. 28/4/2026

DES DEL PRIMER BATEC

 Cansat de cansar-me

de fer res d'especial,

de fer veure que visc

quan es evident

que em vaig morint

                     des del primer batec,

com tothom, com ningú.

Cansat d'escupir-me

a través dels espills,

indagant sempre

entre les avingudes misterioses

d'un infern prometador

que amagaba passions indescriptibles,

                                        humides i belles.

Cansat d'aquesta ximple funció teatral

que desprén l'interpretació d'un jo

totalment tarambana

entre una multitud de jos

tan o més (o menys) ficticis

                                 i escandalosament mortals.

Dani T. D, 27/4/2026

CON PROPIEDAD DESVINCULA

   Ahora que todo era 

políticamente correcto

se aburría hasta el hartazgo. Entraba 

en los bares, 

bebía solo o acompanyao. Insultaba

 con gracia a los camellos legales,

                  toreros e influencers

y estos les respondían con cachondas 

                                             y agudas paradojas

                                                                 que se descargaban

                    en la web de la Dhesconsolación.G.

Ahora que todo era políticamente correcto

detectaba mejor la hipocresía diAria

                          (empezando, como no, por la suya),

la que se filtra en el café con dos de sacarina,

la que engorda el precio de la expresión exterior

para así, garantizar que las normas

se descumplen con propiedad desvinculada.

 

Ahora que todo era inundado por

            lo políticamente correcto

silbaba a las gatas cuando había luna llena,

se reía absolutamente de todo

empezando por si mismo,

practicaba el movimiento más libre y amoroso

                     sin salirse nunca de sus casillas

Ahora que todo era, o parecía, políticamente correcto

era mucho más rebelde que antes,

  y no se acordaba tanto del porvenir,

  volvía a escribir a mano,

  leía de 6 a 9,

    y reivindicaba el no prosperar demasiado 

                                                                (o casi na)

       en esta vida cada vez más automática,

                                                             aburrida y virtUaL.

            

Dani T. D. 27/4/2026

I CAL CAMINAR

         A voltes tot és boira

i cal caminar més que mai

assumint la por per

anar cap ella 

per que desaparegui

per sempre més,

amb una alegria 

del tot renovada.

Que res es prou important,

que tot finalment passa 

i no importa massa,

que cada dia és una nova vida,

que un mateix és un ésser 

totalment provissional,

que cal riure fins 

                                    el darrer alè.

Dani, 27/4/2026