oblida't del futur,
oblida't de tot,
oblida´t res.
Respira.
Tingues present que no
has d'assolir cap plà estratègic
ni cap objectiu fix.
Tot és moviment,
res és permanent.
Respira.
Surt de la teva màscara,
sent l'essència d'aquest vent
que, tot d'una, ho transforma
tot.
Respira,
res té importància
i tot és important.
Al cap i a la fi
els altres i un
som la mateiXa falsa
idenTitat,
la mateixa màscara,
el mateix ningú,
en aquest fugaç UnIvErS.
Dani T.D. 19/8/2026
A veces me canso,
me caso de ser quien soy
o de quien no soy,
Que no es lo mismo,
pero es igual.
A veces también me canso
de cansarme
de nada en concreto.
Y escupo al espejo
justo en el reflejo
de mi tan mortal
y ficticio pellejo.
En la mayor parte del tiempo
disimulo (como tantos)
que estoy muerto
y respiro profundamente
para a continuación
ocuparme de mis
quehaceres diarios.
Al fin y al cabo
todo y nada
es un juego
sin importancia.
Dani T. D. 19/8/2026
rar exercici de supervivència
en aquest món que té forma de globús
i que orbita al voltant
d'una gegant
i caLENtA
llimOna.
I un, en el fons,
mai sap del tot que és tot això.
Malgrat tot s'aixeca, pren l'aire, sospira, pren una tassa de cafè,
pensa, estima
i desprès passa el temps.
El temps
que mesura
la mida
des del punt de vista
del subjecte
que és un, o dos, o vint.
O ningú...
POTSER tOt plegAt és un somni
dins d'una altre somni
Que soMnia
que potser Sigui UN enèsim somni
SENse Massa o gens D'IMportÀnciA.
Dani T. D. 18/8/2029
te asesinaron,
tal día como hoy
de hace noventa años.
Noventa años al fin
no son nada,
y era ayer cuando
por la espalda te mataron.
Te mataron
pero no acabaron contigo,
te mataron
y te hicieron gigante.
Ay, Federico
que el fascismo no ha muerto del todo,
Ay Federico,
que la cosa sigue de aquella manera.
Vivimos en democracia
por suerte,
pero pasa por unos momentos
delicados.
Los nietos de los criminales que te mataron
parecen que quieren volver a liarla,
y por todo el mundo.
Tal día como hoy
fusilaron a la poesía,
tal día como hoy
asesinaron a la libertad
en todos sus registros.
Dani T. D. 18/8/2026
sempre valent.
Aixecar-se després
de cada caiguda.
Inventar-se cada
nou dia,
escupir a la cara de
tot destí gris
que es vulgui des
de fora
imposar.
Cal ser valent,
sempre valent.
Viure alegre, fins i
tot en els dies tristos.
Reinventar-se
cada dos per tres,
escupir a la por
que sovint és el reflex
del més podrit
mirall.
Cal ser valent,
sempre valent.
I més, quan
la covardia d'un,
paralitza l'exercici
de viure.
I llençar-se al buit,
viure sense por
a la por.
Total què pot pasar?
Ke morir finalment
tampoc és
tan greu.
Dani T. D. 18/8/2026
la mort m'acompanya
allà on vaig.
És ella, com bona
íntima enemiga,
la que em fa viure.
Em dóna de beure,
em fa pensar,
em convida a estimar,
a viure...
Sense filtres,
sense manies,
sense por.
Sortosament
quasi mai és fàcil,
però és màgic,
emocionant, tendra
i bastant eròtik.
La mort,
la més íntima amant,
si no fos per ella
la vida no seria possible.
Dani 14/8/2026
un ou ferrat
en mig del cel.
Animals
amb ulleres des de terra
contemplant la seva feina.
La lluna
és una estupenda cuïnera,
i això es nota,
sens dubte.
Dani, 17/8/2026
Oblida't del passat, oblida't del futur, oblida't de tot, oblida´t res. Respira. Tingues present que no has d'...
.jpg)
.jpg)