y la realidad es tan solo
una herida absurda.
Cuando la nada es la creadora
de todo,
y todo es menos que nada.
Cuando solo la risa y la imaginación
dan verdadera dimensión
al ejercicio de vivir.
Cuando los Dioses que uno lleva dentro
son reflejo de la nada más divina.
Cuando ser es ausencia de pudor,
cuando sólo soñar bien despierto
es vivir plenamente.
Dani T. D. 13/8/2026
amb sentit d'humor,
que res té massa importància.
I un, no deixa de ser
una màscara d'arena.
I en qualsevol moment,
patapam!!!
Diari secret, 8/2026
esta nada que es vida.
Vida que se llena con nada,
nada que se colma de vida.
Vida y nada:
dos caras
de una misma medida,
o desmedida.
Nada y vida,
ambas se fusionan
en cada latido,
en cada beso.
Y por cierto,
¿Qué es la nada?
¿Y la vida?
Dani T. D. 11/8/202
per aquest mar salvatge.
Tot navegant és un Ulisses
a la recerca de la seva
partícular
Ítaca.
Tothom, en el fons,
és la mateixa persona,
el mateix nàufrag,
el mateix heroï,
el mateix ningú.
Quan el Ciclop,
ja bastant borratxo va ser ferit
per un pal al seu únic ull,
va preguntar a Ulisses pel seu nom.
I aquest,
per inspiracío divina,
va respondre:
Em dic Ningú.
I així Ulisses es va poder escapar
de la furia d'aquest gegant
cec i borratxo.
Ítaca encara queda lluny,
fins i tot quan un arriba
encara quedará lluny.
Encara que un
sigui Ulisses,
o un Ningú.
Cal prendre-s´ho en calma.
gaudir del viatge,
i quan vingui maldades
respirar fons i confiar....
Dani T. D. 10/8/2026
Fugen de la guerra, de la fam,
de règims autoritaris
subvencionats per grans
multinacionals.
Àngels que es llencen al mar
a la recerca d'una vida digne,
segueixen les senyals confuses
que els hi arriben
a les pantalletes dels telèfons.
El mar és tot un laberint de diversos blaus,
les seves aigües no sempre estàn calmades.
També brama i el blau es tenyeix de vermells,
d'un vermell que crida la mort més inevitable.
Son àngels plens de vida i esperança.
No son barbars. Els veritables bàrbars
estàn en Wall street or the white house,
acomodats en els seus luxosos despatxos.
Bàrbars farcits de diners.
Diners robats a la gent del carrer.
Els verdaders bàrbars
imposen la seva llei:
la llei del més fort,
la llei del més criminal,
la llei de la inhumanitat global.
Dani T. D. 7/8/2026
Cuando vivir es soñar bien despierto y la realidad es tan solo una herida absurda. Cuando la nada es la creadora de todo, y todo es menos...
.jpg)
.jpg)
.jpg)