BURLANT TOT DESTÍ

           Es tracte de burlar el destí,

de pintar-se un altre jo,

d'inventar-se un nou camí

per somniar ben despert.

Es tracte de no deixar de ser nen,

d'equivocar-se amb alegria,

d'anar a tot arreu ballant

amb la música que marca l'atzar.

Es tracte de no fer-se massa cas,

de no deixar de fer-se preguntes,

de morir sense por,

de néixer cada dia com si tot i res

                                      fos un nou somni.

Es tracte de no arribar a cap conclusió,

de plantar cara a la por,

de caminar entre la boira,

de no seguir a cap Déu 

            ni a cap idol.

Es tracte d'inventar-se lliure

malgrat les invisibles cadenes

de tota opresora i falsa 

                            ReAlItAt.

I POTSER es

 tracte de viure com si la vida

   no tingués massa a veure

                                amb un.

Dani T. D. 25/09/2026

LA VIDA ESCUÀLIDA I SECRETA DELS HOMES-GRANOTA

 Vida rara que em desperta cada matí,

vida rara que em fa desitjar el que no tinc,

vida rara que em posa a treballar per quatre duros,

vida rara que em dicta una pertubada felicitat.

Vida rara que em manté aparentment ben despert,

vida rara que em dÓna menjar i beguda,

vida rara que em fa pensar de sis a set de la tarda,

vida rara que em posa tonto quan 

em mires amb aquests ullets.

Vida rara que em promet el que mai aconseguiré,

vida rara que em deixa creure que jo soc jo plenament,

vida rarA que m'acull entre els seus braços tan delicatS,

vida rara, m'encanta la vida rara, gaudexo amb la vida rara.

Sí, és l'hóstia aquesta vida tan RaRa.

Dani T. D. 23/9/2026

AMB SABATES I MITJONS

       Em moro des del primer dia,

em moro amb i sense mitjons,

em moro com el primer dia,

em moro amb sabates i mitjons.

Em moro quan em beses de veritat,

em moro quan veig el telenoticies,

em moro des de la més falsa realitAt,

em moria sense gens de malicia.

Em moro sempre amb un toc d'alegria,

em moro entre els teus ulls tan bonics,

em moro mentre ballo aquesta melodia,

Em moro i em sento ben viu,

em moro en aquest somni tan real,

em moro com qui un poema escriu.

Dani T. D. 22/9/2026

SIN CONFUSIÓN NO HAY REALIDAD

 

ENTRE LOS HUESOS

     Es más que evidente

que nada es evidente,

y es verdad que

casi nada

 eS de verdad.

Solo la ilusión

marca el compás

de la más aparente

realidAd,

a través de

la DanZa que supiran

los espeJos;

esos cristales 

que relejan

el pellejo que se 

va deformaNdo,

desde la más sutil ternura,

al ritmo de la creatividad

del Tiempo más grávido.

Entre un montón

de sueños que se 

van alegremente

                   consumiendo,

                                entre los huesos

y el aire más liBre.

Dani T. D. 18/9/2026

COM SI LA VIDA

           Viure com si la vida

                     i aquest món tan absurd

no tingués gaire a veure

amb un.

Com si fos un somni que somnia

que no és, ni molt menys,

un somni.

Com si tot d'una

un no fos més

que una petita gota 

d'aigua.

Una gota d'aigua

en mig d'un univers

que es va evaporant

cap al no-res més lliure,

bell i lluminós.

Dani T D 17/9/2026

VULL AVORRIR-ME

           Vull avorrir-me,

tan sols avorrir-me,

apagar el móbil

apagar tots els aparells

apagar la més idioTa realitat.

Asseure'm a una cadira,

no fer absolutament res,

no pensar en res,

no sentir res.

Tan sols sentir

com passa el temps

a través de les venes.

Avorrir-me fins que la mort

em desperti d'aquesta

barata i absurda comÈdia.

Avorrir-me des de primera hora

del matí a quarts de 

la matInada,

ja que avorrir-se és important

per fer la revolució.

Si, la gran revolució

contra aquesta merda consumista

de societAt.

I així viure la vida salvatge,

bella i  lliure 

fins el darrer batec.

Dani T. D. 16/9/2026