me encuentro,
¿Qué asco?
¿éste soy yo????
¡QUÉ DECEPCIÓN!
A veces
quisiera salir
de este cuerpo torpe,
de barro que
no sabe a donde va,
pero va.
Con la cabeza en las nubes,
soñando bien despierto
entre esta niebla
cada vez más espesa.
Aunque uno, claro
aprende a desaprender
que todo Y naDa
quizás sea un sueño;
un sueño que se sueñA a sí mismO
MISMAMENTE.
Un sueño
que en verdad no importa demasiado.
Dani T. D. 15/10/2026
Temps ràpids, envassats al buit. Temps immediats que no deixen temps per gairebé res.
Res de res.
Encara que sempre hi ha esparances. Espenrances de sortir al camp més espantanti i lliure. De desobeïr la tendència suposada. De passar dels misstges i les putes alarmes que ens domestiquen segon a segon. I viure en directe, sense presses de cap mena, se masses proyectes, sense gens d'ansietat.
VIURE EN CALMA
Sentir cada instant, com si fos el primer, com si fos el darrer, com si fos únic.
Saber finalment que res és massa iMportant. I viure amb alegria i serenitat.
Diari secretet, 15/10/2026
la historia entre aquellos ojos
y estas miradas.
La historia cuEnta lo de siempre, pero
con otras palabras.
Palabras descansada, vocablos reciclados
que engendran frescos pensamiento.
Pensamientos dictados por los de siempre.
Los de siempre tiene unas cien mil y pico propiedades
repartidas por todo el país, mientras
reinscriben la historia a su antojo.
Con un poco de sal y pimenta,
rociado con aceite de oliva
y un par de horitas en el horno.
Dani T. D. 14/10/2026
deixant a les fosques el planeta sencer.
Caminar per sobre l'aigua,
convertir-me amb un altre.
De fet, cada dia soc diferent:
una nova persona
i nou animal que travessa el cel
amb les seves ales daurades,
explorant altres àmbits de l'èsser.
De fet, dins la vida d'un hi ha infinites vides,
infinites personalitats, infinites màscares
que es confonen entre la multitud.
En la immensa boira d'un no-res
completament lluminós i lliure.
Puc tapar el sol amb un dit.
Dani T. D. 14/10/2026
I la gent del carrer, entre la vida i el mort, la més puta realitat i el somni més insòlit, alternatives variades i mil portes tancades. La història de sempre? Però amb distintes versions. Com electrons que estàn en mil llocs alhora, però tampoc estàn enlloc al cent per cent.
I finalment, tots i tot està format per àtoms. I els àtoms, entre el nucli, els electrons, els potrons i el neutrons hi ha buidor, no hi ha res de res.
I, potser aquest res, aquesta buidor, és la resposta de tot plegat.
La resposta que és una enèsima pregunta.
Dani T.D. 12/10/2026
.jpg)
no hi ha més veritat absoluta
que l'ombra del dubte.
No hi ha més realitat
que l'essènca de cada il.lusió,
no hi ha més felicitat
que la tendra serenitat.
No hi ha més patria
que caminar amb absoluta llibertat,
no hi ha més por
que les històries que s'explica un mateix.
.
Dani T. D. 11/10/2026
planegen pel nou paisatge
d'un dimecres esgotat
de res en concret,
rebotant per les parets
d'un temps de tardor.
Son dies rars,
dies misteriosos on el Déus
cusen i descusen la voluntat d'un
per alçar-se del llit
i continuar el viatge.
I el desig es confon amb l'atzar,
i l'atzar amb la rutina més gris.
Però cal tancar els ulls, de tant en tant
respirar fons,
agafar AiRe...
Tot plegat és un enèsim salt al buit,
sense xarxa,
plantant cara a la por
amb la por que batega dins.
I viure cada batec
ben despert.
Dani T. D. 09/10/2026
Me busco, me encuentro, ¿Qué asco? ¿éste soy yo???? ¡QUÉ DECEPCIÓN! A veces quisiera salir de este cuerpo torpe, de bar...
.jpg)
.jpg)
