Un normalment s'aixeca a una hora determinada. Suposem a dos quarts de set, de dilluns a divendres. Passa pel labavo, fa pipi i es renta la cara, les mans i les aixelles. Immediatament es vesteix. I després a la cuïna pren el seu primer cafè. Finalment agafa la moxitlla amb al dinar i quatre coses més se la posa a l'esquena i enfila cap al seu lloc de treball. Tot això ho fa de manera automàtica. Amb naturalitat s'endisa al mar de la seva realitat tan asumida. Fa temps (massa?) que la té interioritzada i acceptada. Però i si aquesta realitat no és del tot real?
Que en veritat res és del tot real, com els somnis no son del tot somnis.
Paral.lelament a la realitat oficial, el protagonista (que li direm Edgard) d'aquesta històrieta, té una vida imaginària. I en aquesta existència imaginària, Edgard a vegades és un astronauta. I la seva missió és explorar la més immediata realitat.
La Realitat és un planeta. Potser el planeta més inquietant i misteriós de tots. Un planeta amb aparent ordre i lògica. Però en veritat, un dels més caòtics del sistema solar.
L'Edgard surt de casa vestit d'astronauta. És un vestimenta del tot sofisticada pequè ningú sospiti res. La seva tasca és la de buscar els elements principals que determinent la realitat. Sembla un treball fàcil, però no ho és.
Per començar, se suposa que l'Edgard cada dia fa els mateixos moviments (més o menys, és clar). I no és així, ja que cada dia l'Edgard és una mica diferent. Entre altres coses, les cel.lules que formen el seu cos es balluguen dins les seves propies fronteres (algunes moren i altres neixen), i aquests moviments alteren, des de petits canvis, la trajectòria vital de l'Egard. I això provoca que la realitat exterior s'alteri també sota la seva posta en escena.
I aquí senyalarem que la realitat, en una porció important, és el resultat de la visió d'un mateix, en aquest cas, de l'Edgard. I pot ser modificada segons l'estat anímic del propi Edgard.
En la realitat oficial, el lloc de treball de l'Edgard és una oficina que pertany a una empresa de calçat i d'estris esportitus. En principi, l'Edgard està satisfet amb el seu treball. Però parsonalment ja és un altre cantar, segons el dia, és clar. Encara que li agradaria una altra cosa. I per què no ho fa? Ho ha intentat, però no és fàcil. I Edgard sempre acaba optant per conformar-se. Necessita guanyar diners, tenir un sou. Així funciona la cosa, la vida civilitazada, la normalitat més establertat. O la fantasia més rutinària???
Imaginàriament -i en les darreres setmanes- Edgard treballa en una estació espaial. Des d'allà analitza diariàment els elements, teixits i d'altres sustàncies que conformen la realitat i que ha anat recollint durant en les seves sortides a l'exterior. I cada dia arriba a conclusions diferents i del tot estimulants. Aquesta vida imàgina de l'Edgard és la que permet, d'alguna manera, que sobrevisqui a la vida real, o la que es suposa que és real.
De fet, més que imaginàries, aquestes realitats son paral.leles. Per què les realitats (o vides) imaginàries també formen part d'un. I son tan, o més importans, com la realitat oficial d'un.
En el fons, no val la pena amoïnarse per res. Ja que tota realitat és aparent i buida per dins. Ja que com tot, la realitat està formada d'àtoms. I els àtoms, en la major proporció de la seva massa està buida.
I un ha de trobar la manera de navegar a través d'aquestes aparences i de la buidor més íntima i immediata. Ja que un mateix també és totalment aparent o, sigui, sustancialment imaginari.
Dani T. D. 27/10/2026
.jpg)
.jpg)
.jpg)
