y a menudo se hace tan larga...
como los horas laborales.
Esta vida demasiado mortal,
y a la par tan absurda
como si Dios existiera.
Vida que se desparrama
al rededor de uno,
al rededor nuestro.
Un bello vértigo entre
el deseo y el miedo,
el tedio y la ilusión.
Esta vida tan breve,
tan breve que a menudo
se hace larga.
Tan larga como un día
sin el perfume de tus ojos.
.jpg)
aquest somni mortal,
al dictat de les onades del mar
que van i venen.
El somni de la vida,
el somni dels somnis;
entre la passió i el tedi,
la plenitud i la buidor.
El somni de la vida,
un somni de llum
entre ombres per
on transiten màscares.
Màscares que
som nosaltres.
Màscares fetes
de sorra i pluja,
de raigs de sol
i llàgrimes de tendre
lluna.
El somni de la vida
que és un bell abisme,
un màgic vertigen,
un destí nàufrag.
Dani T. D. 26/7/2026
la rialla de la tristesa,
la llum de la nit,
la passió de la solitud,
el silenci de cada crit.
El destí de l'atzar,
els petons de les monges,
les llàgrimes del mar,
la plenitud de la buidor,
l'avantatge del retard.
La melangia del pallasso,
l'infern del cel,
l'erotisme del teu so,
la vida abans de la mort,
la mentida de la veritat.
Dani T. D. 20/7/2026
pel mar de la tan confusa realitat,
per les aigües exaltades de l'interior,
pels camins d'una nova overtura.
Cada día Poseidó s'exalta
i el retorn a Ítaca s'allarga,
quan de porc ens tornem a vestir
en la festa que Circe cada any
ens organitza.
Cada dia la passió cap a Calipso
és fa més entrenyable; encara
que el cor l'ocupa Penèlope des
d'aquestes oficines tan neuròtiques.
Cada dia es confon el retorn
amb l'anada, l'amor amb
la por a l'ignorar la finalitat
de l'odissea d'aquesta vida.
Dani T. D. 24/07/2026
Esta vida demasiado breve y a menudo se hace tan larga... como los horas laborales. Esta vida demasiado mortal, y a la par tan absurda ...
.jpg)
.jpg)
.jpg)