TELÈFONS DE PLASTELINA

Aquesta vida moderna

que navega entre pantalles

y telèfons de plastelina.

Aquesta moderna vida

resultat de l'experiència

que se suposa aporta cert

coneixement i saviesa.

Aquesta saviesa

que es dispersa en un

coneixement comprat

pel governador de torn.

Dani T. D. 13/2/2026

VIAJES INTERESTELARES

 Son compatibles los viajes en 

metro

 con el descubrimiento

 de la metafísica

Es más, se complementan

y a partir de ahí 

se redescubre el punto

 a través del cual

se experimenta el sueño de la vida

sin complejos

y en plena libertad.

Sí, como un

milagro 

divinamente

escéptico.

Dani T. D. 12/2/2023

AI, AQUEST MÓN!

         Aquest món,

ai, aquest món!

De pitjor en pitjor,

o et drogues o et mates.

I és una merda,

perquè les drogues 

tenen mala premsa,

i el suïcidi també.

I la dignitat, on queda?

I el sentit de l'humor on està?

I la llibertat on es troba?

I la vida on ha volat?

I amb un poc

de droga

s'estimula la imaGinció

i alhora

s'incrementa

al coneixemnt

vers al món,

vers a un mateix.

I sense la idea

 del suïcidi,

                   potser,

més d'un

                         es llençaria

                                     per la fineStra.

Dani  T.D. 11/2/2026

ENTRE ARBRES BLAUS

 Soc

un crit

en ple

desert.

Soc

també

quan

no soc.

Ésser

és

un acte

de ficció:

un

acte

completament

impúdic.

Dani T. D, 11/2/2026

NAUFRAGIS DIARIS

           Naufragis diaris,

paraules que floten,

silencis que criden,

biografies de paper.

Naufragis inevitales,

amargues alegries,

felicitats dissenyades,

orgasmes geomètriks.

Naufragis vitals

que duren tota una vida,

llunes despentinades

per la passió més espontània.

Naufragis alegres,

rutines de fang,

vida d'artista,

cares desesperades... 

          ...tristeses rialleres.

Dani T. D. 11/2/2026

LA PUTA LLUITA

 La puta lluita és la de sempre: entre rics i pobres, amos i esclaus, egoïstes i salidaris, blanc i negre, roig i gris, dreta i esquerra, treballadors i estafadors... Monarquia o república, Picasso o Dalí, Serrat o Sabina, a sobre o a sota, fatxes o faixistes, anarquistes o socialistes, la bruixa o Blancaneus, els germans Marx o els germans Calatrava, la bossa o la vida, esurt o mort...

  Sembla que no hi hagi res a fer, que no hi terma mig o si. En el fons, la vida és un moment fugaç, (lo que dura dos peces de hielo en un wisky on de roks) i està plena de matissos. Els contraris, d'alguna o d'altra manera sempre s'acaben tocant. Per què no canviar el xip i apostar per un món més humà, més de tots?

  Ja sé que és una utopia. Ja sé que potser té regust a naïf, però si es reflexionés més sobre la fràgilitat de la vida, i que cadascú de nosaltres som éssers efímers, accidentals, mortals i bastant insignificants, potser les coses canviarien. Potser seria tota una revolució.

Diari secret, 10/2/2026

VIDA IDIOTA

      Vida idiota

en un món cada vegada més idiota,

governat per idiotes,

idiotes cada vegada 

més rics i poderosos.

No val la pena

prendre´s la vida tan seriosament,

si tot plegat

la vida és la suma d'unes quantes

voltes idiotes al voltant

                                        d'una petita foguera.

I nosaltres som

i actuem com idiotes esclaus.

Esclaus d'un sistema idiota

que promet al paradís

a base de productes

cada vegada més idiotes.

Va, treu les cerveses

i fem una mica més l'idiota

que son quatre dies.

Dani T. D, 9/2/2026