miércoles, 21 de octubre de 2026

DESPERTARES CRIMINALES

    Despertó y el fascismo seguía ahí. ¡Qué asco de mundo! En la siguiente parada me bajo.




Dani Monterroso, 2026

VIDA INVENTADA

                  Vida absurda

em desperta de matinada,

per anar a treballar

tot arrossegant les invisibles cadenes

que, a voltes,

em desitgen ben lliure.


Vida salvatge

que em fa somniar ben despert

a qualsevol hora,

entre les cordes invisibles

d'aquest realitat tan irreal,

la que m'inventa viu.


Vida rara

que transpua bellesa i cansament,

poesia i comèdia,

tràgedia i crema catalana

entre els dits del més 

trapella atzar,

el que em permet encara jugar.


Dani T. D. 21/20/2026

NUBES DESPEINADAS

Nubes despeinadas
caminan por el cielo de la ciudad desencantada,
mientras los relojes helados
retrasan el momento
de desnudar al Deseo más prohibido.

Mientras ando perdido
entre tus recuerdos
que afloran en este aire comprimido,
desde estas oficinas
de un purgatorio naufragado.

Mientras la vida coge el tranvía,
se airea un poco
entre mirada cosidas a idiotas teléfonos,
desde donde intentan -y lo consiguen-
fulminar toda expresión espontanea
                                                    y crítica;
aquella que da sentido
                          al simple hecho 
                                       de respirar.

Dani, T. D. 21/10/2026

martes, 20 de octubre de 2026

UN SOMNI MORTAL

   Només néixer, la mort ja estava al meu costat. Des d'aleshores em vigila, em recorda que soc mortal. Que no em prengui res massa seriosament. No val la pena, diu.

   També diu que sigui valent, que no m'ho pensi tant, que no tingui tants perjudicis. Ja, ja ho sé, però és que a vegades...

A vegades? Què idiota... Va, que tot és un somni i sense massa importància.

  Salta. Equivoca't, somnia ben despert, llaura alegria i amor, no tinguis pressa per arribar enlloc, sigues lliure (al menys interiorment), no paris de jugar ni un sol insTant, no tinguis por de la teva pròpia por, sigues educat i respecta als altres que també son tan mortals i accidentaTs com tu, tirurú... 

    Va que jo, la teva mort, t'espero des de sempre amb els braços ben oberts.


Diari íntim, 20/10/2026

BONES, ESTIMATS MONSTRES

  Monstres que em vetllen

des de la nit més profunda i fosca.

Monstres que acampanyen

amb els seus subtils consells.


Monstres que viuen dins d'un

com vells amics,

parents i veïns de tota la vida,

que es prenen masses confiances.


Monstres que es reflexen 

al mirall d'un,

éssers íntims que, de sobte,

regalen la seva comprensió,

la seva atenció,

la més tendra sensibilitat.


Monstres al carrer, al metro,

al supermercat, en l'oficina,

en la bibloteca, en la catedral,

en la farmàcia, en l'oficina d'objectes perduts

en els teus ulls, en els nostres pentons

tan desgastats...


Monstres del passat, del present.

de futur, d'ultrAmar,

del cel, de l'infern, del silenci més sonor,

des de la més lluminos

serenitat.

 

Monstres que no necessàriament

tenen que fer por,

monstres de la felicitat

més extaSiada i establerta,

transmeten confort, una sofisticada

tranquilitat

que condueix a una buidor enganXifosa,

producte d'aquest temps

                                                  tan mostruOsos.



Dani T. D. 20/10/2026

domingo, 18 de octubre de 2026

LA PARTE OSCURA

 Quien más quien menos tiene una parte oscura.

Una parte chunga que lanza mensajes negativos como no levantarse jamás de la cama, no responder al teléfono, robar en el supermercado, beberse de un tirón treinta cervezas, plantarse y lanzarse al vacío desde el balcón, portarse mal en las reuniones, blasfemar, y demás cosas así.

  Aunque también, per otra lado, la parte oscura es una fuente de información para uno. Pues en verdad nada es de un sólo color. Ni nadie es totalmente bueno, ni malo. Aunque en estos tiempos, no esta tan claro. Pero bueno, uno hace lo que puede

Uno cree que es bueno, y obra como tal. Pero en el fondo que es ser bueno?

Yo qué sé...

Son películas que uno, de vez en cuando, se pasa por la pantalla principal del cerebro. Pelis de serie B, que, a la hora de la verdad, son las que verdaderamente reflejan el clima de la existencia.

   Esa dicotomia, como tantas dicotomías que uno va encontrando a lo largo de la vida, equilibra (¿o desequilibra?) el territorio existencial que, a través del ser, va recorriendo.

  Al fin y al cabo, éstas palabras que ahora escribo, son sensaciones que ahora mismo tengo, y derramo en este texto, pues a la hora de la verdad no estoy seguro de nada. Afortunadamente.


Dani T. D. 18/10/2026

sábado, 17 de octubre de 2026

CACHIVACHES Y DEMÁS APARATEJOS

 Aflora, un día más,

el vértigo de vivir

en cuanto de pie 

me pongo.


Aflora la niebla eléctrica

de la más inmediata realidad

en esta odisea

hacia la gravedad de este ser

que, desde dentro,

me ladra.


Aflora por doquier 

la nada más sofisticada,

a través de cAchivaches

y demás aparatejos.

Se confunden a menudo

con los Dioses y sus caprichos,

igualando así

su insolencia más terca.



Dani T. D. 17/10/2026

DESPERTARES CRIMINALES

     Despertó y el fascismo seguía ahí. ¡Qué asco de mundo! En la siguiente parada me bajo. Dani Monterroso, 2026