CABRAS FILOSAFANDO CON ABANICOS A PEDALES

 Días que son desiertos,

agujeros negros,

lagrimones de alquitrán.

Días, momentos, horas que nacen muertas.

Instantes en que no se entiendE 

    nada de nada.

Res de resss.

Aunque, en verdad, nunca se llega a entender

                 RaLmEnTe nada

de esta vida,

de este mundo.

Uno ¿Qué hace aquí?

¿Qué es todo esto?

Aunque si no fuesen por estos días,

  de darse cuenta de qué no se entienda na,

       vivir seria una inercia insopOrTablE,

            que a veces....

Y uno se sente perdido,

cansao, 

solo,

finito, idiota...

aunque a decir verdad ¿qué?

Pues na. Punto y seguido,

respirar,

y no tomarse tan en serio

  nada de nada,

                 empezando por uno mismo.

Dani T. D. 20/8/2026

MISTERIS VITALS DEL DIA DIA

 Un es posa a escriure perquè bàsicament no entén res de res d'aquest tan confusa vida. Potser l'escriptura és una alternativa a la bogeria i el suïcidi. Encara que de la bogeria és gairebé impossible escapar.-se, la majoria ho dissimula amb certes dosis de normalitat, certes drogues i sentit d'humor. I del suïcidi, en el fons sempre és una idea que ronda per l'aire.  Ja que hi ha bàsicament dos tipus de suïcidi: matar-se sense més o seguir les pulsasions de la vida fins que aquesta decideixi per un (ja per accident, malatia, o vellesa) que la fi ja és irreverssible.

  A través de l'escriptura un pot indagar què és tot això de la vida, a través de tot tipus d'històries en forma de conte, novel.la, poesia, assaig, cançons, aforismes, obres de teatre...

Aprofundir sobre un què fa aquí... Si té algún sentit tot així. Si hi ha d'haver un sentit.

  L'escriptura, com la resta d'expressions artístiques, permet fer tot tipus d'indagacions, i de pas trobar (o no) algún que altre sentit a la vida i aquest univers fugaç.

Diari secret, 20/8/2026

PER RIURE I NO PARAR

      És la vida com un somni,

un somni mortal sense massa sentit.

Un caprici de la matèria,

un deliri mortal,

una fuga diària,

una comèdia surrealista,

un estat rar de l'ànima.

un munt de vertaderes mentides,

un orgasme a mitja tarda,

la llista de la compra, 

un conte narrat per un idiota,

dos contes narrats por 2 idiotes 

                                         (o polítics),

una vital meditació,

un silenci sonor,

una confusió del tot excitant,

un mistèri per la ciència,

dos de sucre,

una canya de cervesa,

un bon polvo a la vora del mar,

un seguit de còmiques decepcions,

un naufragi farcit de desig,

un fantàstic viatge cap al no res,

un kilo de patates,

¿tens foc?

tot una dolça derrota,

un avorriment estímulant,

una tristesa que no pot parar de RiUrE!

un estímul pel coneixament i la imaginació,

una excusa per riure i no parar.

Dani T. D. 20/8/2026

EN AQUEST FUGAÇ UNIVERS

             Oblida't del passat,

oblida't del futur,

oblida't de tot,

oblida´t res.

Respira.

Tingues ben present que,

             no estàs

obligat a

 assolir cap plà estratègic

ni cap objectiu fix.

Tot és moviment,

res és permanent.

Respira.

Surt de la teva màscara,

sent l'essència d'aquest vent

que, tot d'una, ho transforma

tot.

Respira,

res té importància

i tot és important.

Al cap i a la fi

els altres i un

som la mateiXa falsa

                   idenTitat,

la mateixa màscara,

el mateix ningú,

en aquest fugaç UnIvErS.

Dani T.D. 19/8/2026

PERO ES IGUAL

 A veces me canso,

me caso de ser quien soy

o de quien no soy,

Que no es lo mismo,

pero es igual.

A veces también me canso

de cansarme

de nada en concreto.

Y escupo al espejo

justo en el reflejo

de mi tan mortal 

y ficticio pellejo.

En la mayor parte del tiempo

disimulo (como tantos)

que estoy muerto

y respiro profundamente

para a continuación

ocuparme de mis

quehaceres diarios.

Al fin y al cabo

todo y nada

es un juego

sin importancia.

Dani T. D. 19/8/2026

AQUEST VIURE

 Aquest viure diari

rar exercici de supervivència

en aquest món que té forma de globús

i que orbita al voltant

d'una gegant 

i caLENtA

                     llimOna.

I un, en el fons,

mai sap del tot que és tot això.

Malgrat tot s'aixeca, pren l'aire, sospira, pren una tassa de cafè,

pensa, estima

i desprès passa el temps.

El temps

que mesura

la mida

des del punt de vista

del subjecte 

que és un, o dos, o vint.

O ningú...

POTSER tOt plegAt és un somni

dins d'una altre somni

Que soMnia

que potser Sigui UN enèsim somni

  SENse Massa o gens D'IMportÀnciA.

Dani T. D. 18/8/2029

18 DE AGOSTO

                  Tal día como hoy

te asesinaron,

tal día como hoy

de hace noventa años.

Noventa años al fin

no son nada,

y era ayer cuando 

por la espalda te mataron.

Te mataron

pero no acabaron contigo,

te mataron

y te hicieron gigante.

Ay, Federico

que el fascismo no ha muerto del todo,

Ay Federico,

que la cosa sigue de aquella manera.

Vivimos en democracia 

          por suerte,

pero pasa por unos momentos

                                delicados.

Los nietos de los criminales que te mataron

parecen que quieren volver a liarla,

                                     y por todo el mundo.

Tal día como hoy

fusilaron a la poesía,

tal día como hoy

asesinaron a la libertad

en todos sus registros.

Dani T. D. 18/8/2026