GALLINES FORMOSES PRENEN LA LLUNA PLENA

              Perdent el rastre,

perdent el senyal...

no sé cap on seguir,

però potser  és una 

oportunitat per iniciar 

una nova aventura. 

               Qualsevol moment 

és propici per aturar-se,

canviar-ho tot

des de dins.

  Aprendre a caminar sobre les aigues,

fer clases de vol,

   a travessar portes de foc,

moure's i estar ben quiet a la vegada.

Si tot plegat és un enèsim somni

en un univers que es fa gran,

                              que es fa petit.

Que batega 

  al ritme del cor

           de qualsevol gAlliNa mortAl.

Dani T. D. 8/10/2026

CAMINANT PER LA BOIRA

  Em vaig despertar i l'ansietat seguia allà. Davant meu, amb els ulls ben oberts.

Ansietat que m'avançava els aconteixement propers.

Ansietat per veure't sencera, sense filtres, sense excuses, sense pors... Com s'explica AIXÒ?

Tot plegat és una bestiesa, una absurditat. A la meva edat, ja ho veueu. Aturat al fons de mi mateix, amb l'ansietat com a companya de viatge. 

Ansietat que genera por, o és la por que genera ansietat?

Por a fer qualsevol cosa, por a no quedar malament, por a no fer el ridicul, por a no ser quedar con un idiota, por a dir el que un pensa, por a aixecar cada dia del llit, por a la por, por als altres, por d'un mateix...jo què sé...

 Tot plegat un no arribar mai a compendre res de res. Es deixa anar? Bé, d'aquella manera. QUIN REMEI!   L'imbècil inèrcia dels dies que evapora qualsevol essència d'espontanietat, de fer el que un realment porta dins. Per què és tan difícil?

  I som tan fràgils...

Però potser gràcies aquesta frègilitat no podríem ser en un moment donat heroïs, encara que fos per un dia com cantava en Bowie.

Un li agradaria ser més valent, no tan poruc...llençar-se al buit potser? Provar altres coses. Mai es tard. També cal tenir en compte que la vida (sí, aquesta puta vida) el més segur és que tingui un somni sense massa sentit.

Dani T. D. 7/10/2026

ESTADOS DE CRACIA

 El cielo y el infierno 

son dos estados anímicos 

que muy a menudo 

se suelen confundir.

Diari secret, 6/10/2026

POEMA POSMÀTIC

 Tot és mentida 

i veritat al mateix temps.

Déu existeix 

i no existeix al mateix temps.

Estic viu 

i mort al mateix temps.

Jo soc tu i tu ets jo

sense deixar de perdre 

l'essència lluminosa de ningú.

Som lliures

i esclaus al mateix temps.

Ho entenc tot

i no entenc absolutament res

al mateix temps.

Dani 6/10/2026

VIDES RARES

 Vides rares

transiten els carrers

de la ciutat rara.

Mirades rares

incendien pasaitges estranys

en aquest món rar.

Sovint

no sé cap on vaig,

mentre m'arrossegA

 aquesta biografia

                             tan rara.

A voltes, com bon atéu,

envio oracions cap

a un cel llunyà i rar

 

Dani T. D. 6/10/2026

TENDÈNCIES CIVILITAZADAMENT NEURÒTIQUES

   El cervell ple fins dalt de paraules i altres propagandes. 

   Paraules desordenades que no es cansen d'organizar pensaments. Pensaments de tot tipus. Pensament que solen manipular les emocions manifestades pel cos quan s'exposa a la realitat de fora, i a voltes, la de dins. De l'interior. Ja que en l'interior d'un hi ha realitats que també influeixen en la conducta més íntima, o convencional. Segons el dia, clar.

Diari secret. 06/09/2026

L'ECO DEL TEU SILENCI

 Puc aclucar els ulls i estimar-te

a mil quilòmetres de distància

i escoltar l'eco del teu silenci

mentre dorms plàciment.

El moviment sovint

està sobrevalorat,

tot i res

ja és troba dins d'un mateix.

Puc tancar l'ànima

i viatjar tan lluny com vulgui,

arribar a parlar

amb el Déus inexistents,

els mateixos que cusen

i descusen

tota aquest misteriosa, bella

                                      i decadent creAció.

    Dani T. D. 2/10/2026