en el desordre més lliure
on respira el gest més viltal
i desperta l'amor més pur i espontani.
Cal anar pas a pas per anar més lluny,
perdre el temps al bar i a la bibloteca,
apuntar-se a classe de petons
i viure com si cada nou dia fos el darrer.
Cal no prendre's absolutament res seriosament,
tot és transitori i flueix com l'aigua.
Així que a viure com si fos una festa,
cal jugar fins al darrer batec.
Dani T. D. 4/11/2026
El paisatge és confús i atractiu alhora. Encara que (tot s'ha de dir) els vàmpirs de sempre, defensen les seves parceles de poder.
La boira més subtil i eficaç s'encarrega de que tot segueixi el seu curs entre la il.lusió i la mentida més certa.
I en veritat, ningú arriba saber realment res de res, començant per la seva pròpia vida mortal. Perque, qui més qui menys, està buit per dins. Com la resta de l'univers fugaç fins arribar a Déu: pura buidor divina.
Dani T. D. 4/11/2026
y la nada, lo más profundo;
mientras los mares se secan
y los desiertos se llenan de lágrimas.
La realidad cree que es real,
el deseo viaja en coches de alquiler,
mientras los buzones se llenan de ansiedad
cultivando futuros horteras y terroríficos.
Y el vacío se propone adelgazar
pero no lo consigue, es la ley
de la paradoja en el campo
de gravedad de la nada más divina.
Dani T. D. 4/11/2026
Ens volen narcotitzats, que no donem massa pel sac. D'això ja se n'encarreguen les grans farmacèutiques i els sistemes informàtics fabricant antidepressius i sofisticades plataformes paradisíaques, controlades pel sistema, clar. Per això cada vegada hi han mès psicopates governant en tots els llocs de poder.
I Aixì ja no cal fer cap esforç de raonar per nosaltres mateixos, per fer un món més just, humà i lliure.
Ens volen individualistes. Eviten a tota costa que ens ajuntem, ens organitzem i canviem les regles del joc.
Aquest joc de gran casino que beneficia sempre als mateixos. Les quatre o cinc famílies (o tribus) que manipulen el món segons els seus interesos.
Ens envien, através del medis i les xarxes, les notícies que els interessa.
De tan en tan surten revolucionaris, persones interessants que proposen altres camins. Però immediatament son absorvides o assassinades pel sistema més súbtil i poderós.
El poder és molt hàbil, i molt fill de puta.
Pessoa deia que quan regni la humanitat ja no caldrà civilització.
Però això és mol díficil que passi, ja que, en general, som uns animals cada vegada més mediocres, pertorbats i estúpids.
Dani T. D. 03/11/2026
.jpg)
Observar també el paisatge de dins. Observar els pensament que passen per la pantalla de la ment com els núvols de l'exterior. Deixar que els penasament passin, sense més. Perquè en el fons els pensament son núvols que es passegen pel cel. A voltes estàn carregats d'agua i descarreguen angoixes, pors, dubtes, merda?, omplint el cap de sorolls, en moltes ocasions.
Mentre, pel cel de fora passegen núvols que, en el fons son pensaments. Pensaments comuns i contradictoris que amenacen tempestes. Tempestes elèctriques i subtils que van inundant poc a poc la capacitat de raonar del ciutadà de peu. Aquest núvol es van filtrant poc a poc pels móbils, ordinadors i altres parells manuals com per exemple la maquineta de fer punta als llipissos.
A vegades el paisatge exterior i el paisatge interior es confonen.
De cop obro els ulls i em pregunto si no serà el mateix paisatge. I un només sigui un transmissor completament buit per dins.
Diari íntim, 10/2026
obro els ulls i estic pres.
Pres en un cos de fang i cendra,
que s'obre pas cap a la llum.
Llums que s'encenen,
llums que s'apaguen.
Els somnis em mantenen despert
entre aquesta boira que m'emboira.
No sé on vaig,
no sé d'on vinc.
A voltes sento que
aquest camí l'he fet abans.
Abans que és demà passat,
demà passat que és un enèsim record.
Record d'un pres que somniava
que era ben lliure.
Dani T. D. 29/10/2026
la esencia de todo y de nada.
La confusión teje todo destino,
destino que se escribe para olvidarse.
La confusión marca el compás,
el compás del corazón más confuso,
más sereno y valeroso.
La confusión es este caos,
el caos de la belleza más armónica.
Dani T. D. 29/10/2026
Cal tornar a confiar en el caos, en el desordre més lliure on respira el gest més viltal i desperta l'amor més pur i espontani. ...
.jpg)
.jpg)
