DUBTE VITAL O MORTAL

 A vegades em ve el dubte de si estic realment viu o mort. No, no és conya, la línia és realment molt fina.

  Sense anar més lluny, de dilluns a divendres vaig a treballar a una oficina. La meva tasca sol ser monótona. D'entrada no em puc queixar, ja que molts no tenen feina. Però la sensació que en el fons estic mort, encara que respiri, és brutal.

  La sensació que un fa les coses per inèrcia, per què toca, mentre el temps passa cada cop més de pressa. Els somnis d'un es van desintegrant en partícules de pols. Pols que es dissol en el vent. El vent que, algún dia d'aquest, se'ns emportarà. I potser, des de la condició del no-ser de nou em sorprendrà el dubte: estic mort o viu? 

O les dues coses alhora.

   No sé si m'explico. I sinó què més dóna! Un escriu principalment per desofegar-se i per sentir-se una mica viu. encara que en el fons potser entre estar viu o mort no hi hagi tanta diferència. Sobretot en aquest món cada vegada més boig.

Dani T. D. 24/4/2026

COM QUALSEVOL FORMIGA

                No et preocupis tant

per tot, per res.

Pensa qué finalment

som tan importants

com qualsevol formiga

                           (que ja és més

                                       que suficient).

Mira quin sol,

mira quin cel.

Som rius que van al mar

de l'oblit

més lliure, i serè.

No et preocupis tant

no val la pena.

El qui sigui serà,

disfruta d'aquest viatge

i oblita't de tot destí,

que tot plegat

                            és decisió 

                                                   del vent, 

Dani T. D. 23/4/2026

I TOT PLEGAT

      A vegades volo alt

i d'altres, em costa

del taüt aixecar-me.

Viure és una muntanya russa,

una aventura misteriosa

que no té massa sentit.

¿O potser té massa sentit?

 A vegades em falta

l'ànima de les teves mans nues

que em perfumin

 l'insomni més calent

                              i humit.

I d'altres,

només necessito

un full per escriure

un parell de versos

                    que em portint

                                         a Desolation Row.

I tot plegat,

¿la vida què és?

Potser un somni nàufrag

entre tants anhels

que formen aquest univers

tan misteriós com absurd,

   com diví, com infernal,

                              i bastant còmik.

Dani T. D. 23/4/2026

AL MISMO TIEMPO

    La sensación, 

cada vez más presente,

de que todo es real

 e irreal 

al mismo tiempo.

Diari íntim, 4/2026

DIFERENTES CAMINOS HACIA LA NADA MÁS EXTASIADA

        Creer en Dios 

o creer en nada,

es prácticamente 

lo mismo.

Pequeño Cioran

RES ÉS EL QUE SEMBLA

 Sovint tot està del revés,

res és el que sembla.

Anar endavant sovint

es torna a ensopegar

d'una diferent manera.

I cap final és ben bé

el final,

ni cap principi suposa

cap començament

per encetar un enèsim 

naufragi.

Tot plegat cal llençar-se

                                                AL 8,

no pensar-s'ho massa,

a trevir-se a equivocar-se 

de 9,

ja que en veritat

res està ni estarà resolt.

SegurAment tot i res

sigui un somni,

un somni real que no

té ni la més mínima

importància.

Dani T. D. 22/4/2026

RECORDATORIO DIARIO

Venga, no te tomes tan en serio. No vale la pena.

Todo es mentira, empezando por la propia

identidad.

Diari íntim, 4/2026