cada vez
más idiota.
Cuatro idiotas
cada vez
con más poder.
Un poder
cada vez
más hortera y facha.
Unos fachas horteras
cada vez
con más popularidad.
Ya lo decía Mark Twain:
la historia no se repite,
se copia y se copia mal.
Dani T. D. 27/9/2026
Poemes, dibuixos, contes, reflexions, aforismes, y més disbarats... en castellano, en català, i altres idiotes (perdó; idiomes) Per Dani T. D., un inconscient que es nega a deixar de ser nen fins el darrer moment (si hi ha un darrer moment, és clar)
cada vez
más idiota.
Cuatro idiotas
cada vez
con más poder.
Un poder
cada vez
más hortera y facha.
Unos fachas horteras
cada vez
con más popularidad.
Ya lo decía Mark Twain:
la historia no se repite,
se copia y se copia mal.
Dani T. D. 27/9/2026
Es tracte de burlar el destí,
de pintar-se un altre jo,
d'inventar-se un nou camí
per somniar ben despert.
Es tracte de no deixar de ser nen,
d'equivocar-se amb alegria,
d'anar a tot arreu ballant
amb la música que marca l'atzar.
Es tracte de no fer-se massa cas,
de no deixar de fer-se preguntes,
de morir sense por,
de néixer cada dia com si tot i res
fos un nou somni.
Es tracte de no arribar a cap conclusió,
de plantar cara a la por,
de caminar entre la boira,
de no seguir a cap Déu
ni a cap idol.
Es tracte d'inventar-se lliure
malgrat les invisibles cadenes
de tota opresora i falsa
ReAlItAt.
I POTSER es
tracte de viure com si la vida
no tingués massa a veure
amb un.
Dani T. D. 25/09/2026
vida rara que em fa desitjar el que no tinc,
vida rara que em posa a treballar per quatre duros,
vida rara que em dicta una pertubada felicitat.
Vida rara que em manté aparentment ben despert,
vida rara que em dÓna menjar i beguda,
vida rara que em fa pensar de sis a set de la tarda,
vida rara que em posa tonto quan
em mires amb aquests ullets.
Vida rara que em promet el que mai aconseguiré,
vida rara que em deixa creure que jo soc jo plenament,
vida rarA que m'acull entre els seus braços tan delicatS,
vida rara, m'encanta la vida rara, gaudexo amb la vida rara.
Sí, és l'hóstia aquesta vida tan RaRa.
Dani T. D. 23/9/2026
em moro amb i sense mitjons,
em moro com el primer dia,
em moro amb sabates i mitjons.
Em moro quan em beses de veritat,
em moro quan veig el telenoticies,
em moro des de la més falsa realitAt,
em moria sense gens de malicia.
Em moro sempre amb un toc d'alegria,
em moro entre els teus ulls tan bonics,
em moro mentre ballo aquesta melodia,
Em moro i em sento ben viu,
em moro en aquest somni tan real,
em moro com qui un poema escriu.
Dani T. D. 22/9/2026
que nada es evidente,
y es verdad que
casi nada
eS de verdad.
Solo la ilusión
marca el compás
de la más aparente
realidAd,
a través de
la DanZa que supiran
los espeJos;
esos cristales
que relejan
el pellejo que se
va deformaNdo,
desde la más sutil ternura,
al ritmo de la creatividad
del Tiempo más grávido.
Entre un montón
de sueños que se
van alegremente
consumiendo,
entre los huesos
y el aire más liBre.
Dani T. D. 18/9/2026
Viure com si la vida
i aquest món tan absurd
no tingués gaire a veure
amb un.
Com si fos un somni que somnia
que no és, ni molt menys,
un somni.
Com si tot d'una
un no fos més
que una petita gota
d'aigua.
Una gota d'aigua
en mig d'un univers
que es va evaporant
cap al no-res més lliure,
bell i lluminós.
Dani T D 17/9/2026