viure sense por.
Diari secret, 1/8/2026
Poemes, dibuixos, contes, reflexions, aforismes, y més disbarats... en castellano, en català, i altres idiotes (perdó; idiomes) Per Dani T. D., un inconscient que es nega a deixar de ser nen fins el darrer moment (si hi ha un darrer moment, és clar)
Ens volen adormits,
hipnotitzats entre pantalles,
idiotes que pensen a
través de l'IA.
Ens volen morts en vida,
esclaus ben aducats
encara que cada vegada més tontes.
Ens volen singulars,
però ben iguals,
igual de passius,
insolidaris
i analfabets
ben civilitzats.
Ens volen tal
i com, com nosaltres
(en el fons) volem:
ben feliços,
superficials
i passius.
Més o menys,
la història de sempre.
Dani T. D. 30/7/2027
Esta vida demasiado breve
y a menudo se hace tan larga...
como los horas en la oficina.
Esta vida demasiado mortal,
y a la par tan absurda
como si Dios existiera.
Vida que se desparrama
al rededor de uno,
al rededor nuestro.
Un bello vértigo entre
el deseo y el miedo,
el tedio y la ilusión.
Esta vida tan breve,
tan breve que a menudo
se hace larga.
Tan larga como un día
sin el perfume de tus ojos.
aquest somni mortal,
al dictat de les onades del mar
que van i venen.
El somni de la vida,
el somni dels somnis;
entre la passió i el tedi,
la plenitud i la buidor.
El somni de la vida,
un somni de llum
entre ombres per
on transiten màscares.
Màscares que
som nosaltres.
Màscares fetes
de sorra i pluja,
de raigs de sol
i llàgrimes de tendre
lluna.
El somni de la vida
que és un bell abisme,
un màgic vertigen,
un destí nàufrag.
Dani T. D. 26/7/2026
la rialla de la tristesa,
la llum de la nit,
la passió de la solitud,
el silenci de cada crit.
El destí de l'atzar,
els petons de les monges,
les llàgrimes del mar,
la plenitud de la buidor,
l'avantatge del retard.
La melangia del pallasso,
l'infern del cel,
l'erotisme del teu so,
la vida abans de la mort,
la mentida de la veritat.
Dani T. D. 20/7/2026