Hi ha dies, temporades, estones, HOREs, segOns
que m'envaeix la por.
Em menja sencer, de cap a peus.
I ja no sé on anar, ni què fer, ni com es fa.
Tinc por de sortir, però també de quedar-me,
tinc por al despertar-me cada matí, però també de seguir dormint,
tinc por de no tenir cap amant mai més, però també tinc por
d'estimar un cop més.
tinc por de no ser jo mateix, però també tinc pànic
de ser completament jo,
tinc por del món, però al mateix temps tinc por de mi.
I la veritat, no sé què fer.
Clar que, la por és del tot irracional,
clar, que ben mirat una mica de por també ajuda a estar
AleRtA!!!
Tinc por de morir, i també tinc por de viure,
de llençar-me al buit, de quedar-me on estic, ben quiet.
Por d'esperar qui sap Kè,
de demanar peres a l'om, de matar-me
en cada cantonada.
De perdre la raó, de no fer cap bogeria.
Por de la tristesa, i també de la felicitat,
por de plorar, de riure, de saltar, de caure, de follar, de no follar,
de caminar, d'ensopegar, d'escriure, de parlar, de callar....
Encara que suposo que l'única manera de combatre
la POR
es precisament anar cap a ella.
I a voltes LA POR ho inveix absolutament tot,
i al mateix temps,
absolutament re...
Dani T. D. 20/4/2026
.jpg)
.jpg)
.jpg)