martes, 3 de febrero de 2026

PAPALLONES DE PAPER

       Papallones de paper

en les voreres del camí

cap al res més ple i lliure.


No hi ha pressa,

malgrat les lleis

de les obligacions

més absurdes.


Tompoc hi ha pressa

encara que ho senyalin

els missatges de l'alactualitat

                                                     més ximple.


Papallones de paper

perfumen cada passa del viatge

cap a l'estació més bella i lliure.


Dani T. D. 3/2/2026

lunes, 2 de febrero de 2026

UN SOMNI MERAVELLÓS

 Vida 

quin somni tan meravellós

i a l'hora ben extrany.


Segons el poeta Jaime Gil,

va de debó,

però fins a quin punt?


Vida,

mortal malaltia,

sengons Kierkegard:


el primer existencialista,

o es el tercer?

Bé, què importa...


Vida,

pujar i baixar, 

per tornar a pujar


I quan més a dalt,

 més imbècil

i més animal.


Vida,

tota una al.lucinació

per bé i per mal.

Una aventura mortal.


Dani T. D. 2/2/2026

CUANDO LOS ESPEJOS SE DESPEINAN

 Cuando los espejos se despeinan,

y los sueños llegan tarde.

Cuando la oficina es un falso exilio

para los rotos corazones.


Y los besos se estrellan

en los parabrisas de los taxis,

mientras una luna de cartón

recorre los vagones del metro

mendigando algo de amor.


Mientras el planeta sigue gravitando

al rededor de un pedazo de membrillo,

persiste la atracción hacia el astro

con una fuerza gravitatoria alegre,

                                         a pesar de todo.


Dani T. D. 2/2/2026

viernes, 30 de enero de 2026

D'ON HAS SORTIT DONALD TRUMP?

 

   D'on has sortit Donald Trump? Realment ets una persona? 

 No tot son els diners. No tot és el poder. No tot gira entorn al teu melic.

Ja pots dormir per les nits Donald Trump? 

  La gent t'ha votat. La majoria enganyada. Ja se sap que la democràcia no és perfecte. Però dels sistemes és el menys injust.

 Vols tornar a fer gran Amèriaca, però Amèrica no és només al teu país. També hi ha Canadà, Mèxic, Cuba, Colombia, Venezuela, Brasil, els carrers de Mineapolis...

  Saps Donald Trump? Ets una persona veritablement perillosa, perquè en el fons només ets un miserable amb diners i poder.

T'estàs carregant moltes coses que son elements per uns mínims de convivència entre els paisos, començants pel teu propi poble estodunidenc.

Què vols demostrar Donald Trump?

  La història de la humanitat mai ha sigut fàcil. Perquè, entre altres coses, els humans no som perfectes ni tan bones persones com ens agradaria. Però generalment s'intenta i s'aconsegueix certa convivència i solidaritat entre la gents. Encara que de tant en tan apareixen males bèsties com tu, que es creuen impresindible, que enreden la troca i tot es paral.litza i hem de tornar a començar.

 Espero Donald Trump que la gent que t'envolta i t'estima tingui una mica de sentit comú i et tanqui de per vida a un centre psiquiàtric, per bé de la huminitat.

  I tu, Putin, què dius?

Dani T.D. 30/1/2026

MISTICISMO ATEO

 Aspirar a un misticismo ateo,

mezclar los sueños con 

la realidad más inmediata,

viajar muy lejos sin

 salir de la habitación,

crecer para no dejar

 de ser niño.


Sacar la lengua a toda inútil

                                             autoridad,

burlarse de todos los espejos,

cultivar siempre la alegría de vivir

sin dejar de escupir a 

la felicidad más idiota.


Dani T. 30/1/2026


miércoles, 28 de enero de 2026

JO NO SOC JO

            En veritat

jo no soc jo,

sempre soc

un altre.


Un altre

que simula

ser algú,

algú que


acaba sent

un ningú

amb rostre

de pollastre.


Un pollastre

que recorda

a cert algú

amb ulls

 de ningú.


Un ningú

que us recordi

 a un jo

tan fictici

com tots

i com ningú.


Dani T. D. 28/01/2026

martes, 27 de enero de 2026

SOSPECHAS ÍNTIMAS

 A veces sospecho,

sospecho de un terrorista que 

vive dentro de mi, 

de alquiler.


Es él el que me

me da prisa, me lanza encima todos los miedos,

me boicotea por completo todos los sueños, 

mueve mis zapatos

cuando no muevo los pies.


Es él el que me habla de ti

pero cuando me decido,

me empuja en otra dirección.


Y es qué no sé qué hacer,

estoy hasta las narices de ese saboteador

 que vive de alquiler

                        dentro de mi ser.

Ahora, sin ir más lejos, 

asoma el rostro

por una esquina del espejo

                            ¡¡el muy cabrón!!


Pero a la hora de la veritat, 

 sin él,

               tal vez estaría

                                más que

                                            perdido

y acabao,

               bacalao.




Dani T. D. 27/01/2026

PAPALLONES DE PAPER

       Papallones de paper en les voreres del camí cap al res més ple i lliure. No hi ha pressa, malgrat les lleis de les obligacions més ab...