PALABRAS DESCANSADAS, VOCABLOS RECICLADOS

 La historia se repite,

la historia entre aquellos ojos

 y estas miradas.

La historia cuEnta lo de siempre, pero

 con otras palabras.

Palabras descansada, vocablos reciclados

que engendran frescos pensamiento.

Pensamientos dictados por los de siempre.

Los de siempre tiene unas cien mil y pico propiedades

repartidas por todo el país, mientras

reinscriben la historia a su antojo.

Con un poco de sal y pimenta,

rociado con aceite de oliva

y un par de horitas en el horno.

Dani T. D. 14/10/2026

ECLIPSI DIGITAL

 Puc  tapar el sol amb un dit,

deixant a les fosques el planeta sencer.

Caminar per sobre l'aigua,

convertir-me amb un altre.

De fet, cada dia soc diferent:

una nova persona

i nou animal que travessa el cel

amb les seves ales daurades,

explorant altres àmbits de l'èsser.

De fet, dins la vida d'un hi ha infinites vides,

infinites personalitats, infinites màscares

que es confonen entre la multitud.

En la immensa boira d'un no-res

completament lluminós i lliure.

Puc tapar el sol amb un dit.

Dani T. D. 14/10/2026 

COM ELECTRONS

 

  El principi d'incertesa insinua (i sense cap tipus de perjudici) que potser estem vius i morts a la vegada. Encara que els polítics estàn sempre ben vius (més alguna que altra comisió) i quan més poder obtenen més vius estàn (encara que en el fons son uns vampirs professionAls).

  Dracules innocents manipilats pels gangsters de les finances. La roda de sempre i més perfeccionada. El sistema ja és un gran casino. Juguin, juguin, juguin!!!

I la gent del carrer, entre la vida i el mort, la més puta realitat i el somni més insòlit, alternatives variades i mil portes tancades. La història de sempre? Però amb distintes versions. Com electrons que estàn en mil llocs alhora, però tampoc estàn enlloc al cent per cent.

 I finalment, tots i tot està format per àtoms. I els àtoms, entre el nucli, els electrons, els potrons i el neutrons hi ha buidor, no hi ha res de res.

 I, potser aquest res, aquesta buidor, és la resposta de tot plegat.

  La resposta que és una enèsima pregunta. 

Dani T.D. 12/10/2026

LA MELODIA MÉS BELLA

                

No hi ha melodia més bella

que el silenci,

no hi ha més veritat absoluta

que l'ombra del dubte.

No hi ha més realitat 

que l'essènca de cada il.lusió,

no hi ha més felicitat

que la tendra serenitat.

No hi ha més patria

que caminar amb absoluta llibertat,

no hi ha més por

que les històries que s'explica un mateix.

.

Dani T. D. 11/10/2026

ANSIOSES HORES

      Ansioses hores de plata

planegen pel nou paisatge 

d'un dimecres esgotat

de res en concret,

rebotant per les parets 

d'un temps de tardor.

Son dies rars,

dies misteriosos on el Déus

cusen i descusen la voluntat d'un

per alçar-se del llit

                              i continuar el viatge.

I el desig es confon amb l'atzar,

i l'atzar amb la rutina més gris.

Però cal tancar els ulls, de tant en tant

respirar fons,

                         agafar AiRe...

Tot plegat és un enèsim salt al buit,

sense xarxa,

plantant cara a la por

amb la por que batega dins.

I viure cada batec

                              ben despert.

Dani T. D. 09/10/2026

GALLINES FORMOSES PRENEN LA LLUNA PLENA

              Perdent el rastre,

perdent el senyal...

no sé cap on seguir,

però potser  és una 

oportunitat per iniciar 

una nova aventura. 

               Qualsevol moment 

és propici per aturar-se,

canviar-ho tot

des de dins.

  Aprendre a caminar sobre les aigues,

fer clases de vol,

   a travessar portes de foc,

moure's i estar ben quiet a la vegada.

Si tot plegat és un enèsim somni

en un univers que es fa gran,

                              que es fa petit.

Que batega 

  al ritme del cor

           de qualsevol gAlliNa mortAl.

Dani T. D. 8/10/2026

CAMINANT PER LA BOIRA

  Em vaig despertar i l'ansietat seguia allà. Davant meu, amb els ulls ben oberts.

Ansietat que m'avançava els aconteixement propers.

Ansietat per veure't sencera, sense filtres, sense excuses, sense pors... Com s'explica AIXÒ?

Tot plegat és una bestiesa, una absurditat. A la meva edat, ja ho veueu. Aturat al fons de mi mateix, amb l'ansietat com a companya de viatge. 

Ansietat que genera por, o és la por que genera ansietat?

Por a fer qualsevol cosa, por a no quedar malament, por a no fer el ridicul, por a no ser quedar con un idiota, por a dir el que un pensa, por a aixecar cada dia del llit, por a la por, por als altres, por d'un mateix...jo què sé...

 Tot plegat un no arribar mai a compendre res de res. Es deixa anar? Bé, d'aquella manera. QUIN REMEI!   L'imbècil inèrcia dels dies que evapora qualsevol essència d'espontanietat, de fer el que un realment porta dins. Per què és tan difícil?

  I som tan fràgils...

Però potser gràcies aquesta frègilitat no podríem ser en un moment donat heroïs, encara que fos per un dia com cantava en Bowie.

Un li agradaria ser més valent, no tan poruc...llençar-se al buit potser? Provar altres coses. Mai es tard. També cal tenir en compte que la vida (sí, aquesta puta vida) el més segur és que tingui un somni sense massa sentit.

Dani T. D. 7/10/2026