Creer en Dios
o creer en nada
es prácticamente
lo mismo.
Pequeño Cioran
Poemes, dibuixos, contes, reflexions, aforismes, y més disbarats... en castellano, en català, i altres idiotes (perdó; idiomes) Per Dani T. D., un inconscient que es nega a deixar de ser nen fins el darrer moment (si hi ha un darrer moment, és clar)
Sovint tot està del revés,
res és el que sembla.
Anar endavant sovint
es torna a ensopegar
d'una diferent manera.
I cap final és ben bé
el final,
ni cap principi suposa
cap començament
per encetar un enèsim
naufragi.
Tot plegat cal llençar-se
AL 8,
no pensar-s'ho massa,
a trevir-se a equivocar-se
de 9,
ja que en veritat
res està ni estarà resolt.
SegurAment tot i res
sigui un somni,
un somni real que no
té ni la més mínima
importància.
Dani T. D. 22/4/2026
HOREs, segOns
que m'envaeix la por.
Em menja sencer, de cap a peus.
I ja no sé on anar, ni què fer,
ni com es fa.
Tinc por de sortir, però també de quedar-me,
tinc por al despertar-me cada matí, però també
de seguir dormint,
tinc por de no tenir cap amant mai més, però també tinc por
d'estimar un cop més.
tinc por de no ser jo mateix, però també tinc pànic
de ser completament jo,
tinc por del món, però al mateix temps tinc por de mi.
I la veritat, no sé què fer.
Clar que, la por és del tot irracional,
clar, que ben mirat una mica de por també ajuda a estar
AleRtA!!!
Tinc por de morir, i també tinc por de viure,
de llençar-me al buit, de quedar-me on estic, ben quiet.
Por d'esperar qui sap Kè,
de demanar peres a l'om, de matar-me
en cada cantonada.
De perdre la raó, de no fer cap bogeria.
Por de la tristesa, i també de la felicitat,
por de plorar, de riure, de saltar, de caure, de follar, de no follar,
de caminar, d'ensopegar, d'escriure, de parlar, de callar....
Encara que suposo que l'única manera de combatre
la POR
es precisament anar cap a ella.
I a voltes LA POR ho inveix absolutament tot,
i al mateix temps,
absolutament re...
Dani T. D. 20/4/2026
Creer en Dios o creer en nada es prácticamente lo mismo. Pequeño Cioran