CARES DE BOIRA SATURADA

 Cares de boira saturada

viatgen en el Gran Cuc subtarrani

travessant la ciutat de paper reciclat,

mentre els amos del món

prenen té i coca de llardons

per passar el dia.

El món ja és un gran cassino,

on sempre guanyen els mateixos

lladres legal;

els que controlen les principals ciutats

i d'altres poblAcions perifèriques,

els que es creuen el reis d' aquesta 

                                                  comèdia.

I ben mirat, ho son,

i ben mirat, sembla que no hi hagi sortida.

I ben mirat, hauríem d'afinar més l'imaginació

per poder burlar
                        d'alguna manera,

                                          aquestes lleis de l'Embut.

 que quasi sempre imposen

                                  els seus ritmes tan aritmÈtics

                                                                          i perillosos.

Dani T. D. 22/6/2026

LA EXCUSA DE LAS EXCUSAS

 Dios es un concepto

que el hombre inventó.

Un concento para cautivar

a la tribu en su esencia

social e identitaria.

Dios es la excusa de las excusas

para estructurar las claves

principales en el diseño piramidal,

  a través de los distintos

peldaños sociales 

que, garanticen 

              la hegemonía

del poder más -o menos-

                          inconfundible.

Dios no es más

que la máscara que enmascara

el miedo más inmediato,

el que hace posible que el deseo

que estalla en cada latido,

vaya al compás de

                 cierta sumisión

a unas reglas del juego

escritas según los poderes (de turno)

                                    más sofisticados, 

                        y, en cierto modo, autoritarios.

Danii T. D. 22/6/2026

LES AUTOPISTES DEL TEMPS

 En el fons,

només som el temps 

que ens queda,

un quantes d'hores

que al final son 

un munt de sorra

que el mar dissoldrà.

I també som 

     l'eco d'uns minuts

que es dispersen en anys.

Anys que es reperteixen

en els armaris

que  la memòria classifica

segons l'impacte diari,

quan fuig per

                   les autopistes del temps.

En essència,

som pura velocitat

en el deplaçament d'una vital mortalitat,

quan aquesta es fa eternitat 

en cada batec instantani,

el que marca el ritme 

                  en la fugCitat de cada moment.

Dani T. D. 22/6/2026

DIRECTO A LAS ESTRELLAS

 

La estupidez te llevará

a lo más alto,

y lo sabes.

EN LA VOZ DEL VIENTO

    De repente un nuevo día,

de repente, me despierto,

de repente como un milagro,

de repente, como pasa el tiempo.

El tiempo que me late,

el tiempo que me queda,

el tiempo que me danza

por dentro, por fuera;

a destiempo bostezando 

entre las páginas 

del calendario.

Y al fin...¿qué?

casi nada o nada.

Y vuelta a empezar

la rueda que rueda

en la ficción que marca

el tiempo que se disipa

en la voz del viento.

Dani T. D. 17/6/2026

MONSTRES I BRUIXOTS

 Entre monstres i bruixots,

buidors envassats al buit,

deures absurds

 que ens treuen dels llits,

esperances il.lusories que,

d'alguna manera, ajuden.

Ajuden a continuar en aquest trànsit

que no s'atura ni un sol instant.

Que ens desperta per somniar

ben desperts en aquesta odissea

cap a les platges paradisiaques

d'un no-res serè i lluminós.

Dani T. D. 47/9/2026

IGNORÀNCIA FUGAÇÇÇ

 Ignorem tantes coses...

començant per la nostra

propia i fugaççç

 vida...

Doctor Cargol, 1880