PLUJA DE PLORS

 Plora el cel mentre

 em plouen els ulls.

Diari secret, 2/9/2026

TOT PLEGAT, UN DELIRI

 

 Sovint se'm presenta la Realitat com una fera un pel insoportable, encara que a priori les seves arts de seducció indiquin ben bé el contrari, tot adoptat una postura amable. Em desperta de cop, em posa el meu lloc, torno a ser jo (o algú que creu ser jo), em dóna un cafè i una patada al cul. Busca't la vida xato, em diu la molt capulla.

  A continuacíó, i amb certa resignació, em poso en marxa.

I la Realitat em realitza una jornada més.

Pero en el fons ¿És real la realitat? Soc real jo? És real aquest text que ara estic escribint? O potser es el text que m'està escribint a mi i, de pas, m'inventa real?

  Clar, que també es pot dir que hi ha moltes ralitats. Quan un pensa, o somnia també, en certa manera, es troba en un altra realitat. Potser una realitat més íntima, més feta (o desfeta) a mida.

 La realitat que trobo quan em desperto potser no deixa de ser un deliri compartit amb la resta de la humanitat (al menys amb la porció humanita que em vaig trobant en el meu tarannà diari. Ja sigui en l'escala on visc, en el barri, en el metro, en l'oficina on treballo (o em treballen), en el bar, en el caixer, en el quiosk, en el parc)... Ja que si un de sobte s'atura davant la Realitat. La mira detingudament als ulls tard o d'hora s'adonarà que és tot una bogeria compartida, és clar.

Però lluny de ser un inconvenient, potser és l'essència de que tot plegat no deixa de ser un somni sense massa sentit. Encara que cadascú acaba trobant o inventant-se un sentit a l'existència (més o menys real), una explicació, una excusa per no tornar-se del revés i fer algún que altre disbarat. Que en el fons, la vida de un ja és tot un disbarat. Per bé i per mal.

Dani T. D. 28/9/2026

MALA COPIAS

                                     

                        Un mundo

cada vez

más idiota.

Cuatro idiotas

cada vez

con más poder.

Un poder

cada vez

más hortera y facha.

Unos fachas horteras

cada vez

con más popularidad.

Ya lo decía Mark Twain:

la historia no se repite,

se copia y se copia mal.

Dani T. D. 27/9/2026

BURLANT TOT DESTÍ

           Es tracte de burlar el destí,

de pintar-se un altre jo,

d'inventar-se un nou camí

per somniar ben despert.

Es tracte de no deixar de ser nen,

d'equivocar-se amb alegria,

d'anar a tot arreu ballant

amb la música que marca l'atzar.

Es tracte de no fer-se massa cas,

de no deixar de fer-se preguntes,

de morir sense por,

de néixer cada dia com si tot i res

                                      fos un nou somni.

Es tracte de no arribar a cap conclusió,

de plantar cara a la por,

de caminar entre la boira,

de no seguir a cap Déu 

            ni a cap idol.

Es tracte d'inventar-se lliure

malgrat les invisibles cadenes

de tota opresora i falsa 

                            ReAlItAt.

I POTSER es

 tracte de viure com si la vida

   no tingués massa a veure

                                amb un.

Dani T. D. 25/09/2026

LA VIDA ESCUÀLIDA I SECRETA DELS HOMES-GRANOTA

 Vida rara que em desperta cada matí,

vida rara que em fa desitjar el que no tinc,

vida rara que em posa a treballar per quatre duros,

vida rara que em dicta una pertubada felicitat.

Vida rara que em manté aparentment ben despert,

vida rara que em dÓna menjar i beguda,

vida rara que em fa pensar de sis a set de la tarda,

vida rara que em posa tonto quan 

em mires amb aquests ullets.

Vida rara que em promet el que mai aconseguiré,

vida rara que em deixa creure que jo soc jo plenament,

vida rarA que m'acull entre els seus braços tan delicatS,

vida rara, m'encanta la vida rara, gaudexo amb la vida rara.

Sí, és l'hóstia aquesta vida tan RaRa.

Dani T. D. 23/9/2026

AMB SABATES I MITJONS

       Em moro des del primer dia,

em moro amb i sense mitjons,

em moro com el primer dia,

em moro amb sabates i mitjons.

Em moro quan em beses de veritat,

em moro quan veig el telenoticies,

em moro des de la més falsa realitAt,

em moria sense gens de malicia.

Em moro sempre amb un toc d'alegria,

em moro entre els teus ulls tan bonics,

em moro mentre ballo aquesta melodia,

Em moro i em sento ben viu,

em moro en aquest somni tan real,

em moro com qui un poema escriu.

Dani T. D. 22/9/2026

SIN CONFUSIÓN NO HAY REALIDAD