que late en cada ser provisional,
envuelto en un fresco punto de partida,
para disimular el destino más fatal.
a pesar de las huellas que la memoria
va dejando en cada recuerdo candente
que finge contra su propia historia.
Cada día es una estela que teje el olvido
mezclada con la luminosa melodía que va
quebrando la belleza en cada sutil aliento.
Cada día es un punto de luz fugaz
que cruza la frecuencia de este universo
entre el deseo y el azar más tenaz.
Dani T.D. 22/8/2026
projecten idees psicÒpates
entre la població
cada vegada més medicada.
Diuen els experts de la medicina
que cal cuidar-se el coco,
però després guanyen les eleccions
els més psicòpates.
Sort que hi ha les xarxes socials:
un centre mental democràtic,
pensat perquè ens trobem més comòdes
des de les nostre pors més virtUals.
Dani Psico, 21/8/2026
des de quarts de set del matí
a quarts de dues de la matinada.
Temps cibernètics que ja pensen
per nosaltres sense cap interés,
més allà del que sembla raonable.
Temps cibernÈtics ja estàn aquí!
Per salvar-nos de la buidor més existencial,
per salVar-nos de nosaltres mateixOs.
Temps cibernètics, temps cibErnètics,
visca els temps cibernètics,
ara si què serem feliços,
carinyet cibernètiK.
Dani T. D. 21/8/2026
agujeros negros,
lagrimones de alquitrán.
Días, momentos, horas que nacen muertas.
Instantes en que no se entiendE
nada de nada.
Res de resss.
Aunque, en verdad, nunca se llega a entender
RaLmEnTe nada
de esta vida,
de este mundo.
Uno ¿Qué hace aquí?
¿Qué es todo esto?
Aunque si no fuesen por estos días,
de darse cuenta de qué no se entienda na,
vivir seria una inercia insopOrTablE,
que a veces....
Y uno se sente perdido,
cansao,
solo,
finito, idiota...
aunque a decir verdad ¿qué?
Pues na. Punto y seguido,
respirar,
y no tomarse tan en serio
nada de nada,
empezando por uno mismo.
Dani T. D. 20/8/2026
A través de l'escriptura un pot indagar què és tot això de la vida, a través de tot tipus d'històries en forma de conte, novel.la, poesia, assaig, cançons, aforismes, obres de teatre...
Aprofundir sobre un què fa aquí... Si té algún sentit tot així. Si hi ha d'haver un sentit.
L'escriptura, com la resta d'expressions artístiques, permet fer tot tipus d'indagacions, i de pas trobar (o no) algún que altre sentit a la vida i aquest univers fugaç.
Diari secret, 20/8/2026
un somni mortal sense massa sentit.
Un caprici de la matèria,
un deliri mortal,
una fuga diària,
una comèdia surrealista,
un estat rar de l'ànima.
un munt de vertaderes mentides,
un orgasme a mitja tarda,
la llista de la compra,
un conte narrat per un idiota,
dos contes narrats por 2 idiotes
(o polítics),
una vital meditació,
un silenci sonor,
una confusió del tot excitant,
un mistèri per la ciència,
dos de sucre,
una canya de cervesa,
un bon polvo a la vora del mar,
un seguit de còmiques decepcions,
un naufragi farcit de desig,
un fantàstic viatge cap al no res,
un kilo de patates,
¿tens foc?
tot una dolça derrota,
un avorriment estímulant,
una tristesa que no pot parar de RiUrE!
un estímul pel coneixament i la imaginació,
una excusa per riure i no parar.
Dani T. D. 20/8/2026
oblida't del futur,
oblida't de tot,
oblida´t res.
Respira.
Tingues ben present que,
no estàs
obligat a
assolir cap plà estratègic
ni cap objectiu fix.
Tot és moviment,
res és permanent.
Respira.
Surt de la teva màscara,
sent l'essència d'aquest vent
que, tot d'una, ho transforma
tot.
Respira,
res té importància
i tot és important.
Al cap i a la fi
els altres i un
som la mateiXa falsa
idenTitat,
la mateixa màscara,
el mateix ningú,
en aquest fugaç UnIvErS.
Dani T.D. 19/8/2026
Cada día es una nueva vida, que late en cada ser provisional, envuelto en un fresco punto de partida, para disimular el destino más...
.jpg)
.jpg)