se cuela en los vagones del metro,
esquivando los viajeros con sus mirada
enganchada a sus móviles con pantallas,
transmitiendo mensajes por el universo.
El vacío esta lleno de imágenes,
imágenes que ya somos tu, ella y yo.
Ellas, ellos y los otros.
Náufragos muertos de sed.
Sed cibernética que transforma las ánimas
en simples y ansiosos consumidoras de bytes,
rebotando por las esquinas de este mundo
cada vez más virtual, superficial y vacío.
Dani T. D. 5/11/2026
en el desordre més lliure
on respira el gest més viltal
i desperta l'amor més pur i espontani.
Cal anar pas a pas per anar més lluny,
perdre el temps al bar i a la bibloteca,
apuntar-se a classe de petons
i viure com si cada nou dia fos el darrer.
Cal no prendre's absolutament res seriosament,
tot és transitori i flueix com l'aigua.
Així que a viure com si fos una festa,
cal jugar fins al darrer batec.
Dani T. D. 4/11/2026
El paisatge és confús i atractiu alhora. Encara que (tot s'ha de dir) els vàmpirs de sempre, defensen les seves parceles de poder.
La boira més subtil i eficaç s'encarrega de que tot segueixi el seu curs entre la il.lusió i la mentida més certa.
I en veritat, ningú arriba saber realment res de res, començant per la seva pròpia vida mortal. Perque, qui més qui menys, està buit per dins. Com la resta de l'univers fugaç fins arribar a Déu: pura buidor divina.
Dani T. D. 4/11/2026
y la nada, lo más profundo;
mientras los mares se secan
y los desiertos se llenan de lágrimas.
La realidad cree que es real,
el deseo viaja en coches de alquiler,
mientras los buzones se llenan de ansiedad
cultivando futuros horteras y terroríficos.
Y el vacío se propone adelgazar
pero no lo consigue, es la ley
de la paradoja en el campo
de gravedad de la nada más divina.
Dani T. D. 4/11/2026
Ens volen narcotitzats, que no donem massa pel sac. D'això ja se n'encarreguen les grans farmacèutiques i els sistemes informàtics fabricant antidepressius i sofisticades plataformes paradisíaques, controlades pel sistema, clar. Per això cada vegada hi han mès psicopates governant en tots els llocs de poder.
I Aixì ja no cal fer cap esforç de raonar per nosaltres mateixos, per fer un món més just, humà i lliure.
Ens volen individualistes. Eviten a tota costa que ens ajuntem, ens organitzem i canviem les regles del joc.
Aquest joc de gran casino que beneficia sempre als mateixos. Les quatre o cinc famílies (o tribus) que manipulen el món segons els seus interesos.
Ens envien, através del medis i les xarxes, les notícies que els interessa.
De tan en tan surten revolucionaris, persones interessants que proposen altres camins. Però immediatament son absorvides o assassinades pel sistema més súbtil i poderós.
El poder és molt hàbil, i molt fill de puta.
Pessoa deia que quan regni la humanitat ja no caldrà civilització.
Però això és mol díficil que passi, ja que, en general, som uns animals cada vegada més mediocres, pertorbats i estúpids.
Dani T. D. 03/11/2026
.jpg)
Observar també el paisatge de dins. Observar els pensament que passen per la pantalla de la ment com els núvols de l'exterior. Deixar que els penasament passin, sense més. Perquè en el fons els pensament son núvols que es passegen pel cel. A voltes estàn carregats d'agua i descarreguen angoixes, pors, dubtes, merda?, omplint el cap de sorolls, en moltes ocasions.
Mentre, pel cel de fora passegen núvols que, en el fons son pensaments. Pensaments comuns i contradictoris que amenacen tempestes. Tempestes elèctriques i subtils que van inundant poc a poc la capacitat de raonar del ciutadà de peu. Aquest núvol es van filtrant poc a poc pels móbils, ordinadors i altres parells manuals com per exemple la maquineta de fer punta als llipissos.
A vegades el paisatge exterior i el paisatge interior es confonen.
De cop obro els ulls i em pregunto si no serà el mateix paisatge. I un només sigui un transmissor completament buit per dins.
Diari íntim, 10/2026
Naufragios matutinos en el tren de un lunes arrugado, mientras los elefantes amontonan sus interrogantes cansados y despeinados. Destinos to...
.jpg)
.jpg)
