a mil quilòmetres de distància
i escoltar l'eco del teu silenci
mentre dorms plàciment.
El moviment sovint
està sobrevalorat,
tot i res
ja és troba dins d'un mateix.
Puc tancar l'ànima
i viatjar tan lluny com vulgui,
arribar a parlar
amb el Déus inexistents,
els mateixos que cusen
i descusen
tota aquest misteriosa, bella
i decadent creAció.
Dani T. D. 2/10/2026
modo, me ilumina.
Esta nada que me indica
un nuevo sendero.
Esta nada que me protege
contra la falsedad de toda divinidad,
puesto que la Nada ya es en si
la única Divinidad posible.
Esta nada que provoca
la vida, la maGia, el misterio, la muerte
la hUida hacia la
más serena serenidad.
Esta nada que soy,
que somos, que sois...
y afortunadamente.
Esta nada que es,
de algún moda, la esencia
de todO, el motor
de este universo fugaz.
Dani T. D. 2/10/2026,
A continuacíó, i amb certa resignació, em poso en marxa.
I la Realitat em realitza una jornada més.
Pero en el fons ¿És real la realitat? Soc real jo? És real aquest text que ara estic escribint? O potser es el text que m'està escribint a mi i, de pas, m'inventa real?
Clar, que també es pot dir que hi ha moltes ralitats. Quan un pensa, o somnia també, en certa manera, es troba en un altra realitat. Potser una realitat més íntima, més feta (o desfeta) a mida.
La realitat que trobo quan em desperto potser no deixa de ser un deliri compartit amb la resta de la humanitat (al menys amb la porció humanita que em vaig trobant en el meu tarannà diari. Ja sigui en l'escala on visc, en el barri, en el metro, en l'oficina on treballo (o em treballen), en el bar, en el caixer, en el quiosk, en el parc)... Ja que si un de sobte s'atura davant la Realitat. La mira detingudament als ulls tard o d'hora s'adonarà que és tot una bogeria compartida, és clar.
Però lluny de ser un inconvenient, potser és l'essència de que tot plegat no deixa de ser un somni sense massa sentit. Encara que cadascú acaba trobant o inventant-se un sentit a l'existència (més o menys real), una explicació, una excusa per no tornar-se del revés i fer algún que altre disbarat. Que en el fons, la vida de un ja és tot un disbarat. Per bé i per mal.
Dani T. D. 28/9/2026
cada vez
más idiota.
Cuatro idiotas
cada vez
con más poder.
Un poder
cada vez
más hortera y facha.
Unos fachas horteras
cada vez
con más popularidad.
Ya lo decía Mark Twain:
la historia no se repite,
se copia y se copia mal.
Dani T. D. 27/9/2026
de pintar-se un altre jo,
d'inventar-se un nou camí
per somniar ben despert.
Es tracte de no deixar de ser nen,
d'equivocar-se amb alegria,
d'anar a tot arreu ballant
amb la música que marca l'atzar.
Es tracte de no fer-se massa cas,
de no deixar de fer-se preguntes,
de morir sense por,
de néixer cada dia com si tot i res
fos un nou somni.
Es tracte de no arribar a cap conclusió,
de plantar cara a la por,
de caminar entre la boira,
de no seguir a cap Déu
ni a cap idol.
Es tracte d'inventar-se lliure
malgrat les invisibles cadenes
de tota opresora i falsa
ReAlItAt.
I POTSER es
tracte de viure com si la vida
no tingués massa a veure
amb un.
Dani T. D. 25/09/2026
vida rara que em fa desitjar el que no tinc,
vida rara que em posa a treballar per quatre duros,
vida rara que em dicta una pertubada felicitat.
Vida rara que em manté aparentment ben despert,
vida rara que em dÓna menjar i beguda,
vida rara que em fa pensar de sis a set de la tarda,
vida rara que em posa tonto quan
em mires amb aquests ullets.
Vida rara que em promet el que mai aconseguiré,
vida rara que em deixa creure que jo soc jo plenament,
vida rarA que m'acull entre els seus braços tan delicatS,
vida rara, m'encanta la vida rara, gaudexo amb la vida rara.
Sí, és l'hóstia aquesta vida tan RaRa.
Dani T. D. 23/9/2026
Puc aclucar els ulls i estimar-te a mil quilòmetres de distància i escoltar l'eco del teu silenci mentre dorms plàciment. El moviment ...
.jpg)
.jpg)
