viernes, 21 de agosto de 2026

NOTÍCIES DES D'ANDROMEDA

    Presidents psicòpates,

projecten idees psicÒpates

entre la població

cada vegada més medicada.


Diuen els experts de la medicina

que cal cuidar-se el coco,

però després guanyen les eleccions

els més psicòpates.


Sort que hi ha les xarxes socials:

un centre mental democràtic,

pensat perquè ens trobem més comòdes

des de les nostre pors més virtUals.


Dani Psico, 21/8/2026

TEMPS CIBERNÈTIKS

       Temps cibernètics que ens vigilen

des de quarts de set del matí

a quarts de dues de la matinada.


Temps cibernètics que ja pensen

per nosaltres sense cap interés,

més allà del que sembla raonable.


Temps cibernÈtics ja estàn aquí!

Per salvar-nos de la buidor més existencial,

per salVar-nos de nosaltres mateixOs.


Temps cibernètics, temps cibErnètics,

visca els temps cibernètics,

ara si què serem feliços,

                          carinyet cibernètiK.



Dani T. D. 21/8/2026

jueves, 20 de agosto de 2026

CABRAS FILOSAFANDO CON ABANICOS A PEDALES

 Días que son desiertos,

agujeros negros,

lagrimones de alquitrán.

Días, momentos, horas que nacen muertas.


Instantes en que no se entiendE 

    nada de nada.

Res de resss.

Aunque, en verdad, nunca se llega a entender

                 RaLmEnTe nada

de esta vida,

de este mundo.


Uno ¿Qué hace aquí?

¿Qué es todo esto?

Aunque si no fuesen por estos días,

  de darse cuenta de qué no se entienda na,

       vivir seria una inercia insopOrTablE,

            que a veces....


Y uno se sente perdido,

cansao, 

solo,

finito, idiota...

aunque a decir verdad ¿qué?


Pues na. Punto y seguido,

respirar,

y no tomarse tan en serio

  nada de nada,

                 empezando por uno mismo.

Dani T. D. 20/8/2026

MISTERIS VITALS DEL DIA DIA

 Un es posa a escriure perquè bàsicament no entén res de res d'aquest tan confusa vida. Potser l'escriptura és una alternativa a la bogeria i el suïcidi. Encara que de la bogeria és gairebé impossible escapar.-se, la majoria ho dissimula amb certes dosis de normalitat, certes drogues i sentit d'humor. I del suïcidi, en el fons sempre és una idea que ronda per l'aire.  Ja que hi ha bàsicament dos tipus de suïcidi: matar-se sense més o seguir les pulsasions de la vida fins que aquesta decideixi per un (ja per accident, malatia, o vellesa) que la fi ja és irreverssible.

  A través de l'escriptura un pot indagar què és tot això de la vida, a través de tot tipus d'històries en forma de conte, novel.la, poesia, assaig, cançons, aforismes, obres de teatre...

Aprofundir sobre un què fa aquí... Si té algún sentit tot així. Si hi ha d'haver un sentit.

  L'escriptura, com la resta d'expressions artístiques, permet fer tot tipus d'indagacions, i de pas trobar (o no) algún que altre sentit a la vida i aquest univers fugaç.


Diari secret, 20/8/2026

PER RIURE I NO PARAR

      És la vida com un somni,

un somni mortal sense massa sentit.

Un caprici de la matèria,

un deliri mortal,

una fuga diària,

una comèdia surrealista,

un estat rar de l'ànima.

un munt de vertaderes mentides,

un orgasme a mitja tarda,

la llista de la compra, 

un conte narrat per un idiota,

dos contes narrats por 2 idiotes 

                                         (o polítics),

una vital meditació,

un silenci sonor,

una confusió del tot excitant,

un mistèri per la ciència,

dos de sucre,

una canya de cervesa,

un bon polvo a la vora del mar,

un seguit de còmiques decepcions,

un naufragi farcit de desig,

un fantàstic viatge cap al no res,

un kilo de patates,

¿tens foc?

tot una dolça derrota,

un avorriment estímulant,

una tristesa que no pot parar de RiUrE!

un estímul pel coneixament i la imaginació,

una excusa per riure i no parar.


Dani T. D. 20/8/2026

miércoles, 19 de agosto de 2026

EN AQUEST FUGAÇ UNIVERS

             Oblida't del passat,

oblida't del futur,

oblida't de tot,

oblida´t res.


Respira.

Tingues ben present que,

             no estàs

obligat a

 assolir cap plà estratègic

ni cap objectiu fix.

Tot és moviment,

res és permanent.


Respira.

Surt de la teva màscara,

sent l'essència d'aquest vent

que, tot d'una, ho transforma

tot.


Respira,

res té importància

i tot és important.


Al cap i a la fi

els altres i un

som la mateiXa falsa

                   idenTitat,

la mateixa màscara,

el mateix ningú,

en aquest fugaç UnIvErS.



Dani T.D. 19/8/2026

PERO ES IGUAL

 A veces me canso,

me caso de ser quien soy

o de quien no soy,

Que no es lo mismo,

pero es igual.


A veces también me canso

de cansarme

de nada en concreto.

Y escupo al espejo

justo en el reflejo

de mi tan mortal 

y ficticio pellejo.


En la mayor parte del tiempo

disimulo (como tantos)

que estoy muerto

y respiro profundamente

para a continuación

ocuparme de mis

quehaceres diarios.


Al fin y al cabo

todo y nada

es un juego

sin importancia.


Dani T. D. 19/8/2026

NOTÍCIES DES D'ANDROMEDA

    Presidents psicòpates, projecten idees psicÒpates entre la població cada vegada més medicada. Diuen els experts de la medicina que cal c...