A través de l'escriptura un pot indagar què és tot això de la vida, a través de tot tipus d'històries en forma de conte, novel.la, poesia, assaig, cançons, aforismes, obres de teatre...
Aprofundir sobre un què fa aquí... Si té algún sentit tot així. Si hi ha d'haver un sentit.
L'escriptura, com la resta d'expressions artístiques, permet fer tot tipus d'indagacions, i de pas trobar (o no) algún que altre sentit a la vida i aquest univers fugaç.
Diari secret, 20/8/2026
un somni mortal sense massa sentit.
Un caprici de la matèria,
un deliri mortal,
una fuga diària,
una comèdia surrealista,
un estat rar de l'ànima.
un munt de vertaderes mentides,
un orgasme a mitja tarda,
la llista de la compra,
un conte narrat per un idiota,
dos contes narrats por 2 idiotes
(o polítics),
una vital meditació,
un silenci sonor,
una confusió del tot excitant,
un mistèri per la ciència,
dos de sucre,
una canya de cervesa,
un bon polvo a la vora del mar,
un seguit de còmiques decepcions,
un naufragi farcit de desig,
un fantàstic viatge cap al no res,
un kilo de patates,
¿tens foc?
tot una dolça derrota,
un avorriment estímulant,
una tristesa que no pot parar de RiUrE!
un estímul pel coneixament i la imaginació,
una excusa per riure i no parar.
Dani T. D. 20/8/2026
oblida't del futur,
oblida't de tot,
oblida´t res.
Respira.
Tingues ben present que,
no estàs
obligat a
assolir cap plà estratègic
ni cap objectiu fix.
Tot és moviment,
res és permanent.
Respira.
Surt de la teva màscara,
sent l'essència d'aquest vent
que, tot d'una, ho transforma
tot.
Respira,
res té importància
i tot és important.
Al cap i a la fi
els altres i un
som la mateiXa falsa
idenTitat,
la mateixa màscara,
el mateix ningú,
en aquest fugaç UnIvErS.
Dani T.D. 19/8/2026
A veces me canso,
me caso de ser quien soy
o de quien no soy,
Que no es lo mismo,
pero es igual.
A veces también me canso
de cansarme
de nada en concreto.
Y escupo al espejo
justo en el reflejo
de mi tan mortal
y ficticio pellejo.
En la mayor parte del tiempo
disimulo (como tantos)
que estoy muerto
y respiro profundamente
para a continuación
ocuparme de mis
quehaceres diarios.
Al fin y al cabo
todo y nada
es un juego
sin importancia.
Dani T. D. 19/8/2026
rar exercici de supervivència
en aquest món que té forma de globús
i que orbita al voltant
d'una gegant
i caLENtA
llimOna.
I un, en el fons,
mai sap del tot que és tot això.
Malgrat tot s'aixeca, pren l'aire, sospira, pren una tassa de cafè,
pensa, estima
i desprès passa el temps.
El temps
que mesura
la mida
des del punt de vista
del subjecte
que és un, o dos, o vint.
O ningú...
POTSER tOt plegAt és un somni
dins d'una altre somni
Que soMnia
que potser Sigui UN enèsim somni
SENse Massa o gens D'IMportÀnciA.
Dani T. D. 18/8/2029
te asesinaron,
tal día como hoy
de hace noventa años.
Noventa años al fin
no son nada,
y era ayer cuando
por la espalda te mataron.
Te mataron
pero no acabaron contigo,
te mataron
y te hicieron gigante.
Ay, Federico
que el fascismo no ha muerto del todo,
Ay Federico,
que la cosa sigue de aquella manera.
Vivimos en democracia
por suerte,
pero pasa por unos momentos
delicados.
Los nietos de los criminales que te mataron
parecen que quieren volver a liarla,
y por todo el mundo.
Tal día como hoy
fusilaron a la poesía,
tal día como hoy
asesinaron a la libertad
en todos sus registros.
Dani T. D. 18/8/2026
sempre valent.
Aixecar-se després
de cada caiguda.
Inventar-se cada
nou dia,
escupir a la cara de
tot destí gris
que es vulgui des
de fora
imposar.
Cal ser valent,
sempre valent.
Viure alegre, fins i
tot en els dies tristos.
Reinventar-se
cada dos per tres,
escupir a la por
que sovint és el reflex
del més podrit
mirall.
Cal ser valent,
sempre valent.
I més, quan
la covardia d'un,
paralitza l'exercici
de viure.
I llençar-se al buit,
viure sense por
a la por.
Total què pot pasar?
Ke morir finalment
tampoc és
tan greu.
Dani T. D. 18/8/2026
Un es posa a escriure perquè bàsicament no entén res de res d'aquest tan confusa vida. Potser l'escriptura és una alternativa a la ...
.jpg)
.jpg)