viernes, 15 de mayo de 2026

FUTUROS IDIOTAS

              Futuros idiotas

empañan la memoria.


Futuros idiotas

se estrellan contra las gafas de cerca.


Futuros idiotas

se alimenta de Antidepresivos 

                              y Esperanza Virtual.


Futuros idiotas

ya desafinan en la melodía del Porvenir.


Futuros idiotas

disparan los alquileres en la luna.


Dani T. 15/05/2026



EM DESPERTA

        De cop l'Ansietat em desperta. 

  Em poso de peu i començo a corre cap a qualsevol direcció. Per moments em sento embogir, y no sé què fer: si saltar per la finestra, llegir a Nietczhe, buscar una amant, treballar de carter, estudiar els estels, escoltar a veure el que diu el vent....

  El vent que ara passa pel carrer, tot empaitant les mirades, les mans, les paraules, els silencis...

El vent de fora, el vent de dins.  La vida és un vent. Un vent idiota i meravellós, un vent mortal i absurd.


  A voltes voldria escapar de mi, del món, de la realitat més llafiscosa, d'aquesta selva tan aparentment civiliZada.

Però és del tot inútil. Contra més corro, l'Ansietat es fa més i més GRAN. I els monstres que duc dins també és fant més enormes.

  Clar, que tot això que dic, que escric no ha de ser del tot negatiu. Segurament és un enèsim punt d'inflexió per viure aquesta aventura que tot plegat és un somni profund, lúcid i sortosament sense massa sentit.


Dani T. D. 15/5/2026

DESDE MI ALMA ARTIFICIAL

                       Vida idiota,

vida absurda

desde mi alma artificial,

engendro logaritmos

para besar a mi chica

virtual.


Vida superficial,

vida cómoda

ya no pienso

por mi mismo

para eso tenga la IA

que sabe de todo,

y, de paso me

va dictando,

mis opiniones

            más deterioradas.


Vida feliz,

vida sin compliKaciones,

viajo de pantalla

en pantalla

buscando nada

en concreto,

mientras me hago

una raya

de Parcetamol,


Vida idiota,

vida absurda...


Dani T. D. 15/5/2026

martes, 12 de mayo de 2026

UN SOPLO EN EL VIENTO

 A veces te levantas con un 

                     gran vacío,

y no sabes por qué.

Te preocupan ciertas cosas,

 promesas, compromisos, 

no llegar tarde a los sitio,

no defraudar a la peña,

el nuevo Desorden Mundial, la decadencia del rock

y todo lo demás.

Si la volverás a ver,  Si las moscas tienen consciencia

    ¿hay vida en Marte?

                ¿De verdad es inteligente el ser humano?

                                                 y  demás tontería...


Te adelantas al futuro. Tu cabeza, 

   como una lavadora,  da vueltas 

a cosas que no son nada reales,

te crees morir pero no te mueres.

QUÉ ASCO DE VIDA!! -piensas.  Simulas 

           y sigues la tendencia

que te sopla el destino 

                          ¿¿¿más idiota???


Pero tu tranquilo. Párate. No te preocupes.

               RESPIRA profundamente...

En el fondo esta vida es como un sueño.

Un sueño raro,

un sendero cósmico hacia quien sabe donde.

Recuerda también que eres mortal,

   por los 4 costado

     y que en cualquier momento 

                    desaparecerás for ever.


Eres tan importante como

                             cualquier hormiga.


Respira hondo. No te tomes tan en serio,

procura ir a los sitios bailando y riendo,

ráscate el sobaco,

hazte un huevo frito,

cómprate unos calcetines,

        píntate los ojos,

 practica el noble arte de no hacer,

absolutamente nada; 

que nada es tan importante.


Pues la vida es un soplo

                         en el viento del Vacío 

                                                  más luminoso.


Dani T. D. 12/5/2026


EN LES PLATGES DE LA LLUNA

    Nàufrags en els vagons del metro,

cada matí torna començar

 la Llei de l'Embut,

les mentides omplen totes les bústies,

els polítics s'aixequen dels seus taüts.


Nàufrags en les oficines,

presidents que es masturben als cotxes oficials,

bisbes que esnifen coca beneïda,

militars cansats de matar al mateix  enèmic fantasma,

                                                      una i una altra vegada


Nàufrags en el Congres de Disputats,

infants que ja neixen anciants,

avies més modernes que les seves netes,

idiotes que es creuen superdotats.


Nàufrags en les platges de la lluna,

astronautes que exploren els prostibuls,

economistes que juguen a la ruleta rusa,

perdudes amants en els versos 

                                                       de Charles Bukowski.



Dani T. D. 12/5/2026






lunes, 11 de mayo de 2026

DESDE EL PRIMER DIA

      Toda ha sido mentira

desde el primer día,

todo seguirá siendo mentira

hasta el último suspiro.


No seas besugo

 y miente todo lo que puedas;

pero miente de verdad,

con gracia, un poquitín de sal

sin complejos, sin tonterías.


No te cortes

y miente a todo el mundo,

empezando por ti mismo.

Hasta el día de tu funeral.


Total,

todo ha sido mentira

desde el primer día.


Miente a todas horas,

no pierdas el tiempo.

Pero miente con el corazón

con sinceridad.


Miente por la mañana,

miente en la iglesia,

miento entre sus brazos.

miente contra el espejo.


Miente en el trabajo,

di que eres muy feliz.

Miente ante el juez,

di que no sabias nada.


Y tu, miénteme

dime que me quieres,

no te cortes que

yo tampoco te diré

tota la veritat.


Total,

todo seguirá siendo mentira

hasta el final de los tiempos.


Dani T. D. 11/5/2026





FUGIDES DIARIES

               Cansat d'estar cansat

de res en especial,

fujo fugint

de mi mateix

i d'aquest món

tan real

com irreal.


Cansat de descansar

en el pes buit

 dels dies

que transiten

com fugaços

punts de llum,

com miralls

emmirallats,


cap al no-res

més lliure

i espontani.


Cansat d'aquesta farsa

de fingir ser jo,

com vosaltres

que també

fingiu ser vosaltres.

Com elles, com ells

que simulen

no ser 

                   absolutament

                                    ningú.


Dani T. D. 11/5/2026


FUTUROS IDIOTAS

              Futuros idiotas empañan la memoria. Futuros idiotas se estrellan contra las gafas de cerca. Futuros idiotas se alimenta de Ant...