el temps que es perd,
el temps guanyat,
el temps evaporat.
El temps que ens mata,
el temps que ens queda,
aquests temps imbècils,
el temps, temps assassí.
El temps que ens inventa,
el temps que ens oblida,
el temps fictici,
el temps mortal.
El temps que em naufraga,
el temps que em respira,
el temps que em va quedant,
el temps que és pura
mentida.
Dani T. D. 10/07/2026
Dies de platja
i de sol,
dies serens
i de lluna plena.
Dies de pensaments que s'evaporen
plens de profunditat amb gust a cervesa fresca,
paraules que imaginen mons
més alegres i lliures.
Dies que burlen la rutina,
la idiota realitat del cada dia.
Dies que son vides eternes
i que es disolen en cada onada.
Dani T. D, 8/7/2026
L'extrany ofici de viure
m'aixeca cada dia,
em posa a caminar
dissenyant un destí.
El destí és sempre confús,
la confusió és l'essència
de la realitat més immediata,
de la realitat més il.lusoria.
El neuròtic ofici de viure
em convida a somniar
ben despert contra la més
avorrida i gris realitat.
Dani T. D. 7/4/2026
.jpg)
I nosaltres piquem perquè és com si estiguèssim al paradís.
No trobem a faltar res. I el millor de tot: ja no ens cal pensar per nasaltres mateixos. Les opinions i els raonamens ens venen fets pel telèfon.
És igual que siguis prim, gras, feminista, masclista, comunista, troskista, hitlerià. Si folles molt, si només te la toques cada quinze dies, si tens família, o si t'agraden les rates al vapor. Si ets homosexual, heterosexual, bisexual, trisexual, bisbesexual...
Si ets d'aquí, d'Alà, de Buda, de Crist. Si estàs boig, si ets un suïcida, si ets un criminal. Tranqui, el sistema ja sap el que cadascú necessita.
Si ens classifiquen i etiqueten estem més que perduts!!!
Està tot ben calculat perquè no ens ajuntem i la muntem ben grossa contra els monstres milionaris i egoïstes de sempre. I es desenvolupi d'una vegada la humanitat ben lliure. I deixem de ser morts-consumidors en vida al servei d'uns quants poderosos i mafiosos que ja manipulen el sistema segons els seus interessos més faixistes i capritxosos.
Dari secret, 6/7/2026
.jpg)
només passa el temps,
i res i tot
encara és possible,
un impossible meravellós.
I a la fi
tot és un màgic nàufragi,
un viatge cap a l'interior
que és el reflex
de l'exterior;
on infern i cel
es confonen constantment.
I a la fi
només passa el temps
i tot esdevé carn
de mentida, ficció
de mortalitat
bogeria
que es renova
en un enèsim fresc
i creatiu res.
Dani T. D. 2/7/2026
El temps que se'n va, el temps que es perd, el temps guanyat, el temps evaporat. El temps que ens mata, el temps que ens que...
.jpg)
.jpg)