jueves, 11 de junio de 2026

SANTA HIPOCRESIA


 Hi ha dies especialment lúcids en el que un veu molt clar que absolutament res és clar.

Tractaré d'explicar-me en les properes ratlles:

Per començar, per exemple, tanta gent al carrer per veure al Papa de Roma. ¿Aquesta gentada veritablement creu en Déu? O simplement s'ha llençat al carrer per inèrcia? 

 Perquè, d'acord, el Papa representa al Déu cristià aquí en aquest discret planeta, és una mena d'autoritat moral. D'ocord, perfecte. Però fins quin punt? No serà una herència que ja queda una mica desfaçada?

Igual estic equivocat, però...

  perquè se suposa que estem en un país laïc, aconfessional. Però això és mentida. La gent surt disparada a veure el Papa. Des de les autoritats a la gent més humil i anònima. S'ha convertit en tot un aconteixement social, com quan un important equip de futbol guanya alguna copa o lliga nacional. Tot plegat, religions diferents, que manipulen a la massa. La massa que sempre dinamita la capacitat de reflexió de l'individu.

 Un tema interessant per que ja es comentava, en certa manera, en el llibre La Rebelión de las Masas d'Ortega y Gasset.

  Tot és una gran i, fins a cert punt, estudiada hipocrecia. Perquè la gent no arribi a certes conclusions, i es rebel.li a la fi contra els poders més intocables. 

  En certa manera, les xarxes socials i, de pas la IA també son unes altre enines que ens imposen perquè no es pensi massa i la gent no s'organitzi i la prengui contra aquest sistema cada vegada més salvatge. 

Però en fi, el món funciona així, més o menys com sempre...

  I la Sagrada Familia, que maca...Gaudí era tot un geni! D'acord però quants diners ha costat? Si encara fos una biblioteca, una escola o un hospital d'acord, perfecte... però és una iglèsia! Mentre la xarxa de trens encara hi ha mancances. A l'educació faltant recursos, la seguretat social, tres quarts del mateix. I cada dia hi ha més gent dormint al carrer, i més coses...

  I és que el món, aquest món, no és una representació teatral, com assenyalva en Shopenhauer.

  El Papa ha dit coses que sonen bé a l'oïda. Però també coses en la línia del seu càrrec: contra l'avortament i l'homosexualitat. A més no s'ha pronunciat clarament sobre els abussos de l'esglèsia. En fi, seguint una línia conservadora i carrinclona. Sense parlar del masclisme que encara es respira en aquest institició que se les dóna de cristiana, però sovint pregona al contrari del que, se suposa, que deia Jesús.

  En fi, una santa hipocresia.

  Ah, i una darrera cosa: el turisme creixerà encarà més ara, i Barcelona ja serà un infernal col.lapse. Tot un imant pels especuladors més poderosos del sistema.

Amen, o què???


Dani T. D. 11/6/2026

martes, 9 de junio de 2026

EL GRAN XAMAN

 El gran xaman visita la ciutat.

La gent embogida omple 

els principals carrers per rebre'l

 com es mareix.

Més d'un es pregunta si parlarà 

en la llengua del país.


A mi la veritat, com si parla Xinés mandarí,

andalú o esperanto (a Godot)

per molt xaman que sigui,

per molt que sigui representant de Déu 

aquí en aquesta pedra

que flota al voltat d'una discreta fOguera

                       dins d'un fugaç universss.............


El gran xaman oficiarà una gran cerimònia

al Temple principal de la ciutat,

la gent acudirà espectant

esperant senyals divines,

com qui espera trobar peix fresc

                                  al mercat del barri...


Tot plegat, 

un GRAN ESPECTACLE!!!





Dani T. D. 9/6/2026


domingo, 7 de junio de 2026

TEOLOGIA DEL CAOS

   Màscares despistades, màscares massa serioses, màscares de fang, màscares plenes d'aire...

  Jo soc una màscara més en aquest ball de carotes que no sap on va.

 Avui fa bon dia. Surto a caminar, no tinc rumb, no tinc pressa.

Passo per un quisoc. Compro el diari. Soc una màscara extranya, compro el diari. Continuo caminant mentre el cap no para de pensar. D'anar d'aquí enllà. El coco no para. 

   Els pensaments sovint ens traïcionen, encara que també em porten per camins interessant. M'obren portes per anar més anllà, per caminar per camins fantàstic i sorprenents.

Caminar ajuda a pensar millor. El pensament respira, observa el paissatge, pren nota y balla al ritme del cor.

  Instants més tard, assegut en un banc d'un parc molt entrenyable amb arbres que em convidaven a refrescar-me sota les seves branques, llegeixo al diari que ha vingut el Papa. No soc catòlic, no soc creient i els espectacles de masses em resulten altament sospitosos.  Ho trobo exagerat, el Papa és el màxim representant de l'esglèsia aquí a la Terra, en aquest planeta insignificat. I?  

 Penso que si realment existís Déu, no faria falta cap religió. Clar, que potser existeix. Però en cas d'existir, canviaria alguna cosa? Pessoa, el genial poeta portugués que sempre, d'alguna manera. m'acompanya, té un vers on diu que la no existència de Déu, és un Déu també. És, més o menys, la paradoxa de la fe que sostenia Kierkergaard. En tot cas, penso que el que està passant amb el Papa és una exageració. Una prova més de que aquesta vida és pur espectacle de varietés. Un altre festival de màscares, tot plegat. 

  D'altra banda, la iglèsia catòlica (presidida pel Vaticà) no és més que una gran multinacional. Una cosa es creure en Déu i una altra cosa seguir una religió. Les religions, en certa manera, son organismes per agrupar la gent i menjarl-lis el coco. Tan en el bon sentit, com en el mal sentit.

   De religions hi ha de molts colors, des de la catòlica, a la protestant, fins i tot els clubs de futbol.

  De Déus també hi ha molts. Tants com gent hi ha en aquest univers fugaç. Sovint dins de nosaltres també habita una divinitat i ens pot anar bé en qualsevol situació, tant per fer una gestió o prendre una fresca cerveseta mentre es llegeix un llibre d'Albert Camus, per exemple.

  Per cert, que bé s'està prenent el sol des d'un banc. Divagant sobre temes tan diversos. Com per exemple: la teologia teatral del caos més evident.



Dani T. D. 7/6/2026

viernes, 5 de junio de 2026

UNA RERA L'ALTRA

 Charles Bukowsky beu cervesa,

una rera l'altra

mentre escriu poemes

contra la vida i la mort més cobrones.


Sap perfectament que la vida no té sentit.

Sap també que la humanitat no té remei.

Sap que si hi ha algún paradís hi

ha d'haver cervesa i llibres.


Charles Bukowsky sap que tot destí

és una escOpinada al mirall,

l'excusa perfecte per escriure poemes, contes i novel.les

i beure cervesa rera cervesa.


Dani T. D. 5/6/2026

GRÀCIES A 10

 



   GRÀCIES A DÉU SOC ATEU!!!


L. Buñuel

jueves, 4 de junio de 2026

HERENCIA (IN)CONSCIENTE

 

Cuando el futuro es 

una herida del pasado...






Diari secret, 9/2026

UN OFICIO RENTABLE Y SIN ESCRUPULOS

            Hazte político,

no seas idiota.

Aprende a robar

sin sentirte para nada

                       culpable.


Hazte político,

escoge una ideología,

sea la que sea,

que más da, si todas 

están bien podridas.


Hazte político,

te sacará de la mediocridad diaria,

te llevará muy lejos

y podrás comprar y vender-

te lo que quieras y

                    como quieras.


Hazte político

defiende siempre a los tuyos,

aunque los cambies

cada 2 por tres

por unos cuantos

 millones de euros.


Hazte político

y podrás ser corrupto

sin pasar demasiadA vergüenza

y corromper todo 

lo que quieras, y más,

                mucho más.


Y si acaso entrases algún 

día de estos en la trena,

no té preocupes

que estarás en la sala ViP,

aprovecha

y escribe tus desmemorias.


Y si llegas un día

de estos a ser presidente,

será la hostia

en barca!!!


Dani T. D. 4/6/2026

SANTA HIPOCRESIA

  Hi ha dies especialment lúcids en el que un veu molt clar que absolutament res és clar. Tractaré d'explicar-me en les properes ratlles...