.jpg)
manipulat per grans vàmpirs
farcits de calers.
Món absurd, món violent
propagat per les més altes corporacions
perquè l'empatia mai del tot s'astableixi.
Món idiota, món buit
entre dissenys ben atractius
perquè cap pensament pensi més del compte.
Món calculat, món adulterat
dinamita l'espontànietat de la vida:
el gest més lliure en el deure de cadascú.
Dani T. D. 28/3/2026
¿Cómo puede ser que estos grandes criminales fascistas gobiernen el mundo?
A DÓNDE HEMOS LLEGADO!!!
¡¡¡PARAR EL MUNDO,
QUE ME BAJO!!!
¡¡KE ASCO, POR 2!!
(si George Orwell levantará la cabeza...)
sense massa sentit,
un naufragi cap al res més sorprenent,
una confusión tan divina
com infernal.
Una màgica i
excèntrica raresa
de la matÈria.
I mentre.. jo qué sé...
encara m'aixeco tactant de seduïr l'alegria
del nou dia,
burlant la rutina
en la naufragada oficina,
des de la inèrcia del destí
més idiota...
Fora, l'actualitat espera
com un inmens camp de batalla
entre fam i sang,
misèria i por
ambició i estúpidesa humana...
morts que s'amuntonen per les avingudes
de la desesperança.
I el món.... quina absurditat
i quanta bellesa que es va perdent
que ens va perdent
enllà, cap al no-res
més evident,
més esgotat,
i serè.
Dani T. D. 26/3/2026
On queda la sortida?
On es troba l'entrada?
On queda la veritat?
On la mentida?
Tot i res es confús,
si vols veure-hi clar
tanca els ulls
i de pas, l'ànima;
i tot s'obrirà
al teu pas.
I no serà el cel
una versió de l'infern?
És real la realitat?
Que hi ha rera al mirall?
Per cert,
el perfum dels teus ulls
on es troba?
Dani T. D. 25/3/2026
És una sensació estranya, però és com ho sento. Sé que el meu temps és limitat. Que aquest cos meu (o a lo millor no és meu, qui sap...) desapareixerà tard o d'hora. Farà PUM. I després d'una bomba de fum blau a la fi desapareixeré. Tarnaré a ser res, aire, vent, vapor d'oblit, essència de llibertat?... Fora preocupacions, angoixes i d'altres toNteries que sovint ens fant la guitza.
Clar, que com sé que realment estic viu? I que la vida va en serio com versava el genial Jaime Gil De Biedma. Tot plegat, no deixa de ser bastant absurd. I alhorà bastant màgic i meravellós, o no?
I es que les coses realment essencials ningú sap explicar-te-les, malgrat tanta informació internauta que ens arriba constantment al mòbil, a l'ordinador, a través de les canonades i dels vasos sanguinis.
Em vaig a fer un carajillo, fins després.
Diari secret, 25/3/2026
me corto la cabeza,
y haciéndome poeta
me hago una casa
en una nube.
Pues la vida es breve,
tan breve
que a menudo se
hace bastante larga.
Entonces te llamo,
o me llamas
a través del cristal
de esta pecera,
para hablar de Demócrito.
El filósofo y matemático,
el que descubrió el átomo,
el que puso en circulación
la idea de que apenas somos
lo que somos.
Así que a vivir
bien despierto
para soñar hasta
el último aliento.
Dani T. D. 24/3/2026
Som tan bona gent com aparentem?
Per què es fan encara tantes guerres, i a qui beneficien?
Per què tanta enveja? Per què tan odi? Per què tan competència?
On anem?
Tot plegat, quin sentit té aquest sistema tan agressiu? Quin sentit té aquest món tan violent i aquesta vida tan consumista?
Som tan importants com ens creiem? Si tot plegat la vida son quatre dies, i es tan curta...
Per què no ens estimem més unes als altres, uns als altres, i ells a elles sense manies, amb respecte, de veritat, amb el cor, sense cap doble i triple interès?
Per cert, hi ha vida abans de la mort???
Perque després no hi res de res de res...i per sort. Tan sols es viu una vegada. I amb una vegada hi ha més que suficient.
Diari secret, 3/2026
Món cec, món cruel manipulat per grans vàmpirs farcits de calers. Món absurd, món violent propagat per les més altes corporacions perquè l...
.jpg)
.jpg)
.jpg)