Dani Monterroso, 2026
¡¿Qué he hecho yo para escribir esto?!
Poemes, dibuixos, contes, reflexions, aforismes, y més disbarats... en castellano, en català, i altres idiotes (perdó; idiomes) Per Dani T. D., un inconscient que es nega a deixar de ser nen fins el darrer moment (si hi ha un darrer moment, és clar)
miércoles, 21 de octubre de 2026
DESPERTARES CRIMINALES
VIDA INVENTADA
em desperta de matinada,
per anar a treballar
tot arrossegant les invisibles cadenes
que, a voltes,
em desitgen ben lliure.
Vida salvatge
que em fa somniar ben despert
a qualsevol hora,
entre les cordes invisibles
d'aquest realitat tan irreal,
la que m'inventa viu.
Vida rara
que transpua bellesa i cansament,
poesia i comèdia,
tràgedia i crema catalana
entre els dits del més
trapella atzar,
el que em permet encara jugar.
Dani T. D. 21/20/2026
NUBES DESPEINADAS
martes, 20 de octubre de 2026
UN SOMNI MORTAL
També diu que sigui valent, que no m'ho pensi tant, que no tingui tants perjudicis. Ja, ja ho sé, però és que a vegades...
A vegades? Què idiota... Va, que tot és un somni i sense massa importància.
Salta. Equivoca't, somnia ben despert, llaura alegria i amor, no tinguis pressa per arribar enlloc, sigues lliure (al menys interiorment), no paris de jugar ni un sol insTant, no tinguis por de la teva pròpia por, sigues educat i respecta als altres que també son tan mortals i accidentaTs com tu, tirurú...
Va que jo, la teva mort, t'espero des de sempre amb els braços ben oberts.
Diari íntim, 20/10/2026
BONES, ESTIMATS MONSTRES
des de la nit més profunda i fosca.
Monstres que acampanyen
amb els seus subtils consells.
Monstres que viuen dins d'un
com vells amics,
parents i veïns de tota la vida,
que es prenen masses confiances.
Monstres que es reflexen
al mirall d'un,
éssers íntims que, de sobte,
regalen la seva comprensió,
la seva atenció,
la més tendra sensibilitat.
Monstres al carrer, al metro,
al supermercat, en l'oficina,
en la bibloteca, en la catedral,
en la farmàcia, en l'oficina d'objectes perduts
en els teus ulls, en els nostres pentons
tan desgastats...
Monstres del passat, del present.
de futur, d'ultrAmar,
del cel, de l'infern, del silenci més sonor,
des de la més lluminos
serenitat.
Monstres que no necessàriament
tenen que fer por,
monstres de la felicitat
més extaSiada i establerta,
transmeten confort, una sofisticada
tranquilitat
que condueix a una buidor enganXifosa,
producte d'aquest temps
tan mostruOsos.
Dani T. D. 20/10/2026
domingo, 18 de octubre de 2026
LA PARTE OSCURA
Quien más quien menos tiene una parte oscura.
Una parte chunga que lanza mensajes negativos como no levantarse jamás de la cama, no responder al teléfono, robar en el supermercado, beberse de un tirón treinta cervezas, plantarse y lanzarse al vacío desde el balcón, portarse mal en las reuniones, blasfemar, y demás cosas así.
Aunque también, per otra lado, la parte oscura es una fuente de información para uno. Pues en verdad nada es de un sólo color. Ni nadie es totalmente bueno, ni malo. Aunque en estos tiempos, no esta tan claro. Pero bueno, uno hace lo que puede
Uno cree que es bueno, y obra como tal. Pero en el fondo que es ser bueno?
Yo qué sé...
Son películas que uno, de vez en cuando, se pasa por la pantalla principal del cerebro. Pelis de serie B, que, a la hora de la verdad, son las que verdaderamente reflejan el clima de la existencia.
Esa dicotomia, como tantas dicotomías que uno va encontrando a lo largo de la vida, equilibra (¿o desequilibra?) el territorio existencial que, a través del ser, va recorriendo.
Al fin y al cabo, éstas palabras que ahora escribo, son sensaciones que ahora mismo tengo, y derramo en este texto, pues a la hora de la verdad no estoy seguro de nada. Afortunadamente.
Dani T. D. 18/10/2026
sábado, 17 de octubre de 2026
CACHIVACHES Y DEMÁS APARATEJOS
el vértigo de vivir
en cuanto de pie
me pongo.
Aflora la niebla eléctrica
de la más inmediata realidad
en esta odisea
hacia la gravedad de este ser
que, desde dentro,
me ladra.
Aflora por doquier
la nada más sofisticada,
a través de cAchivaches
y demás aparatejos.
Se confunden a menudo
con los Dioses y sus caprichos,
igualando así
su insolencia más terca.
Dani T. D. 17/10/2026
DESPERTARES CRIMINALES
Despertó y el fascismo seguía ahí. ¡Qué asco de mundo! En la siguiente parada me bajo. Dani Monterroso, 2026
-
Massa s ovint neix mort el dilluns, però un reneix entre les cendres d'un jo caducat i passat de moda. I els termòme...




.jpg)
.jpg)