de repente, me despierto,
de repente como un milagro,
de repente, como pasa el tiempo.
El tiempo que me late,
el tiempo que me queda,
el tiempo que me danza
por dentro, por fuera;
a destiempo bostezando
entre las páginas
del calendario.
Y al fin...¿qué?
casi nada o nada.
Y vuelta a empezar
la rueda que rueda
en la ficción que marca
el tiempo que se disipa
en la voz del viento.
Dani T. D. 17/6/2026
buidors envassats al buit,
deures absurds
que ens treuen dels llits,
esperances il.lusories que,
d'alguna manera, ajuden.
Ajuden a continuar en aquest trànsit
que no s'atura ni un sol instant.
Que ens desperta per somniar
ben desperts en aquesta odissea
cap a les platges paradisiaques
d'un no-res serè i lluminós.
Dani T. D. 47/9/2026
començant per la nostra
propia i fugaççç
vida...
Doctor Cargol, 1880
al Mundial de futbol,
de religión a religión.
Ya no queda espacio
para las blasfemias
más disidentes.
¿Hasta dónde
hemos llegado?
Diari discret, 6/2026
La maldición del bondadoso,
el tedio de la felicidad,
la novia del fiel esposo,
lo anormal de la normalidad.
La vulnerabilidad del asesino,
la vitalidad del suicida,
la inteligencia del cretino,
la santificada herida.
Las mentiras de la verdad,
las oraciones del ateo,
la ficción de toda realidad,
el facha en el hebreo.
Los demonios del Papa,
el poco juicio del juez,
el destino nos atrapa,
mañana te llamo, pues.
La anemia del vampiro,
la luz de la oscuridad,
la actividad del retiro,
la calculada eventualidad.
Dani T. D. 14/6/2026
Tractaré d'explicar-me en les properes ratlles:
Per començar, per exemple, tanta gent al carrer per veure al Papa de Roma. ¿Aquesta gentada veritablement creu en Déu? O simplement s'ha llençat al carrer per inèrcia?
Perquè, d'acord, el Papa representa al Déu cristià aquí en aquest discret planeta, és una mena d'autoritat moral. D'ocord, perfecte. Però fins quin punt? No serà una herència que ja queda una mica desfaçada?
Igual estic equivocat, però...
perquè se suposa que estem en un país laïc, aconfessional. Però això és mentida. La gent surt disparada a veure el Papa. Des de les autoritats a la gent més humil i anònima. S'ha convertit en tot un aconteixement social, com quan un important equip de futbol guanya alguna copa o lliga nacional. Tot plegat, religions diferents, que manipulen a la massa. La massa que sempre dinamita la capacitat de reflexió de l'individu.
Un tema interessant que ja es comentava, en certa manera, en el llibre La Rebelión de las Masas d'Ortega y Gasset.
Tot és una gran i, fins a cert punt, estudiada hipocrecia. Perquè la gent no arribi a certes conclusions, i es rebel.li unint-se a la fi contra els poders més intocables.
En certa manera, les xarxes socials i, de pas la IA també son unes altre eines que ens imposen perquè no es pensi més del compte i la gent no s'organitzi i la prengui contra aquest sistema cada vegada més salvatge i desigual.
Però en fi, el món funciona així, més o menys com sempre...
I la Sagrada Familia, quina cosa més maca...Gaudí era tot un geni! D'acord, però quants diners ha costat? Si encara fos una biblioteca, una escola, un hospital o fins i tot un centre comerciAl (un altre???) perfecte... però és una iglèsia, per l'amor de Déu!!! Mentre en la xarxa de trens a casa nostra encara hi ha mancances. A l'educació faltant recursos, la seguretat social, tres quarts del mateix. I cada dia hi ha més gent dormint al carrer, els sous cada cop son més baixos i més coses...
I és que el món, aquest món, no és més que una representació (barata) teatral, com assenyalva en Shopenhauer.
El Papa ha dit coses que sonen bé a l'oïda. Però també coses en la línia del seu càrrec: contra l'avortament i l'homosexualitat. A més no s'ha pronunciat clarament sobre els abussos de l'esglèsia. En fi, seguint en la línia conservadora i carrinclona del Vaticà. Sense parlar del masclisme que encara es respira en aquest institició que se les dóna de cristiana, però sovint pregona al contrari del que, se suposa, que deia Jesús.
En fi, una santa hipocresia.
Ah, i una darrera cosa: el turisme creixerà encarà més ara, i Barcelona ja serà un infernal col.lapse turístic. Tot un imant pels especuladors més poderosos del sistema.
Amen, o què???
Dani T. D. 11/6/2026
els principals carrers per rebre'l
com es mareix.
Més d'un es pregunta si parlarà
en la llengua del país.
A mi la veritat, com si parla Xinés mandarí,
andalú o esperanto (a Godot)
per molt xaman que sigui,
per molt que sigui representant de Déu
aquí en aquesta pedra
que flota al voltat d'una discreta fOguera
dins d'un fugaç universss.............
El gran xaman oficiarà una gran cerimònia
al Temple principal de la ciutat,
la gent acudirà espectant
esperant senyals divines,
com qui espera trobar peix fresc
al mercat del barri...
Tot plegat,
un GRAN ESPECTACLE!!!
Dani T. D. 9/6/2026
De repente un nuevo día, de repente, me despierto, de repente como un milagro, de repente, como pasa el tiempo. El tiempo que me late, ...
