DIVAGACIONS DISBAUXADES AMB PETITES DOSIS

       Sovint m'agradaria ser un altre,

més valent i decidit,

més pràctic i no tan poruc....

Però si fos un altre,

ja no seria jo..

Cada vegada entenc menys coses.

No sé quina finalitat té la vida,

i no sé fins quin punt té sentit;

pero cada dia m'aixeco

i intento trobar el què.

Potser, tot plegat,

un és fruït de l'atzar

i la vida no té perquè tenir cap finalitat.

I un ha de viure

com si fos un joc absurd 

                                          i en ocasions bastAnt divertit.

Sovint m'agradraria ser un altre,

burlar aquest cos de fang trencat

i, de rebot, dissoldre'm en el més

                                                  lliure vent.

Dani T. D. 22/10/2026

ANIMAL IMBÈCIL

 

 Incidències als barris de la perifèria. La poli de l'ordre impúdic reperteix llenya entre els manifestants, mentre es preparan grans canvis.

  La gent més humil i anònima està més que farta. La roda no para, i sempre es repeteix. L'amo necessita esclaus, i els esclaus necessitan menjar i un sostre. 

Quan regnarà la convivència, el respecte, la cultura, l'educació, la compació, la tendresa, l'empatia, la humanitat? Qui lo sa...

L'home, en general, és així d'imbècil. Potser l'animal més imbècil, ¿O potser l'únic animal imbècil?

Qui fos una simple formiga, o una simple flor...

Diari Secret, 22/10/2026

DESPERTARES CRIMINALES

    Despertó y el fascismo seguía ahí. ¡Qué asco de mundo! En la siguiente parada me bajo.

Dani Monterroso, 2026

VIDA INVENTADA

                  Vida absurda

em desperta de matinada,

per anar a treballar

tot arrossegant les invisibles cadenes

que, a voltes,

em desitgen ben lliure.

Vida salvatge

que em fa somniar ben despert

a qualsevol hora,

entre les cordes invisibles

d'aquest realitat tan irreal,

la que m'inventa viu.

Vida rara

que transpua bellesa i cansament,

poesia i comèdia,

tràgedia i crema catalana

entre els dits del més 

trapella atzar,

el que em permet encara jugar.

Dani T. D. 21/20/2026

NUBES DESPEINADAS

Nubes despeinadas

caminan por el cielo de la ciudad desencantada,

mientras los relojes helados

retrasan el momento

de desnudar al Deseo más prohibido.

Mientras ando perdido

entre tus recuerdos

que afloran en este aire comprimido,

desde estas oficinas

de un purgatorio naufragado.

Mientras la vida coge el tranvía,

se airea un poco

entre mirada cosidas a idiotas teléfonos,

desde donde intentan -y lo consiguen-

fulminar toda expresión espontanea

                                                    y crítica;

aquella que da sentido

                          al simple hecho 

                                       de respirar.

Dani, T. D. 21/10/2026

UN SOMNI MORTAL

   Només néixer, la mort ja estava al meu costat. Des d'aleshores em vigila, em recorda que soc mortal. Que no em prengui res massa seriosament. No val la pena, diu.

   També diu que sigui valent, que no m'ho pensi tant, que no tingui tants perjudicis. Ja, ja ho sé, però és que a vegades...

A vegades? Què idiota... Va, que tot és un somni i sense massa importància.

  Salta. Equivoca't, somnia ben despert, llaura alegria i amor, no tinguis pressa per arribar enlloc, sigues lliure (al menys interiorment), no paris de jugar ni un sol insTant, no tinguis por de la teva pròpia por, sigues educat i respecta als altres que també son tan mortals i accidentaTs com tu, tirurú... 

    Va que jo, la teva mort, t'espero des de sempre amb els braços ben oberts.

Diari íntim, 20/10/2026

BONES, ESTIMATS MONSTRES

  Monstres que em vetllen

des de la nit més profunda i fosca.

Monstres que acampanyen

amb els seus subtils consells.

Monstres que viuen dins d'un

com vells amics,

parents i veïns de tota la vida,

que es prenen masses confiances.

Monstres que es reflexen 

al mirall d'un,

éssers íntims que, de sobte,

regalen la seva comprensió,

la seva atenció,

la més tendra sensibilitat.

Monstres al carrer, al metro,

al supermercat, en l'oficina,

en la bibloteca, en la catedral,

en la farmàcia, en l'oficina d'objectes perduts

en els teus ulls, en els nostres pentons

tan desgastats...

Monstres del passat, del present.

de futur, d'ultrAmar,

del cel, de l'infern, del silenci més sonor,

des de la més lluminos

serenitat.

 

Monstres que no necessàriament

tenen que fer por,

monstres de la felicitat

més extaSiada i establerta,

transmeten confort, una sofisticada

tranquilitat

que condueix a una buidor enganXifosa,

producte d'aquest temps

                                                  tan mostruOsos.

Dani T. D. 20/10/2026