las distracciones,
el aburrimiento se hace
más palpable.
Anonimo del s. XXI
jueves, 25 de junio de 2026
AL MENOS CORRUPTO
corrupto. Es difícil eh...
Aunque claro, podría votar en blanco, o incluso no votar que también es un derecho desmokrático.
Haga lo que haga, quién nos garantiza cierto sentido común a la hora de gobernar???
Y no sólo desde el gobierno de turno.
También desde el senado, el parlamento y la oposición, claro.
Y la cosa no pinta nada bien. Porque si no votamos (y hay todo un surtido de intereses que navegan por las redes para que no se vote), los algoritmos lo harán por nosotros. Y seguramente detrás de los algoritmos están los que verdaderamente manejan el cotarro. Y son gente muy poderosa, que le importa un carajo la democracia. Sola les importa el dinero, el dinero, el dinero...
Y el poder, el poder, el poder, el poder...
Diari secret, 25/6/2026
miércoles, 24 de junio de 2026
SALES D'ESPERA
(literalment, o no).
I en el fons no se sap ben bé què s'espera.
Bé si: que vagin bé les coses, un nou amor, unes vacances, comprar l'últim llibre d'aquella escriptora que ens agrada tant, tallar-se els cabells, beure una cervesa ben fresca, estudiar en profunditat la filosofia d'Inmanuel Kant i...
Però en el fons què s'espera? Potser el que tan es tem: la mort?
O potser la mort és una excusa? O el que hi ha al fons de cada desig? O jo què sé?
Un s'aixeca cada mati. Es vesteix d'ell mateix o de qui sap. Va a treballar per guanyar diners per viure. O millor, dit sobreviure. Però un cop a la feina, a la oficina, al taller, al laboratori, a la fàbrica etc... en el fons s'espera un canvi, un aconteixament del tot extraordinàri (o mediocre???). Però aquesta canvia no acaba d'arribar mai.
I això genera ansietat. L'ansietat provoca anticipació a possible problemes. Problemes que, en la major part, s'anirant resolen i disolen en el temps. Problemes que, en la immensa majoria de les vegades, son pura ficció. Dars que ens envia al cervell. El cervell que és un cabronet (o cabrobrut).
Tot plegat, un màgic despopòsit.
Un haurià de viure cada dia com si fos el darrer o el primer.
Això no és tan impossible. És fa díficil, perquè, entre altres coses, aquesta vida és molt misteriosa. I vivim constantment bombardejats amb tota mena de missatges, de notícies, de propaganda, de caca virtual que no ens beneficia gens ni mica.
Hauríem de tenir més present que estem en aquesta vida de pas, que som ésser insignificants i que cal viure més lleugerement i amb alegria. I quan vingui la mort, ballar i riure.
Potser la millor manera d'esperar, és no esperar absolutament res de res.
I és que la vida, en la majoria dels casos son neuròtiques sales d'espera...
Dani T. D.24/6/2026
martes, 23 de junio de 2026
VERSOS ALGORÍTMIKOS
alimentos algorítmicos,
besos algorítmicos,
orgasmos algorítmicos.
No té preocupes tanto,
el móvil ya piensa por ti.
No te agobies
el ordenador ya sabe lo que tu quieres.
Amantes algorítmicos,
reflexiones algorítmicas,
oraciones algorítmicas,
cocaína algorítmica.
No sufras,
el algoritmo te dará lo que tanto
andas buscando.
No sientas,
el algoritmo te alargará la vida
aunque ya estés bien muerto.
Promesas algorítmicas,
políticas algorítmicas,
Dioses algorÍtmicos,
guerras algorítmicas.
Confiemos,
el algoritmo siempre nos salvará.
El algoritmo nos protege
de la neurosis de querer ser
nosotros mism@s.
Dani T. D. 23/6/2026
lunes, 22 de junio de 2026
CARES DE BOIRA SATURADA
viatgen en el Gran Cuc subtarrani
travessant la ciutat de paper reciclat,
mentre els amos del món
prenen té i coca de llardons
per passar el dia.
El món ja és un gran casino,
on sempre guanyen els mateixos
lladres legal;
els que controlen les principals ciutats
i d'altres poblAcions perifèriques,
els que es creuen el reis d' aquesta
comèdia.
I ben mirat, ho son,
i ben mirat, sembla que no hi hagi sortida.
I ben mirat, hauríem d'afinar més l'imaginació
per poder burlar
d'alguna manera,
aquestes lleis de l'Embut.
que quasi sempre imposen
els seus ritmes tan aritmÈtics
i perillosos.
Dani T. D. 22/6/2026
LA EXCUSA DE LAS EXCUSAS
que el hombre inventó.
Un concento para cautivar
a la tribu en su esencia
social e identitaria.
Dios es la excusa de las excusas
para estructurar las claves
principales en el diseño piramidal,
a través de los distintos
peldaños sociales
que, garanticen
la hegemonía
del poder más -o menos-
inconfundible.
Dios no es más
que la máscara que enmascara
el miedo más inmediato,
el que hace posible que el deseo
que estalla en cada latido,
vaya al compás de
cierta sumisión
a unas reglas del juego
escritas según los poderes (de turno)
más sofisticados,
y, en cierto modo, autoritarios.
Danii T. D. 22/6/2026
LES AUTOPISTES DEL TEMPS
només som el temps
que ens queda,
un quantes d'hores
que al final son
un munt de sorra
que el mar dissoldrà.
I també som
l'eco d'uns minuts
que es dispersen en anys.
Anys que es reperteixen
en els armaris
que la memòria classifica
segons l'impacte diari,
quan fuig per
les autopistes del temps.
En essència,
som pura velocitat
en el deplaçament d'una vital mortalitat,
quan aquesta es fa eternitat
en cada batec instantani,
el que marca el ritme
en la fugCitat de cada moment.
Dani T. D. 22/6/2026
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
PROCESOS ALGO RITMÍCOS
Cuando más aumentan las distracciones, el aburrimiento se hace más palpable. Anonimo del s. XXI
-
.jpg)
Massa s ovint neix mort el dilluns, però un reneix entre les cendres d'un jo caducat i passat de moda. I els termòme...
.jpg)