jueves, 16 de mayo de 2024

IMPROVISACIONES DE UN DESTINO

   Un buen día de hace unos años, José Antonio Alegre se quiso suicidar saltando desde su balcón, situado en un noveno piso.

 Todo pasó en la madrugada de un lunes de abril. Entonces José Antonio Alegría tenia 47 años, estaba soltero y trabajando en una empresa como recepcionista. Su vida no le gustaba y menos su forma de ser. Su carácter tolerante y, en cierto modo, de bonachón, escondían diversos complejos y frustraciones. Se sentía inútil y cansado. Cansado de esperar lo que no llegaba nuca.

¿Y que era aquello que no llegaba nunca?

Exactamente Jose Antonio Alegre no sabía el qué. Pero si que sabía que estaba cansado de ser él mismo (o más exactamente de no ser él mismo). De comerse tanto el coco y sentir aquel miedo feroz en su interior.

  Un miedo criminal que siempre se presentaba en el momento más inoportuno y no paraba de hacerle la puñeta. Ese miedo siempre partía desde el hemisferio derecho de su cerebro y boicoteaba todas sus decisiones, todos sus sueño y un para de cosas más. Esto generaba ansiedad en su ser. Ansiedad que se manifestaba en forma de nauseas. Al principio Jose Antonio estaba convencido que aquellos ataques gástricos eran la herencia de su mayores por parte de padre, pues sin ir más lejos su padre Antonio Jose Alegre era una persona muy nerviosa e un tanto insegura. Pero a medida que pasaba el tiempo Jose Antonio se dio cuenta de que aquel dato no le servia de mucho, si no ponia él misma el remedio necesario para aquel desajuste existencial. 

  El remedio estaba en sus manos. Tal vez hay cosas que no se pueden cambiar. Tal vez el destino ya está escrito por los dioses, pero también también uno puede provocar el curso de los acontecimientos, al menos intentarlo.

  Había estado gran parte del domingo dándole a la cabeza. Principalmente había dos cosa que le preocupaba: una era que últimante en el trabajo no se sentía realizado. Y la otro es que Rosita, una mujer con le que había estado saliendo, últimamente le estaba pidiendo dinero.  Y tal vez demasiado dinero. Y eso pintaba mal. Jose Antonio se había planteado decirle a Rosita que ya no podía darle dinero. Que lo sentía, pero él tampoco ganaba una millonada. Pero claro, por otro lado aquella decisión suponía ya no quedaría con Rosita. Ya no se amaría durante gran parte de la noche en su pisito de soltero, ya no más... Y a él se le daba fatal lo del ligoteo.

 Lo de la faena era que Jose Antonío quería ganar más dinero, y aquello suponía planearse cosas y hablar con tal persona. Pero no se sentía capaz. La teoría la tenía bien ensayada, pero a la hora de afrontarse a la realidad, ese era otro cantar.

  De entrada, aquellas dos situaciones tenían solución. De hecho todo tiene solución, excepto la muerte. Y aún así quizás... quien sabe...

Pero los pensamientos de uno a veces se descontrolan. Y una cosa lleva a la otra. Y los pensamiento ya son preocupaciones, obsesiones... Obsesiones que llegan a cortar incluso el ritmo de la respiración. Y a las cinco de la tarde Jose Antonio se sirvió una cerveza, haber si aquel bálsamo de cebada le calmaba. En los primeros tragos quizás pero a medida que se acababa la dosis de la botella  la ansiedad empezaba a latir de nuevo.

Dani T. D. 16/5/2024

NOS QUIEREN IDIOTAS

 Nos quieren sumisos,

nos quieren distraídos,

nos quieren mansos,

nos quieren felices,

nos quieren esclavos,

nos quieren idiotas,

nos quieren vacíos,

nos quieren consumidores,

nos quieren un poco (o bastante) muertos,

nos quieren ignorantes,

nos quieren analfabetos.


Y nosotros lo asumimos,

y nosotros lo procesamos,

y nosotros nos lo tragamos,

y nosotros lo pagamos,

y nosotros lo gastamos,

y nosotros nos medicamos,

y nosotros nos alcoholizamos,

y nosotros nos robamos

                      (unos a otros),

y nosotros nos mentimos,

y nosotros nos odiamos,

y nosotros ¿nos amamos?


Dani T. D. 16/5/2024

BIFURCACIONS DEL DESTÍ

 Em vaig confondre de camí. Vaig contestar malament totes les preguntes. No vaig fer cas de cap senyal que m'enviava el destí.

  Però cada dia s'ha de començar de nou. Cada dia és una nova vida. Clar, que a vegades l'imbècil que tinc vivint de pensión en l'hemisferi dret del meu cervell, no para de fer-me la guitza.

  La seva xerrameca pesada no para. Em fot enlaira quasi tots els meus plans. M'inunda l'ésser amb complexes de tota mena, com si jo no pogués  fer segons què, com si jo fos inferior a la majoria (i també a la minoria), com estigués condemnat a ser d'una manera determinada...

  Ja sé que ningú és perfecte, ja sé que la perfecció no existeix. I si existeix és molt avorrida, per no dir insuportable.

  Viure mai és fàcil.  Un ha de procurar no tenir por. Principalment no tenir por a la por de ser un mateix. Encara que també podríem prguntar-nos què diables significa ser? Suposo que és procurar sentir el batec de la vida de cada moment, i acollir-nos a la seva proposta com si fos un regal. Però també això no deixar de ser un misteri. Que en aquests temps encegats per tanta tecnologia, s'està perdent la màgica espurna del misteri de la vida. Però bé, això potser ja ho desenvoluparem en una altra ocasió.

   Tornant a la por, com diuen els orientals, l'enèmic i les principals pors sempre estàn dins.

  Suposo que un dels objectius d'aquesta vida (si en el fons hi ha algún objectiu en la vida) és la vèncer l'enèmic que un duu dins. I després....

 Potser aleshores un altre destí il.minarà nous camins en el rostre d'un altre jo, sense deixar de ser un mateix... O qui lo sa...



Dani T. D. 16/05/2023

miércoles, 15 de mayo de 2024

MERDA MODERNA I DISPERSA

 

   Tanta merda dispersa i camuflada. Merda que sempre flota i sobresurt, que es presenta a les eleccions i sense guanyar-les, també les guanya. Merda que es presentada a l'opinió pública com la clau a felicitat perquè tothom es sentí únic, singular i especial.

Merda que ja és l'essència d'un fals ben estar, però intransfarible. Merda que sense ser ni de dretes ni d'esquerra, és d'esquerra, de centre i de dretes. Merda que dóna llum i escalfor, que ens dóna la força per seguir cap al desastre total i diví.

  Merda que enviem una i una altra vegada a les xarxes virtuals, cibernètiques i socials. Opinant sobre qualsevol cosa encara que no es tingui ni idea del que es parla. I així sentim que estem conectats amb la resta del cosmos, mentre que paral.lelament estem més sols que mai perquè no suportem al silenci quan estem només amb la companyia dels nostres propis pensaments, suposants que ens quedi algún pensament propi, clar.

Dani, 15/5/2024, diari secret.

L'INICI D'UNA NOVEL.LA O D'UNA NOVA VIDA

    Va despertar-se més o menys a la mateixa hora de sempre. Assegut a un costat del llit, va pensar durant uns breus instants sobre el que faria aquell dia.

Ho tenia tot preparat.

 Bé, tot és un dir. La tarda anterior havía estat fent una maleteta on va posar quatre coses. Tenía un bitllet de tren d'Alta velocitat. De moment s'aproparia a Lisboa, i des d'allà...

 No havia pensat res més. Només s'havia que volia escapar d'una vida monótona.  Potser escapar-se d'ell mateix, de les promeses que sempre es podrien entre les pàgines grogues d'un calendari malalt d'esperar.

  Havia tret també tots els diners del banc. No eren gaires, el suficient per viure un any i uns meses. Potser provaría sort, i un cop a Lisboa, aprofitaria i escriuria a la fi la novel.la que mil cops havia començat, i sempre abandonava, perquè potser no mai  havia arribat a creure de debó que podia guanyar-se les garrofes escribint. Ganes d'escriure no li faltaven. I havia desenvolupant cert talent a l'hora d'escriure. Però bé, això és molt relatiu i, més en aquest temps on els romaticisme havia naufrgat en tota mena de pantalla plana pensada per l'èsser més automatizat, previsible i manipulable.

  Als seus cinquanta-u anys, què podia perdre? Ara que ja savia que en els millors del cassos la vida és pur naufragi cap al res alliberador...


Dani T. D. 15/5/2024

EL TIEMPO LO DISUELVE TODO

 Coleccionar todo tipo

 de retrospectiva

sobre enseres y objetos,

apaciguar 

a los dioses de ahora

para no alterarlos más 

de lo debido.


Votar cada cuatro años

al menos perturbado,

no es tarea fácil.

Esto de ser demócrata equivale

bastante a la esquizofrenia,

pero,

  en fin, 

          el tiempo lo disuelve todo.


Dedicarse a escribir

narrativa desechable en el tiempo libre,

tras el desgaste que conlleva

el trabajar para vivir

con una mierda de sueldo

hasta al fin de los días.



       Y a partir de entonces

 ingresar en el cementerio,

             o en algún desguace

                    con ciertos tintes divinos...


Dani T. D. 15/5/2024


COSES SENSE MASSA SENTIT.

   A vegades cansat de tot, i de res en concret, no m'aixecaria mai més del llit. 

  Però finalment m'aixeco.  Em poso de peu desfiant un dia més la Llei de Newton. Respiro fons omplint els pulmons i acte seguit em reconec viu.

 O això sento, encara que en el fons no estic massa segur. 

  Un cafè, el primer del dia, m'ingressa definitivament a la més immediata i absurda realitat.

Avui plou. Agafo el paraigües, vaig cap el metro, em creuo amb els mateixos destins de cada dia que també van cap a un lloc de treball, cap a un centre d'estudis o cap a la fi del món, que també podria ser. Tal i com està el món.

  Minuts més tard aconsegueixo arribar a l'oficina que té cara de desert. M'he mullat una mica. Normal, si plou. Algún rostre company em pregunta: Que t'has mullat? Em limito a somriure, no contesto. Estic a punt de tocar al dos i tornar a casa. O escapar a qualsevol desert, platge, habitació d'hotel, o finestra que partanyi a un àtic d'un gratacel. 

Però no ho faig.

 Em consola la idea de fugir, fins i tot de matar-me (que és una altra manera de fugir). Potser em falta detreminació per anar més enllà

 Però determinació? En quin sentit? Trato de no fer-me massa cas, de no escoltar la xerrameca i els consells idiotes que venen de l'hemisferi dret del meu cervell. 

 Acte seguit respiro fons, engego a l'ordenador i escric aquestes paraules.

 I la vida seguió como siguen las cosas que no tinen mucho sentido, Sabina em canta a voltes des d'una cantonada de l'hemisferi esquerra del cervell. I ric i avanço amb un esceptisme caxondo...


Dani T. D. 15/5/2024 

RENTABLES PARA EL SISTEMA

 El deterioro de la curiosidad
por las cosas
                 de la vida

camina hacia futuros

 profundamente idiotas,

bordeando las orillas

de la existencia

a través de pantallas planas

proliferando en la puta inteligencia artificial.


Mañana ya será antes de ayer

cuando se aspiraba a vivir sin más,

y el calendario no hacia tantas carreras

hacia la nada más sofisticada,

donde la humanidad parecía 

un sueño no tan desechable.


Pero ahora quizás

ya es demasiado tarde.

O tal vez la clave esté en recuperar la 

                                         espontaneidad.

Sí, la espontaneidad de vivir,

de sentir, de ser

ante la inercia de una normalidad

cada vez más programada

para que se consuma la vida

como si fuese un serial de Nifliz,

   o cualquier otra mierda de esas

   que le hacen a uno rentable para el sistema.


Dani T. D. 15/5/2024

lunes, 13 de mayo de 2024

ER FUTURO ES INCIERTO Y ESTÚPIDO

 ¿Vamos hacia un mundo cada vez más idiota?


Si quieres saber la respuesta la aplicación  YOQUECONOSÉ.COM

jueves, 9 de mayo de 2024

POSIT

Augmenta la tecnologia, y dismuyen las neuronas...



Diari secret. 2024

ASQUEROSO SISTEMA

               Yo ya no voto,

sólo se presentan

 políticos...

¡¡¡QUÉ ASCO!!!



Dani, er pirata



GALLINES DOMESTIKADES

Vigila a qui votes, 
perquè pot guanyar.



De totes maneres, 
surti qui surt,
 el sistema 
continuarà sent tan cabró 
com fins ara.


¡¡VIVA HONDURAS!!

miércoles, 8 de mayo de 2024

SOSPECHOSAS INTELIGENCIAS

 Se sospecha que antes

 de la inteligencia artificial

 ya había 

inteligencia artificial.


Dani Torrat, 2024

I NO EM TROBO

 A volteS em busco

i no em trobo,

i a voltes en trobo

sense buscar-me.


A voltes no soc ningú,

però hi ha vespres

que soc més de sis.


A voltes em sento buit

i a res trobo sentit.

I a voltes estic buit

però no paro de riure.


A voltes soc 

bastant imbècil,

en canvi d'altres

soc profundament imbècil.


Sospito que no sóc l'únic,

i podria fer 

carrera poítica.


A voltes estic

cansat de res,

i d'altres el que em cansa

és no cansa-me de res.


A voltes....


Dani T. D. 8/5/2023



¿RECORDATORIO?

 La democracia puede llegara ser muy peligrosa, sobre todo cuando cualquier imbécil o psicópata  puede salir elegido. 

(La mayoría no siempre tiene la razón, 

a veces también compra El Periódico)


Dani Torrat. 1800


PRESIDENT ELECTE

 A veure quin 

capullo surt 

el diumenge....





diari secret

DESDE LAS RUINAS DE LA LUCIDEZ

Seguramente la vida 
va en serio,
 pero cada vez
 me la creo menos....



Dani Gil De Biednma, 2024

lunes, 6 de mayo de 2024

COMO UN INSECTO IDIOTA

 Me muero desde 

el primer dia,

me muero mientras

 archivo el corazón,

me muero cuando voy de viaje,

me muero de placer entre tus brazos.


Me muero de risa en cada momento,

me muero en este absurdo argumento,

me muero cuando me despierto,

me muero y no me importa.


Me muero leyendo,

me muero escribiendo,

me muero bailando,

me muero como un insecto idiota.


Dani T. D. 6/5/2024

EL NOTARIO DE TURNO

 Cuando los criminales

 se profesionalizan

y se hacen con el poder,

cuando ya se confunde

democracia

con demagogia, y su paradoja

con verdades adulteradas.


Cuando la historia se reescribe

bajo el notario de turno,

y vivir ya es el oficio

más imposible de todos,

que ya es decir.


Dani T. D. 6/5/2024

jueves, 2 de mayo de 2024

¡¡¡VISCA ISTANBUL!!!

 



      A QUIN FANTASMA 

I XORIÇO

 (professional i català)

VOTAR????


(Català, Espanyol o Mongol,

si ets un humil

 o miserable treballador

et donaràn sempre

 per Istanbul)

¡MUCHAS GRACIAS PAUL AUSTER!

   No recuerdo muy bien que libro fue el primero que leí.
Seguramente el Palacio de la Luna. Aquella fantástica historia me llegó muy hondo. Su autor era Paul Auster. Sentí que, de alguna forma aquel libro me hablaba directamente a mi. Incluso llegué a sentir que el autor había escrito el libro para mí. Luego continué leyendo libros de este extraordinario autor: La invención de la soledad, Triologia de Nueva Yorck, Brookyn Folies, Mr. Vertigo, Sunset Park, Diario de Invierno, El pais de las últimas cosas...sus poemas...
  Y como no olvidarse de su paso por el cine como guionista en Smok, una peli muy interesante, Blue in the face como co-director o Lulu on the bridge como director y guionista. Películas que tienen el ADN del mundo de Auster. Un mundo particular, con personajes que buscan en la cotidianidad más azarosa.

  Pues tal vez el azar sea el principal tema de Auster, y a la vez la principal causalidad en la vida de cada uno de nosotros.
  Algunos de estos libros están gravados en mi alma. Siempre me acompañaran, al menos su esencia. Ya que Paul Auster, ante todo es un atmósfera, un estado de ánimo. Y de algún modo, una forma de estar en este mundo tan raro, tan real, tan fugaz, tan imaginario, tan visceral y tan cruel.
   El estilo Auster es muy singular. Es un estilo directo y sensible, profundo y comprensible, complejo y a la vez sencillo.

  Es curioso, para no decir raro, pero cuando me enteré de tu muerte Paul, mi corazón se estremeció. 
Y eso que no te conocía en persona.
Me pasó lo mismo que con mi querido David Bowie, mi admirado Aute, y los geniales Pepe Rubianes y Javier Krahe,
  Sois gente que de algún modo fantástico  formaís parte de mi vida.

  ¡¡¡GRACIAS PAUL  AUSTER, TE SEGUIRÉ LEYENDO!!!

¡¡BESOS Y ABRAZOS!!

martes, 30 de abril de 2024

Y NO TENGO CABEZA


       Me duele la cabeza

y no tengo cabeza,

escribo estos versos

y no soy poeta.


Me levanto y me visto

pero estoy bien muerto,

no paro de sonreír a la gente,

pero estoy hundido 

en un mar de tristeza.


Y al fin no sé a donde voy

pero sin duda voy algún sitio,

y no se quien soy

pero eso qué más da.


No soy feliz

pero no paro de reír

no vaya a ser que 

la muerte me pille

tras aquella esquina.


Dani T. D. 30/4/2025

martes, 23 de abril de 2024

UN MOMENT, QUE M'ESTÀN TRUCANT.

 A vegades m'aixeco del llit

ben mort,

i mort vaig a treballar

perquè cal fer alguna cosa

per guanyar-se el pà.


I mort quedo per anar

a fer un tomb amb el meu amor.

Ella no sospita res:

creu que estic com sempre,

si sabes la veritat...


La veritat, la veritat

què és la veritat?

Potser es saber que un

a voltes està ben mort

en vida

i continuar com si...


Un moment,

que m'estàn trucant...


Dani T. D. 23/4/2023

LOS LADRIDOS DEL DESTINOS

 Cuando los días son desiertos,

desiertos que nunca acaban.

Desiertos sin ojos, sin manos, 

sin preguntas, sin dudas...

Desiertos que son callejones sin salida.

Callejones sin salida que bloquean 

el cerebro y el corazón.

Y todo se confunde:

lo de arriba con lo de abajo,

la derecha con la izquierda,

la verdad con la mentira,

el principio con el final,

el tu con el yo,

con nadie.


Y la vida con la muerte...


Mientras los días son desiertos,

desiertos que nunca acaban:

se van transformando

 según sus necesidades,

según el soplo de los vientos,

según los derroteros que trae el azar,

en sus diversos disfraces

según ladre el destino.


Dani T. D. 23/4/2024

lunes, 22 de abril de 2024

MÉS NINGÚ

 Cada dia soc

                   més jo,

i més ningú,

i  més innocent,

i més intel.ligent,

i mOlt més idiota.


Cada dia sé més coses,

i sé menys,

i dubto més,

i encerto més,

i m'equivoco més,

             molt més.


I tants anys

i al final què?

Res. Res de res

que ja és massa.


Dani T. D. 22/4/2026

SONA L'ALARMA

 Sona l'alarma:

DOS QUARTS DE SET!

Enèsim dilluns

i jo sense ganes de viure.

Em llençaria per la finestra,

però des d'un entresòl

em prou feines em trencaria

les cames.


Així que faig un esforç

i em proposo anar  cap

a l'oficina com qui va a la platja,

al Temple,

o fins i tot el cementiri,

que tard o d'hora

allà acabaré,

més tibat que una espardenya.

És llei de vida,

o vida de llei,

que és el mateix

però amb Re sostingut..


En el metro, 

                     camí de la feina,

m'acomodo en un seient

entre estàtues de carn,

dibuixades en l'espai rectangular

que ara es desplaça 

 cap a un destí

                                    del tot fantàstic,

mentre disimulo les meves 

poques ganes de viure

en aquest ximple dilluns

plens d'exitants misteris

que capten l'atenció de l'ànimes

més inquietes, tedioses

i discretes,

camí  cap el no-res més

               alliberador.


Dani T. D. 22/4/2024

EL CALCULO DEL AZAR

Máscaras de nadie
cruzando la ciudad de los muertos civilizados,
máscaras de nadie
con sus manos bacías
coleccionan promesas de cenizas
en sus aparatos portátiles
conectados al centro
del universo transgénico.
 
Mientras por las radio
se transmiten las mismas noticias
que hace mil años.
Nada cambia,
pero se descompensa
la rueda del destino
coordinada con el calculo
de azar más cotidiano:
el que da un aparente sentido
a esta insólita comedia.

Máscaras de nadie
interpretado por enésima vez
la hermosa inutilidad 
que suspira todo destino.


Dani T. D. 22/4/2024
                             

jueves, 18 de abril de 2024

EN EL FONDO NADA IMPORTA NA

 No te tomes tan en serio...

que tal Y como 

van las cosa,

en cuAlquier 

momEnto:




SUBEN LOS ALQUILERES EN LA LUNA

   Suben los alquileres en la luna,

cuando la idiotez suma puntos

para entrar en política 

y los niños ya nacen viejos.


Parece que todo sea nuevo,

pero es la vieja historia

de casi nunca la que tropieza

en las mismas clausulas.


La ignorancia ya cotiza en bolsa,

los sacerdotes maquillan su fe

ante notorio, mientras las leyes

se ajustan  a medida de los de siempre.


Parece que todo sea muy viejo

pero es todo lo contrario:

los profetas anuncian grandes cambiOs,

mientras suben las hipotecas en Marte.


Dani T. D. 18/4/2024

MESURAS SOLUBLES

 Si no fuese por la mentira 

de la existencia, 

respirar sería insoportable.


Pequeño Cioran, 2024

martes, 16 de abril de 2024

INCLUSO MINERAL

 Si hay otra vida después de la muerte (espero que
no, pues con una ya tengo más que suficiente) prefiero ser cualquier animal, vegetal o incluso mineral antes que un ser humano.


Pequeño Cioran, 2015

RÍETE DE TODO QUE YA VA QUEDANDO MENOS.

 



No pares de bailar 

y ríete de todo,

 que tarde o trempado

saltaremos por los aires.


lunes, 15 de abril de 2024

SUENAN TAMBORES

Suenan los tambores
anuncian tiempos de guerras,
mientra la vida sube.
Olvídate de fer vacances,
si vamos a volar 
tarde o temprano.

Suenan las trompetas
anuncian el fin del mundo,
mientras vas a comprar champú pa'l pelo.
Ya no tengas prisa,
si vamos a volar.
Si no hoy, mañana
        a más tardar.

Y mira cuanto desastre,
y mira cuanta absurdidad,
en lugar de vivir, amar, bailar y reír
se malgasta el tiempo
en odiar y matar,
en envidiar y acumular,
en insultar y pisotear al prójimo.
En acumular dinero y rencor,
rencor y dinero hasta la tumba
catacumba...

Si al fin
la vida no es na,
apenas un soplo,
un suspiro, unas horas,
un sueño mortal.

Dani T. D. 15/4/2024

viernes, 12 de abril de 2024

ORGIA DE CRIMINALES

 

¿Demasiados criminales en el poder?

Quizás llegar al poder implica tener cierto talento para matar en todos los aspectos.



Dani Torrat, 2023

jueves, 11 de abril de 2024

UN RAR OFICI

   Els nívols caminen 
                         pel cel

 sense sabates,

mentre les promeses

viatgen en autobús

creuant la ciutat freda.


Els polítics assagen 

les seves mentides

davant del mirall

                        del seu ego més ximple,

mentre s'omplen les butxaques

amb bitllets de Monopoli.


La lluna es cansa

de ser un satèl.lit de merda,

mentre el sol és planteja

fer vacances en una galàxia

                                      llunyana

plena de platges

sense cares de cogombre.


I la vida passa

com una epidèmia estranya

entre l'atzar i el desig,

entre la llibertat

i el rar ofici de respiRar.


  Dani T. D. 11/4/2023


¿A DÓNDE VAS CON ESA FACHA DE CRIMINAL?

 A cargarme  todo lo que no sepa a judío


LA MENTIDA DE TOTA VERITaT

 Mentides dolces,

mentides delicades,

mentides verídiques,

mentides mentideres.


Mentides lliures,

mentides engabiades,

mentides oficials,

mentides progressistes.


Mentides de sempre,

mentides del temps,

mentides pel mati,

mentides per la tarda.


Mentides conservadores,

mentides religioses,

mentides senceres,

mentires suïcides.


Mentides per estimar,

mentides per deixa d'estimar,

mentides per dir la veritat:

la veritat de tota metida,

la mentida de tota veritat.


Dani T. D. 11/4/2024

sábado, 6 de abril de 2024

AMB LES MANS BUIDES

 Amb les mans buides

camino pels carrers buits 

de la ciutat buida.


A voltes la vida

és un ocell que vola alt,

budant-se d'ell.


Paraules buides

formen un lleguatge buit

per encendre una realitat

                        completament buida.


A voltes la vida

juga a ser vida

i s'imagina immortal.


Dani T. D. 6/4/2024

jueves, 4 de abril de 2024

GUERRAS ESTÚPIDAS

¡¡¡Guerras estúpidas 

declaradas por gente estúpida!!!




Un judío también puede
llegar a ser
 un jodido criminal

(la humanidad no tiene solución)

FANTASMES DE CASA NOSTRA

 

A qui votar per una catalonia millor?


 



Potser al menys fantasma i carallOt???

És tot un repte, eh...

ÉS EL DESTÍ

     Conservant l'equilibri

per no caure,

encara que caure,

al cap i a la fi,

és inevitable.


Viure

és un exercici de risc,

un accident de l'atzar,

una excusa per riure

un viatge mortal.


Conservant l'equilibri

per no caure,

encaRa que caure,

potser,

és el Destí.


Dani T. D. 4/5/2024

miércoles, 3 de abril de 2024

UN SOL INTERIOR

Hi ha dies que em canso de viure,

dies que em canso de matar-me

 en cada cantonada,

hi ha dies que neixen buits,

que els hi fa falta un ma de de pintura.


Hi ha hores que fugen dels rellotges idiotes

que marquen el temps,

aquest temps que dessafina, 

i que no sap on va.


Hi ha moments desesperats

que aprenen a riure dins les tempestes,

trencant el timó

i creman el curs de tot destí.


Aleshores,

                 i tan sols aleshores, 

un sol interior ho il.lumina tot.

Absolutament tot.


Dani T. D. 3/4/2024

RELLOTGES GLAÇATS

 Buscant una mica de llum

en la ciutat buida

on la gent té cara de ningú

i els pensaments naveguen

per les xarxes

com serps en una gabia.



Buscant una mica de tendresa

en la ciutat sorollosa,

on la gent va amunt i avall

d'una manera automàtica

 mentre el cel

cada vegada està més alt.


Buscant una mica de vida

en aquest món que sembla tan real

com en les pantalles,

mentre els cors dels transeunts bateguen

al compàs dels rellotges glaÇats

que van marcant

cada instant

d'aquesta civilitzada

                                     bogeria.


Dani T. D. 3/4/2024

martes, 2 de abril de 2024

CREMA DINS L'ÀNIMA

 A voltes la vida crema 

                  dins l'ànima,

a voltes la vida és una farida

 bastant absurda,

a voltes la vida és 

un inevitable naufragi,

a voltes la vida és una excusa

 per riure.



A voltes la vida és un rar viatge,

a voltes la vida em buida des de dins,

a voltes la vida és una malatia mortal,

a voltes la vida és lliure animal.


A voltes la vida és un amor criminal,

a voltes la vida és una meravellosa condemna,

a voltes la vida sembla tenir sentit,

a voltes la vida sembla que sigui possible.


Dani T. D. 2/4/2014

IMPROVISACIONES DE UN DESTINO

   Un buen día de hace unos años, José Antonio Alegre se quiso suicidar saltando desde su balcón, situado en un noveno piso.  Todo pasó en l...