Cada matí, sense anar més lluny, la més immediata realitat pren forma de carrer amb els seus edificis, portals, vianants i carrers. En Josep s'endinsa, com tants submarinistes a les profunditats de la realitat més immediata.
De fet, la seva particular immerció ja comença quan obre els ulls. I es converteix de nou en una criatura que ja té certa edat. Llavors s'aixeca i es recitua. Recorda qui és. Per moments ho troba estrany, per no dir absurd, per no dir rídicul...Però al reconèixe's viu comença el nou día, com qui comença una altre capítol d'una de les moltes sèries que ofreixeixen les plateformes televisives.
Fa tot el que fa normalment, de diluns a divendres. Ho fa de manera mecànica i sense pensar. Ho fa seguint les pautes que marca un guió escrit per qualsevol destí idiota.
Ja se sap, cada vegada hi ha més sèries televisives. Més ofertes, més de tot...Més de res?
Un tren transporta al Josep a un despatx d'abvocats. Ell va estudiar dret, i finalment va aconseguir treballar defensant a persones que ho necessiten.
Li agrada la seva feina, encara que des de fa un temps cap aquí li costa creure en la més inmediata realitat.
La troba tan ficticia, tan delicada, tan tramposa, tan retocada, tan ambigua, tan improvable...
En fi, que en Josep no sap què fer. Segurement és la dieta, tanta carn no és bona...O deu ser què haurà de tornar a fumar? Al menys un parell de cigarretes entre les dotze y les vint-i-dos hores. Total, la salud està sobrevalorada, pensa en Josep mentre lleigeix els papers d'una declaració d'una presumpta innocència, que pertany a un cas nou.
De moment contuarà submergint-se en la realiat més immediata si no hi ha res de nou, de moment.
Qui sap si demà trobarà unes aigües més transparents on nedar més serenament cap al mar del mais més clars.
Dani T. D. 30/3/2022
.jpg)
.jpg)
No hay comentarios:
Publicar un comentario