S'havia guardat uns dies de les vacances per fer nateja i canviar els mobles de dues habitacions del pis on vivia. Poc a poc es va anar adonant que havia acumulat masses coses, masses trastos, massa porquería? Potser, depén com es miri. Paralel.lament va aprofitar per natejar el seu cap, com si fos la seva habitació més important, íntima o secreta. Clar, que també hi havia la cambra del cor que, era vital. A mida que llençava papers, documents, llibres, camises velles, tauletes de nit, fotos d'antigues nuvies... també s'anava topan amb antigues idees, falses creences, velles esperances, idiotes malentesos, desitjos frustrats, promeses mai fetes i dissecades penjades d'alguna de les parets del cervell.
-En veritat no necessitem tantes coses per viure, tan sols un poc d'esperança, amor i humor. I en el fons, ni això -es va dir en Carles mentre llençava boses al container.
Va pensar, també, que aquelles vacances potser serien un punt d'inflexió en la seva vida. Aquell any havia fet els seus primers cinquanta anys de vida en aquest planeta blau (que cada vegada estaba més i més gris). Aquells cinquanta anys havien passat volant. S'havia anat fent una persona adulta sense adonar-se'n (o alguna cosa que se li assemblava). I ara, per la vellesa, quedaba res: un sospir. Curiosament, encara se sentía un nen. Sí, un nen innocent i perdut que no entenia gairebé res. Clar, que potser no cal entendre res en aquesta momentania exisrència.
Ho tenia tot ben pensat: llençaria una taula, dos armaris, unes lleixes i un llit, una dotzena de llibre, deu carpetes i unes preguntes caducades. Després pintaría les parets i es compraría noves estanteries on posar els seus llibres, un llit, un armari i una taula on escriure la seva novel.la. Bé, nove.la tampoc ho tenia clar. Segurament seria un llibre de relats, de contes on també i cabés algún que altre poema. No sabia que seria, el que tenia clar es que fianalment publicaría un llibre.
Escriure és una altra manera de fer nateja. I fer reformes a casa es com escriures noves pàgines en la vida d'un. Encara que, en el fons, la vida no deixa de ser una ficció que se l'acaba per endur el vent de l'oblit i la memoria.
.jpg)
.jpg)