El dijous passat vaig anar al cinema a veure Transpotting2 amb l'Edu, un amic. No és tan bona ni tan fresca com la primera, encara que es pot veure, és entretinguda. Els personatges d'Ewan Mcgregor, Even Brenn, Kevin Mckid y Jonny Lee Miller (bravo pels actors! Els anglesos son els millors...) segueixen fent de la seves al cap d'uns vints anys. A vegades es veu descaradament la voluntad de repetir la fórmula. En un parell d'escenes surt l'autor del llibre Transpotting, l'Irvine Welsch, fent un breu paper. Vaig passar una bona estona, encara que, com ja he dit no és tan originall com la primera. Per cert, la banda sonora està molt bé: torna a sonar l'Iggy Pop, Lou Redd més Blondie...
Sincerament m'esperava el que ,d'alguna manera em vaig trobar. Encara que hagués sigut més interessant jugar més amb els personatges fent que visquessin noves aventures, ja que dóna la sensació que Transportting2 sigui més un remake de la primera que no pas una digna segona part. Però en fi, no està gens malament per passar una bona estona.
El dissabte em vaig comprar el darrer disc d'en Sabina, i vaig passar el cap de setmana escoltant el disc, una i una altra vegada. Ja està està mig ratllat el disc, clar com és d'en Sabina... Però ara en serio (o no), el disc, m'agrada força. Sóc un fant d'aquest cantant-poeta des de 1986, aproximadament. Potser no sóc gens objectiu a l'hora d'escriure aquestes línies, tampoc ho busco, però crec sincerament que en Joaquin Sabina és tot un geni. Potser no és el seu millor disc, o qui sap. La cosa és que en cada disc seu descobreixo coses noves, i a sobre coses noves sobre mi mateix, ja que sembla que Sabina canti per mi, li deu passar a més gent? Segur (Segur de Calafell). Comprar cada disc seu esdevé una mena de cerimònia És com rebre notícies d'un amic llunyà (que a la vegada és un gran amic proper, i de tota la vida). En el seu nou disc, LO NIEGO TODO, hi han cançons autènticament brillants. Cançons que s'haurien de vendre directament a les farmàcies. A vegades hi han cançons (crec que ho he dit abans en aquest bloc) que fant més companyia que certes presències humanes que van de col.legues, però que en el fons són unes autèntiques filles de Buda! Cançons que et viatgen lluny de la rutina i la mediocritat diària i, gràcies a elles, un respira molt millor i es pot sentir més viu del que està, i pot, d'alguna forma, aspirar.
!Gracias Joaquin una vez más¡
Potser no és un gran cantant. Potser hi han artistes infinitament millors que ell, potser no és el Dylan español, perquè el més segur és que el cascarrabies d'en Bob Dylan, sigui el Sabina estadunidenc. El Sabina no és mareix el Nobel, encara que escrigui de collons! Ell es mareix un Ducados! El Nobel es bajo en nicotina, Joaquín.
Dani Torralba i Devesa, 13/3/2017
.jpg)
.jpg)