NEURÒTIC I FUGAÇ

   En el fons s'ecriu per desaparèixer. Això es el que pensa la Laura Coira, una dona que escriu cada dia durant un parell d'hores. Escriu històries, pensaments y d'altres ocurrencies en llibretes que compra en botigues diverses. Aquests escrits no els publicará, al menys de moment.

 La Laura Coira escriu per desaparèixer.

  Durant el dia és una bona periodista. Treballa en un diari local, del seu barri. El sou es més aviat ridícul, per el que també fa classes particulars a noies y nois que necessiten un cop de mà amb els seus estudis.

 La Laura Coira té una nou amor. És diu Joan i treballa cuidant els parcs de la ciutat. Es pot dir que és jardiner municipal. En Jordi no escriu, toca la guitarra en el seu temps lliure.

  En Jordi toca la guitarra per desaparèxer, com fa la Laura Coira quan escriu. Normalment ho aconsegueix i se sent feliç, o més que feliç. O diferent. Perquè la felicitat, ja se sap és tan dubtosa, tan rara, i està tan contaminada per aquests temps que corren fets de plasticades intencions...

 Quan Laura Coira fa l'amor amb el Jordi, tots dos desapareixen. Naufraguen ben lluny, i tornen al regne del res. On tan sols hi ha llibertat i amor. 

   Tot plegat és una bella i rara sensació. Però és, al cap i a la fi, l'essència de tota ánima que fa possible aquest unuvers tan neuròtic i fugaç.

Dani T. D. 27/2/2023