lunes, 22 de junio de 2026

CARES DE BOIRA SATURADA

 Cares de boira saturada

viatgen en el Gran Cuc subtarrani

travessant la ciutat de paper reciclat,

mentre els amos del món

prenen té i coca de llardons

per passar el dia.


El món ja és un gran cassino,

on sempre guanyen els mateixos

lladres legal;

els que controlen les principals ciutats

i d'altres poblAcions perifèriques,

els que es creuen el reis d' aquesta 

                                                  comèdia.


I ben mirat, ho son,

i ben mirat, sembla que no hi hagi sortida.

I ben mirat, hauríem d'afinar més l'imaginació

per poder burlar
                        d'alguna manera,

                                          aquestes lleis de l'Embut.

 que quasi sempre imposen

                                  els seus ritmes tan aritmÈtics

                                                                          i perillosos.




Dani T. D. 22/6/2026

LA EXCUSA DE LAS EXCUSAS

 Dios es un concepto

que el hombre inventó.


Un concento para cautivar

a la tribu en su esencia

social e identitaria.


Dios es la excusa de las excusas

para estructurar las claves

principales en el diseño piramidal,

  a través de los distintos

peldaños sociales 

que, garanticen 

              la hegemonía

del poder más -o menos-

                          inconfundible.


Dios no es más

que la máscara que enmascara

el miedo más inmediato,

el que hace posible que el deseo

que estalla en cada latido,

vaya al compás de

                 cierta sumisión

a unas reglas del juego

escritas según los poderes (de turno)

                                    más sofisticados, 

                        y, en cierto modo, autoritarios.



Danii T. D. 22/6/2026


LES AUTOPISTES DEL TEMPS

 En el fons,

només som el temps 

que ens queda,

un quantes d'hores

que al final son 

un munt de sorra

que el mar dissoldrà.


I també som 

     l'eco d'uns minuts

que es dispersen en anys.

Anys que es reperteixen

en els armaris

que  la memòria classifica

segons l'impacte diari,

quan fuig per

                   les autopistes del temps.


En essència,

som pura velocitat

en el deplaçament d'una vital mortalitat,

quan aquesta es fa eternitat 

en cada batec instantani,

el que marca el ritme 

                  en la fugCitat de cada moment.




Dani T. D. 22/6/2026

miércoles, 17 de junio de 2026

EN LA VOZ DEL VIENTO

    De repente un nuevo día,

de repente, me despierto,

de repente como un milagro,

de repente, como pasa el tiempo.


El tiempo que me late,

el tiempo que me queda,

el tiempo que me danza

por dentro, por fuera;

a destiempo bostezando 

entre las páginas 

del calendario.


Y al fin...¿qué?

casi nada o nada.

Y vuelta a empezar

la rueda que rueda

en la ficción que marca

el tiempo que se disipa

en la voz del viento.


Dani T. D. 17/6/2026


MONSTRES I BRUIXOTS

 Entre monstres i bruixots,

buidors envassats al buit,

deures absurds

 que ens treuen dels llits,

esperances il.lusories que,

d'alguna manera, ajuden.


Ajuden a continuar en aquest trànsit

que no s'atura ni un sol instant.

Que ens desperta per somniar

ben desperts en aquesta odissea

cap a les platges paradisiaques

d'un no-res serè i lluminós.



Dani T. D. 47/9/2026

martes, 16 de junio de 2026

IGNORÀNCIA FUGAÇÇÇ


 Ignorem tantes coses...

començant per la nostra

propia i fugaççç

 vida...




Doctor Cargol, 1880

domingo, 14 de junio de 2026

ATRAPADOS ENTRE RELIGIONES

     De la visita del Papa 

al Mundial de futbol,

de religión a religión.

Ya no queda espacio

para las blasfemias

más disidentes.

¿Hasta dónde 

              hemos llegado?


Diari discret, 6/2026

CONTRARIEDADES NO TAN CONTRARIAS

 La maldición del bondadoso,

el tedio de la felicidad,

la novia del fiel esposo,

lo anormal de la normalidad.


La vulnerabilidad del asesino,

la vitalidad del suicida,

la inteligencia del cretino,

la santificada herida.


Las mentiras de la verdad,

las oraciones del ateo,

la ficción de toda realidad,

el facha en el hebreo.


Los demonios del Papa,

el poco juicio del juez,

 el destino nos atrapa,

mañana te llamo, pues.


La anemia del vampiro,

la luz de la oscuridad,

la actividad del retiro,

la calculada eventualidad.


Dani T. D. 14/6/2026






jueves, 11 de junio de 2026

SANTA HIPOCRESIA


 Hi ha dies especialment lúcids en el que un veu molt clar que absolutament res és clar.

Tractaré d'explicar-me en les properes ratlles:

Per començar, per exemple, tanta gent al carrer per veure al Papa de Roma. ¿Aquesta gentada veritablement creu en Déu? O simplement s'ha llençat al carrer per inèrcia? 

 Perquè, d'acord, el Papa representa al Déu cristià aquí en aquest discret planeta, és una mena d'autoritat moral. D'ocord, perfecte. Però fins quin punt? No serà una herència que ja queda una mica desfaçada?

Igual estic equivocat, però...

  perquè se suposa que estem en un país laïc, aconfessional. Però això és mentida. La gent surt disparada a veure el Papa. Des de les autoritats a la gent més humil i anònima. S'ha convertit en tot un aconteixement social, com quan un important equip de futbol guanya alguna copa o lliga nacional. Tot plegat, religions diferents, que manipulen a la massa. La massa que sempre dinamita la capacitat de reflexió de l'individu.

 Un tema interessant que ja es comentava, en certa manera, en el llibre La Rebelión de las Masas d'Ortega y Gasset.

  Tot és una gran i, fins a cert punt, estudiada hipocrecia. Perquè la gent no arribi a certes conclusions, i es rebel.li unint-se a la fi contra els poders més intocables. 

  En certa manera, les xarxes socials i, de pas la IA també son unes altre eines que ens imposen perquè no es pensi més del compte i la gent no s'organitzi i la prengui contra aquest sistema cada vegada més salvatge i desigual.

Però en fi, el món funciona així, més o menys com sempre...

  I la Sagrada Familia, quina cosa més maca...Gaudí era tot un geni! D'acord, però quants diners ha costat? Si encara fos una biblioteca, una escola, un hospital o fins i tot un centre comerciAl (un altre???) perfecte... però és una iglèsia, per l'amor de Déu!!! Mentre en la xarxa de trens a casa nostra encara hi ha mancances. A l'educació faltant recursos, la seguretat social, tres quarts del mateix. I cada dia hi ha més gent dormint al carrer, els sous cada cop son més baixos i més coses...

  I és que el món, aquest món, no és més que una representació (barata) teatral, com assenyalva en Shopenhauer.

  El Papa ha dit coses que sonen bé a l'oïda. Però també coses en la línia del seu càrrec: contra l'avortament i l'homosexualitat. A més no s'ha pronunciat clarament sobre els abussos de l'esglèsia. En fi, seguint en la línia conservadora i carrinclona del Vaticà. Sense parlar del masclisme que encara es respira en aquest institició que se les dóna de cristiana, però sovint pregona al contrari del que, se suposa, que deia Jesús.

  En fi, una santa hipocresia.

  Ah, i una darrera cosa: el turisme creixerà encarà més ara, i Barcelona ja serà un infernal col.lapse turístic. Tot un imant pels especuladors més poderosos del sistema.

Amen, o què???


Dani T. D. 11/6/2026

martes, 9 de junio de 2026

EL GRAN XAMAN

 El gran xaman visita la ciutat.

La gent embogida omple 

els principals carrers per rebre'l

 com es mareix.

Més d'un es pregunta si parlarà 

en la llengua del país.


A mi la veritat, com si parla Xinés mandarí,

andalú o esperanto (a Godot)

per molt xaman que sigui,

per molt que sigui representant de Déu 

aquí en aquesta pedra

que flota al voltat d'una discreta fOguera

                       dins d'un fugaç universss.............


El gran xaman oficiarà una gran cerimònia

al Temple principal de la ciutat,

la gent acudirà espectant

esperant senyals divines,

com qui espera trobar peix fresc

                                  al mercat del barri...


Tot plegat, 

un GRAN ESPECTACLE!!!





Dani T. D. 9/6/2026


domingo, 7 de junio de 2026

TEOLOGIA DEL CAOS

   Màscares despistades, màscares massa serioses, màscares de fang, màscares plenes d'aire...

  Jo soc una màscara més en aquest ball de carotes que no sap on va.

 Avui fa bon dia. Surto a caminar, no tinc rumb, no tinc pressa.

Passo per un quisoc. Compro el diari. Soc una màscara extranya, compro el diari. Continuo caminant mentre el cap no para de pensar. D'anar d'aquí enllà. El coco no para. 

   Els pensaments sovint ens traïcionen, encara que també em porten per camins interessant. M'obren portes per anar més anllà, per caminar per camins fantàstic i sorprenents.

Caminar ajuda a pensar millor. El pensament respira, observa el paissatge, pren nota y balla al ritme del cor.

  Instants més tard, assegut en un banc d'un parc molt entrenyable amb arbres que em convidaven a refrescar-me sota les seves branques, llegeixo al diari que ha vingut el Papa. No soc catòlic, no soc creient i els espectacles de masses em resulten altament sospitosos.  Ho trobo exagerat, el Papa és el màxim representant de l'esglèsia aquí a la Terra, en aquest planeta insignificat. I?  

 Penso que si realment existís Déu, no faria falta cap religió. Clar, que potser existeix. Però en cas d'existir, canviaria alguna cosa? Pessoa, el genial poeta portugués que sempre, d'alguna manera. m'acompanya, té un vers on diu que la no existència de Déu, és un Déu també. És, més o menys, la paradoxa de la fe que sostenia Kierkergaard. En tot cas, penso que el que està passant amb el Papa és una exageració. Una prova més de que aquesta vida és pur espectacle de varietés. Un altre festival de màscares, tot plegat. 

  D'altra banda, la iglèsia catòlica (presidida pel Vaticà) no és més que una gran multinacional. Una cosa es creure en Déu i una altra cosa seguir una religió. Les religions, en certa manera, son organismes per agrupar la gent i menjarl-lis el coco. Tan en el bon sentit, com en el mal sentit.

   De religions hi ha de molts colors, des de la catòlica, a la protestant, fins i tot els clubs de futbol.

  De Déus també hi ha molts. Tants com gent hi ha en aquest univers fugaç. Sovint dins de nosaltres també habita una divinitat i ens pot anar bé en qualsevol situació, tant per fer una gestió o prendre una fresca cerveseta mentre es llegeix un llibre d'Albert Camus, per exemple.

  Per cert, que bé s'està prenent el sol des d'un banc. Divagant sobre temes tan diversos. Com per exemple: la teologia teatral del caos més evident.



Dani T. D. 7/6/2026

viernes, 5 de junio de 2026

UNA RERA L'ALTRA

 Charles Bukowsky beu cervesa,

una rera l'altra

mentre escriu poemes

contra la vida i la mort més cobrones.


Sap perfectament que la vida no té sentit.

Sap també que la humanitat no té remei.

Sap que si hi ha algún paradís hi

ha d'haver cervesa i llibres.


Charles Bukowsky sap que tot destí

és una escOpinada al mirall,

l'excusa perfecte per escriure poemes, contes i novel.les

i beure cervesa rera cervesa.


Dani T. D. 5/6/2026

GRÀCIES A 10

 



   GRÀCIES A DÉU SOC ATEU!!!


L. Buñuel

jueves, 4 de junio de 2026

HERENCIA (IN)CONSCIENTE

 

Cuando el futuro es 

una herida del pasado...






Diari secret, 9/2026

UN OFICIO RENTABLE Y SIN ESCRUPULOS

            Hazte político,

no seas idiota.

Aprende a robar

sin sentirte para nada

                       culpable.


Hazte político,

escoge una ideología,

sea la que sea,

que más da, si todas 

están bien podridas.


Hazte político,

te sacará de la mediocridad diaria,

te llevará muy lejos

y podrás comprar y vender-

te lo que quieras y

                    como quieras.


Hazte político

defiende siempre a los tuyos,

aunque los cambies

cada 2 por tres

por unos cuantos

 millones de euros.


Hazte político

y podrás ser corrupto

sin pasar demasiadA vergüenza

y corromper todo 

lo que quieras, y más,

                mucho más.


Y si acaso entrases algún 

día de estos en la trena,

no té preocupes

que estarás en la sala ViP,

aprovecha

y escribe tus desmemorias.


Y si llegas un día

de estos a ser presidente,

será la hostia

en barca!!!


Dani T. D. 4/6/2026

miércoles, 3 de junio de 2026

LÓGICA APLASTANTE (in this contry)

Lo malo

 de la política

son los políticos.

            

   (¡¡¡putos chorizos!!!)





Diari secret, 6/2026

AMOR EN LA CUA D'ESPERA

  Em vaig despertar una mica més tard del que acostumo.

   Aquell dia em tocava fer-me un analisi, aixì que em vaig vestir. No vaig prendre res. Mentre feia temps em vaig preparar la bossa per després. Quan estigué preparat, surtí al carrer cap al centre mèdic. Uns deu minuts de camí m'aproparen mentre els meus ulls visalitzaren una cua de gent. Em vaig posar l'últim. Encara no era les vuit, faltaven uns minuts.  

  En aquelles hores, s'estava bé. Era principis de juny. Ja es notava la calor, encara que una brisa suavitzava els termòmetres. El cel era clar. Blau i net de núvols. La cua encara no avançava, però estaven a punt d'obrir les portes de l'ambulatori. Els habitants d'aquell cua guardàvem silenci, entercanviaven alguna que altra mirada com comentan: òndia, a veure si obren!

  Va arribar l'hora i van obrir les portes. La cua va començar a avançar com un cuc una mica lent però insisten. Dos persones més enllà d'on estava jo hi havia una dona jove dins d'un vestit negre discret i elegant. Feia goig aquella dona, d'una el seu cabell negre recollit amb una goma, em vaig enamorar de seguda d'ella. Encara que sabia que el nostre amor duraria el que durés aquella cua. Però un no ha de malgastar el temps. Em vaig imaginar doncs que la noia es girava cap a mi i amb els seus ulls marrons em deia que sí. I ens besàvem llarga i dolçament, perquè els petons ens ajudaven a que aquella espera sigues més a mena i tendre.

  Al cap i a la fi, ens anaven a treure sang i potser després ja no hi haria massa temps per res. Així, que després dels petons, vam decidir casar-nos. Un senyor d'uns seixanta anys ens va casar, havia sigut advocat i tenia certa experiència amb certs temes matrimonals.

 Un cop casats, vam començar una vida apassionat. Ens vam estimar com animals civilitzats sobre l'asfalt. Vam fer totes les postures possibles des del seixanta nou al número pi, passant per l'arrel quadrada de set cents vuitanta nou calia aprofitar el temps que oferia aquella cua espera.

  Però tot s'acaba. Ens vam acomiadar civilitzadament. I ja vam passar al dispensari on infermeres i infermers anaven punxant a la gent que anava entrant. Encara que la noia no va ser conscient d'aquell amor intents i fugaç.

O qui sap...


Dani T. D. 3/6/2026

martes, 2 de junio de 2026

QUIEN FUERA UN HUMILDE INSECTO...

    Leyes idiotas

escritas por gobiernos idiotas,

reinterpretadas 

y ejecutadas por jueces implacables

                                          y sin escrúpulos.


Cada cuatro años

nuevas elecciones,

y uno cree votar al menos idiota,

aunque el que vota

es, como no, 

un idiota perdido como tantos.


Y al fin,

¿Por qué preocuparse tanto?

Aceptemos de una vez

la idiotez del mundo

y de esta vida.


Quien sabe...

Quizás viviríamos 

más humanamente,

y no haría falta

tantas leyes

E idiotas gobernando.


Idiotas, 

que por ciertos,

viven de 

puta madre.


Por el que 

no son tan idiotas.

Los verdAderos idiotas

somos nosotros.


La política 

es una cosa 

muy delicada

para dejarla sólo

en manos de los políticos,

los espabilaos

de los jueces,

y otros chorizos

profesionales


Aunque, claro

peor seria

como en tiempos remotos 

y soportar a un dictador

profundamente idiota

y asesino.


          Dani Idiot. 02/06/2026

lunes, 1 de junio de 2026

LA LEY VIRTUAL

 


Soy Al Goritmo

 

Así que cuidadito conmigo,

                                                         y dame un like 

O SI NO TE PONGO

EN ORBITA 



 

¿HACIA UNA NUEVA ERA?

 BIENVIENIDOS 

A LA TECNOCRACIA 

GLOBAL





CARES DE BOIRA SATURADA

  Cares de boira saturada viatgen en el Gran Cuc subtarrani travessant la ciutat de paper reciclat, mentre els amos del món prenen té i coca...