ESTADOS DE CRACIA

 El cielo y el infierno 

son dos estados anímicos 

que muy a menudo 

se suelen confundir.

Diari secret, 6/10/2026

TENDÈNCIES CIVILITAZADAMENT NEURÒTIQUES

   El cervell ple fins dalt de paraules i altres propagandes. 

   Paraules desordenades que no es cansen d'organizar pensaments. Pensaments de tot tipus. Pensament que solen manipular les emocions manifestades pel cos quan s'exposa a la realitat de fora, i a voltes, la de dins. De l'interior. Ja que en l'interior d'un hi ha realitats que també influeixen en la conducta més íntima, o convencional. Segons el dia, clar.

Diari secret. 06/09/2026

NEUROSIS COTIDIANAS

 A noche soñé

que este mundo

y esta vida,

 tienen sentido.

Sueño cada cosa...

Diari secret, 25/8/2026

MISTERIS VITALS DEL DIA DIA

 Un es posa a escriure perquè bàsicament no entén res de res d'aquest tan confusa vida. Potser l'escriptura és una alternativa a la bogeria i el suïcidi. Encara que de la bogeria és gairebé impossible escapar.-se, la majoria ho dissimula amb certes dosis de normalitat, certes drogues i sentit d'humor. I del suïcidi, en el fons sempre és una idea que ronda per l'aire.  Ja que hi ha bàsicament dos tipus de suïcidi: matar-se sense més o seguir les pulsasions de la vida fins que aquesta decideixi per un (ja per accident, malatia, o vellesa) que la fi ja és irreverssible.

  A través de l'escriptura un pot indagar què és tot això de la vida, a través de tot tipus d'històries en forma de conte, novel.la, poesia, assaig, cançons, aforismes, obres de teatre...

Aprofundir sobre un què fa aquí... Si té algún sentit tot així. Si hi ha d'haver un sentit.

  L'escriptura, com la resta d'expressions artístiques, permet fer tot tipus d'indagacions, i de pas trobar (o no) algún que altre sentit a la vida i aquest univers fugaç.

Diari secret, 20/8/2026

MÀSCARA D'ARENA

            Prendre-s'ho tot 

amb sentit d'humor, 

que res té massa importància.

 I un, no deixa de ser

 una màscara d'arena.

I en qualsevol moment,

patapam!!!

Diari secret, 8/2026

SENSE POR

 Ser lliure és 

viure sense por.

Diari secret, 1/8/2026

PROCESOS ALGO RITMÍCOS

      Cuando más aumentan 

las distracciones,

 el aburrimiento se hace

 más palpable.

Anonimo del s. XXI

AL MENOS CORRUPTO

 En las próximas elecciones generales votaré al menos
corrupto. Es difícil eh...

Aunque claro, podría votar en blanco, o incluso no votar que también es un derecho desmokrático.

Haga lo que haga, quién nos garantiza cierto sentido común a la hora de gobernar???

    Y no sólo desde el gobierno de turno.

 También desde el senado, el parlamento y la oposición, claro.

   Y la cosa no pinta nada bien en estos tiempo de Inteligencias Artificiales. Porque si no votamos (y hay todo un surtido de intereses que navegan por las redes para que no se vote), los algoritmos lo harán por nosotros. Y seguramente detrás de los algoritmos están los que verdaderamente manejan el cotarro, los que tienen la pasta. Y son gente muy poderosa, que le importa un carajo la democracia. Solo les importa el dinero, el dinero, el dinero...

Y el poder, el poder, el poder, el poder...

  De acuerdo que la democracia tampoco es un sistema perfecto. Pero de entre los sistemas es el menos peligroso. Un sistema que apuesta por la convivencia de entre toda clase de persona. 

  Es el eterno conflicto de siempre. Hegel ya hablaba de eso. La tensa relación entre el esclavo y el amo.

  Lo ideal no existe. Y a veces, que se conquiste lo ideal, es el comienzo de otra situación injusta. Pero puesto a escoger por qué no apostar por una sociedad más humana, más solidaria y menos tóxica. Que esta vida es muy breve, y solo se vive una vez. Y con una vez ya es más que suficiente. ¿O no?

Dani T. D. 25/6/2026

HERENCIA (IN)CONSCIENTE

 

Cuando el futuro es 

una herida del pasado...

Diari secret, 9/2026

LÓGICA APLASTANTE (in this contry)

Lo malo

 de la política

son los políticos.

            

   (¡¡¡putos chorizos!!!)

Diari secret, 6/2026

ESCAPADES

 Aquest món tan aparent

com real,

on tot destí acaba sent

pura ficció.

Diari secret, 18/5/2026

EM DESPERTA

        De cop l'Ansietat em desperta. 

  Em poso de peu i començo a corre cap a qualsevol direcció. Per moments em sento embogir, y no sé què fer: si saltar per la finestra, llegir a Nietczhe, buscar una amant, treballar de carter, estudiar els estels, escoltar a veure el que diu el vent....

  El vent que ara passa pel carrer, tot empaitant les mirades, les mans, les paraules, els silencis...

El vent de fora, el vent de dins.  La vida és un vent. Un vent idiota i meravellós, un vent mortal i absurd.

  A voltes voldria escapar de mi, del món, de la realitat més llafiscosa, d'aquesta selva tan aparentment civiliZada.

Però és del tot inútil. Contra més corro, l'Ansietat es fa més i més GRAN. I els monstres que duc dins també és fant més enormes.

  Clar, que tot això que dic, que escric no ha de ser del tot negatiu. Segurament és un enèsim punt d'inflexió per viure aquesta aventura que tot plegat és un somni profund, lúcid i sortosament sense massa sentit.

Dani T. D. 15/5/2026

SENSACIONS FICTICIES

   A vegades sento que la vida és totalment ficticia.

És una sensació estranya, però és com ho sento. Sé que el meu temps és limitat. Que aquest cos meu (o  a lo millor no és meu, qui sap...) desapareixerà tard o d'hora. Farà PUM. I després d'una bomba de fum blau a la fi desapareixeré. Tarnaré a ser res, aire, vent, vapor d'oblit, essència de llibertat?...   Fora preocupacions, angoixes i d'altres toNteries que sovint ens fant la guitza.

  Clar, que com sé que realment estic viu? I que la vida va en serio com versava el genial Jaime Gil De Biedma. Tot plegat, no deixa de ser bastant absurd. I alhorà bastant màgic i meravellós, o no?

  I es que les coses realment essencials ningú sap explicar-te-les, malgrat tanta informació internauta que ens arriba constantment al mòbil, a l'ordinador, a través de les canonades i dels vasos sanguinis.

  Em vaig a fer un carajillo, fins després.

Diari secret, 25/3/2026

ENÈSIMA PARADOXA VITAL

 Després de tot, comprovar per enèsima vegada que ni la vida, i menys aquest món tan aparentment civilitzat, no tenen massa sentit, ja son dos bon motius per viure plenament, en tot els sentits.

Diari secret, 9/3/2026

¿BAR Y/O BIBLIOTECA?

 QUÉ PANORAMA

¡QUÉ ASCO DE MUNDO!

Uno ya no sabe dónde refugiarse: 

si en el bar, en la biblioteca 

o perderse en el Tibet.

Diari íntim, 9/3/2026

LA PUTA LLUITA

 La puta lluita és la de sempre: entre rics i pobres, amos i esclaus, egoïstes i salidaris, blanc i negre, roig i gris, dreta i esquerra, treballadors i estafadors... Monarquia o república, Picasso o Dalí, Serrat o Sabina, a sobre o a sota, fatxes o faixistes, anarquistes o socialistes, la bruixa o Blancaneus, els germans Marx o els germans Calatrava, la bossa o la vida, esurt o mort...

  Sembla que no hi hagi res a fer, que no hi terma mig o si. En el fons, la vida és un moment fugaç, (lo que dura dos peces de hielo en un wisky on de roks) i està plena de matissos. Els contraris, d'alguna o d'altra manera sempre s'acaben tocant. Per què no canviar el xip i apostar per un món més humà, més de tots?

  Ja sé que és una utopia. Ja sé que potser té regust a naïf, però si es reflexionés més sobre la fràgilitat de la vida, i que cadascú de nosaltres som éssers efímers, accidentals, mortals i bastant insignificants, potser les coses canviarien. Potser seria tota una revolució.

Diari secret, 10/2/2026

ESTE MUNDO CADA VEZ MÁS IDIOTA...

 

Ni el hombre de las cavernas 

era tan cutre ni tan psicópata

PREGUNTAS INGRÁVIDAS

 Preguntarse si hay vida inteligente en otro planeta es un error.

Lo correcto es preguntarse si hay algún planeta con vida inteligente en este universo fugazzzz,

      incluyendo esta mierdecilla de tierra que gira al rededor de una hoguerita.

Diari secret, 1/26

LO FUNDAMENTAL

Lo importante es

 encontrar vida 

antes de la muerte,

 y a menudo

la cosa se pone 

realmente chunga.

Anónimo del siglo XXI, (bajo el yugo de Trump)

QUIZÁS

Quizás este imbécil, ególatra y narcisista de Trump sea el reflejo de este sistema tan salvajemente individualista, consumista y enfermo.

Diari secret, 09/1/2026