DE RES EN CONCRET

  Les hores al magatzem passen lentes, però els anys cada vegada passen més de pressa.

 L'Antoni, mentre classifica un material que ha vingut en un camió, es pregunta què se n'ha fet de la seva vida. Es va casar, va tenir una filla i la Miriam, la seva dona, el va deixar per un Italià amant de les motos. Ho va passar malament, però finalment va tira endavant. 

  La seva filla es diu Carla i està vivint a Liverpool, on es troba gravant el seu primer disc. La noia es canta i vol guanyar-se la vida amb la música. És un miracle. Com ho ha fet? Es pregunta mentre en Jaume parla per telèfon amb un proveïdor.

  Després, a l'hora de l'esmorzar, es pregunta on està el sentit de tot plegat? Que d'acord,  és pare d'una filla molt espavilada,  que està vivint en un pis que no està malament, ha començat a sortir amb la Nati, una pintora molt agradable i amb la ex, la relació es cordial.

  Però entre les parets d'aquell magatzem, l'Antoni es pregunta i a la fi què? Perquè en el fons és el mateix nen somniador, perdut i solitari de sempre. Ha madurat. Sí, però perquè no ha tingut més remei. Encara que sovint es pregunta què vol dir realment madurar? Què és la vida? Si, es alguna cosa, és clar.

  Perquè encara hi han guerres, gent que passa gana, sorolls que molesten, assassins de dones i nens, enveges idiotes, rutines de color gris que fan sonar el despetador cada matí i els dies semblen calcats encara que cada un d'ells té un nom: dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres..

  D'altra banda, no es pot queixar, o això és el que li diu la seva mare. Però últimament està cansat de tot i de res en concret.

 I això en certa manera, el preocupa. Clar, que potser son coses de l'edat. La cinquantena és una edat molt delidcada.

  Encara que, de fet cualsevol edat és delicada, per no dir confusa, ficticia i profundament mortal..

  De sobte, l'Antoni comprova en el rellotge de la sala de descans que falta poc per plegar. Al bar de costat de casa li espera una cervesa, i a les nou vindrà la seva pintora que l'encendrà el cor.

I demà serà un altre dia.

Encara que se sent cansat. Profundament cansat de tot i de res en concret...

Dani T. D. 29/3/2023