o gairebé res
per això sóc ric,
molt ric.
Només tinc aquesta brisa suau
que ara em perfuma
el teu dolç record
entre el desig i el vertigent.
Soc ric,
molt ric
i no necessito
gaire bé res.
Només tinc l'aventura diàra
que em procura l'atzar,
que em sorprén el més misteriós
destí que,
aquest, es va escribint
pas a pas al compàs
de l'alè dels Déus
més trapelles.
Dani T. D. 6/9/20025
La vida és una rara ferida
entre la llum i la foscor,
l'amor i la indiferència,
l'odi i el respecte.
Viure és pur vertigent
una travessa per un abisme
ple de bellesa i por,
fet de màgia i llum.
I un, al cap i a la fi, arribar a saber
alguna cosa?
Potser tot i res
no deixa de ser un somni
dins d'un altra somni,
i la cosa està en deixar anar
i somniar ben sere,
ben alegre, ben despert.
Dani T. D. 5/9/2025
Les hores de sol s'adormen més aviat,
rellisquen per les cantonades del cel
mentres pels diferents canals de comunicació
opinen veus que res de res saben.
És la història de sempre
dels vàmpirs de sempre,
dels agoïsmes de sempre,
de la buidor de sempre.
Dani T. D. 4/9/2025
.jpg)
i viu com et doni la gana
que la vida és menys
que un moment.
Diari secret 9/2025
.jpg)
també soc els petons i les carícies
que et fa el teu amant
sobre la teva pell completament mullada
quan és gloriosa presa
de les fresques i còsmiques matinades.
Soc la mentida més mortal
i també la veritat més decepcionat,
també soc una màscara feta de vent
que planeja sobre les platges
de l'oblit més recordat.
Soc el futur cadàver d'un desig
completament nu
que naufraga en una estació de tren completament deserta,
soc un ningú que es creu important (com tot neuròtic)
com tu, ella o el mateix gran president.
Soc un i dos i mil en cada batec
pum pum pum,
soc el que em doni la real gana ser!
Dani T. D. 3/5/2025
.jpg)
l'existència és una pel.lícula
que inventa la testa.
Una peli en la que el protagonista
és un mateix,
una peli subjectiva i tan real
que sembla del tot ficticia.
Un drama a voltes,
i una comèdia sempre,
sens dubte. Fin l'últim alè.
Una comèdia
sense massa importància.
Dani T. D. 2/9/2025
.jpg)
De l'amor, la revolució més necessària.
De la crueltat, mireu com està el món...
De la humana humanitat, un frau absolut.
De les banderes, drapets inútils per respirar,
De la pau, anhel permanent
per continuar vivint amb certa dignitat
De la llibertat, sempre es des de l'interior,
de l'educació, essencial per caminar
i obrir portes,
De l'alegria, el motor per viure.
Dani T. D. 1/9/2025
.jpg)
no hi ha res, però
abans de la mort
tampoc hi ha gran cosa.
Per això cal jugar
i somniar ben despert
malgrat aquesta merda
de món que ens envolta.
Cal no perdre cap
instant i riure per viure,
i viure per riure,
perquè no hi ha res més.
Dani T. D. 1/9/2025
Ja declina l'estiu,
rellisca sobre les taulades ventades
de la il.lusió més vital,
més anhela, més mortal.
I la vida continua
com el més rar
i difícil ofici, desfent
i obrint espais.
Ja declina el món,
en el seu propi desconcert
on els monstres
més tòtils i perillosos
ja ens governen.
DANI T. D. 31/8/2025
Quantes vegades t'he estimat
a milers de kilòmetres de distància...
Sense anar més lluny, aquests nit
passada.
Ens besàvem entre carícies,
mentre dansaven les mans i els seus dits
per cada racó dels cossos
que, per moments, es fusionaven
en una sola ànima.
Hem nàufragat en una platja
de passió, on el món sencer
era simplement un decorat, un miratge,
un desert....
He tornat a ser completament teu,
has sigut completament meva,
hem tornat a ser un sol cos.
I finalment, a la fi, hem sigut res,
pols d'amor,
divinitat DiabòlikA,
pura enamorada il.lusió.
Dani T. D. 29/8/2025
LA VOX productions PRESENTA:
James Abascal
en el Hundimiento
(en el mar de su propia mierda, claro.)
QUINA PUDOR A FAIXISME!!
Pujar-se en un bus direcció cap al sud, baixar-se a Tarragona i banyar-se al mar. Menjar alguna cosa amb una cervesa i després d'una bacaina sota uns arbres, continuar al viatge. Aquest cop un bus ens porta cap a Tortosa.
Un cop allà. fer nit en una pensió. Apuntar unes ratlles a la llibreta i descansar fins l'andemà.
I a l'endemà, continuar baixant per un riu de quitrà fins a les terres Andaluses. Observar que les llengues i les tradicions potser canvien, però que la gent en definitiva s'assembla a un. Com si fossin parents llunyans. Comprovar que les coses en veritat son més senzillas. Que la vida no deixar de ser un viatge en bus cap un lloc completament misteriós, exòtic i qui sap si acollidor. O qui sap...
Adonar-se que potser tampoc cal tenir tants diners per viatjar. Tan sols una mica de curiositat, un barret i passió per viure sense por. I llençar-se al buit sense xarxa.
Dani T. D. 28/8/2025
Temps violents,
dictadors amb corbata que aspiren a comprar el món sencer,
cervells virtuals que ja dicten el que s'ha de pensar.
Temps idiotes,
mars de plàstic patrocinats pel sistema,
el sistema que també ets tu, ell i jo.
Temps completament cecs,
la mateixa merdosa mentida de sempre
al fer creure que sempre un ha de triOmfar en aquesta
tan ficticia i mortal vida.
Temps cabrons
com tots els temps de la humanitat,
potser l'epidèmia més criminal.
Dani T. D. 27/8/2025
la vida em va respirant
per un camí misteriós
entre diverses boires.
En un món salvatge
i cada vegada més violent,
encara que es vesteixi
civilitzadament.
Entre el desig i l'atzar
soc pura il.lusió que
naufraga en les platges
del més lliure oblit.
En aquesta món
tan meravellós, com absurd
sempre acompanya el dubte
de si tot això té algún
sentit.
Dani T. D. 22/8/2025
Que la vida
no tingui massa sentit,
a voltes (o sovint), pot ser
tot un alleujament.
Diari secret, 8/25
.jpg)
cansat de res
canvio de somnis,
trec la llengua
a l'autoritat i
a la por més idiota.
Cansat de mi,
cansat de vosaltres,
cansat de ningú
aprenc a caminar pel cel,
fumo cigarros de caramel,
esnifo la ratlla de l'horitzó.
Cansat d'aquest món,
cansat dels seus fantasmes
invento una revolució
de música, amor i flors
i m'importa una merda
si no vaig enlloc.
Tan sols aspiro a viure
cada instant
fins el darrer batec.
Dani T. D. 18/8/2025
El escritor una vez en esas tierras tan alejadas de su Colombia natal, aprovecha y explora, junto a unos amigo el horror de la guerra. Ya cuando se dispone a regresar a su país, sufre una explosión de un mísil en un pizzería. La explosión del misil provoca unos 13 muertos, entre los cuales se encuentra Victoria Amélina, una joven escritora ucraniana que en esos días había sido la guía para el mismo Héctor y sus acompañantes.
Este libro emotivo reflexiona sobre lo que significa la absurdidad de las guerras y sus consecuencias. También el autor se plantea la relación entre la escritura y la realidad, sobre vivir y escribir. Y lo que significa realmente el oficio de escrito.
La forma de narrar de Héctor Abad Faciolince me parece de una valentía, una sinceridad y una poética hermosa, sencilla y profunda a la hora de exponer sus propia reflexiones, experiencia e incluso sus contradicciones.
Ya me cautivó su impresionante libro, El olvido que seremos, dónde narra la historia de su padre, un médico de Medellín, al cual acabó trágicamente tiroteado por las mafias de ese país en los años 80. Por cierto, los hermanos Trueba hicieron una película sobre este libro.
Seguiré a este escritor Colombiano, no le perderé de vista. Me parece, sin duda, extraordinario y de una gran calidad humana.
Dani T. D. 8/25
mengen cullarades d'arena,
mentre les bales empaiten
i cacen esquenes i caps
de quitxalla innocents.
Víctimes dels mateixos
criminals de sempre,
però ara
més professionals que mai;
operen des dels seus luxosos
despatxos.
Els mateixos criminals
que ja governen el món.
O han governat el món
des de sempre?
Dani T. D. 14/8/2025
No tinc res o gairebé res per això sóc ric, molt ric. Només tinc aquesta brisa suau que ara em perfuma el teu dolç record entre el desig i ...
.jpg)
.jpg)