ENFERMETAT CRÒNIKA

 Quan les hores de treball segresten la vida,

quan les hores de veritat son de mentida,

quan la vida és menys que una idiota excusa

per omplir d'esperança el temps més inútil.

Quan la felicitat és tota una bruta enganyifa,

quan no matar-se també és un suicidi,

quan riure és l'única actitud vital,

quan respirar és l'únic ofici amb real benefi.

Quan el remat de beneits sovint és fa inevitable,

                                            (i de pas, rentable)

quan ser normal ja és una enfermetat crònica,

quan l'existència ja és una marca comercial,

quan el futur és una escupinada en la paret.

Dani T. D. 23/3/2023