que naufraguen
en un mar d'arena.
Dies d'hores plogudes,
mentre la Ciutat Perduda
resa desesperada
a un déu inexisten.
Dies sense rumb,
com tots els dies
amb les seves nits
tan apassionades.
Dani T. D. 24/3/2023
Poesía, pinturas, reflexiones, aforismos, y demás historias... en castellano, catalán, y otras idiotas (perdón, idiomas) Por Dani Torralba Devesa, un inconsciente que no quiere dejar de soñar bien despierto hasta el final (si hay algún final, claro)
No hay comentarios:
Publicar un comentario