ALEGRE I RARA

 Aquesta vida alegre i rara

em desperta cada dia,

em dóna la ma i la seva confiança.

Em permet somniar, dubtar, vestir-me 

de mi mateix 

                 o com em doni la gana.

Mentre els dies, els anys desfilen

 cap al mai de sempre,

cap un encés horitzò

on tot i res tornarà a començar

com si fos un gran espectacle entre llums de colors,

entre alguna que altra tempesta.

Aquesta vida alegre i misteriosa

em porta a treballar,

i després a la barra d'un bar.

-Què tal? Fa temps què t'esperes?

-Tenia tantes ganes de tornar-te a veure't!

-Eh,  saps que això només és un poema 

                               i que jo no sóc real?

-Bé, jo tampoc sóc massa real -vaig contestar

-Apa, fins aquesta nit, amor!

Aquesta vida tan mortal, 

                      com ficticia, 

                                  com rara..

Dani T. D. 31/3/2023