obro els ulls i estic pres.
Pres en un cos de fang i cendra,
que s'obre pas cap a la llum.
Llums que s'encenen,
llums que s'apaguen.
Els somnis em mantenen despert
entre aquesta boira que m'emboira.
No sé on vaig,
no sé d'on vinc.
A voltes sento que
aquest camí l'he fet abans.
Abans que és demà passat,
demà passat que és un enèsim record.
Record d'un pres que somniava
que era ben lliure.
Dani T. D. 29/10/2026
.jpg)
.jpg)
No hay comentarios:
Publicar un comentario