ESPERES DIÀRIES

 

   En Jaume entra en el metro camí de l'oficina un dimecres de març. Durant el trajecte llegeix mig capítol d'una novel.la que li està agradant força. Quan a la fi ve la seva parada, en Jaume surt del vagó i, a través d'unes escales, s'orienta cap el destí més laboral. De sobte, troba estranya la reducció de vianants a aquella hora, però no li dóna cap més importència. Quan a la fi arriba a l'oficina observa que no hi ha absolutament ningú. Ni una ànima. Potser ha passat alguna cosa, pensa en Jaume mentre arriba a la seva taula de treball. Es treu la cartera, la caçadora, s'asseu i comença la seva activitat.

Una activitat rutinaria però eficaç. 

Una activitat idiota però rentable,

Una activitat tan inútil com qualsevol altra activitat laboral, o no.

   Després d'uns vint minuts de feina, en Jaume s'adona que no és dimecres, que és dimenge!  Óndia pura!, ja m'ha tornat a passar, es diu en Jaume. 

  Davant d'quella situació tan extraordinària com rara, en Jaume decideix seguir treballant una estona més.

   Després recull i se'n va al metro. Es munta en un cuc gegant i de metall que el porta a un dimecres d'abril. Quan arriba al seu destí en Jaume pren un carrer buscant el número 20. Quan el troba, travessa una porta de cristall i va directa a la rececepció.

-Sí, vull una habitació.

  L'Ester, un noia molt agradable, des de l'altre costat del taulell, li pren les dades i finalment li dona una clau.

-L'estàn esperant señor Jaume.

En Jaume afirma amb el cap.  Quan a la fi arriba a la seva habitació i obra la porta es troba amb la M.

 Sap que potser ja ha arribat l'hora. O pel contrari, comença la festa de debó.

Dani 29/3/2023