La estupidez te llevará
a lo más alto,
y lo sabes.
viernes, 19 de junio de 2026
miércoles, 17 de junio de 2026
EN LA VOZ DEL VIENTO
de repente, me despierto,
de repente como un milagro,
de repente, como pasa el tiempo.
El tiempo que me late,
el tiempo que me queda,
el tiempo que me danza
por dentro, por fuera;
a destiempo bostezando
entre las páginas
del calendario.
Y al fin...¿qué?
casi nada o nada.
Y vuelta a empezar
la rueda que rueda
en la ficción que marca
el tiempo que se disipa
en la voz del viento.
Dani T. D. 17/6/2026
MONSTRES I BRUIXOTS
buidors envassats al buit,
deures absurds
que ens treuen dels llits,
esperances il.lusories que,
d'alguna manera, ajuden.
Ajuden a continuar en aquest trànsit
que no s'atura ni un sol instant.
Que ens desperta per somniar
ben desperts en aquesta odissea
cap a les platges paradisiaques
d'un no-res serè i lluminós.
Dani T. D. 47/9/2026
martes, 16 de junio de 2026
IGNORÀNCIA FUGAÇÇÇ
Ignorem tantes coses...
començant per la nostra
propia i fugaççç
vida...
Doctor Cargol, 1880
domingo, 14 de junio de 2026
ATRAPADOS ENTRE RELIGIONES
al Mundial de futbol,
de religión a religión.
Ya no queda espacio
para las blasfemias
más disidentes.
¿Hasta dónde
hemos llegado?
Diari discret, 6/2026
CONTRARIEDADES NO TAN CONTRARIAS
La maldición del bondadoso,
el tedio de la felicidad,
la novia del fiel esposo,
lo anormal de la normalidad.
La vulnerabilidad del asesino,
la vitalidad del suicida,
la inteligencia del cretino,
la santificada herida.
Las mentiras de la verdad,
las oraciones del ateo,
la ficción de toda realidad,
el facha en el hebreo.
Los demonios del Papa,
el poco juicio del juez,
el destino nos atrapa,
mañana te llamo, pues.
La anemia del vampiro,
la luz de la oscuridad,
la actividad del retiro,
la calculada eventualidad.
Dani T. D. 14/6/2026
jueves, 11 de junio de 2026
SANTA HIPOCRESIA
Tractaré d'explicar-me en les properes ratlles:
Per començar, per exemple, tanta gent al carrer per veure al Papa de Roma. ¿Aquesta gentada veritablement creu en Déu? O simplement s'ha llençat al carrer per inèrcia?
Perquè, d'acord, el Papa representa al Déu cristià aquí en aquest discret planeta, és una mena d'autoritat moral. D'ocord, perfecte. Però fins quin punt? No serà una herència que ja queda una mica desfaçada?
Igual estic equivocat, però...
perquè se suposa que estem en un país laïc, aconfessional. Però això és mentida. La gent surt disparada a veure el Papa. Des de les autoritats a la gent més humil i anònima. S'ha convertit en tot un aconteixement social, com quan un important equip de futbol guanya alguna copa o lliga nacional. Tot plegat, religions diferents, que manipulen a la massa. La massa que sempre dinamita la capacitat de reflexió de l'individu.
Un tema interessant que ja es comentava, en certa manera, en el llibre La Rebelión de las Masas d'Ortega y Gasset.
Tot és una gran i, fins a cert punt, estudiada hipocrecia. Perquè la gent no arribi a certes conclusions, i es rebel.li unint-se a la fi contra els poders més intocables.
En certa manera, les xarxes socials i, de pas la IA també son unes altre eines que ens imposen perquè no es pensi més del compte i la gent no s'organitzi i la prengui contra aquest sistema cada vegada més salvatge i desigual.
Però en fi, el món funciona així, més o menys com sempre...
I la Sagrada Familia, quina cosa més maca...Gaudí era tot un geni! D'acord, però quants diners ha costat? Si encara fos una biblioteca, una escola, un hospital o fins i tot un centre comerciAl (un altre???) perfecte... però és una iglèsia, per l'amor de Déu!!! Mentre en la xarxa de trens a casa nostra encara hi ha mancances. A l'educació faltant recursos, la seguretat social, tres quarts del mateix. I cada dia hi ha més gent dormint al carrer, els sous cada cop son més baixos i més coses...
I és que el món, aquest món, no és més que una representació (barata) teatral, com assenyalva en Shopenhauer.
El Papa ha dit coses que sonen bé a l'oïda. Però també coses en la línia del seu càrrec: contra l'avortament i l'homosexualitat. A més no s'ha pronunciat clarament sobre els abussos de l'esglèsia. En fi, seguint en la línia conservadora i carrinclona del Vaticà. Sense parlar del masclisme que encara es respira en aquest institició que se les dóna de cristiana, però sovint pregona al contrari del que, se suposa, que deia Jesús.
En fi, una santa hipocresia.
Ah, i una darrera cosa: el turisme creixerà encarà més ara, i Barcelona ja serà un infernal col.lapse turístic. Tot un imant pels especuladors més poderosos del sistema.
Amen, o què???
Dani T. D. 11/6/2026
martes, 9 de junio de 2026
EL GRAN XAMAN
El gran xaman visita la ciutat.
La gent embogida omple
els principals carrers per rebre'l
com es mareix.
Més d'un es pregunta si parlarà
en la llengua del país.
A mi la veritat, com si parla Xinés mandarí,
andalú o esperanto (a Godot)
per molt xaman que sigui,
per molt que sigui representant de Déu
aquí en aquesta pedra
que flota al voltat d'una discreta fOguera
dins d'un fugaç universss.............
El gran xaman oficiarà una gran cerimònia
al Temple principal de la ciutat,
la gent acudirà espectant
esperant senyals divines,
com qui espera trobar peix fresc
al mercat del barri...
Tot plegat,
un GRAN ESPECTACLE!!!
Dani T. D. 9/6/2026
domingo, 7 de junio de 2026
TEOLOGIA DEL CAOS
Jo soc una màscara més en aquest ball de carotes que no sap on va.
Avui fa bon dia. Surto a caminar, no tinc rumb, no tinc pressa.
Passo per un quisoc. Compro el diari. Soc una màscara extranya, compro el diari. Continuo caminant mentre el cap no para de pensar. D'anar d'aquí enllà. El coco no para.
Els pensaments sovint ens traïcionen, encara que també em porten per camins interessant. M'obren portes per anar més anllà, per caminar per camins fantàstic i sorprenents.
Caminar ajuda a pensar millor. El pensament respira, observa el paissatge, pren nota y balla al ritme del cor.
Instants més tard, assegut en un banc d'un parc molt entrenyable amb arbres que em convidaven a refrescar-me sota les seves branques, llegeixo al diari que ha vingut el Papa. No soc catòlic, no soc creient i els espectacles de masses em resulten altament sospitosos. Ho trobo exagerat, el Papa és el màxim representant de l'esglèsia aquí a la Terra, en aquest planeta insignificat. I?
Penso que si realment existís Déu, no faria falta cap religió. Clar, que potser existeix. Però en cas d'existir, canviaria alguna cosa? Pessoa, el genial poeta portugués que sempre, d'alguna manera. m'acompanya, té un vers on diu que la no existència de Déu, és un Déu també. És, més o menys, la paradoxa de la fe que sostenia Kierkergaard. En tot cas, penso que el que està passant amb el Papa és una exageració. Una prova més de que aquesta vida és pur espectacle de varietés. Un altre festival de màscares, tot plegat.
D'altra banda, la iglèsia catòlica (presidida pel Vaticà) no és més que una gran multinacional. Una cosa es creure en Déu i una altra cosa seguir una religió. Les religions, en certa manera, son organismes per agrupar la gent i menjarl-lis el coco. Tan en el bon sentit, com en el mal sentit.
De religions hi ha de molts colors, des de la catòlica, a la protestant, fins i tot els clubs de futbol.
De Déus també hi ha molts. Tants com gent hi ha en aquest univers fugaç. Sovint dins de nosaltres també habita una divinitat i ens pot anar bé en qualsevol situació, tant per fer una gestió o prendre una fresca cerveseta mentre es llegeix un llibre d'Albert Camus, per exemple.
Per cert, que bé s'està prenent el sol des d'un banc. Divagant sobre temes tan diversos. Com per exemple: la teologia teatral del caos més evident.
Dani T. D. 7/6/2026
viernes, 5 de junio de 2026
UNA RERA L'ALTRA
una rera l'altra
mentre escriu poemes
contra la vida i la mort més cobrones.
Sap perfectament que la vida no té sentit.
Sap també que la humanitat no té remei.
Sap que si hi ha algún paradís hi
ha d'haver cervesa i llibres.
Charles Bukowsky sap que tot destí
és una escOpinada al mirall,
l'excusa perfecte per escriure poemes, contes i novel.les
i beure cervesa rera cervesa.
Dani T. D. 5/6/2026
jueves, 4 de junio de 2026
UN OFICIO RENTABLE Y SIN ESCRUPULOS
no seas idiota.
Aprende a robar
sin sentirte para nada
culpable.
Hazte político,
escoge una ideología,
sea la que sea,
que más da, si todas
están bien podridas.
Hazte político,
te sacará de la mediocridad diaria,
te llevará muy lejos
y podrás comprar y vender-
te lo que quieras y
como quieras.
Hazte político
defiende siempre a los tuyos,
aunque los cambies
cada 2 por tres
por unos cuantos
millones de euros.
Hazte político
y podrás ser corrupto
sin pasar demasiadA vergüenza
y corromper todo
lo que quieras, y más,
mucho más.
Y si acaso entrases algún
día de estos en la trena,
no té preocupes
que estarás en la sala ViP,
aprovecha
y escribe tus desmemorias.
Y si llegas un día
de estos a ser presidente,
será la hostia
en barca!!!
Dani T. D. 4/6/2026
miércoles, 3 de junio de 2026
LÓGICA APLASTANTE (in this contry)
Lo malo
de la política
son los políticos.
(¡¡¡putos chorizos!!!)
Diari secret, 6/2026
AMOR EN LA CUA D'ESPERA
Aquell dia em tocava fer-me un analisi, aixì que em vaig vestir. No vaig prendre res. Mentre feia temps em vaig preparar la bossa per després. Quan estigué preparat, surtí al carrer cap al centre mèdic. Uns deu minuts de camí m'aproparen mentre els meus ulls visalitzaren una cua de gent. Em vaig posar l'últim. Encara no era les vuit, faltaven uns minuts.
En aquelles hores, s'estava bé. Era principis de juny. Ja es notava la calor, encara que una brisa suavitzava els termòmetres. El cel era clar. Blau i net de núvols. La cua encara no avançava, però estaven a punt d'obrir les portes de l'ambulatori. Els habitants d'aquell cua guardàvem silenci, entercanviaven alguna que altra mirada com comentan: òndia, a veure si obren!
Va arribar l'hora i van obrir les portes. La cua va començar a avançar com un cuc una mica lent però insisten. Dos persones més enllà d'on estava jo hi havia una dona jove dins d'un vestit negre discret i elegant. Feia goig aquella dona, d'una el seu cabell negre recollit amb una goma, em vaig enamorar de seguda d'ella. Encara que sabia que el nostre amor duraria el que durés aquella cua. Però un no ha de malgastar el temps. Em vaig imaginar doncs que la noia es girava cap a mi i amb els seus ulls marrons em deia que sí. I ens besàvem llarga i dolçament, perquè els petons ens ajudaven a que aquella espera sigues més a mena i tendre.
Al cap i a la fi, ens anaven a treure sang i potser després ja no hi haria massa temps per res. Així, que després dels petons, vam decidir casar-nos. Un senyor d'uns seixanta anys ens va casar, havia sigut advocat i tenia certa experiència amb certs temes matrimonals.
Un cop casats, vam començar una vida apassionat. Ens vam estimar com animals civilitzats sobre l'asfalt. Vam fer totes les postures possibles des del seixanta nou al número pi, passant per l'arrel quadrada de set cents vuitanta nou calia aprofitar el temps que oferia aquella cua espera.
Però tot s'acaba. Ens vam acomiadar civilitzadament. I ja vam passar al dispensari on infermeres i infermers anaven punxant a la gent que anava entrant. Encara que la noia no va ser conscient d'aquell amor intents i fugaç.
O qui sap...
Dani T. D. 3/6/2026
martes, 2 de junio de 2026
QUIEN FUERA UN HUMILDE INSECTO...
escritas por gobiernos idiotas,
reinterpretadas
y ejecutadas por jueces implacables
y sin escrúpulos.
Cada cuatro años
nuevas elecciones,
y uno cree votar al menos idiota,
aunque el que vota
es, como no,
un idiota perdido como tantos.
Y al fin,
¿Por qué preocuparse tanto?
Aceptemos de una vez
la idiotez del mundo
y de esta vida.
Quien sabe...
Quizás viviríamos
más humanamente,
y no haría falta
tantas leyes
E idiotas gobernando.
Idiotas,
que por ciertos,
viven de
puta madre.
Por el que
no son tan idiotas.
Los verdAderos idiotas
somos nosotros.
La política
es una cosa
muy delicada
para dejarla sólo
en manos de los políticos,
los espabilaos
de los jueces,
y otros chorizos
profesionales
Aunque, claro
peor seria
como en tiempos remotos
y soportar a un dictador
profundamente idiota
y asesino.
Dani Idiot. 02/06/2026
lunes, 1 de junio de 2026
jueves, 28 de mayo de 2026
TENDENCIA NATURAL DE UN JUEZ ¿HIS-PÁNIKO?
tendía a ser
un fiscal miserable
y progresista,
solo porque estaba
de moda.
Pero cuando empezó
a darle a la maza
para decretar la sentencia
más justica,
se corrió de placer
y empezó a conservar
el gusto de no saltarse
su propia interpretación
de la Ley de turno.
Y aunque fuese inoportuno,
la Ley que siempre valía
era la que él siempre
reinterpretaba y sentenciaba,
aunque el gobierno de turno
fuese contrario
a su intereses,
que estos,
de entrada
siempre parecían
sustancialmente neutros.
Dani T. D. 28/5/2026
miércoles, 27 de mayo de 2026
PARTIENDO DE LA NADA HEMOS ALCANZADO LAS MÁS ALTAS CIMAS DE LA MISERIA
¿Por qué?
Quizás porqué cuando se llega al poder es muy fácil que te tienten. Que te compren a cambio de más poder. Que uno sea crea especial al gobernar un país, una universidad, una empresa o hasta una inocente presidencia de escalera.
Es muy difícil, por lo que se ve, que un político sea realmente humilde. Y más, si llega al poder, a lo más alto. Y cuando acaban la legislatura, no se quieren ir, y aceptan altos cargos en importantes corporaciones, en donde se esconde el verdadero poder.
La democracia es de los sistemas político, el menos malo. Y por extensión, ¿el menos corrupto? Puede que sí, puede que no.
Aunque estos son tiempos un tanto revueltos (como casi todos), en los que corre, entre otras cosas (revolucionarias o no) una tendencia ideológica (vacía) cuya finalidad es acabar con la democracia y propiciar cada vez más una global tecnocracia. Y así beneficiar a las altas corporaciones, las que rigen este sistema gran casino.
En definitiva, beneficiar a los más ricos, como siempre. Y de aquí viene el fascismo, el nazismo, el Trumpismo...¡Que asco
Estamos atrapados en un sistema económico capitalista cada vez más salvaje, que, entre otras cosas y principalmente, fomenta la corrupción como la primera gran lección para llegar a lo más alto. Y es que como dijo Pessoa: "El mundo es de quien no siente".
Y así, se ha rescatado la ley del más fuerte. La tan mediocre filosofía del cuanto tienes, cuanto vales. En resumen, como cantaba ese profeta de la canción, convertido ahora en viejo verde: La vida sigue igual.
Ya lo decía Groucho: Partiendo de la nada hemos alcanzado las más altas cimas de la miseria.
Dani T. D. 25/5/2026
martes, 26 de mayo de 2026
L'ARGUMENT DE TOT PLEGAT
i menys, amb tu mateix.
Aixeca't després
de cada ensopecada.
Mentre, inventa't un passat
i aprent a desaprendre
a mesura que creixis al revés.
No et preocupis tant per res,
que res no és tant important.
Que res, en essència,
és l'argument de tot plegat.
Mentre, riu-te'n de tot,
començant per tu mateix,
fins el darrer alè.
Dani T. D. 26/5/2026
lunes, 25 de mayo de 2026
COPLAS ENREDADAS
yo ya no sé lo que opino
cuando expreso lo primero
que se me dispara
desde el cacumen.
Enredado por las redes
me siento como pez
en el acuario,
dejándome persuadir
por la ley del anonimato.
Atrapado entre las redes
busco una señal luminosa
que me indique qué pensar
i qué sentir
para no mancharme
demasiado
en el ejercicio del diario vivir.
Dani T. D. 25/5/2026
domingo, 24 de mayo de 2026
LAS OBSCENAS LEY DEL MERCADO
levantarse de la cama,
cada mañana,
burlar la fuerza de gravedad
a pesar de sentir el insolente vértigo
de existir
entre diversas ficciones
simplemente mortales.
Abismos cotidianos
futuros que dictan
las riendas del presente,
los perjuicios heredados,
las texturas de la realidad,
los mensajes virtuales
que dictan nuestros rituales
más íntimos e inconfesables.
Abismos cotidianos
esparcen los terrores
dictados por las tendencias
que marca la Ley del Mercado
que, paradójicamente,
se desmarca de las necesidades
reales de los ciudadanos.
Dani T. D. 24/5/2026
sábado, 23 de mayo de 2026
DESPRÉS DE CADA ENSOPEGADA
ensopegada,
passar més del que diràn,
del que pensa un mateix
sobre un mateix.
Al cap i la fi res té tanta importància,
al cap i la fi un és un accident,
al cap i la fi tot és efimer.
Procurar fer el que un li doni la gana
en tot moment, dins d'un marc raonable
i sense molestar a ningú.
Recordar que no hi ha cap presa,
ni per arribar, ni per no arribar.
Ni tan sols per fracassarrrr.
No hi ha res que demostrar
absolutament res a ningú.
Ni hi ha res a guanyar, ni res A perdre.
Dedicar el temps
en perdre'l com més un li agradi,
la mort arriba de totes maneres.
La vida és un moment
i no val la pena
preocupar-se tan per res.
Dani T. D. 23/5/2026
viernes, 22 de mayo de 2026
TENDRES DESNGANYS DIARI
Va esperar uns instants, agafà aire per agafar impuls i es va incorporar posant-se dret. No, és un exercici que resulta fàcil. Actualment la immensa majoria de la població necessita algún tipus de estimulant (legal o no) per possar-se dret i començar la seva tasca diaria.
En Pere no entenía perquè el temps cada cop anava tan i tan ràpid. Deu ser la percepció, va pensar. Un dia més començava la roda, l'estúpida roda.
I si tot fos un somni?, va pensar en Pere mentre es posava dins d'uns texans negres.
A mida que s'anava vestint recuperava el clima de la realitat. L'angoixa que encara sentia s'anava convertint amb una mascota més o menys domesticada.
A vegades cal limitar-se a seguir el camí encara que no hi hagin masses ganes, es va dir en Pere mentre travessava la porta del carrer i es dirigia al seu lloc de teball.
Al metro retrobà als nàufrags de sempre. Nàufrags com ell que es dirigien també als seus respectius llocs de treball. O, al primer bar obert.
Per en Pere el metro era un territori fantàstic. I més en aquella línia, en que el tren, en el seu viatge cap al seu destí, abandonaba el món subterrani i sortia de coo cap a l'exterior, tot seguint la via sobre d'un pont llarg des d'on es podien veure les vistes del port. I a baix, transitaven els cotxes, camions, autobusos... Tota mena de vehicles.
En Pere aprofitava aquell trajecte per continuar la lectura del llibre que tenia entre mans. Encara que a vegades, com aquell matí, contemplava el paissatge que oferien les finestres del tren i, també, el paissatge d l'interior del metro.
La immensa majoria dels passatgers anaven mirant el mòbil. Es perdien la realitat immediata que s'anava desplaçant als diversos llocs de traball. El mòbil s'havia convertit en un estri imprescindible per la vida totohom. Un estri, a través del qual, un es conectava amb la resta del món. I també servía per deconectar-se d'un mateix. Una eina aparentment innocent i bastant pràctica per comunicar.se. Però també un instrument eficaç per controlar a la immensa majoria de la població. El móbil estava modificant, per bé o per mal, el comportament del individu contemporani.
El viatger, de cop, es va adonar -i no era la primera vegada- que potser aquell fragment de realitat no era més que una enèsima prova de que potser la vida era, per sobre de tot, pura imaginació.
Al cap d'uns minuts en Pep ja sortia de l'estació i s'encaminava cap a les oficines on currava des de feia més de vint anys.
Vint anys poden ser molts. O pel contrari, pocs. El temps i l'espai son relatius i sovint es confonen perquè, d'alguna son dos cares d'una mateixa moneda
Aleshores en Pep va sentir que l'ansietat que li circulava pel cos s'havia anat tranformant en una criarura ple de noves energies que el convidaven a veure -i viure-ho- tot des d'un altre punt de vista.
Perquè potser viure és, entre altres coses, l'habilitat de convinar diversos punts de vista. I perdre la por a la por.
En Pep intuia que a partir d'aquell viatge la vida prendria un altre caire. Potser més seré, més intim, molt més intens i extraordinari.
Dani T. D. 22/5/2026
jueves, 21 de mayo de 2026
UN CUENTO FANTÁSTICO
políticos a la derecha,
fascistas que van
de demócratas,
quieren llegar muy lejos,
quieren hacerse MUY,
MUY ricos.
A costa del electorado
que cada día somos más idiotas,
gracias a la divina tecnología
gracias a los medios de incomunicación
y a la divina IA..
Y los jueces,
los jueces también quieren entrar en política,
¡¡hay sitio para todos chic@s!!
Los idiotas de los ciudadanos
ya mantendremos el sistema
tan desigual como siempre
(y como nunca),
para que los más ricos
(y demás hijos de FrUtA)
puedan vivir seguros
y felices.
Y así los más ricoS
compraran la política, la justicia,
el periodismo más transparente
y libre (¿?),
la tecnología, los bancos, el armamento...
Incluso la pobreZa,
la fe y la moral.
Y así el mundo
seguirá girando como siempre
al rededor del ombligo
de los criminales multimillonarios
y poderosos
de siempre.
Dani T. D. 21/5/2026
VIATGES EN AUTUBÚS CAP A MERCURI
suposant que valgui la pena,
suposant que després de tot...res!
Suposant que la felicitat no sigui
una enèsima FAtAliTaT,
suposant que encara existeixi
certa generositAt humana,
suposant que finalment no hi ha cap finalitat.
Suposant que res ha de tenir un sentit,
suposant que tot significat és una trAmpa més,
suposant que la ciencia i la religió no són tan diferents...
Suposant que els bons no siguin tan dolents,
suposant que la intel.ligència sigui un valor,
suposant que el desig i l'atzar no siguint quasi el mateix.
Suposant que Déu i el Diable siguin
la mateixa entitat divina,
suposant que la veritat sigui veritat,
suposant que no parlo per parlar.
Dani T. D. 21/5/2026
UN TIGRE NEURÒTIC
i em llenço al carrer
a la recerca de no sé què.
Necessito respirar,
trobar alguna espurna que
m'indiqui cap on seguir
aquest laberint farcit d'ombres i de reflexos,
que contraposen miralls
de punts de vista que s'acaben fuesionAnt.
I que, finalment,
no signifiquen res de res.
A voltes arrossego
un sac ple d'arena fins dalt,
mentre em perdo pels passadissos
que es dupliquen en la propia ment.
I a voltes
no sé ben bé què necessitò,
ni què vull:
un ram de petons i caricies apasionants,
un amor serè,
una platja paradisiaca,
llencar-me al buit,
aprendre a tocar al saxo,
sortir del món, de mi, de tot, de res,
d'aquest versos que ja prenen
altres camins....
Dani T. D. 21/5/2026
miércoles, 20 de mayo de 2026
CUANDO LAS GALLINAS ELÉCTRICAS SE BAÑAN EN LAS PLAYAS DEL TEDIO
.jpg)
de esta biografía que simula ser vida,
de esta vida que muere en cualquier
esquina,
de esta idiota vida que se cree la hostia
en barca.
Cansado de tanta falsa política ,
de tanta mierda envasada al vacío,
de tanto oficio maldito sin apenas beneficio,
de tantas ilusiones estrelladas en
las playas del asfaltado olvido.
Me mantienen las horas de este tedio Azul claro
que me acarician el corazón mientras pienso en ti
tan humana, tan animal, tan singular,
tan real, tan ficticia, tan criminal,
tan divina.
Cansado de vivir, cansado de morir,
cansado de cansarme de nada en especial,
cansado de los planes de los políticos,
cansado de tanta violencia gratuita
que se impone en el día a día.
Cansado de tanto matar el tiempo en hacer cualquier cosa,
de caminar sobre las aguas,
de no creer en un Dios inexistente,
de escupir las mismas mentiras una y otra vez,
de creer ser yo en cada momento
que se va, se va, se va...
Cansado de las opiniones que me dictan los pollos sin cabeza.
cansado de estar muerto de 8 a 5 en un oficina,
cansado de los sueños alquilados en las gasolinera,
cansados de las tontas drogas que nos inyectan a diario
y uno siempre quiere más, más, más, más, más...
sin saber realmente el porqué.
Cansado de estar muerto antes de perecer
definitivamente.
Dani T. D. 20/5/2026
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
-
.jpg)
Massa s ovint neix mort el dilluns, però un reneix entre les cendres d'un jo caducat i passat de moda. I els termòme...
.jpg)