DESPERTARES CRIMINALES

    Despertó y el fascismo seguía ahí. ¡Qué asco de mundo! En la siguiente parada me bajo.

Dani Monterroso, 2026

VIDA INVENTADA

                  Vida absurda

em desperta de matinada,

per anar a treballar

tot arrossegant les invisibles cadenes

que, a voltes,

em desitgen ben lliure.

Vida salvatge

que em fa somniar ben despert

a qualsevol hora,

entre les cordes invisibles

d'aquest realitat tan irreal,

la que m'inventa viu.

Vida rara

que transpua bellesa i cansament,

poesia i comèdia,

tràgedia i crema catalana

entre els dits del més 

trapella atzar,

el que em permet encara jugar.

Dani T. D. 21/20/2026

NUBES DESPEINADAS

Nubes despeinadas

caminan por el cielo de la ciudad desencantada,

mientras los relojes helados

retrasan el momento

de desnudar al Deseo más prohibido.

Mientras ando perdido

entre tus recuerdos

que afloran en este aire comprimido,

desde estas oficinas

de un purgatorio naufragado.

Mientras la vida coge el tranvía,

se airea un poco

entre mirada cosidas a idiotas teléfonos,

desde donde intentan -y lo consiguen-

fulminar toda expresión espontanea

                                                    y crítica;

aquella que da sentido

                          al simple hecho 

                                       de respirar.

Dani, T. D. 21/10/2026

UN SOMNI MORTAL

   Només néixer, la mort ja estava al meu costat. Des d'aleshores em vigila, em recorda que soc mortal. Que no em prengui res massa seriosament. No val la pena, diu.

   També diu que sigui valent, que no m'ho pensi tant, que no tingui tants perjudicis. Ja, ja ho sé, però és que a vegades...

A vegades? Què idiota... Va, que tot és un somni i sense massa importància.

  Salta. Equivoca't, somnia ben despert, llaura alegria i amor, no tinguis pressa per arribar enlloc, sigues lliure (al menys interiorment), no paris de jugar ni un sol insTant, no tinguis por de la teva pròpia por, sigues educat i respecta als altres que també son tan mortals i accidentaTs com tu, tirurú... 

    Va que jo, la teva mort, t'espero des de sempre amb els braços ben oberts.

Diari íntim, 20/10/2026

BONES, ESTIMATS MONSTRES

  Monstres que em vetllen

des de la nit més profunda i fosca.

Monstres que acampanyen

amb els seus subtils consells.

Monstres que viuen dins d'un

com vells amics,

parents i veïns de tota la vida,

que es prenen masses confiances.

Monstres que es reflexen 

al mirall d'un,

éssers íntims que, de sobte,

regalen la seva comprensió,

la seva atenció,

la més tendra sensibilitat.

Monstres al carrer, al metro,

al supermercat, en l'oficina,

en la bibloteca, en la catedral,

en la farmàcia, en l'oficina d'objectes perduts

en els teus ulls, en els nostres pentons

tan desgastats...

Monstres del passat, del present.

de futur, d'ultrAmar,

del cel, de l'infern, del silenci més sonor,

des de la més lluminos

serenitat.

 

Monstres que no necessàriament

tenen que fer por,

monstres de la felicitat

més extaSiada i establerta,

transmeten confort, una sofisticada

tranquilitat

que condueix a una buidor enganXifosa,

producte d'aquest temps

                                                  tan mostruOsos.

Dani T. D. 20/10/2026

LA PARTE OSCURA

 Quien más quien menos tiene una parte oscura.

Una parte chunga que lanza mensajes negativos como no levantarse jamás de la cama, no responder al teléfono, robar en el supermercado, beberse de un tirón treinta cervezas, plantarse y lanzarse al vacío desde el balcón, portarse mal en las reuniones, blasfemar, y demás cosas así.

  Aunque también, per otra lado, la parte oscura es una fuente de información para uno. Pues en verdad nada es de un sólo color. Ni nadie es totalmente bueno, ni malo. Aunque en estos tiempos, no esta tan claro. Pero bueno, uno hace lo que puede

Uno cree que es bueno, y obra como tal. Pero en el fondo que es ser bueno?

Yo qué sé...

Son películas que uno, de vez en cuando, se pasa por la pantalla principal del cerebro. Pelis de serie B, que, a la hora de la verdad, son las que verdaderamente reflejan el clima de la existencia.

   Esa dicotomia, como tantas dicotomías que uno va encontrando a lo largo de la vida, equilibra (¿o desequilibra?) el territorio existencial que, a través del ser, va recorriendo.

  Al fin y al cabo, éstas palabras que ahora escribo, son sensaciones que ahora mismo tengo, y derramo en este texto, pues a la hora de la verdad no estoy seguro de nada. Afortunadamente.

Dani T. D. 18/10/2026

CACHIVACHES Y DEMÁS APARATEJOS

 Aflora, un día más,

el vértigo de vivir

en cuanto de pie 

me pongo.

Aflora la niebla eléctrica

de la más inmediata realidad

en esta odisea

hacia la gravedad de este ser

que, desde dentro,

me ladra.

Aflora por doquier 

la nada más sofisticada,

a través de cAchivaches

y demás aparatejos.

Se confunden a menudo

con los Dioses y sus caprichos,

igualando así

su insolencia más terca.

Dani T. D. 17/10/2026

TODO Y NADA

                     Me busco,

me encuentro,

¿Qué asco?

¿éste soy yo????

¡QUÉ DECEPCIÓN!

A veces

quisiera salir

de este cuerpo torpe,

de barro que

 no sabe a donde va,

pero va.

Con la cabeza en las nubes,

soñando bien despierto

entre esta niebla 

 cada vez más espesa.

Aunque uno, claro

aprende a desaprender

que todo Y naDa

 quizás sea un sueño;

un sueño que se sueñA a sí mismO

MISMAMENTE.

Un sueño

que en verdad no importa demasiado.

Dani T. D. 15/10/2026

ALEGRIA I SERENITAT

 Temps ràpids, envassats al buit. Temps immediats que no deixen temps per gairebé res.

Res de res.

Encara que sempre hi ha esparances. Espenrances de sortir al camp més espantanti i lliure. De desobeïr la tendència suposada. De passar dels misstges i les putes alarmes que ens domestiquen segon a segon. I viure en directe, sense presses de cap mena, se masses proyectes, sense gens d'ansietat.

VIURE EN CALMA

Sentir cada instant, com si fos el primer, com si fos el darrer, com si fos únic.

Saber finalment que res és massa iMportant. I viure amb alegria i serenitat.

Diari secretet, 15/10/2026

PALABRAS DESCANSADAS, VOCABLOS RECICLADOS

 La historia se repite,

la historia entre aquellos ojos

 y estas miradas.

La historia cuEnta lo de siempre, pero

 con otras palabras.

Palabras descansada, vocablos reciclados

que engendran frescos pensamiento.

Pensamientos dictados por los de siempre.

Los de siempre tiene unas cien mil y pico propiedades

repartidas por todo el país, mientras

reinscriben la historia a su antojo.

Con un poco de sal y pimenta,

rociado con aceite de oliva

y un par de horitas en el horno.

Dani T. D. 14/10/2026

ECLIPSI DIGITAL

 Puc  tapar el sol amb un dit,

deixant a les fosques el planeta sencer.

Caminar per sobre l'aigua,

convertir-me amb un altre.

De fet, cada dia soc diferent:

una nova persona

i nou animal que travessa el cel

amb les seves ales daurades,

explorant altres àmbits de l'èsser.

De fet, dins la vida d'un hi ha infinites vides,

infinites personalitats, infinites màscares

que es confonen entre la multitud.

En la immensa boira d'un no-res

completament lluminós i lliure.

Puc tapar el sol amb un dit.

Dani T. D. 14/10/2026 

COM ELECTRONS

 

  El principi d'incertesa insinua (i sense cap tipus de perjudici) que potser estem vius i morts a la vegada. Encara que els polítics estàn sempre ben vius (més alguna que altra comisió) i quan més poder obtenen més vius estàn (encara que en el fons son uns vampirs professionAls).

  Dracules innocents manipilats pels gangsters de les finances. La roda de sempre i més perfeccionada. El sistema ja és un gran casino. Juguin, juguin, juguin!!!

I la gent del carrer, entre la vida i el mort, la més puta realitat i el somni més insòlit, alternatives variades i mil portes tancades. La història de sempre? Però amb distintes versions. Com electrons que estàn en mil llocs alhora, però tampoc estàn enlloc al cent per cent.

 I finalment, tots i tot està format per àtoms. I els àtoms, entre el nucli, els electrons, els potrons i el neutrons hi ha buidor, no hi ha res de res.

 I, potser aquest res, aquesta buidor, és la resposta de tot plegat.

  La resposta que és una enèsima pregunta. 

Dani T.D. 12/10/2026

LA MELODIA MÉS BELLA

                

No hi ha melodia més bella

que el silenci,

no hi ha més veritat absoluta

que l'ombra del dubte.

No hi ha més realitat 

que l'essènca de cada il.lusió,

no hi ha més felicitat

que la tendra serenitat.

No hi ha més patria

que caminar amb absoluta llibertat,

no hi ha més por

que les històries que s'explica un mateix.

.

Dani T. D. 11/10/2026

ANSIOSES HORES

      Ansioses hores de plata

planegen pel nou paisatge 

d'un dimecres esgotat

de res en concret,

rebotant per les parets 

d'un temps de tardor.

Son dies rars,

dies misteriosos on el Déus

cusen i descusen la voluntat d'un

per alçar-se del llit

                              i continuar el viatge.

I el desig es confon amb l'atzar,

i l'atzar amb la rutina més gris.

Però cal tancar els ulls, de tant en tant

respirar fons,

                         agafar AiRe...

Tot plegat és un enèsim salt al buit,

sense xarxa,

plantant cara a la por

amb la por que batega dins.

I viure cada batec

                              ben despert.

Dani T. D. 09/10/2026

GALLINES FORMOSES PRENEN LA LLUNA PLENA

              Perdent el rastre,

perdent el senyal...

no sé cap on seguir,

però potser  és una 

oportunitat per iniciar 

una nova aventura. 

               Qualsevol moment 

és propici per aturar-se,

canviar-ho tot

des de dins.

  Aprendre a caminar sobre les aigues,

fer clases de vol,

   a travessar portes de foc,

moure's i estar ben quiet a la vegada.

Si tot plegat és un enèsim somni

en un univers que es fa gran,

                              que es fa petit.

Que batega 

  al ritme del cor

           de qualsevol gAlliNa mortAl.

Dani T. D. 8/10/2026

CAMINANT PER LA BOIRA

  Em vaig despertar i l'ansietat seguia allà. Davant meu, amb els ulls ben oberts.

Ansietat que m'avançava els aconteixement propers.

Ansietat per veure't sencera, sense filtres, sense excuses, sense pors... Com s'explica AIXÒ?

Tot plegat és una bestiesa, una absurditat. A la meva edat, ja ho veueu. Aturat al fons de mi mateix, amb l'ansietat com a companya de viatge. 

Ansietat que genera por, o és la por que genera ansietat?

Por a fer qualsevol cosa, por a no quedar malament, por a no fer el ridicul, por a no ser quedar con un idiota, por a dir el que un pensa, por a aixecar cada dia del llit, por a la por, por als altres, por d'un mateix...jo què sé...

 Tot plegat un no arribar mai a compendre res de res. Es deixa anar? Bé, d'aquella manera. QUIN REMEI!   L'imbècil inèrcia dels dies que evapora qualsevol essència d'espontanietat, de fer el que un realment porta dins. Per què és tan difícil?

  I som tan fràgils...

Però potser gràcies aquesta frègilitat no podríem ser en un moment donat heroïs, encara que fos per un dia com cantava en Bowie.

Un li agradaria ser més valent, no tan poruc...llençar-se al buit potser? Provar altres coses. Mai es tard. També cal tenir en compte que la vida (sí, aquesta puta vida) el més segur és que tingui un somni sense massa sentit.

Dani T. D. 7/10/2026

ESTADOS DE CRACIA

 El cielo y el infierno 

son dos estados anímicos 

que muy a menudo 

se suelen confundir.

Diari secret, 6/10/2026

POEMA POSMÀTIC

 Tot és mentida 

i veritat al mateix temps.

Déu existeix 

i no existeix al mateix temps.

Estic viu 

i mort al mateix temps.

Jo soc tu i tu ets jo

sense deixar de perdre 

l'essència lluminosa de ningú.

Som lliures

i esclaus al mateix temps.

Ho entenc tot

i no entenc absolutament res

al mateix temps.

Dani 6/10/2026

VIDES RARES

 Vides rares

transiten els carrers

de la ciutat rara.

Mirades rares

incendien pasaitges estranys

en aquest món rar.

Sovint

no sé cap on vaig,

mentre m'arrossegA

 aquesta biografia

                             tan rara.

A voltes, com bon atéu,

envio oracions cap

a un cel llunyà i rar

 

Dani T. D. 6/10/2026

TENDÈNCIES CIVILITAZADAMENT NEURÒTIQUES

   El cervell ple fins dalt de paraules i altres propagandes. 

   Paraules desordenades que no es cansen d'organizar pensaments. Pensaments de tot tipus. Pensament que solen manipular les emocions manifestades pel cos quan s'exposa a la realitat de fora, i a voltes, la de dins. De l'interior. Ja que en l'interior d'un hi ha realitats que també influeixen en la conducta més íntima, o convencional. Segons el dia, clar.

Diari secret. 06/09/2026

L'ECO DEL TEU SILENCI

 Puc aclucar els ulls i estimar-te

a mil quilòmetres de distància

i escoltar l'eco del teu silenci

mentre dorms plàciment.

El moviment sovint

està sobrevalorat,

tot i res

ja és troba dins d'un mateix.

Puc tancar l'ànima

i viatjar tan lluny com vulgui,

arribar a parlar

amb el Déus inexistents,

els mateixos que cusen

i descusen

tota aquest misteriosa, bella

                                      i decadent creAció.

    Dani T. D. 2/10/2026

ESTA NADA

         Esta nada que, de algún

modo, me ilumina.

 Esta nada que me indica

un nuevo sendero.

Esta nada que me protege 

contra la falsedad de toda divinidad,

puesto que la Nada ya es en si

la única Divinidad posible.

Esta nada que provoca

la vida, la maGia, el misterio, la muerte

la hUida hacia la 

                                          más serena serenidad.

Esta nada que soy, 

que somos, que sois...

                                                    y afortunadamente.

Esta nada que es,

 de algún moda, la esencia

de todO, el motor

              de este  universo fugaz.

Dani T. D. 2/10/2026,

PLUJA DE PLORS

 Plora el cel mentre

 em plouen els ulls.

Diari secret, 2/9/2026

TOT PLEGAT, UN DELIRI

 

 Sovint se'm presenta la Realitat com una fera un pel insoportable, encara que a priori les seves arts de seducció indiquin ben bé el contrari, tot adoptat una postura amable. Em desperta de cop, em posa el meu lloc, torno a ser jo (o algú que creu ser jo), em dóna un cafè i una patada al cul. Busca't la vida xato, em diu la molt capulla.

  A continuacíó, i amb certa resignació, em poso en marxa.

I la Realitat em realitza una jornada més.

Pero en el fons ¿És real la realitat? Soc real jo? És real aquest text que ara estic escribint? O potser es el text que m'està escribint a mi i, de pas, m'inventa real?

  Clar, que també es pot dir que hi ha moltes ralitats. Quan un pensa, o somnia també, en certa manera, es troba en un altra realitat. Potser una realitat més íntima, més feta (o desfeta) a mida.

 La realitat que trobo quan em desperto potser no deixa de ser un deliri compartit amb la resta de la humanitat (al menys amb la porció humanita que em vaig trobant en el meu tarannà diari. Ja sigui en l'escala on visc, en el barri, en el metro, en l'oficina on treballo (o em treballen), en el bar, en el caixer, en el quiosk, en el parc)... Ja que si un de sobte s'atura davant la Realitat. La mira detingudament als ulls tard o d'hora s'adonarà que és tot una bogeria compartida, és clar.

Però lluny de ser un inconvenient, potser és l'essència de que tot plegat no deixa de ser un somni sense massa sentit. Encara que cadascú acaba trobant o inventant-se un sentit a l'existència (més o menys real), una explicació, una excusa per no tornar-se del revés i fer algún que altre disbarat. Que en el fons, la vida de un ja és tot un disbarat. Per bé i per mal.

Dani T. D. 28/9/2026

MALA COPIAS

                                     

                        Un mundo

cada vez

más idiota.

Cuatro idiotas

cada vez

con más poder.

Un poder

cada vez

más hortera y facha.

Unos fachas horteras

cada vez

con más popularidad.

Ya lo decía Mark Twain:

la historia no se repite,

se copia y se copia mal.

Dani T. D. 27/9/2026

BURLANT TOT DESTÍ

           Es tracte de burlar el destí,

de pintar-se un altre jo,

d'inventar-se un nou camí

per somniar ben despert.

Es tracte de no deixar de ser nen,

d'equivocar-se amb alegria,

d'anar a tot arreu ballant

amb la música que marca l'atzar.

Es tracte de no fer-se massa cas,

de no deixar de fer-se preguntes,

de morir sense por,

de néixer cada dia com si tot i res

                                      fos un nou somni.

Es tracte de no arribar a cap conclusió,

de plantar cara a la por,

de caminar entre la boira,

de no seguir a cap Déu 

            ni a cap idol.

Es tracte d'inventar-se lliure

malgrat les invisibles cadenes

de tota opresora i falsa 

                            ReAlItAt.

I POTSER es

 tracte de viure com si la vida

   no tingués massa a veure

                                amb un.

Dani T. D. 25/09/2026

LA VIDA ESCUÀLIDA I SECRETA DELS HOMES-GRANOTA

 Vida rara que em desperta cada matí,

vida rara que em fa desitjar el que no tinc,

vida rara que em posa a treballar per quatre duros,

vida rara que em dicta una pertubada felicitat.

Vida rara que em manté aparentment ben despert,

vida rara que em dÓna menjar i beguda,

vida rara que em fa pensar de sis a set de la tarda,

vida rara que em posa tonto quan 

em mires amb aquests ullets.

Vida rara que em promet el que mai aconseguiré,

vida rara que em deixa creure que jo soc jo plenament,

vida rarA que m'acull entre els seus braços tan delicatS,

vida rara, m'encanta la vida rara, gaudexo amb la vida rara.

Sí, és l'hóstia aquesta vida tan RaRa.

Dani T. D. 23/9/2026

AMB SABATES I MITJONS

       Em moro des del primer dia,

em moro amb i sense mitjons,

em moro com el primer dia,

em moro amb sabates i mitjons.

Em moro quan em beses de veritat,

em moro quan veig el telenoticies,

em moro des de la més falsa realitAt,

em moria sense gens de malicia.

Em moro sempre amb un toc d'alegria,

em moro entre els teus ulls tan bonics,

em moro mentre ballo aquesta melodia,

Em moro i em sento ben viu,

em moro en aquest somni tan real,

em moro com qui un poema escriu.

Dani T. D. 22/9/2026

SIN CONFUSIÓN NO HAY REALIDAD

 

ENTRE LOS HUESOS

     Es más que evidente

que nada es evidente,

y es verdad que

casi nada

 eS de verdad.

Solo la ilusión

marca el compás

de la más aparente

realidAd,

a través de

la DanZa que supiran

los espeJos;

esos cristales 

que relejan

el pellejo que se 

va deformaNdo,

desde la más sutil ternura,

al ritmo de la creatividad

del Tiempo más grávido.

Entre un montón

de sueños que se 

van alegremente

                   consumiendo,

                                entre los huesos

y el aire más liBre.

Dani T. D. 18/9/2026

COM SI LA VIDA

           Viure com si la vida

                     i aquest món tan absurd

no tingués gaire a veure

amb un.

Com si fos un somni que somnia

que no és, ni molt menys,

un somni.

Com si tot d'una

un no fos més

que una petita gota 

d'aigua.

Una gota d'aigua

en mig d'un univers

que es va evaporant

cap al no-res més lliure,

bell i lluminós.

Dani T D 17/9/2026

VULL AVORRIR-ME

           Vull avorrir-me,

tan sols avorrir-me,

apagar el móbil

apagar tots els aparells

apagar la més idioTa realitat.

Asseure'm a una cadira,

no fer absolutament res,

no pensar en res,

no sentir res.

Tan sols sentir

com passa el temps

a través de les venes.

Avorrir-me fins que la mort

em desperti d'aquesta

barata i absurda comÈdia.

Avorrir-me des de primera hora

del matí a quarts de 

la matInada,

ja que avorrir-se és important

per fer la revolució.

Si, la gran revolució

contra aquesta merda consumista

de societAt.

I així viure la vida salvatge,

bella i  lliure 

fins el darrer batec.

Dani T. D. 16/9/2026

VAIG O VINC?

                     A vegades no sé 

si vaig o vinc,

si corro o estic ben quiet,

si estic viu

o ben mort.

Amenacen

a diari

amb la fi 

de la humanitat,

i potser

la humanitat

ja fa temps

que es va acabar. 

Sovint

no sé si estic despert

o somnio,

no sé d'on vinc

i si vaig

directament

a cap indret

asfaltat

o sense 

asfaltar.

Amenacen

semana si

samana també,

amb la fi 

del món.

I un es fa il.lusions,

il.lusions que

no porten enlloc.

Dani T. D 15/3/2026