A través de l'escriptura un pot indagar què és tot això de la vida, a través de tot tipus d'històries en forma de conte, novel.la, poesia, assaig, cançons, aforismes, obres de teatre...
Aprofundir sobre un què fa aquí... Si té algún sentit tot així. Si hi ha d'haver un sentit.
L'escriptura, com la resta d'expressions artístiques, permet fer tot tipus d'indagacions, i de pas trobar (o no) algún que altre sentit a la vida i aquest univers fugaç.
Diari secret, 20/8/2026
un somni mortal sense massa sentit.
Un caprici de la matèria,
un deliri mortal,
una fuga diària,
una comèdia surrealista,
un estat rar de l'ànima.
un munt de vertaderes mentides,
un orgasme a mitja tarda,
la llista de la compra,
un conte narrat per un idiota,
dos contes narrats por 2 idiotes
(o polítics),
una vital meditació,
un silenci sonor,
una confusió del tot excitant,
un mistèri per la ciència,
dos de sucre,
una canya de cervesa,
un bon polvo a la vora del mar,
un seguit de còmiques decepcions,
un naufragi farcit de desig,
un fantàstic viatge cap al no res,
un kilo de patates,
¿tens foc?
tot una dolça derrota,
un avorriment estímulant,
una tristesa que no pot parar de RiUrE!
un estímul pel coneixament i la imaginació,
una excusa per riure i no parar.
Dani T. D. 20/8/2026
oblida't del futur,
oblida't de tot,
oblida´t res.
Respira.
Tingues ben present que,
no estàs
obligat a
assolir cap plà estratègic
ni cap objectiu fix.
Tot és moviment,
res és permanent.
Respira.
Surt de la teva màscara,
sent l'essència d'aquest vent
que, tot d'una, ho transforma
tot.
Respira,
res té importància
i tot és important.
Al cap i a la fi
els altres i un
som la mateiXa falsa
idenTitat,
la mateixa màscara,
el mateix ningú,
en aquest fugaç UnIvErS.
Dani T.D. 19/8/2026
A veces me canso,
me caso de ser quien soy
o de quien no soy,
Que no es lo mismo,
pero es igual.
A veces también me canso
de cansarme
de nada en concreto.
Y escupo al espejo
justo en el reflejo
de mi tan mortal
y ficticio pellejo.
En la mayor parte del tiempo
disimulo (como tantos)
que estoy muerto
y respiro profundamente
para a continuación
ocuparme de mis
quehaceres diarios.
Al fin y al cabo
todo y nada
es un juego
sin importancia.
Dani T. D. 19/8/2026
rar exercici de supervivència
en aquest món que té forma de globús
i que orbita al voltant
d'una gegant
i caLENtA
llimOna.
I un, en el fons,
mai sap del tot que és tot això.
Malgrat tot s'aixeca, pren l'aire, sospira, pren una tassa de cafè,
pensa, estima
i desprès passa el temps.
El temps
que mesura
la mida
des del punt de vista
del subjecte
que és un, o dos, o vint.
O ningú...
POTSER tOt plegAt és un somni
dins d'una altre somni
Que soMnia
que potser Sigui UN enèsim somni
SENse Massa o gens D'IMportÀnciA.
Dani T. D. 18/8/2029
te asesinaron,
tal día como hoy
de hace noventa años.
Noventa años al fin
no son nada,
y era ayer cuando
por la espalda te mataron.
Te mataron
pero no acabaron contigo,
te mataron
y te hicieron gigante.
Ay, Federico
que el fascismo no ha muerto del todo,
Ay Federico,
que la cosa sigue de aquella manera.
Vivimos en democracia
por suerte,
pero pasa por unos momentos
delicados.
Los nietos de los criminales que te mataron
parecen que quieren volver a liarla,
y por todo el mundo.
Tal día como hoy
fusilaron a la poesía,
tal día como hoy
asesinaron a la libertad
en todos sus registros.
Dani T. D. 18/8/2026
sempre valent.
Aixecar-se després
de cada caiguda.
Inventar-se cada
nou dia,
escupir a la cara de
tot destí gris
que es vulgui des
de fora
imposar.
Cal ser valent,
sempre valent.
Viure alegre, fins i
tot en els dies tristos.
Reinventar-se
cada dos per tres,
escupir a la por
que sovint és el reflex
del més podrit
mirall.
Cal ser valent,
sempre valent.
I més, quan
la covardia d'un,
paralitza l'exercici
de viure.
I llençar-se al buit,
viure sense por
a la por.
Total què pot pasar?
Ke morir finalment
tampoc és
tan greu.
Dani T. D. 18/8/2026
la mort m'acompanya
allà on vaig.
És ella, com bona
íntima enemiga,
la que em fa viure.
Em dóna de beure,
em fa pensar,
em convida a estimar,
a viure...
Sense filtres,
sense manies,
sense por.
Sortosament
quasi mai és fàcil,
però és màgic,
emocionant, tendra
i bastant eròtik.
La mort,
la més íntima amant,
si no fos per ella
la vida no seria possible.
Dani 14/8/2026
un ou ferrat
en mig del cel.
Animals
amb ulleres des de terra
contemplant la seva feina.
La lluna
és una estupenda cuïnera,
i això es nota,
sens dubte.
Dani, 17/8/2026
.jpg)
como todos los tiempos,
los brujos siguen
engañando a la tribu.
Ahora son economistas,
brokers, influencers,
vampiros políticos y
criminales con corbata.
Tiempos modernos
desde el neolítico,
los dioses siguen
engañando a la tribu.
Ahora son creadores
profesionales de contenido
y van por los redes cazando
nuevas víctimas.
Tiempos artificiales
como todos los tiempos
para atar la medida que
distorsiona la esencia
de cada momento.
Tiempos brujos,
como todos los tiempos,
los mismos miedos
siguen manipulando
como el primer día.
Dani T. D. 14/8/2026
y la realidad es tan solo
una herida absurda.
Cuando la nada es la creadora
de todo,
y todo es menos que nada.
Cuando solo la risa y la imaginación
dan verdadera dimensión
al ejercicio de vivir.
Cuando los Dioses que uno lleva dentro
son reflejo de la nada más divina.
Cuando ser es ausencia de pudor,
cuando sólo soñar bien despierto
es vivir plenamente.
Dani T. D. 13/8/2026
amb sentit d'humor,
que res té massa importància.
I un, no deixa de ser
una màscara d'arena.
I en qualsevol moment,
patapam!!!
Diari secret, 8/2026
esta nada que es vida.
Vida que se llena con nada,
nada que se colma de vida.
Vida y nada:
dos caras
de una misma medida,
o desmedida.
Nada y vida,
ambas se fusionan
en cada latido,
en cada beso.
Y por cierto,
¿Qué es la nada?
¿Y la vida?
Dani T. D. 11/8/202
per aquest mar salvatge.
Tot navegant és un Ulisses
a la recerca de la seva
partícular
Ítaca.
Tothom, en el fons,
és la mateixa persona,
el mateix nàufrag,
el mateix heroï,
el mateix ningú.
Quan el Ciclop,
ja bastant borratxo va ser ferit
per un pal al seu únic ull,
va preguntar a Ulisses
pel seu nom.
I el valent heroï,
per inspiracío divina,
va respondre:
Em dic Ningú.
I així Ulisses es va poder escapar
de la furia d'aquest gegant
cec i borratxo.
Ítaca encara queda lluny,
fins i tot quan un arriba
encara quedará lluny.
Encara que un
sigui Ulisses,
o un Ningú.
Cal prendre-s´ho en calma.
gaudir del viatge,
i quan vingui maldades
respirar fons i confiar....
Dani T. D. 10/8/2026
Fugen de la guerra, de la fam,
de règims autoritaris
subvencionats per grans
multinacionals.
Àngels que es llencen al mar
a la recerca d'una vida digne,
segueixen les senyals confuses
que els hi arriben
a les pantalletes dels telèfons.
El mar és tot un laberint de diversos blaus,
les seves aigües no sempre estàn calmades.
També brama i el blau es tenyeix de vermells,
d'un vermell que crida la mort més inevitable.
Son àngels plens de vida i esperança.
No son barbars. Els veritables bàrbars
estàn en Wall street or the white house,
acomodats en els seus luxosos despatxos.
Bàrbars farcits de diners.
Diners robats a la gent del carrer.
Els verdaders bàrbars
imposen la seva llei:
la llei del més fort,
la llei del més criminal,
la llei de la inhumanitat global.
Dani T. D. 7/8/2026
que tot de cop
es fa evident.
La vida es revelada
com un lúcid somni
empaitat pel vent.
I un, tan sols, és
una màscara d'arena
que dansa
seguint el ritme
que marca
el vent més suau
i misteriós.
Vent sua
que a voltes
es fa salvatge.
I empaita ben fort
per paissatges
i estats anímics
més enllà
d'un mateix
i alhora
molt més
a prop
de vosaltres
i de ningú
en concret.
Dani T. D. 6/8/2026
A l'altra banda de la frontera la gent, en general, està inquieta. Es comprensible. Que vinguin de cop un munt de gent sense papers al seu territori, altera la vida més qütidiana.
El govern desplega tots els recursos disponibles: polícia, metges, voluntaris, assistents socials, advocats... Mentre l'oposició aprofita l'acasió per pescar vots de cara a les properes elèccions. Assenyalant al govern com el principal responsable (que té la seva responsabilitat) i fabricant pors de tota mena com: es multiplicarà la deliqüència, possiblement el terrorrisme i ens trauràn la feina, tot desplegant patriotismes que toquen la fibra, i adulterant una realitat que ja és prou complicada.
Que falten recursos i s'hauria de gestionar millor la immigració? Indubtablement, sempre es pot i s'hauria de millorar. Però també haurien de col.laborar més els païssos d'origen que, a vegades giren l'esquena a les mancances del seu propi poble, i sota aparents democràcies desenvolupen monarquies absolutistes. Monarquies que creen vincles amb altres païssos per tal d'enfortir el seu particular patrimoni, a canvi de col.laboracions no massa ètiques com contribuir a desestabilitzar Europa i acabar amb possibles governs progressistes que puguin obstaculitzar (d'alguna manera) interessos per part d'Israel i els EEUU (de Trump, particularment).
Els que venen son més aviat miserables. Famílies que fugen de la fam, de dictadures i de les estúpides guerres. I en major part son nens que volen viure una vida digne i en pau.
Si fossin milionaris i anèssin a Mallorca, Ibiza o Barcelona a comprar-se una segona o tercera ressidència, ningú els hi diria res de res. Ben al contrari. I això sí que és una invació. Mentre creix l'extrema dreta a Europa. Es ha dir la desigualtat, l'insolidaritat, la deshumanització.
I així anem cap a una societat pensada exclusivament per rics, cada vegada més rics. Els rics seràn els escullits davant de la massa miserable del resta de la humanitat. Ja se sap: els rics hereraràn la terra. Els rics aniràn al cel i la resta acabarem a l'infern. Amén.
La història de sempre. La pela és la pela. Tant tens, tant vals. Cada dia envejo més a la resta de les espècies animals, vegetals i minerals.
Qui fos una simple formiga...
Dani T. D. 5/8/2026
hipnotitzats entre pantalles,
idiotes que pensen a
través de l'IA.
Ens volen morts en vida,
esclaus ben aducats
encara que cada vegada més tontes.
Ens volen singulars,
però ben iguals,
igual de passius,
insolidaris
i analfabets
ben civilitzats.
Ens volen tal
i com, com nosaltres
(en el fons) volem:
ben feliços,
superficials
i passius.
Més o menys,
la història de sempre.
Dani T. D. 30/7/2027
más alucinante
y perversa
del ser humano.
Dani Nietzche, 2026
y a menudo se hace tan larga...
como los horas en la oficina.
Esta vida demasiado mortal,
y a la par tan absurda
como si Dios existiera.
Vida que se desparrama
al rededor de uno,
al rededor nuestro.
Un bello vértigo entre
el deseo y el miedo,
el tedio y la ilusión.
Esta vida tan breve,
tan breve que a menudo
se hace larga.
Tan larga como un día
sin el perfume de tus ojos.
.jpg)
aquest somni mortal,
al dictat de les onades del mar
que van i venen.
El somni de la vida,
el somni dels somnis;
entre la passió i el tedi,
la plenitud i la buidor.
El somni de la vida,
un somni de llum
entre ombres per
on transiten màscares.
Màscares que
som nosaltres.
Màscares fetes
de sorra i pluja,
de raigs de sol
i llàgrimes de tendre
lluna.
El somni de la vida
que és un bell abisme,
un màgic vertigen,
un destí nàufrag.
Dani T. D. 26/7/2026
la rialla de la tristesa,
la llum de la nit,
la passió de la solitud,
el silenci de cada crit.
El destí de l'atzar,
els petons de les monges,
les llàgrimes del mar,
la plenitud de la buidor,
l'avantatge del retard.
La melangia del pallasso,
l'infern del cel,
l'erotisme del teu so,
la vida abans de la mort,
la mentida de la veritat.
Dani T. D. 20/7/2026
pel mar de la tan confusa realitat,
per les aigües exaltades de l'interior,
pels camins d'una nova overtura.
Cada día Poseidó s'exalta
i el retorn a Ítaca s'allarga,
quan de porc ens tornem a vestir
en la festa que Circe cada any
ens organitza.
Cada dia la passió cap a Calipso
és fa més entrenyable; encara
que el cor l'ocupa Penèlope des
d'aquestes oficines tan neuròtiques.
Cada dia es confon el retorn
amb l'anada, l'amor amb
la por a l'ignorar la finalitat
de l'odissea d'aquesta vida.
Dani T. D. 24/07/2026
és més que necessàri.
El sentir en humor
ens perment relaxar-nos.
El sentit de l'humor
és tot un aprenentatge,
el sentit de l'humor
ens permet viure sense
tants perjudicis.
El sentit de l'humor
sempre comença per un mateix,
el sentit de l'humor
és l'últim que s'hauria de perdre.
El sentit de l'humor
és la vacuna contra tot tipus de fanatisme,
el sentit de l'humor
possibilita conèixer altres punts de vista.
Sentit de l'humor,
sentit de l´humor,
sentit de l'humor
fins al darrer alè.
Dani T. D. 19/7/2026
Un es posa a escriure perquè bàsicament no entén res de res d'aquest tan confusa vida. Potser l'escriptura és una alternativa a la ...
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)