hipnotitzats entre pantalles,
idiotes que pensen a
través de l'IA.
Ens volen morts en vida,
esclaus ben aducats
encara que cada vegada més tontes.
Ens volen singulars,
però ben iguals,
igual de passius,
insolidaris
i analfabets
ben civilitzats.
Ens volen tal
i com, com nosaltres
(en el fons) volem:
ben feliços,
superficials
i passius.
Més o menys,
la història de sempre.
Dani T. D. 30/7/2027
más alucinante
y perversa
del ser humano.
Dani Nietzche, 2026
y a menudo se hace tan larga...
como los horas en la oficina.
Esta vida demasiado mortal,
y a la par tan absurda
como si Dios existiera.
Vida que se desparrama
al rededor de uno,
al rededor nuestro.
Un bello vértigo entre
el deseo y el miedo,
el tedio y la ilusión.
Esta vida tan breve,
tan breve que a menudo
se hace larga.
Tan larga como un día
sin el perfume de tus ojos.
.jpg)
aquest somni mortal,
al dictat de les onades del mar
que van i venen.
El somni de la vida,
el somni dels somnis;
entre la passió i el tedi,
la plenitud i la buidor.
El somni de la vida,
un somni de llum
entre ombres per
on transiten màscares.
Màscares que
som nosaltres.
Màscares fetes
de sorra i pluja,
de raigs de sol
i llàgrimes de tendre
lluna.
El somni de la vida
que és un bell abisme,
un màgic vertigen,
un destí nàufrag.
Dani T. D. 26/7/2026
la rialla de la tristesa,
la llum de la nit,
la passió de la solitud,
el silenci de cada crit.
El destí de l'atzar,
els petons de les monges,
les llàgrimes del mar,
la plenitud de la buidor,
l'avantatge del retard.
La melangia del pallasso,
l'infern del cel,
l'erotisme del teu so,
la vida abans de la mort,
la mentida de la veritat.
Dani T. D. 20/7/2026
pel mar de la tan confusa realitat,
per les aigües exaltades de l'interior,
pels camins d'una nova overtura.
Cada día Poseidó s'exalta
i el retorn a Ítaca s'allarga,
quan de porc ens tornem a vestir
en la festa que Circe cada any
ens organitza.
Cada dia la passió cap a Calipso
és fa més entrenyable; encara
que el cor l'ocupa Penèlope des
d'aquestes oficines tan neuròtiques.
Cada dia es confon el retorn
amb l'anada, l'amor amb
la por a l'ignorar la finalitat
de l'odissea d'aquesta vida.
Dani T. D. 24/07/2026
és més que necessàri.
El sentir en humor
ens perment relaxar-nos.
El sentit de l'humor
és tot un aprenentatge,
el sentit de l'humor
ens permet viure sense
tants perjudicis.
El sentit de l'humor
sempre comença per un mateix,
el sentit de l'humor
és l'últim que s'hauria de perdre.
El sentit de l'humor
és la vacuna contra tot tipus de fanatisme,
el sentit de l'humor
possibilita conèixer altres punts de vista.
Sentit de l'humor,
sentit de l´humor,
sentit de l'humor
fins al darrer alè.
Dani T. D. 19/7/2026
.jpg)
cuando todo es menos que nada
y el corazón un coral que se desangra.
por las calles nostálgicas de tu sonoro
olvido.
Cuando la felicidad es un espejismo
del espejo de la más tierna desilusión.
y la razón una lágrima de piel de limón
resbalando por las mejillas de la luna.
Cuando las palabras heridas de nadie
llenan las aceras del barrio de la soledad,
y la vida navega de bar en bar buscando
la mirada del deseo más secreto y ardiente.
Cuando el ruido desafinado de la redes
distorsiona la más humilde lucidez de la inteligencia,
y renacen viejas águilas con sus negras alas
favoreciendo a los dueños de las principales
multinacionales que se reparten este mundo
cada vez más vacío y muerto.
Dani T. D. 13/7/2026
dentro de mi. Un aguafiestas que se propone
todos mis planes y sueños entorpecer,
un tipo que no se va ni con agua caliente.
Libretas llenas de deseos y proyectos
para que esta vida sea un viaje alucinante,
lejos de los grises pronósticos y abyectos
que me trata de imponer el energúmeno éste.
Y por otra parte, se parece tanto a mi
que a veces creo que soy yo mismo,
que a veces no sé si en el espejo lo vi.
Y es que todo lo que uno necesita
ya esta dentro de sí, pero bueno de vez
en cuando se cuela algún que otro idiota.
Dani T. D. 12/7/2026
.jpg)
quan era vell en un altre planeta,
quan recorria el mapa del desig,
quan confonia la veritat
amb la mentida.
M'enrecordo mentre invento
la memòria,
des d'una habitació
d'una pensió destronada
en el barri de l'Oblit Més Espontani.
M'enrecordo,
només, del que mai he viscut,
del poema del demà,
dels petons que aterraven
als teus llavis tan humits.
De la meva tomba tan oxidada.
Dani T. D. 11/7/2026
el temps que es perd,
el temps guanyat,
el temps evaporat.
El temps que ens mata,
el temps que ens queda,
aquests temps imbècils,
el temps, temps assassí.
El temps que ens inventa,
el temps que ens oblida,
el temps fictici,
el temps mortal.
El temps que em naufraga,
el temps que em respira,
el temps que em va quedant,
el temps que és pura
mentida.
Dani T. D. 10/07/2026
Dies de platja
i de sol,
dies serens
i de lluna plena.
Dies de pensaments que s'evaporen
plens de profunditat amb gust a cervesa fresca,
paraules que imaginen mons
més alegres i lliures.
Dies que burlen la rutina,
la idiota realitat del cada dia.
Dies que son vides eternes
i que es disolen en cada onada.
Dani T. D, 8/7/2026
L'extrany ofici de viure
m'aixeca cada dia,
em posa a caminar
dissenyant un destí.
El destí és sempre confús,
la confusió és l'essència
de la realitat més immediata,
de la realitat més il.lusoria.
El neuròtic ofici de viure
em convida a somniar
ben despert contra la més
avorrida i gris realitat.
Dani T. D. 7/4/2026
.jpg)
I nosaltres piquem perquè és com si estiguèssim al paradís.
No trobem a faltar res. I el millor de tot: ja no ens cal pensar per nasaltres mateixos. Les opinions i els raonamens ens venen fets pel telèfon.
És igual que siguis prim, gras, feminista, masclista, comunista, troskista, hitlerià. Si folles molt, si només te la toques cada quinze dies, si tens família, o si t'agraden les rates al vapor. Si ets homosexual, heterosexual, bisexual, trisexual, bisbesexual...
Si ets d'aquí, d'Alà, de Buda, de Crist. Si estàs boig, si ets un suïcida, si ets un criminal. Tranqui, el sistema ja sap el que cadascú necessita.
Si ens classifiquen i etiqueten estem més que perduts!!!
Està tot ben calculat perquè no ens ajuntem i la muntem ben grossa contra els monstres milionaris i egoïstes de sempre. I es desenvolupi d'una vegada la humanitat ben lliure. I deixem de ser morts-consumidors en vida al servei d'uns quants poderosos i mafiosos que ja manipulen el sistema segons els seus interessos més faixistes i capritxosos.
Dari secret, 6/7/2026
.jpg)
només passa el temps,
i res i tot
encara és possible,
un impossible meravellós.
I a la fi
tot és un màgic nàufragi,
un viatge cap a l'interior
que és el reflex
de l'exterior;
on infern i cel
es confonen constantment.
I a la fi
només passa el temps
i tot esdevé carn
de mentida, ficció
de mortalitat
bogeria
que es renova
en un enèsim fresc
i creatiu res.
Dani T. D. 2/7/2026
nos expresamos comercialmente libres,
desde la apariencia misma
que indiscutiblemente nos reconforta.
Sometidos a las redes del mercado,
navegamos buscando la llave
de la ponderación más gloriosa,
lejos de toda introspección
que genere algún tipo
pensamiento
crítico.
Sometidos a la corrientes del momento,
se prospera a base de simulacros,
y finalmente todo es empezar
de nuevo, esta batalla imposible
de ganar.
Dani T. D. 2/7/2026
el sistema et dóna tot el suport,
el sistema sap el que necessites,
el sistema t'ofereix totes les opcions
possibles.
El sistema et coneix a la perfecció,
el sistema pensa i sent per tu, tururú.
El sistema et proporciona la teva medicina preferida
en les seves dosis necessàries.
El sistema vota per tu,
el sistema sap el que et convé,
el sistema et fa únic,
el sistema et clasifica segons
les teves aspiracions domesticades
pel propi sistema.
Dani T. D. 1/7/2026
la vida sempre és un desti equivocat
que segueix el rastre
d'un desig desorientat
entre espills d'escuma
i un sol desmaiat.
Un sol que incendia les taulades
mentre els nàufrags urbans es sotment,
una jornada més, al joc de la rutina,
la que marca el ritme de la sempre
aparent realitat.
Butxaques plenes de preguntes del mar,
preguntes que sempre s'avaporen
omplint el cel de dubtes de cotó.
Preguntes que son l'essència d'aquest vida
que segueix destins totalment
equivocats.
Dani T. D. 30/6/2026
.jpg)
Esta frase, desde que la leí, me acompaña allá a dónde voy. Porque en mi también hay otro (u otros). Otro que también soy completamente yo. Yo, que en ciertas ocasiones también es un completo desconocido (al menos para mi).
El otro que vive dentro de mi, me da conversación. Me hace toda clase de observaciones y preguntas que a menudo ignoro por completo las respuestas.
Hay días que ese otro yo es un genial interlocutor. Pero otras veces es un completo hijo de puta (para decirlo finamente) que me hace la puñeta. Que solo piensa en lo peor, en lo negativo. En ocasiones me ha llegado a convencer y he tirado la toalla, quedándome en casa, sin poder secarme después de una ducha de reproches y viendo videos de Yotubers de dudosa reputación, mientras no paraba de beber jarabe de Autocompasión, con dos de hielo.
Pero uno siempre acaba, para bien y para mal, resucitando cada día. Reinventándose en su yoes, que a menudo son más de dos. Eso me lo enseñó el poeta Fernando Pessoa, que de vez en cuando se pasa por casa a tomar unas cervezas mientras leemos en voz alta a Baudelaire, a Borges, a Benjamín Prado o a Bukowski, entre otros.
Ya sé que no viene al caso (o sí), pero eso me lleva a la Inteligencia Artificial, esa revolución que nos amenaza para bien o/y para mal. Pero la inteligencia artificial ya venia de serie cuando el ser humano empezó a pensar y hablar consigo mismo. De hecho pensar y hablar se parecen mucho. No se puede hablar sin pensar (aunque, cada vez más, estamos rodeados de casos que demuestran todo lo contrario). Y necesitamos (o deberíamos necesitar) expresar nuestras ocurrencias, preocupaciones y demás historias, para saber realmente qué pensamos realmente, sin ayudas virtuales.
Y tal vez eso nos serviría para escuchar más a la gente que nos rodea.
Y ahora os tengo que dejar, uno de mis yoes me reclama. Hemos quedado en ir a comer a casa de Álvaro de Campos.
Hasta pronto.
Dani T. D. 27/6/2026
las distracciones,
el aburrimiento se hace
más palpable.
Anonimo del s. XXI
Aunque claro, podría votar en blanco, o incluso no votar que también es un derecho desmokrático.
Haga lo que haga, quién nos garantiza cierto sentido común a la hora de gobernar???
Y no sólo desde el gobierno de turno.
También desde el senado, el parlamento y la oposición, claro.
Y la cosa no pinta nada bien en estos tiempo de Inteligencias Artificiales. Porque si no votamos (y hay todo un surtido de intereses que navegan por las redes para que no se vote), los algoritmos lo harán por nosotros. Y seguramente detrás de los algoritmos están los que verdaderamente manejan el cotarro, los que tienen la pasta. Y son gente muy poderosa, que le importa un carajo la democracia. Solo les importa el dinero, el dinero, el dinero...
Y el poder, el poder, el poder, el poder...
De acuerdo que la democracia tampoco es un sistema perfecto. Pero de entre los sistemas es el menos peligroso. Un sistema que apuesta por la convivencia de entre toda clase de persona.
Es el eterno conflicto de siempre. Hegel ya hablaba de eso. La tensa relación entre el esclavo y el amo.
Lo ideal no existe. Y a veces, que se conquiste lo ideal, es el comienzo de otra situación injusta. Pero puesto a escoger por qué no apostar por una sociedad más humana, más solidaria y menos tóxica. Que esta vida es muy breve, y solo se vive una vez. Y con una vez ya es más que suficiente. ¿O no?
Dani T. D. 25/6/2026
I en el fons no se sap ben bé què s'espera.
Bé si: que vagin bé les coses, un nou amor, unes vacances, comprar l'últim llibre d'aquella escriptora que ens agrada tant, tallar-se els cabells, beure una cervesa ben fresca, estudiar en profunditat la filosofia d'Inmanuel Kant i...
Però en el fons què s'espera? Potser el que tan es tem: la mort?
O potser la mort és una excusa? O el que hi ha al fons de cada desig? O jo què sé?
Un s'aixeca cada mati. Es vesteix d'ell mateix o de qui sap. Va a treballar per guanyar diners per viure. O millor dit, per sobreviure. Però un cop a la feina, a la oficina, al taller, al laboratori, a la fàbrica etc... en el fons s'espera un canvi, un aconteixament del tot extraordinàri (o mediocre???). Però aquesta canvia no acaba d'arribar mai.
I això genera ansietat. L'ansietat provoca anticipació a possible problemes. Problemes que, en la major part, s'anirant resolen i disolen en el temps. Problemes que, en la immensa majoria de les vegades, son pura ficció. Dars que ens envia al cervell. El cervell que és un cabronet (o cabrobrut).
Tot plegat, un màgic despopòsit.
Un haurià de viure cada dia com si fos el darrer o el primer.
Això no és tan impossible. És fa díficil, perquè, entre altres coses, aquesta vida és molt misteriosa. I vivim constantment bombardejats amb tota mena de missatges, de notícies, de propaganda, de caca virtual que no ens beneficia gens ni mica.
Hauríem de tenir més present que estem en aquesta vida de pas, que som ésser insignificants i que cal viure més lleugerement i amb alegria. I quan vingui la mort, ballar i riure.
Potser la millor manera d'esperar, és no esperar absolutament res de res.
I és que la vida, en la majoria dels casos son neuròtiques sales d'espera...
Dani T. D.24/6/2026
alimentos algorítmicos,
besos algorítmicos,
orgasmos algorítmicos.
No té preocupes tanto,
el móvil ya piensa por ti.
No te agobies
el ordenador ya sabe lo que tu quieres.
Amantes algorítmicos,
reflexiones algorítmicas,
oraciones algorítmicas,
cocaína algorítmica.
No sufras,
el algoritmo te dará lo que tanto
andas buscando.
No sientas,
el algoritmo te alargará la vida
aunque ya estés bien muerto.
Promesas algorítmicas,
políticas algorítmicas,
Dioses algorÍtmicos,
guerras algorítmicas.
Confiemos,
el algoritmo siempre nos salvará.
El algoritmo nos protege
de la neurosis de querer ser
nosotros mism@s.
Dani T. D. 23/6/2026
viatgen en el Gran Cuc subtarrani
travessant la ciutat de paper reciclat,
mentre els amos del món
prenen té i coca de llardons
per passar el dia.
El món ja és un gran casino,
on sempre guanyen els mateixos
lladres legal;
els que controlen les principals ciutats
i d'altres poblAcions perifèriques,
els que es creuen el reis d' aquesta
comèdia.
I ben mirat, ho son,
i ben mirat, sembla que no hi hagi sortida.
I ben mirat, hauríem d'afinar més l'imaginació
per poder burlar
d'alguna manera,
aquestes lleis de l'Embut.
que quasi sempre imposen
els seus ritmes tan aritmÈtics
i perillosos.
Dani T. D. 22/6/2026
que el hombre inventó.
Un concento para cautivar
a la tribu en su esencia
social e identitaria.
Dios es la excusa de las excusas
para estructurar las claves
principales en el diseño piramidal,
a través de los distintos
peldaños sociales
que, garanticen
la hegemonía
del poder más -o menos-
inconfundible.
Dios no es más
que la máscara que enmascara
el miedo más inmediato,
el que hace posible que el deseo
que estalla en cada latido,
vaya al compás de
cierta sumisión
a unas reglas del juego
escritas según los poderes (de turno)
más sofisticados,
y, en cierto modo, autoritarios.
Danii T. D. 22/6/2026
Ens volen adormits, hipnotitzats entre pantalles, idiotes que pensen a través de l'IA. Ens volen morts en vida, esclaus ben aducats en...
.jpg)
.jpg)
.jpg)