jueves, 28 de mayo de 2026

TENDENCIA NATURAL DE UN JUEZ ¿HIS-PÁNIKO?

          Antes de ser juez,

tendía a ser 

un fiscal miserable

y progresista,

solo porque estaba 

de moda.


Pero cuando empezó

a darle a la maza

para decretar la sentencia

más justica,

se corrió de placer


y empezó a conservar

el gusto de no saltarse

su propia interpretación

de la Ley de turno.


Y aunque fuese inoportuno,

la Ley que siempre valía

era la que él siempre

reinterpretaba y sentenciaba,


aunque el gobierno de turno

fuese contrario

a su intereses,

                 que estos,

                              de entrada

siempre parecían 

                 sustancialmente neutros.



Dani T. D. 28/5/2026


miércoles, 27 de mayo de 2026

PARTIENDO DE LA NADA HEMOS ALCANZADO LAS MÁS ALTAS CIMAS DE LA MISERIA

   Ya sea por la izquierda, por la derecha, por el centro o por los extremos, que en cuanto llegan al poder acaban corrompiéndose. 

¿Por qué?

 Quizás porqué cuando se llega al poder es muy fácil que te tienten. Que te compren a cambio de más poder. Que uno sea crea especial al gobernar un país, una universidad, una empresa o hasta una inocente presidencia de escalera.

 Es muy difícil, por lo que se ve, que un político sea realmente humilde. Y más, si llega al poder, a lo más alto. Y cuando acaban la legislatura, no se quieren ir, y aceptan altos cargos en importantes corporaciones, en donde se esconde el verdadero poder. 

  La democracia es de los sistemas político, el menos malo. Y por extensión, ¿el menos corrupto?  Puede que sí, puede que no.

  Aunque estos son tiempos un tanto revueltos (como casi todos), en los que corre, entre otras cosas (revolucionarias o no) una tendencia ideológica (vacía) cuya finalidad es acabar con la democracia y propiciar cada vez más una global tecnocracia. Y así beneficiar a las altas corporaciones, las que rigen este sistema gran casino.

 En definitiva, beneficiar a los más ricos, como siempre. Y de aquí viene el fascismo, el nazismo, el Trumpismo...¡Que asco

   Estamos atrapados en un sistema económico capitalista cada vez más salvaje, que, entre otras cosas y principalmente, fomenta la corrupción como la primera gran lección para llegar a lo más alto. Y es que como dijo Pessoa: "El mundo es de quien no siente".

  Y así, se ha rescatado la ley del más fuerte. La tan mediocre filosofía del cuanto tienes, cuanto vales. En resumen, como cantaba ese profeta de la canción, convertido ahora en viejo verde: La vida sigue igual.

  Ya lo decía Groucho: Partiendo de la nada hemos alcanzado las más altas cimas de la miseria.


Dani T. D. 25/5/2026

martes, 26 de mayo de 2026

L'ARGUMENT DE TOT PLEGAT

      No et comparis amb ningú

i menys, amb tu mateix.

Aixeca't després 

de cada ensopecada.


Mentre, inventa't un passat

i aprent a desaprendre 

a mesura que creixis al revés.


No et preocupis tant per res,

que res no és tant important.

Que res, en essència,

és l'argument de tot plegat.


Mentre, riu-te'n de tot,

començant per tu mateix,

fins el darrer alè.



Dani T. D. 26/5/2026


lunes, 25 de mayo de 2026

COPLAS ENREDADAS

     Enredado en las redes,

 yo ya no sé lo que opino

cuando expreso lo primero

que se me dispara 

desde el cacumen.


Enredado por las redes

me siento como pez

en el acuario,

dejándome persuadir

por la ley del anonimato.


Atrapado entre las redes

busco una señal luminosa

que me indique qué pensar

i qué sentir

para no mancharme

                                          demasiado

en el ejercicio del diario vivir.


Dani T. D. 25/5/2026

domingo, 24 de mayo de 2026

LAS OBSCENAS LEY DEL MERCADO

         Abismos cotidianos,

levantarse de la cama,

cada mañana,

burlar la fuerza de gravedad

a pesar de sentir el insolente vértigo

de existir

entre diversas ficciones

simplemente mortales.


Abismos cotidianos

futuros que dictan

las riendas del presente,

los perjuicios heredados,

las texturas de la realidad,

los mensajes virtuales

que dictan nuestros rituales

más íntimos e inconfesables.


Abismos cotidianos

esparcen los terrores

dictados por las tendencias

que marca la Ley del Mercado

que, paradójicamente,

se desmarca de las necesidades

reales de los ciudadanos.


Dani T. D. 24/5/2026

sábado, 23 de mayo de 2026

DESPRÉS DE CADA ENSOPEGADA

 Aixecar-se després de cada

ensopegada,

passar més del que diràn, 

del que pensa un mateix

sobre un mateix.


Al cap i la fi res té tanta importància,

al cap i la fi un és un accident,

al cap i la fi tot és efimer.


Procurar fer el que un li doni la gana

en tot moment, dins d'un marc raonable

              i sense molestar a ningú.


Recordar que no hi ha cap presa,

ni per arribar, ni per no arribar.

Ni tan sols per fracassarrrr. 


 No hi ha res que demostrar

absolutament res a ningú.

Ni hi ha res a guanyar, ni res A perdre.


Dedicar el temps

en perdre'l com més un li agradi,

la mort arriba de totes maneres.


La vida és un moment

i no val la pena

preocupar-se tan per res.


Dani T. D. 23/5/2026

viernes, 22 de mayo de 2026

TENDRES DESNGANYS DIARI

    Un dia més sonà l'alarma del mobil: quarts de set del matí. Va obrir els ulls. Tornà a sentir una ansietat en forma de cuc que se li desplaçava per per tot el cos. L'anganxifosa ansitat de sempre. Una gran porció heredada dels seus parents.

  Va esperar uns instants, agafà aire per agafar impuls i es va incorporar posant-se dret. No, és un exercici que resulta fàcil. Actualment la immensa majoria de la població necessita algún tipus de estimulant (legal o no) per possar-se dret i començar la seva tasca diaria.

  En Pere no entenía perquè el temps cada cop anava tan i tan ràpid. Deu ser la percepció, va pensar. Un dia més començava la roda, l'estúpida roda. 

I si tot fos un somni?, va pensar en Pere mentre es posava dins d'uns texans negres. 

 A mida que s'anava vestint recuperava el clima de la realitat. L'angoixa que encara sentia s'anava convertint amb una mascota més o menys domesticada.

 A vegades cal limitar-se a seguir el camí encara que no hi hagin masses ganes, es va dir en Pere mentre travessava la porta del carrer i es dirigia al seu lloc de teball.

  Al metro retrobà als nàufrags de sempre. Nàufrags com ell que es dirigien també als seus respectius llocs de treball. O, al primer bar obert.

  Per en Pere el metro era un territori fantàstic. I més en aquella línia, en que el tren, en el seu viatge cap al seu destí, abandonaba el món subterrani i sortia  de coo cap a l'exterior, tot seguint la via sobre d'un pont llarg des d'on es podien veure les vistes del port. I a baix, transitaven els cotxes, camions, autobusos... Tota mena de vehicles.

  En Pere aprofitava aquell trajecte per continuar la lectura del llibre que tenia entre mans. Encara que a vegades, com aquell matí, contemplava el paissatge que oferien les finestres del tren i, també, el paissatge d l'interior del metro. 

  La immensa majoria dels passatgers anaven mirant el mòbil. Es perdien la realitat immediata que s'anava desplaçant als diversos llocs de traball.  El mòbil s'havia convertit en un estri imprescindible per la vida totohom. Un estri, a través del qual, un es conectava amb la resta del món. I també servía per deconectar-se d'un mateix. Una eina aparentment innocent i bastant pràctica per comunicar.se. Però també un instrument eficaç per controlar a la immensa majoria de la població. El móbil estava modificant, per bé o per mal, el comportament del individu contemporani.

  El viatger, de cop, es va adonar -i no era la primera vegada- que potser aquell fragment de realitat no era més que una enèsima prova de que potser la vida era, per sobre de tot, pura imaginació.

  Al cap d'uns minuts en Pep ja sortia de l'estació i s'encaminava cap a les oficines on currava des de feia més de vint anys. 

     Vint anys poden ser molts. O pel contrari, pocs. El temps i l'espai son relatius i sovint es confonen perquè, d'alguna son dos cares d'una mateixa moneda

  Aleshores en Pep va sentir que l'ansietat que li circulava pel cos s'havia anat tranformant en una criarura ple de noves energies que el convidaven a veure -i viure-ho- tot des d'un altre punt de vista. 

  Perquè potser viure és, entre altres coses, l'habilitat de convinar diversos punts de vista. I perdre la por a la por.

  En Pep intuia que a partir d'aquell viatge la vida prendria un altre caire. Potser més seré, més intim, molt més intens i extraordinari.



Dani T. D. 22/5/2026

jueves, 21 de mayo de 2026

UN CUENTO FANTÁSTICO

        Políticos a la izquierda,

políticos a la derecha,

fascistas que van

de demócratas,

quieren llegar muy lejos,

quieren hacerse MUY,

   MUY ricos.


A costa del electorado

que cada día somos más idiotas,

gracias a la divina tecnología

gracias a los medios de incomunicación

                                                             y a la divina IA..


Y los jueces,

los jueces también quieren entrar en política,

¡¡hay sitio para todos chic@s!!

Los idiotas de los ciudadanos 

ya mantendremos el sistema

tan desigual como siempre 

                                                    (y como nunca),

para que los más ricos 

                                  (y demás hijos de FrUtA)

puedan vivir seguros 

                                                   y felices.

                                                


Y así los más ricoS

compraran la política, la justicia, 

el periodismo más transparente 

                                                                y libre (¿?),

la tecnología, los bancos, el armamento...

Incluso la pobreZa, 

la fe y la moral.


Y así el mundo

seguirá girando como siempre

                                               al rededor del ombligo

 de los criminales multimillonarios

y poderosos

                                                   de siempre.


Dani T. D. 21/5/2026

VIATGES EN AUTUBÚS CAP A MERCURI

 Suposant que aquesta vida sigui real,

suposant que valgui la pena,

suposant que després de tot...res!


Suposant que la felicitat no sigui 

                          una enèsima FAtAliTaT,

suposant que encara existeixi 

certa generositAt humana,

suposant que finalment no hi ha cap finalitat.


Suposant que res ha de tenir un sentit,

suposant que tot significat és una trAmpa més,

suposant que la ciencia i la religió no són tan diferents...


Suposant que els bons no siguin tan dolents,

suposant que la intel.ligència sigui un valor,

suposant que el desig i l'atzar no siguint quasi el mateix.


Suposant que Déu i el Diable siguin 

                                    la mateixa entitat divina,

suposant que la veritat sigui veritat,

suposant que no parlo per parlar.



Dani T. D. 21/5/2026

UN TIGRE NEURÒTIC

      A voltes soc un tigre neuròtic

i em llenço al carrer

a la recerca de no sé què.


Necessito respirar,

trobar alguna espurna que 

m'indiqui cap on seguir

aquest laberint farcit d'ombres i de reflexos,

que contraposen miralls

de punts de vista que s'acaben fuesionAnt.

                           I que, finalment,

                 no signifiquen res de res.


A voltes arrossego

un sac ple d'arena fins dalt,

mentre em perdo pels passadissos 

que es dupliquen en la propia ment.


I a voltes

no sé ben bé què necessitò,

ni què vull:

un ram de petons i caricies apasionants,

un amor serè,

una platja paradisiaca,

llencar-me al buit,

aprendre a tocar al saxo,

sortir del món, de mi, de tot, de res,

d'aquest versos que ja prenen

altres camins....


Dani T. D. 21/5/2026

miércoles, 20 de mayo de 2026

CUANDO LAS GALLINAS ELÉCTRICAS SE BAÑAN EN LAS PLAYAS DEL TEDIO

 Cansado de esta vida tan convencional,

de esta biografía que simula ser vida,

de esta vida que muere en cualquier

                                                   esquina,

de esta idiota vida que se cree la hostia

                                                   en barca.


Cansado de tanta falsa política ,

de tanta mierda envasada al vacío,

de tanto oficio maldito sin apenas beneficio,

de tantas ilusiones estrelladas en

 las playas del asfaltado olvido.


Me mantienen las horas de este tedio Azul claro 

que me acarician el corazón mientras pienso en ti

tan humana, tan animal, tan singular,

tan real, tan ficticia, tan criminal,

tan divina.


Cansado de vivir, cansado de morir,

cansado de cansarme de nada en especial,

cansado de los planes de los políticos,

cansado de tanta violencia gratuita

que se impone en el día a día.


Cansado de tanto matar el tiempo en hacer cualquier cosa,

de caminar sobre las aguas,

de no creer en un Dios inexistente,

de escupir las mismas mentiras una y otra vez,

de creer ser yo en cada momento

que se va, se va, se va...


Cansado de las opiniones que me dictan los pollos sin cabeza.

cansado de estar muerto de 8 a 5 en un oficina,

cansado de los sueños alquilados en las gasolinera,

cansados de las tontas drogas que nos inyectan a diario

y uno siempre quiere más, más, más, más, más...

sin saber realmente el porqué.


Cansado de estar muerto antes de perecer

                                                       definitivamente.


Dani T. D. 20/5/2026






RES A PERDRE, RES A GUANYAR

             Res a perdre, res a guanyar.

Viure és un naufragi

cap a ninguna cala.


Saltar al buit cada matí,

no mirar massa enrera

ni projectar-se tan en el futur.


Inventar-se constantment

per renèixer i morir

les vegades que es vulgui.


Viure rient

per viure intensament

fins al darrer batec.


Sense oblidar que en el fons

res importa massa

i un mateix és pura ficció

                                    mortal.


Dani T. D. 20/5/2026

ARRASTRANDO EL ESQUELETO

       Arrastrando el esqueleto

por avenidas de niebla,

extraviando otra vez

la maleta de los sueños. 


Simulando que se está

bien vivo dentro de este cuerpo

de barro quebrado con

un alma hecha añicos.


Deambulando de aquí para allá

y de allá al más acá. Para,

después de todo, comprobar

                        por enésima vez,

que todo ha sido -y es-

                                          un fraude.


Sólo vale la pena reír y bailar

para paliar el vacío

que se amontona en uno mismo, 

y de paso burlar

el desastre de este mundo 

                                                 tan feo 

                                                                    y absurdo.


Dani T. D. 20/5/2026

lunes, 18 de mayo de 2026

ACCIDENTADA COMÈDIA

    Cada dia és una nova vida,

cada dia és un nou espai,

cada dia l'oblit recorda,

cada dia el record s'inventa.


Cada dia es torna a començar,

cada dia és una nova oportunitat 

per fracassar millor,

cada dia és una vertadera ficció,

cada dia s'inventa un sentit

(malgrat no haver cap)-.


Cada dia em pots estimar,

cada dia, encara que

 també siGui una mentida més,

cada dia ens aixequem de la tomba,

cada dia És una eternitat momentania.


Cada dia és un miracle,

cada dia és un dolÇ infern,

cada dia el sol ressucita,

cada dia és un naufragi.


Cada dia és veritat,

cada dia és mentida,

cadia és alegria,

cada día és pura accidentadA

                                              comèdia.


Dani T. D. 18/5/2026

ESCAPADES

 Aquest món tan aparent

com real,

on tot destí acaba sent

pura ficció.


Diari secret, 18/5/2026

domingo, 17 de mayo de 2026

TRATANDO DE ORDENAR EL CAOS

Tratando de ordenar el caos a través
 de fríos algoritmos,

uno sólo se convierte en otro

 caótico profesional,

cuando en verdad 

NADA ha sido todo 

                      desde el principio.


Aunque todo principio es falso.

Una falsedad necesaria que designa

el curso de la singular tangente

por lo cual uno desliza su más 

                                      cÒmika existencia.


Y mientras, transcurre el tiempo

que nos va matando irremediablemente

 desde el primer latido,

y solo tratamos de huir de toda huida.


Pero toda huida es inútil

pues uno viene del caos para volver hacia él.

El caos, que en verdad,

                                es la llave de toda sincronía.



Dani T. D. 17/5/2026 

viernes, 15 de mayo de 2026

FUTUROS IDIOTAS

              Futuros idiotas

empañan la memoria.


Futuros idiotas

se estrellan contra las gafas de cerca.


Futuros idiotas

se alimenta de Antidepresivos 

                              y Esperanza Virtual.


Futuros idiotas

ya desafinan en la melodía del Porvenir.


Futuros idiotas

disparan los alquileres en la luna.


Futuros idiotas

horribles y preocupantes 

                   bajo la misma FACHAda.


Dani T. 15/05/2026



EM DESPERTA

        De cop l'Ansietat em desperta. 

  Em poso de peu i començo a corre cap a qualsevol direcció. Per moments em sento embogir, y no sé què fer: si saltar per la finestra, llegir a Nietczhe, buscar una amant, treballar de carter, estudiar els estels, escoltar a veure el que diu el vent....

  El vent que ara passa pel carrer, tot empaitant les mirades, les mans, les paraules, els silencis...

El vent de fora, el vent de dins.  La vida és un vent. Un vent idiota i meravellós, un vent mortal i absurd.


  A voltes voldria escapar de mi, del món, de la realitat més llafiscosa, d'aquesta selva tan aparentment civiliZada.

Però és del tot inútil. Contra més corro, l'Ansietat es fa més i més GRAN. I els monstres que duc dins també és fant més enormes.

  Clar, que tot això que dic, que escric no ha de ser del tot negatiu. Segurament és un enèsim punt d'inflexió per viure aquesta aventura que tot plegat és un somni profund, lúcid i sortosament sense massa sentit.


Dani T. D. 15/5/2026

DESDE MI ALMA ARTIFICIAL

                       Vida idiota,

vida absurda

desde mi alma artificial,

engendro logaritmos

para besar a mi chica

virtual.


Vida superficial,

vida cómoda

ya no pienso

por mi mismo

para eso tenga la IA

que sabe de todo,

y, de paso me

va dictando,

mis opiniones

            más deterioradas.


Vida feliz,

vida sin compliKaciones,

viajo de pantalla

en pantalla

buscando nada

en concreto,

mientras me hago

una raya

de Parcetamol,


Vida idiota,

vida absurda...


Dani T. D. 15/5/2026

martes, 12 de mayo de 2026

UN SOPLO EN EL VIENTO

 A veces te levantas con un 

                     gran vacío,

y no sabes por qué.

Te preocupan ciertas cosas,

 promesas, compromisos, 

no llegar tarde a los sitio,

no defraudar a la peña,

el nuevo Desorden Mundial, la decadencia del rock

y todo lo demás.

Si la volverás a ver,  Si las moscas tienen consciencia

    ¿hay vida en Marte?

                ¿De verdad es inteligente el ser humano?

                                                 y  demás tontería...


Te adelantas al futuro. Tu cabeza, 

   como una lavadora,  da vueltas 

a cosas que no son nada reales,

te crees morir pero no te mueres.

QUÉ ASCO DE VIDA!! -piensas.  Simulas 

           y sigues la tendencia

que te sopla el destino 

                          ¿¿¿más idiota???


Pero tu tranquilo. Párate. No te preocupes.

               RESPIRA profundamente...

En el fondo esta vida es como un sueño.

Un sueño raro,

un sendero cósmico hacia quien sabe donde.

Recuerda también que eres mortal,

   por los 4 costado

     y que en cualquier momento 

                    desaparecerás for ever.


Eres tan importante como

                             cualquier hormiga.


Respira hondo. No te tomes tan en serio,

procura ir a los sitios bailando y riendo,

ráscate el sobaco,

hazte un huevo frito,

cómprate unos calcetines,

        píntate los ojos,

 practica el noble arte de no hacer,

absolutamente nada; 

que nada es tan importante.


Pues la vida es un soplo

                         en el viento del Vacío 

                                                  más luminoso.


Dani T. D. 12/5/2026


EN LES PLATGES DE LA LLUNA

    Nàufrags en els vagons del metro,

cada matí torna començar

 la Llei de l'Embut,

les mentides omplen totes les bústies,

els polítics s'aixequen dels seus taüts.


Nàufrags en les oficines,

presidents que es masturben als cotxes oficials,

bisbes que esnifen coca beneïda,

militars cansats de matar al mateix  enèmic fantasma,

                                                      una i una altra vegada


Nàufrags en el Congres de Disputats,

infants que ja neixen anciants,

avies més modernes que les seves netes,

idiotes que es creuen superdotats.


Nàufrags en les platges de la lluna,

astronautes que exploren els prostibuls,

economistes que juguen a la ruleta rusa,

perdudes amants en els versos 

                                                       de Charles Bukowski.



Dani T. D. 12/5/2026






lunes, 11 de mayo de 2026

DESDE EL PRIMER DIA

      Toda ha sido mentira

desde el primer día,

todo seguirá siendo mentira

hasta el último suspiro.


No seas besugo

 y miente todo lo que puedas;

pero miente de verdad,

con gracia, un poquitín de sal

sin complejos, sin tonterías.


No te cortes

y miente a todo el mundo,

empezando por ti mismo.

Hasta el día de tu funeral.


Total,

todo ha sido mentira

desde el primer día.


Miente a todas horas,

no pierdas el tiempo.

Pero miente con el corazón

con sinceridad.


Miente por la mañana,

miente en la iglesia,

miento entre sus brazos.

miente contra el espejo.


Miente en el trabajo,

di que eres muy feliz.

Miente ante el juez,

di que no sabias nada.


Y tu, miénteme

dime que me quieres,

no te cortes que

yo tampoco te diré

tota la veritat.


Total,

todo seguirá siendo mentira

hasta el final de los tiempos.


Dani T. D. 11/5/2026





FUGIDES DIARIES

               Cansat d'estar cansat

de res en especial,

fujo fugint

de mi mateix

i d'aquest món

tan real

com irreal.


Cansat de descansar

en el pes buit

 dels dies

que transiten

com fugaços

punts de llum,

com miralls

emmirallats,


cap al no-res

més lliure

i espontani.


Cansat d'aquesta farsa

de fingir ser jo,

com vosaltres

que també

fingiu ser vosaltres.

Com elles, com ells

que simulen

no ser 

                   absolutament

                                    ningú.


Dani T. D. 11/5/2026


DE BARRO Y SANGRE

 Este cuerpo de barro
 
y sangre que sin duda 

es cárcel para el alma.


Alma, alma, alma

que en el fondo se ignora

que es exactamente.


Acaso un aliento de viento

que aspira a volver fuera

de este cuerpo de barro 

                                  y sangre.


O tal vez el alma

forma parte de un alma mucho más grande,

que se expande, y se contrae

en cada latido de un inmenso corazón

                        que no se sabe si siente

                                                  o asiente,

           

consiente

consciente

que es mero accidente.


O acaso, como todo,

el alma es nada,

  nada que lo inunda absolutamente 

                                                    todo.


Dani T. D. 11/5/2026

TENDENCIA NATURAL DE UN JUEZ ¿HIS-PÁNIKO?

          Antes de ser juez, tendía a ser  un fiscal miserable y progresista, solo porque estaba  de moda. Pero cuando empezó a darle a la m...