Tanto ruido solo confirma una cosa:
el mundo está completamente vacío.
D. Confucio
Poemes, dibuixos, contes, reflexions, aforismes, y més disbarats... en castellano, en català, i altres idiotes (perdó; idiomes) Per Dani T. D., un inconscient que es nega a deixar de ser nen fins el darrer moment (si hi ha un darrer moment, és clar)
Tanto ruido solo confirma una cosa:
el mundo está completamente vacío.
D. Confucio
Hi ha dies
que volo alt,
i d'altres
que vorejo
l'infern.
Transito
diferents
estats anímics,
i en cada estAt
soc diferent
i al mateix
temps soc jo.
Malgrat
el meu ateisme,
parlo amb Déu:
la suprema
inexistència,
el confident
més al.lucinant,
la prolongació
del JO
més neuròtic.
Dani T. D. 16/4/2026
con cierto estilo
en cada esquina,
así paso los días...
No me puedo quejar,
podría ser peor
y aspirar a la felicidad
más idiota.
Pequeño Cioran
generan mundos idiotas,
propagando una vida
cada vez más
y más idiota.
Así que hay que vivir
mientras se pueda
que son dos días
y hay bibliotecas, parques
y bares abiertos.
Lideres idiotas
controlan este sistema
cada vez más idiotas
y nosotros somos
parte del sistema.
Igual también somos
cada vez
más idiotas.
Dani T. D. 9/4/2026
res és tot,
al capadavall
i tot està del revés.
Al capdavall
un és com tohom,
al capdavall
tothom només
és un nàufrag.
Al capdavall
la vida és un somni,
al capdavall
un somni que res significa.
Al capdavall
les fulles cauen dels arbres,
al capdavall
les banderes son draps.
A capdavall
els idiotes sempre triomfen,
al capdavall,
i aleshores, per què jo no?
Al capdavall
tot està dins d'un,
al cadavall
a fora tan sols hi ha boira,
(que hi ha és molt).
Al capdavall
res té tanta importància,
al capdavall
absolutament res
de res.
Dani T. D. 8/4/2026
El dueño del mundo
le huele el aliento a ajos podridos,
el dueño del mundo
colecciona muñecas muertas
en el sótano.
Los dueños del mundo
guardan el corazón en la caja fuerte,
los dueños del mundo
tienen cara de agua con gas.
El dueño del mundo
se alimenta de su propio ego con coca-Khola,
El dueño del mudo
está completamente vacío por dentro
(y por fuera).
Los dueño del mundo
les importa un carajo la humanidad,
los dueños del mundo
tiene tanto poder que al fin
no son nada de nada.
El dueño del mundo
promete siempre las mismas mentiras,
los dueños del mundo
son idiotas pollos sin cabeza.
Dani T.D. 8/4/2025
A veces una tristeza suave
y silenciosa
se te mete en el corazón
sin pedir permiso.
A veces la nada
lo inunda todo,
todo que es
absolutamente nada.
A veces hay veces
en que la vida
se suspende
y se mira al espejo.
El espejo
que refleja el reflejo
de nada
del otro mundo.
Y eso
quizás
es estimulante.
Dani T.D. 6/4/2026
avui aquí, demà qui lo sá...
Mira quina merda de món,
quantes guerres, quanta misèria,
quan CAPULLO!
No et preguis absolutament res
de res seriosament,
no val la pena,
tot és una cruel mentida,
No, no et prenguis tan seriosament.
Balla més, perd el temps en allò
que vulguis; i no paris de riure
ni un sol instant fins al final.
Passa-ho molt bé, i no perdis
el temps buscant la felicitat,
que tot i res és una enganyifa.
No et prenguis res seriosament.
Dani T. 3/4/2026
tan perdut, tan trobat,
tan suïcida, tan vital,
tan home, tan animal.
Tan equivocat, tan acertat,
tan vàmpir, tan donzella,
tan buit, tan ple,
tan anormal, tan natural.
Tan trist, tan alegre,
tan nen, tan vell,
tan masculí, tan femení,
tan escarbat, tan espantat.
Tan llarga, tan curta,
tan faldilla, tan jaqueta,
tan guanyador, tan fastigós,
tan bó, tan estúpid.
Tan vital, tan mort,
tan avorrit, tan prometedor,
tan obscès, tan místic,
tants amics, tan solitari.
Tan tri-sexual, tan verge,
tan equivocat, tan feliç,
tan imbècil, tan intel.ligent,
tan ple, tan buit.
Dani T. D. 3/4/2026
declarades per governants estúpids,
per continuar la sublim estúpidesa
d'aquest món que no sap on va,
que no sap on va.
Totes les guerres son idiotes
com els seus patrocinadors idiotes;
assassins patriotes que fan diners a cabaços
per construïr més armes idiotes,
armes idiotes.
Totes les guerres son horribles
com els monstres horribles
que imposen les seves lleis horribles
fent d'aquest món un global cementiri,
global cementiri.
Dani T. D. 3/4/2026
horitzons que naufraguen mar enllà,
criminals amb corbata destroçant el món.
Desitjos apretats a la bústia de l'angoixa,
la porquería digital que ho inunda tot,
suicides consumistes de disenys pragmàtiks.
Àngels desemparats dormint al ras,
lluna despentinades balla sobre el mar,
soldats espantats que maten per no ser
matats.
L'amor en llista d'espera,
directors de cine filmant l'agonia de l'ampatia,
sacerdots experts en sexe oral.
Escarbats a la biblioteca nacional,
ministres d'educació en patinet
i el futur és una escopinada el mirall.
Faixistes amb cara de cogombre,
mans de pluja que signen hipoteques,
Papes de Broma menjadors de pipes,
ideologies en paks de sis al supermercat.
Caragols especialistes en literatura contemporània,
falsos liders engendrendradors de ficticies revolucions,
banderes enormes fetes per sonarse,
banquers i polítics de paper de fumar
disenyen aquest món idiota.
Dani T. D. 2/4/2026
es disparen totes les alarmes,
el mar arrossega somnis ofegats,
els criminals més professionals
ja governen el món.
De cop i volta
sonen les trompetes,
l'esperança viatja en ambulància,
i els lladres més professionals
ja dirigeixen els bancs.
De cop i volta
resonen els míssils al fons del cervell,
la lluna entra en borsa,
i els assassins més professionals
pregonen un nou evangeli.
Dani T. D. 1/4/2026
Estados de terror a primera hora
cuando sangran las promesas
y la vida se va por el desagüe.
Cuando el mundo se vacía
entre guerras y otras miserias
para que los bolsillos de los Dueños se llenen.
Estados de terror
ya controlan los pensamientos,
los sentimientos, el porvenir.
Dani T. D. 1/4/2026
dirigit per grans vàmpirs
farcits de calers.
Món absurd, món violent
propagat per les més altes corporacions
perquè l'empatia mai del tot s'astableixi.
Món idiota, món buit
entre dissenys ben atractius
perquè cap cervell pensi més
del compte.
Món calculat, món adulterat
dinamita l'espontànietat de la vida:
el gest més lliure en el deure de cadascú.
Dani T. D. 28/3/2026
¿Cómo puede ser que estos grandes criminales fascistas gobiernen el mundo?
A DÓNDE HEMOS LLEGADO!!!
¡¡¡PARAR EL MUNDO,
QUE ME BAJO!!!
¡¡KE ASCO, POR 2!!
(si George Orwell levantará la cabeza...)
Vida, potser un somni conscient
sense massa sentit,
un naufragi cap al res més sorprenent,
una confusión tan divina
com infernal.
Una màgica i
excèntrica raresa
de la matÈria.
I mentre.. jo qué sé...
encara m'aixeco tactant de seduïr l'alegria
del nou dia,
burlant la rutina
en la naufragada oficina,
des de la inèrcia del destí
més idiota...
Fora, l'actualitat espera
com un inmens camp de batalla
entre fam i sang,
misèria i por
ambició i estúpidesa humana...
morts que s'amuntonen per les avingudes
de la desesperança.
I el món.... quina absurditat
i quanta bellesa que es va perdent
que ens va perdent
enllà, cap al no-res
més evident,
més esgotat,
i serè.
Dani T. D. 26/3/2026
On queda la sortida?
On es troba l'entrada?
On queda la veritat?
On la mentida?
Tot i res es confús,
si vols veure-hi clar
tanca els ulls
i de pas, l'ànima;
i tot s'obrirà
al teu pas.
I no serà el cel
una versió de l'infern?
És real la realitat?
Que hi ha rera al mirall?
Per cert,
el perfum dels teus ulls
on es troba?
Dani T. D. 25/3/2026
A vegades sento que la vida és totalment ficticia.
És una sensació estranya, però és com ho sento. Sé que el meu temps és limitat. Que aquest cos meu (o a lo millor no és meu, qui sap...) desapareixerà tard o d'hora. Farà PUM. I després d'una bomba de fum blau a la fi desapareixeré. Tarnaré a ser res, aire, vent, vapor d'oblit, essència de llibertat?... Fora preocupacions, angoixes i d'altres toNteries que sovint ens fant la guitza.
Clar, que com sé que realment estic viu? I que la vida va en serio com versava el genial Jaime Gil De Biedma. Tot plegat, no deixa de ser bastant absurd. I alhorà bastant màgic i meravellós, o no?
I es que les coses realment essencials ningú sap explicar-te-les, malgrat tanta informació internauta que ens arriba constantment al mòbil, a l'ordinador, a través de les canonades i dels vasos sanguinis.
Em vaig a fer un carajillo, fins després.
Diari secret, 25/3/2026
Cansado de cansarme,
me corto la cabeza,
y haciéndome poeta
me hago una casa
en una nube.
Pues la vida es breve,
tan breve
que a menudo se
hace bastante larga.
Entonces te llamo,
o me llamas
a través del cristal
de esta pecera,
para hablar de Demócrito.
El filósofo y matemático,
el que descubrió el átomo,
el que puso en circulación
la idea de que apenas somos
lo que somos.
Así que a vivir
bien despierto
para soñar hasta
el último aliento.
Dani T. D. 24/3/2026
Som tan intel.ligents com ens creiem?
Som tan bona gent com aparentem?
Per què es fan encara tantes guerres, i a qui beneficien?
Per què tanta enveja? Per què tan odi? Per què tan competència?
On anem?
Tot plegat, quin sentit té aquest sistema tan agressiu? Quin sentit té aquest món tan violent i aquesta vida tan consumista?
Som tan importants com ens creiem? Si tot plegat la vida son quatre dies, i es tan curta...
Per què no ens estimem més unes als altres, uns als altres, i ells a elles sense manies, amb respecte, de veritat, amb el cor, sense cap doble i triple interès?
Per cert, hi ha vida abans de la mort???
Perque després no hi res de res de res...i per sort. Tan sols es viu una vegada. I amb una vegada hi ha més que suficient.
Diari secret, 3/2026
incluso cuando acierto,
siguiendo el curso
de un destino
que casi nunca atino.
Ando descaminando
los caminos que se tercian
en los momentos más inesperaDOS.
Entonces cajo aire
y me deslizo en un dulce
mar de dudas que me invita
generoso a la reflexión.
Me rio del espejo
que refleja mi más ficticio
rostro en está piel
de cartulina, en dónde se dibuja
un enésimo yo
completamente enloquecido,
bajo otra falsa identidad.
Luego escupo a la propia felicidad
y soy descuidadAmente feliz,
o algo parecido..
Acierto
incluso cuando
me equivoco...
Dani T. D. 23/3/2026
Dies del revés,
distins estrellats,
somnis trencats,
amor sense amor.
Dies rebregats,
camins derrotats,
petons sense boca,
futurs sense records.
Dies desdibuixats,
ficcions mortals,
desitjos ofegats,
il.lusions desorietades.
Dies despentinats,
ideals per començar
la singular i fantastica
aventura de viure.
Dani T. D. 23/3/2026
Preso en este cuerpo disoluto y de barro algo rasgado por el viento, me enfrento un día más (o menos) a la más inmediata realidad. Sigo sin comprender demasiadas cosas, o más bien, prácticamente nada de nada. Pero me desayuno un café con dos de azúcar, trago saliva y me dispongo a empezar el día con humor.
No queda otra.
El mundo está cada vez más jodido.
Las noticias saben a alquitrán, a decepción, a rabia, a muerte. Mi amor se perdió un día en unos grandes almacenes con un mozo amante de las pelis de Torrente. Me dejó sin demasiadas explicaciones ni reproches.
Hace semanas que no encuentro ninguna razón para levantarme del ataúd...
pero qué más da. A quién le importa lo que yo deshaga.
Disimularé y me echaré unas risas con nadie en especial, leeré las miradas de los astronautas compañeros de viaje en el metro intergaláctico que nos conducirá a la próxima estación espacial. Compraré un pollo alas't, me haré espía por cuenta ajena, coleccionaré olas de mar, seduciré a las mentes más divertidas, estudiaré solfeo y solguapo, danzaré al compás de las horas...
Y al fin, sólo viviré días alegres. Si, uno tras otro, y sin demasiadas prisas. Para qué tanta prisa, tanta seriedad y tantas expectativas?
Si al fin de cuentas todo es nada, y nada es todo, o casi todo...
Somos i seremos polvo de estrellas, accidentes de viento, versos náufragos...
A reír, que son dos días.
Dani T. D. 23/3/2026
Tempestes de bombes
sobre els pobles més humils,
mentre les borses creixen
en les ciutats que presumeixen
de ser les més modernes
i avançades.
És el rotllo de sempre:
no canvien tan les coses.
Diuen que venim dels micos,
i aquest pas els micos
seràn més civilitzats
que nosaltres,
els humans.
Els que presumeixen de pensar,
de tenir consciència
d'anar més enllà.
Però per què anar més enllà,
si ens manca tantes coses.
I en el fons,
no tenim idea absolutament de res,
absolutament de res.
I tot plegat,
les coses estàn com estàn....
Dani T. D. 19/3/2026
La decadencia de la historia,
relato de la humana escoria;
adulterando la memoria
en su más delirante trayectoria.
Y así, camino de la nada,
se renueva la ilusión más petarda
cuando los dueños la lían parda
y la libertad, de nuevo, se retarda.
Es la historia de siempre:
de octubre a septiembre,
el hilo del destino en un alambre
entre la guerra, el vacío y el hambre.
Dani T. D. 18/3/2026
PAREU DE MATAR
GALIFARDEUS!!
TAPS DE SURO!!
INEPTES!!
LLAFISCOSOS!!
PSICÒPATES!!
FAIXISTES!!!
TÒTILS!!!
CARES DE MOC!!!
VÀMPIRS!!!
GENT ALTAMENT PERILLOSA!!!
ASSASSINS EN SÈRIE!!
TARATS!!!
NEO NAZIS!!!
DEIXALLES HUMANES!!!
MORTS VIVENTS!!!
CRIMINALS
EN POTÈNCIA!!!!
tan bella,
tan idiota
i tan mortal.
Aquesta especie tan intel.ligent,
tan dèbil,
tan mamífer,
i tan mortal.
Aquesta món tan injust,
tan bèlic,
tan polític,
tan terrorífic.
Aquest univers tan fugaç,
tan meravellós,
tan misteriós,
tan subtil...
Dani T. D, 15/3/2026
Temps relliscosos, temps perillosos, temps criminals, temps idiotes. Potser com tots els temps???
Sembla que no hi hagi sortida, tot està potes enlaire. Els més ignorants i pallussos prenen el poder, i reprenen la llei del més fort. I no ho entenc, i això que passo de la ciquantena. Sospito que soc bastant idiota.
Si la vida son quatre dies. Si la vida és per riure, per saber coses, dansar i jugar a estimar fins el darrer batec. Al menys és el que penso jo, i malgrat la dura realitat, faig el possible perquè això sigui possible.
Si només és viu una vegada, i amb una vegada hi ha més que suficient.
Em temo que personatges com Trump, Netanyahu o Putin, i els seus seguidors son el resultat d'aquest capitalisme cada vegada més i més salvatge que se salta totes les regles. Aquest món ja és un casino mundial on sempre guanya la banca. O, siguis els més rics.
Potser l'home no té remei, i sempre acaba aforant la força i l'estupidesa més evident, és a dir el faixisme més patètitic.
La cosa s'està possant molt negre, encara que hi ha esperança, sempre hi ha esperança: hi ha el feminisme, la solidaritat, l'empatia, la cultura, l'art, la ciencia, el companyerisme, el somni de la vida per fer un món més humà. Mai es tard, malgrat les tendències que viatgen per les xarxes i tracten d'alimentar una de les epidèmies més estúpides que hi ha: el faixisme, en totes les seves formes.
Per culpa de l'estupidesa van matar a Sócrates, a Jesús, Indira Gandhi, a Lorca, o a John Lennon entre moltes d'altres persones. I un munt de dones injustament assassinades arreu d'aquest món que sovint no sap on va.
Dani T. D. 12/3/2026
i jo sense entendre
res de res.
S'acaba el món
i tu sense sopar,
¿vols un ou ferrat?
S'acaba el món,
els bons no eren tan solidaris,
i d'entre els dolents
hi havia molt
bona gent.
S'acaba el món
però no la cervesa,
he comprat cinc centes
llaunes als xinos
-que es foti Trump!!!-.
S'acaba el món,
ja no haurem de matinar
per anar a l'escola
i a treballar.
Tot té les seves aventatges,
no cal fer un drama,
no hi ha res ideal.
No sé sí em segueixes,
o ho et segueix,
o fem veure que ens seguim
per Inst@gram?
S'acaba el món,
aprofitaré per aprendre
a tocar bé la guitarra.
S'acaba el món,
com cada dia,
a cada instant...
Dani T. D. 10/3/2026
Després de tot, comprovar per enèsima vegada que ni la vida, i menys aquest món tan aparentment civilitzat, no tenen massa sentit, ja son dos bon motius per viure plenament, en tot els sentits.
Diari secret, 9/3/2026
¡QUÉ ASCO DE MUNDO!
Uno ya no sabe dónde refugiarse:
si en el bar, en la biblioteca
o perderse en el Tibet.
Diari íntim, 9/3/2026
Tanto ruido solo confirma una cosa: el mundo está completamente vacío. D. Confucio