DE QUÈ?

Dies rars

on la vida

és una idiota
 ferida,

que camina

sota l'ombra

d'un sol 

completament cec.

Paraules 

que sagnen

en les cantades

de cada desig

sospirat

per un elèctric

atzar.

Dies rars

des del 

primer segon,

on l'existència

cada cop

esdevé

una complerta
i bella

inutilitat.

Silencis

que criden

des de cada

batec

que sent

el pensament

més neuròtic.

Mentre

la vida

es va morint

en cada

acte

vital

i emocional.

Dies rars,

dies cendra

dies merdaaaaa
envassada al buit,

dies alegres,

dies deserts,

dies colors,

dies mortals

fins al final

el final....

el final

de què??

Dani T. D. 30/8/2020

TOT FINAL ACABA EN EL SEU PRINCIPI (necessitem la teva cartera)

Tan nacionalista com el més corrupte,

tan corrupte com el més innocent,

tan innocent com el més culpable,

i tan culpable com el més indefens.

Tan revolucionari com el més conservador,

tan conservador com el més anarquista,

tan anarquista com el més insolidari,

tan insolidari com el més creient.

Tan creien com el més patriòtic,

tan patriòtic com el més estranger,

tan estranger com el més compatriota,

tan comPatriota, com el més idiota.

Tan idiota com el més espavilat,

tan espavilat com el més ignorant,

tan ignorant com un mateix,

tan un mateix com en general.

Tan general com el més anònim soldat,

tan  anònim soldat com un conegut paisà.

tan paisà, com un polític.

tan polític com el més lladre.

Tan lladre com el més noble,

tan  noble com el més subvencionat,

tan subvencionat com el més lliure,

tan lliure com el més desgaciat.

Tan desgraciat com el més afortunat,

tan afortunat com el més miserable,

tan miserable com el més ric,

tan ric com el més nacionalista.

Dani T. D. 24/7/2020

VIRUS AL CUADRADO

!!UN VIRUS LLAMA A RESISTIR ANTE OTRO VIRUS¡¡

  NO SE SABE QUÉ ES PEOR:

SI

 SALIR A LA CALLE, O ENCENDER EL TELEVISOR A LAS 21:00 HORAS

¡¡¡estamos bien apañaos!!!

Dani Damelamano Republikano, 19/3/2020

CHA CHA PANDEMIA

Dos pandemias para ti

con eso quiero decir

nos vamos a morir,

pero al son de
las maracas de Machin

por fa!!!

Torri, 13/3/2020

PARADOXES AMB MONGETES (ficció realista)

Que pesats 
amb els independentistes,

sempre estàn parlant d'Espanya!!

Que pesats amb els fatxes sempre donant lliçons de democràcia.

Que plastes amb 
els espanyolistes
sempre,
opinant sobre l'essència
més catalana.

Dani T. D. 3/12/2019

LA ERÓTICA DEL SIEMPRE JODIDO PODER

  Al fin formarían el tan esperado nuevo gobierno. El partido más votado había ganado por los pelos, por lo que necesitaba entrar a negociar con los grupos más (o menos) afines a sus intereses, con el fin de empezar a gobernar. Después de unas semanas se encontraron con una gran e inesperada aPOYADURA. Entonces supieron que el futuro del país iba a ser realmente muy, muy, pero  que muy ¡cachondo! Aunque la mediocridad en el adn de aquel país persistiría por los siglos de los siglos (debido a traumas adolescentemente colectivos). Incluso en aquellos territorios que amenazaban chulescamente con independizarse...

Dani T. D. 20/11/20019

CAMINO AL ESTRELLATO

Cansado de ser un asesino en serie, quiso convertirse en un asesino en película.

Dani T.D. 19/11/2019

DE TOTS ELS RELLOTGES

Cargols cami de l'oficina,
presidents de paper mullat,
cocodrils dibuxant revolucions de serpentina ben xopa,
monges fent top less al terrat de l'abadia.

L'existència folla
mira la tele
a través d'un calidoscopi
quan el temps surt de tots els rellotges
i se'n va de vacances
indefinides
a lligar amb anecs
especialistes de la poesia
del mestre Fernando Pessoa.

I a la vida normal 
i legal
           que li donguin
                                per Istàmbul.....

Dani T.D. 1/ 10/2019

DE QUIN COLOR ÉS AQUEST ASE BLANC?

La contradicció com a fenomen social

desvincula la prudència més prudent,

de tot el que tot d'una és pensament,

però que a la fi esdevé demagogia pura i dura.

Per poder pretendre, potser des d'un bon principi,

assolir els principis que aparentament

aparenten la integració més genuïna

i així sentir-se digne de tota sobtada 

i territorial indignació mal gestionada.

La contradició, doncs, més evident

no ha de ser necessariament

la que nega la original afirmació.

Ja que qualsevol afirmació en sí,

i per si, ja ve precedida per 

la seva propia abnegació Més original.

I així, finalment, cal continuar jugant

manipulant la llei en nom de la democracia,

per tal de mentir amb més desveritat: l'essència

de la propia llibertat democràtica

com a societat o col.lectiu que tan sols

aspira a viure en certa coherència i armonia

amb les necessitats que li va reclamant

                                                      la propia vida.

Dani T D. 8/7/2019

BEN FRESQUETA

Des de que vaig néxer

la mort m'acompanya

allà on vaig.

És ella la que em convida

a cigarretes
i em parla de Kierkiergaard

mentre jo li pago les cerveses.

Ella em vigila de prop

i em recorda 

que acabaré dormint amb ella.

En el fons

és una més que grata companyia

i em fa riure molt.

Constantment

em recorda que aprofiti cada instant

i, que, sobretot
 no em prengui res seriosament.

Mai m'ha parlat

si hi ha una altra vida

més enllà d'ella.

Però què més dóna!
L'important és riure

i gaudir (famós arquitecte)
 de cada instant.

JA

 que res 

és massa important.

I la meva amiga,
 la mort, riu

i em fa riure

mentre li ofereixo 

una enèssima 

cervesa

ben fresqueta...

Dani T. D. 20/5/2019

PARTIDO DEMÓCRATA PERO SIN PASARSE (presentación y progama y procaballeros)

   Hola estimado electRón, elector, electrodo, o lector a secas (o mojada ahhh..), o lector de boquilla (boquilla y los trogloditos) 
Porqué claro ¿Quien lee en este país?
A parte de los fantasmas que siempre presumen de mucho leer. Por cierto, Yo no leo, yo capricono

NACE UN NUEVO PARTIDO POLÍSTICO: 

un partido lleno de esperanza y de whisqui con hielo. Un partido que traerà más problemas a las disoluciones que tanto necesita este País (o Periódico, o Vanguardia, o.)

¿QUIEN SOMOS? 

Eso es prácticamente imposible saberlo. Porqué entre otras cosa quien sabe quien es en el fondo? Todos somos una sombra que pasa sin enterarse demasiado de nada. Nada, que ya llegamos a la otra orilla. No se nadar. Bueno, te ya lanzo un flotador. No me lanzes nada, que con los lanzos no se juega.

Para resumir somos el PDPESRSE: Partido Demócrata Pero sin Pasarse. 

No somos de derechas ni de izquierda ni de centro ni pa'dentro.

 Creemos en la gente. En la gente de verdad, en la gente que utiliza detergente, en la gente que va la suya, en la gente que nos la suda en definitiva pel davant i pel darrera.

Principales Objetivos:

-Educacion gratuita, sin muchas clases ni exámenes de consciencia ni conletras.
-Nuevo plan laboral: se ha de trabajar menos y ganar mucho más, al menos ganar algo de peso (ya saben, el peso de ley es tan cabrona na na na...Ostra, hay eco. Pues a mi el eco no me gusta. Pues el Nombre de la Rosa no estaba nada mal... De la rosa ehhhh...Rosa, rasa, rasae..)
-Reforzar la Constitució añadiendo más gags entre ley y ley. Y algún que otro numero musical.
-Recuperar el concepto de patria, pero para poder jugar a polícias y ladrones con mayor libertad y sin complejos de ningún tipo, para que así la corrupción sea una forma más senzilla y eficaz a la hora de hacer país. Y aquellos que se quieran independizar del propio, pues que lo puedan hacer pero con garantías de que jamás, ni de coña, dejen de ser corruptos pues los Nacionalismos, vengan de donde vengan, hay que desprotejerlos del sujetador y del corbatin. alimentarlos y seducirlossssss. Y así cuando sean mayores que se busquen la vida bajo un trapo bonito como bandera, comprado en un chino, por su puesto. Ah, y una cuenta con varios millones en las islas Llargandaix. O en Woterloo.com. Y, de paso, con tangas y a lo loco, que son 2 días (má o meno...) (por cierto, no te entratangas que vas a llegar pronto.)

NUESTROS  (des)PRINCIPICIOS:

Bueno hemos de decir que apenas tenemos principios. Teniamos unos 20, pero este pasado fin de semana nos animamos, y como era fiesta y una cosa lleva a la otra, acabamos con todos los principios. Pero eso sí somos demócratas. Demócratas que no creen en la democracia. Pues la democracia es la voz del pueblo, y amenudo la voz se queda totalmente afónica. Y la voz se pierde, se pierde, se pierde y si queda sólo con una ridícula vox y yo me quedo bien sola y descompuesta...

 ¿Y entonces qué hacer?

 Hay que ir a la farmácia. Pero jopeta! No hay ni una sóla farmácia de guardia a estas horas. Qué raro... ¿No habrá huelga de farmacéuticos?

Si es así, huelga usted mañana. Gracias, bueno me voy a casa a pensar cual será mi voto, si es que voto. Pues esa es otra... 

Dani T. D. 2/4/23019

VOLADA I CAIGUDA DELS PÈSOLS PROLÍFICS

     Devant l'onada d'informacions (o/i desinformacions) que d'un temps ençà (Petaky?) ens porta a preguntar-nos que ha significat els pèsols prolífics a casa nostra, intetarem doncs dexifrar si hi hagués algún interés més enllà de les inquietuds culinarias i (per què no?) cuixalaires i pitxulaires.

Anem al grà. Bé, als pesòls:

    Els pèsols son família de les llegums, per part de mare. Son conegudes les infinites generacions que tenen al seu origen en el neansiolític. Quan l'home descubreix els primers estris sofisticats per la caça i la reculectació de diversos productes per la llar i la piscina (segons diuen les sagrades escritures, concretament en l'antic testament. Bé antic, pre-antic millor.). Però ens saltarem aquets detalls que res importen. Només direm que en aquells temps els pèsols es van consagrar com el que son: un éssers totalment lúcids i amb un enorme sentit per la lògica a l'hora d'aplicar la Teoria de la Relativitat en la vida del cada dia.

   A casa nostre els primers pèsols venen del segle II a. C. I son originaris d'Ampuries (per cert ara que m'enrecordo, ampuries apujar una miqueta el só del micròfon? Gràcies. De res. Tu també maca) 
  Bé, com deiem: en aquella época els pèsols ampurians ja despertaven certes inquietuds independentistes. Revindindicaven un espai propi, més enllà de les obligacions laborals que condicionen l'actitud més substancial a l'hora d'obeïr cap propòsit que no sigui al de seguir creien que el pà sense tomàquet no val massa, per no dir re. Però bé això ja serien altres divagacions que res tindrien a veure amb els manesters ems han sol.licitat perquè dessarrotllem aquí i ara part d'aquest tesi vers als pèsols prolífics.

   Com que no és tracta d'explicar-ho tot, encara que ho podriem explicar tot. Però, qué és explicar-tot? És gaire bé impossible explicar absolutament tot. De fet, en el fons, ningú (o/i ninguna) no pot explicar-se realment gairebé res, per no dir res de res. O res! Bé, sí, però sempre s'acaba enganyant així mateiXXXXXa. I, de pas, acabar per enganyar a les altres. Per què? Se suposa que per por al buit. Però no és així. El que passa és que la vida  suposa un espai (enbast al 8?). Un espai que suposadament s'ha d'omplir, amb el que sigui, ja sigui amb llibres, vi, petons, futbol, pabrots, patates, sexe, tedi, pitos, banderes, llaços, pantalons, faldilles, nacionalismes, pollastre en pesols.... Però no. No senyora, perquè la nostalgia no va amb ell. Ell va pel carrer com li dóna la real gana. Ell té una opinió que a vegades l'expressa sense por. Clar, que tampoc espera que la seva opinió agradi a tothom. Només faltaria.
  I ARA tornant el tema que en ha portat aquí, direm que els nostres pèsols estàn en perill d'extinció. Els pésols del nostre país s'estàn plantejant diverses alternatives perquè la societat cassolana (de cassola) no es quedi amb una correcte alimentació.

PAUSA (minuts musicals sense só)

  Ens comuniquen que els autors d'aquestes paraules, han tingut que sortir corrents rera d'una atractiva promesa. Per el què els hi demanem disculpes.
   Seguirem informant, quan tinguem més informació. I més pèsols, evidentment, o qui sap...........
Bon Vespre des de La Pampa Pesolaire

.Dani T. D. 1 d'abril de 2019

ENÈSSIM DISCURS A LA MASSA MÉS TRANSLÚCIDA

  De cop i volta s'encarà al micròfon i va engegar el seu tan esparat discurs:

-Ciutadanes i ciutadans, gent de bé, i gent de vaca i de cabra...resumint em dirigeixo a vosaltres, poble de Xataungla. Tenim per endavant una lluita feixuga i prollongada. Feixuga perquè sense anar més lluny, lluitar cansa, i més si vens de Kansas City y si t'hi canses, pren una cadira i respira fons. Respira, omple els pulmons. Sent l'aire pur (o cigarreta) de Xataungla, l'aire que et fa únic. O única. O uniCaixa, perquè la Caixa és important. Si no fem caixa, de que serveix la llibertat de tot un poble? Bé, la llibertat sempre és importamt. Perquè sense llibertat, no es pot fer grans coses.  Arribats a aquest punt, també es poden fer petites coses.  Ja se sap amb una regadora i uns quans fems, les coses petites poden arribar a ser molt grans. Tan grans com el genial i carismàtic Cari Gran, en el seu paper en Històries de Fidadelfia. Però bé això son aigues d'un altre mar. Del mar Bàltic potser? Tot plegat és un mar de dubtes.
  I mentre la lluita,  que aquesta serà llarga, perquè entre altres coses així ho he acordat amb l'empresa de Liutes.com. Sí,els he comprat 14 mesos. En aquests mesos ens manifestarem de 3 a 7 de la tarda, de dilluns a dijous. Després anirem al mercat a fer la compra, i passarem per les botigues dels Xinos a comprar totes les banderes que tiguin per farcir als nostres balcons, finestres i façanes. També ens farem vestits de nit, perquè cal lluïr al bodi, per què l'esperit vol rotllo, unes tombarelles marranotes cada tres mesos no estàn gens malment. Ja que cada dia pot fer perdre el veritable objectiu de la nostre lluitauuuu. I aquest objectiu és tant tant tant....Hostia les 21 hores!!!!

 Aquí el president, el lider, el carrefour, el caprabo, el marxdonald... es va aturar. De cop es va notar la boca seca (o seca la boca?). Llavors va beure una mica d'aigua del bas que tenia en un racó de la taula. Quan acabà, l'omplir una altra vegada amb l'ampolla de Fontesquerda que havia al costat del got i s'el va beure sencer per segona vegada. Després, empassant saliva, tarnà a aquell discurs que no tenia cap desperdici i que faria història. I això que dubtava, perquè fer geometria aplicada o diseny relatiu, també li seduia una bona estona. En fi...
Després de posar-se bé el  ulleres, el presi va contuar el discurs.
-Necessitem força per continuar en la nostra lliuta, perquè aquest poble pugui decidir el seu futur. El futur que ja comença ara, ja. Observeu com es desperta el futur, encara que li costa lo seu el molt gandul! A cas és massa dormilega? Clar, que no m'estranya. Ahir, sense anar més lluny, va anar de festa (per la niethzche) després de veure el seu equip de futbol preferit  guanyar per treinta tres a cinc. Amb dos mugrons! És que som la hóstia! Però ara cal despertar, per això demano un café doble pel nostre futur. Ja que no hi ha temps. No hi ha temps, entre altres coses, perquè el temps és relatiu. El temps és la relació circumstancial (o not) que s'estableix entre els diferents cossos i masses celestes. I hi ha cada cos que treu el singlot (i sin glot, l'aigua es perd). Sense anar més lluny ahir vaig  coneixer el cos de bombers, i oh, UNA DIvINITAT!
  I ja per acabar us diré que quan siguem independents hi haurà cervesa fresca per a tothom, Vichi Casolà, classes gratuïtes de medicina alternativa, dapilacions de les ingles i les franques de franc, tothome i tatadone serà tan feliç (potser serà insoportable?), ningú passarà gana, ningú passarà set, i ningú sense passaport no podra passar més enllà de la frontera. No hi haurà cap lluita de classe perquè, entre al3 cosses, no hi haurà cap classe, tothom ballarà el xotis autòcton, es farà l'amor constantment i a l'estiu a l'aire lliure (amb proteció solar, evidentment), tothom serà molt i molt ric, els calers ens sortiren per tots els forats del nostre independent ésser. I no treballarà  ningú, ni jo. Bé, jo no treballo des de que vaig nèixer. Només parlo, parlo, parlo, torno a parlaaaarrrrrrrr i parlo per seduïr a la massa més translúcida, com vosaltres boniques i bonics.
  I ara perdoneu però m'han de fer una radiografia, abans però:

VISCA XATAUNGLA LLIURE!!! hosti!!!

Dani T. D. 29/3/2019

CLASSES DE "PAJARRACU"

Demòcrata silenciós,

demòcrata cívic,

demòcrata viciós,

demòcrata anímic.

Demòcrata intransigent,

demòcrata patriòtic,

demòcrata independent

demòcrata antagònic.

Demòcrata sensual,

demòcrata tigre,

demòcrata nacionalista

demòcrata vitalista.

Demòcrata a la carta,

demòcrata per cordons,

demòcrata d'Esparta

demòcrata amb durs mugrons.

Demòcrata de boquilla,

demòcrata indirecte,

demòcrata tira milles,

demòcrata sense veu.

Demòcrata per la dreta,

demòcrata per l'esquerra,

demòcrata pel centre,

demòcrata xuta i gol!

Demòcrata escèptic,

demòcrata misàntrop,

demòcrata dictatorial,

demòcrata per la gràcia de 10.

Demòcrata pacífic,

demòcrata, no em toquis el que no sona,

demòcrata, i si no penses com jo,

demòcrata, ets un fatxa di merda!

Demòcrata a plaços,

Demòcrata segons perquè,

demòcrata de divendres a diumenge,

demòcrata, a 20 euros la urna.

Demòcrata, me gusta cómo hablas,

demòcrata, porque estás como ausente,

demócrata, òndia les set,

demòcrata, fins un altra guapes.

Dani T. D. 12/3/2019

MENTRE HI HAGI CERVESA

   Com cada divendres, cap allà a les nou del vespre, ja estàvem recolzats a la barra del nostre bareto preferit. Ja portàvem una cervesa cadascú, quan de sobte l'Antoniu va demanar la segona. Acte seguit va disparar una pregunta de les seves tot mirant-me els ulls. Perquè érem amics, sinò hagués pensat que estava a punt de tirar-me els trastos. Els dos érem heterosexuals, però mai és tard. Els camins de l'amor son inescrutables. Però tornant aquell suculent dispar interrogatiu:

-Escolta Pepito, què creus que la democràcia està per sobre la llei, o que sense llei no hi ha democràcia?

-Hosti nen si que vas fort avui. Deixa-m'ho pensar mentre faig un glop o dos a la sgona birra

Des de feia ben bé uns vint-i-cinc anys, el que em deia la cervesa, a través del gust, anava a misa. Bé, a misa concretament a misa no, perquè un servidor al cap i a la fi és atéu gràcies a Buñuel. Finalment em vaig atrevir a contestar
-Home jo crec que no hi ha demòracia sense certes lleis de convivència. Encara que...
-Encara que què?
-Crec que tot redica en fer lleis justes
-I de pas, saber-les aplicar -Afegir a L'Antoni
-Tot plegat sembla fàcil
-O fàcil sembla que ho és
-Què m'estàs prenen el número?-vaig preguntar-li, encara que ja assumia la conya marinera que sempre s'entalava amb l'Antoniu
-No company, aquestes alçades ja em coneixes prou bé. El que passa és que les cerveses s'han tornat a acabar.
-Si, no sé què passa que les mitjanes ara les fan més petites.
-Qué Borbons que son! O que fills de Borbons, no sé què és pitjor
 Vàrem estar rien plegats ben bé uns deu minuts o més. A continuació vàrem tornar a demanar dos xarops de cibada. La nostra medicina particular
Atacà l'Antoniu novament:
-La clau potser està en tenir bons polítics, siguin de la ideologia que siguín
-I de pas magistrats independents
-La hòstia seria trobar polítics amb sentit comú, que siguèssins fins i tot, si em permets, independents de la seva pròpia ideologia

Aquí vàrem tornar a riure i a beure plegats No sé què ens agradava més en aquest món tan ridiculament fictíci, si riure o beure. Clar, que què més hi ha en aquesta vida tan curta no? L'amor? La felicitat? El furbor? Déu? Jo qué sé, vés a saber...
Quan ens vàrem calmar, tornarem a demanar una altre. I vaig continuar
-Per què aquesta és una altra...
-El què?
-No, les ideologies, realment perquè serveixen les ideologies?
-Home, ara de cop no ho sé... Suposo que és per reafirmar un credencial, un tèndencia, una manera de pensar, una...
-O per aconseguir aquell bon polvo que tan promés. 
-Com a Maradona, no???
 Aquí vàrem tornar a riure. Quin mal de panxa tu, i que bé s'està rient amb companyia (encara que sense companyia riure també està prou bé)
Com ens vàrem quedar sense cervesa vàrem demanar quatre o vuit més
-I no trobés que els polítics hauríen d'anar a la porra d'una vegada. I hauríen de governar gent realment estudiada, culta i preparada, amb coneixement de causa i de pas amb certa saviesa. Com proposava Plató en la seva república?
-Sí, però en aquest pais i, de pas, en aquest món, hi veritablement algú així?
Vam fer silenci. Vam beure els dos a la vegada. I després vam esclatar de nou a riure gairebé uns vint minuts llargs. Després, ja més relaxament em va dir l'Antoniu amb aquells ulls marrons que té...i amb tó una mica més seriós (no gairé, eh)
-Mira, Papito mentre tinguem cervesa i ganes de ruire què importa quin poca-solta ens governi, no creus?

Paraules sàvies..


Dani T. D., 4/3/2019

L'ESSÈNCIA DE TOT DESTÍ

Rerament (els últims vint anys),  en Gerard, li costa un ou d'astruç aixecar-se del llit a les set del matí els dilluns, per anar a treballar. Creu seriosament que hauria de prendre mesures serioses com ara  anar-s'en a viure a la muntanya, a prop del mar, acudir a un bon psiquiàtra o directament posar un bomba a les oficines on treballa. Això darrer seria especialment greu, però no ho descarta pas.

  Per una raó estranya -no li passa tan sols a ell- s'ha fet gran. Ara en Gerard té uns quaranta set tacos, encara que per dins se sent igual d'imbècil que quan en tenia vuit, i somniava en ser pianista i anar de poble en poble deixant les seves melodies més belles.

 Viu amb una dona i un fill. Aquesta familia és absolutament normal, amb el bon sentit de la paraula. Clar que normal... qué es ser normal? Igual esdevenir normal és ingressar per sempre més en una vida profundament rutinària i sense la més minima subtància fins que la mort truqui per l'intèrfon.

   Mentre medita en tot això, Gerard es va enterrant lentament, i per enèssima vegada,  en la mediocritat més estupidament civilitzada,

a cop de teclejar un ordenador fred i gens empàtic mentre es desconfigura l'essència de tot destí, entre wuassap y wuassap.
 Sí, com si fos un miracle  completament del revés.

Dani T. D. 11/6/2018

VERSOS FICTICIAMENT POLITICS

Polítics

poc prolífics,

rarament mistics,

i gens autocritics.

Polítics

cada dos per tres etílics,

encara que sempre

hi algún que altre

degenerat que no 

es pren 

cap ansiolítics.

Polítics,

hi ha de neolítics,

bastant de neuròtics,

i masses paleolítics.

Polítics,

hi ha de grocs,

de vermells i de marrons,

però la immesa majoría

és un professional deltónic

que utilitza

demagògic profilátic.

.Dani Torralba Devesa, 19/12/2017

BESUGOLANDIA REPUBLIC!

Ben venú a la républic de los BESUGOS EN ACCIÓN

¿o en DISECCIÓN?

Ante todo fomentemos hermanas y  hermanos

el diálago entre besugos, 

 con un par de digitos!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! 

Lo importante es participar

a ver quien la tiene más grande.........

.......la BANDERA,

¿Qué diáblos pensabas?

Déjate llevar,

no fa falta pensar

hi ha mitjanç de comunicació,

presidentes de la comunidad,

xinos todo a cien,
dictadorcillos que necesitan URGENTEMENTE un pelao,
hay esteladas,
peinetas,
banderas pre-constitucio anales
-pa´to los gustos-
reliquias encestrales,
coplistas con dos coplas de más,
Verges de Montserrat,
passos de Semana santa,...

que ho fan per tu.

A diàri

manisfestació a la carta,

elije una bandera, 

compra unas ideas,
hazte un lavoa de cerebro
deja de pensar por ti mis@,

ves con ganes de...

tu ja m'entens.

Dejate lleval

mi amol! 

Y después discuté

con tu pareja,

esposa,

marido,

hijos...

que sé yo 

contigo mismo
sin llegar, para nada,
a buen puerto,
o al menos a un embarcadero....

i recorda

ni Espanya

ni Catalunya

¡ARRIBA

BESUGOLANDIA!

 

I si no vine a Andorra

aquesta tardor,

venga aixecate del sofà 

ya tardas!! 
Te espera Tita
Montse, Marta y Jordi

Y

recuerda

que hay un besugo

dentro de ti.

.Dani Torralba Devesa, 19 d'octubre, 2017