.jpg)
i anem cap a ell.
Som salvatjament lliures
i mai arribem
a saber res de res...
Som pur caos,
màscares de fang,
mentides mortals
que es creuen les
més belles veritats.
Anem directament
cap al caos més pur:
el desordre més perfecte,
seguint el ritme
d'aquest univers
fuGaç.
Dani T. D. 28/8/2026
.jpg)
Pequeño Cioran, 8/2026
i desprendre's de les coses, dels objectes,
de les il.lusions que genera el jo.
Començar cada dia un nou viatge,
respirar i escoltar al vent.
Conversar emb el silenci,
provar coses bones,
equivocar-se sense por,
deixar-se anar.
No parar de riure ni sol instant,
encara que per fora no es noti (o si),
recordar que tot és un teatre còsmic i fugaçççç....
I que un dia la funció s'acaba.
Potser vingui un nou espectacle,
qui sap.....
Tot i res és un misteri.
Dani T. D. 26/8/2026
 |
| Doctor Segarra Aloquepuede |
de la muerte?
Si, a la hora de la verdad,
tampoco está
tan claro que haya
vida antes de palmarla,
y menos vida inteliGente.
Oto Tontalaba, Babiera, 2001
Diari secret, 25/8/2026
A vegades em busco
i em trobo
i m'engOixo,
però baixo a la farmàcia
o/i el bar.
I la quimica em resitua,
em torno a sentir
Jo
(o crec que jo torno a ser jo).
I torno a sentir-me
mitjanament bé.
Això és tot
el que dóna
de sí aquest poema.
Podia ser pitjor,
o no?
Dani T. D. 25/82026
Sueño cada cosa...
Diari secret, 25/8/2026
pura ficció.
Ficció mortal
per suportar la vida,
entre l'atzar i el desig.
Biografia d'un qualsevol
en la pell d'un enèsim
gamarús.
Uns ulls nàufrags
plens de vida pels 4 costats,
rostres ansiosos
per viure cada instant
com si fos un miracle.
Miracle terrenal,
miracle a l'obrir els ulls
cada matí,
miracle de ser mortal,
miracle de viure
imaginant
el miracle
de la vida.
La vida fugaç
que viatge cap
al no res,
que rebota
en les seves propies
limitacions.
Limitacions,
que d'altra banda,
es va posant un mateix,
pensant que....
Enèsim disbarat
per fer veure
que veritablemen es viu
des d' un,
en cada alè,
en cada batec,
en cada miracle....
Dani T. D. 24/8/2026
que late desde cada ser provisional,
envuelto en un fresco punto de partida,
para disimular el destino más fatal.
a pesar de las huellas que la memoria
va dejando en cada recuerdo candente
que finge contra su propia historia.
Cada día es una estela que teje el olvido
mezclada con la luminosa melodía que va
quebrando la belleza en cada sutil aliento.
Cada día es un punto de luz fugaz
que cruza la frecuencia de este universo
entre el deseo y el azar más tenaz.
Dani T.D. 22/8/2026
projecten idees psicÒpates
entre la població
cada vegada més medicada.
Diuen els experts de la medicina
que cal cuidar-se el coco,
però després guanyen les eleccions
els més psicòpates.
Sort que hi ha les xarxes socials:
un centre mental democràtic,
pensat perquè ens trobem més comòdes
des de les nostre pors més virtUals.
Dani Psico, 21/8/2026
des de quarts de set del matí
a quarts de dues de la matinada.
Temps cibernètics que ja pensen
per nosaltres sense cap interés,
més allà del que sembla raonable.
Temps cibernÈtics ja estàn aquí!
Per salvar-nos de la buidor més existencial,
per salVar-nos de nosaltres mateixOs.
Temps cibernètics, temps cibErnètics,
visca els temps cibernètics,
ara si què serem feliços,
carinyet cibernètiK.
Dani T. D. 21/8/2026
agujeros negros,
lagrimones de alquitrán.
Días, momentos, horas que nacen muertas.
Instantes en que no se entiendE
nada de nada.
Res de resss.
Aunque, en verdad, nunca se llega a entender
RaLmEnTe nada
de esta vida,
de este mundo.
Uno ¿Qué hace aquí?
¿Qué es todo esto?
Aunque si no fuesen por estos días,
de darse cuenta de qué no se entienda na,
vivir seria una inercia insopOrTablE,
que a veces....
Y uno se sente perdido,
cansao,
solo,
finito, idiota...
aunque a decir verdad ¿qué?
Pues na. Punto y seguido,
respirar,
y no tomarse tan en serio
nada de nada,
empezando por uno mismo.
Dani T. D. 20/8/2026
A través de l'escriptura un pot indagar què és tot això de la vida, a través de tot tipus d'històries en forma de conte, novel.la, poesia, assaig, cançons, aforismes, obres de teatre...
Aprofundir sobre un què fa aquí... Si té algún sentit tot així. Si hi ha d'haver un sentit.
L'escriptura, com la resta d'expressions artístiques, permet fer tot tipus d'indagacions, i de pas trobar (o no) algún que altre sentit a la vida i aquest univers fugaç.
Diari secret, 20/8/2026
un somni mortal sense massa sentit.
Un caprici de la matèria,
un deliri mortal,
una fuga diària,
una comèdia surrealista,
un estat rar de l'ànima.
un munt de vertaderes mentides,
un orgasme a mitja tarda,
la llista de la compra,
un conte narrat per un idiota,
dos contes narrats por 2 idiotes
(o polítics),
una vital meditació,
un silenci sonor,
una confusió del tot excitant,
un mistèri per la ciència,
dos de sucre,
una canya de cervesa,
un bon polvo a la vora del mar,
un seguit de còmiques decepcions,
un naufragi farcit de desig,
un fantàstic viatge cap al no res,
un kilo de patates,
¿tens foc?
tot una dolça derrota,
un avorriment estímulant,
una tristesa que no pot parar de RiUrE!
un estímul pel coneixament i la imaginació,
una excusa per riure i no parar.
Dani T. D. 20/8/2026
oblida't del futur,
oblida't de tot,
oblida´t res.
Respira.
Tingues ben present que,
no estàs
obligat a
assolir cap plà estratègic
ni cap objectiu fix.
Tot és moviment,
res és permanent.
Respira.
Surt de la teva màscara,
sent l'essència d'aquest vent
que, tot d'una, ho transforma
tot.
Respira,
res té importància
i tot és important.
Al cap i a la fi
els altres i un
som la mateiXa falsa
idenTitat,
la mateixa màscara,
el mateix ningú,
en aquest fugaç UnIvErS.
Dani T.D. 19/8/2026
A veces me canso,
me caso de ser quien soy
o de quien no soy,
Que no es lo mismo,
pero es igual.
A veces también me canso
de cansarme
de nada en concreto.
Y escupo al espejo
justo en el reflejo
de mi tan mortal
y ficticio pellejo.
En la mayor parte del tiempo
disimulo (como tantos)
que estoy muerto
y respiro profundamente
para a continuación
ocuparme de mis
quehaceres diarios.
Al fin y al cabo
todo y nada
es un juego
sin importancia.
Dani T. D. 19/8/2026
rar exercici de supervivència
en aquest món que té forma de globús
i que orbita al voltant
d'una gegant
i caLENtA
llimOna.
I un, en el fons,
mai sap del tot que és tot això.
Malgrat tot s'aixeca, pren l'aire, sospira, pren una tassa de cafè,
pensa, estima
i desprès passa el temps.
El temps
que mesura
la mida
des del punt de vista
del subjecte
que és un, o dos, o vint.
O ningú...
POTSER tOt plegAt és un somni
dins d'una altre somni
Que soMnia
que potser Sigui UN enèsim somni
SENse Massa o gens D'IMportÀnciA.
Dani T. D. 18/8/2029
te asesinaron,
tal día como hoy
de hace noventa años.
Noventa años al fin
no son nada,
y era ayer cuando
por la espalda te mataron.
Te mataron
pero no acabaron contigo,
te mataron
y te hicieron gigante.
Ay, Federico
que el fascismo no ha muerto del todo,
Ay Federico,
que la cosa sigue de aquella manera.
Vivimos en democracia
por suerte,
pero pasa por unos momentos
delicados.
Los nietos de los criminales que te mataron
parecen que quieren volver a liarla,
y por todo el mundo.
Tal día como hoy
fusilaron a la poesía,
tal día como hoy
asesinaron a la libertad
en todos sus registros.
Dani T. D. 18/8/2026
sempre valent.
Aixecar-se després
de cada caiguda.
Inventar-se cada
nou dia,
escupir a la cara de
tot destí gris
que es vulgui des
de fora
imposar.
Cal ser valent,
sempre valent.
Viure alegre, fins i
tot en els dies tristos.
Reinventar-se
cada dos per tres,
escupir a la por
que sovint és el reflex
del més podrit
mirall.
Cal ser valent,
sempre valent.
I més, quan
la covardia d'un,
paralitza l'exercici
de viure.
I llençar-se al buit,
viure sense por
a la por.
Total què pot pasar?
Ke morir finalment
tampoc és
tan greu.
Dani T. D. 18/8/2026
la mort m'acompanya
allà on vaig.
És ella, com bona
íntima enemiga,
la que em fa viure.
Em dóna de beure,
em fa pensar,
em convida a estimar,
a viure...
Sense filtres,
sense manies,
sense por.
Sortosament
quasi mai és fàcil,
però és màgic,
emocionant, tendra
i bastant eròtik.
La mort,
la més íntima amant,
si no fos per ella
la vida no seria possible.
Dani 14/8/2026
un ou ferrat
en mig del cel.
Animals
amb ulleres des de terra
contemplant la seva feina.
La lluna
és una estupenda cuïnera,
i això es nota,
sens dubte.
Dani, 17/8/2026
.jpg)
como todos los tiempos,
los brujos siguen
engañando a la tribu.
Ahora son economistas,
brokers, influencers,
vampiros políticos y
criminales con corbata.
Tiempos modernos
desde el neolítico,
los dioses siguen
engañando a la tribu.
Ahora son creadores
profesionales de contenido
y van por los redes cazando
nuevas víctimas.
Tiempos artificiales
como todos los tiempos
para atar la medida que
distorsiona la esencia
de cada momento.
Tiempos brujos,
como todos los tiempos,
los mismos miedos
siguen manipulando
como el primer día.
Dani T. D. 14/8/2026
y la realidad es tan solo
una herida absurda.
Cuando la nada es la creadora
de todo,
y todo es menos que nada.
Cuando solo la risa y la imaginación
dan verdadera dimensión
al ejercicio de vivir.
Cuando los Dioses que uno lleva dentro
son reflejo de la nada más divina.
Cuando ser es ausencia de pudor,
cuando sólo soñar bien despierto
es vivir plenamente.
Dani T. D. 13/8/2026
amb sentit d'humor,
que res té massa importància.
I un, no deixa de ser
una màscara d'arena.
I en qualsevol moment,
patapam!!!
Diari secret, 8/2026
esta nada que es vida.
Vida que se llena con nada,
nada que se colma de vida.
Vida y nada:
dos caras
de una misma medida,
o desmedida.
Nada y vida,
ambas se fusionan
en cada latido,
en cada beso.
Y por cierto,
¿Qué es la nada?
¿Y la vida?
Dani T. D. 11/8/202
per aquest mar salvatge.
Tot navegant és un Ulisses
a la recerca de la seva
partícular
Ítaca.
Tothom, en el fons,
és la mateixa persona,
el mateix nàufrag,
el mateix heroï,
el mateix ningú.
Quan el Ciclop,
ja bastant borratxo va ser ferit
per un pal al seu únic ull,
va preguntar a Ulisses
pel seu nom.
I el valent heroï,
per inspiracío divina,
va respondre:
Em dic Ningú.
I així Ulisses es va poder escapar
de la furia d'aquest gegant
cec i borratxo.
Ítaca encara queda lluny,
fins i tot quan un arriba
encara quedará lluny.
Encara que un
sigui Ulisses,
o un Ningú.
Cal prendre-s´ho en calma.
gaudir del viatge,
i quan vingui maldades
respirar fons i confiar....
Dani T. D. 10/8/2026
Fugen de la guerra, de la fam,
de règims autoritaris
subvencionats per grans
multinacionals.
Àngels que es llencen al mar
a la recerca d'una vida digne,
segueixen les senyals confuses
que els hi arriben
a les pantalletes dels telèfons.
El mar és tot un laberint de diversos blaus,
les seves aigües no sempre estàn calmades.
També brama i el blau es tenyeix de vermells,
d'un vermell que crida la mort més inevitable.
Son àngels plens de vida i esperança.
No son barbars. Els veritables bàrbars
estàn en Wall street or the white house,
acomodats en els seus luxosos despatxos.
Bàrbars farcits de diners.
Diners robats a la gent del carrer.
Els verdaders bàrbars
imposen la seva llei:
la llei del més fort,
la llei del més criminal,
la llei de la inhumanitat global.
Dani T. D. 7/8/2026
que tot de cop
es fa evident.
La vida es revelada
com un lúcid somni
empaitat pel vent.
I un, tan sols, és
una màscara d'arena
que dansa
seguint el ritme
que marca
el vent més suau
i misteriós.
Vent sua
que a voltes
es fa salvatge.
I empaita ben fort
per paissatges
i estats anímics
més enllà
d'un mateix
i alhora
molt més
a prop
de vosaltres
i de ningú
en concret.
Dani T. D. 6/8/2026
Una vez tuve una experiencia cercana a la muerte. Estuve muerto unas hora (ahora no lo sé calcular con exactitud). Era una mañana de ...
.jpg)
.jpg)
.jpg)