jo i la soledat naufragant entre els carrers de l'existència,
la soledat i jo llegint en una tarda fugada,
jo i la soledat ens acompanyem a cada instant
entre dubtes, petons i rialles.
La vida és una raresa màgica,
un misteri tendre,
una ferida ximple que riu per no plorar.
Un neguit, una llàgrima, un crit en el desert.
La soledat i jo som un i 5 alhora,
jo i la soledat borratxos perduts pels carrers d'un divendres escèptic,
la soledat i jo ballant com ximples en un temps disfressat d'eternitat,
jo i la soledat: dos nàufrags que s'estimen en la ficció de la vida.
Dani T. D. 15/3/2022
.jpg)
.jpg)
No hay comentarios:
Publicar un comentario