DIVAGACIONS DISBAUXADES AMB PETITES DOSIS

       Sovint m'agradaria ser un altre,

més valent i decidit,

més pràctic i no tan poruc....

Però si fos un altre,

ja no seria jo..

Cada vegada entenc menys coses.

No sé quina finalitat té la vida,

i no sé fins quin punt té sentit;

pero cada dia m'aixeco

i intento trobar el què.

Potser, tot plegat,

un és fruït de l'atzar

i la vida no té perquè tenir cap finalitat.

I un ha de viure

com si fos un joc absurd 

                                          i en ocasions bastAnt divertit.

Sovint m'agradraria ser un altre,

burlar aquest cos de fang trencat

i, de rebot, dissoldre'm en el més

                                                  lliure vent.

Dani T. D. 22/10/2026

ANIMAL IMBÈCIL

 

 Incidències als barris de la perifèria. La poli de l'ordre impúdic reperteix llenya entre els manifestants, mentre es preparan grans canvis.

  La gent més humil i anònima està més que farta. La roda no para, i sempre es repeteix. L'amo necessita esclaus, i els esclaus necessitan menjar i un sostre. 

Quan regnarà la convivència, el respecte, la cultura, l'educació, la compació, la tendresa, l'empatia, la humanitat? Qui lo sa...

L'home, en general, és així d'imbècil. Potser l'animal més imbècil, ¿O potser l'únic animal imbècil?

Qui fos una simple formiga, o una simple flor...

Diari Secret, 22/10/2026

DESPERTARES CRIMINALES

    Despertó y el fascismo seguía ahí. ¡Qué asco de mundo! En la siguiente parada me bajo.

Dani Monterroso, 2026

VIDA INVENTADA

                  Vida absurda

em desperta de matinada,

per anar a treballar

tot arrossegant les invisibles cadenes

que, a voltes,

em desitgen ben lliure.

Vida salvatge

que em fa somniar ben despert

a qualsevol hora,

entre les cordes invisibles

d'aquest realitat tan irreal,

la que m'inventa viu.

Vida rara

que transpua bellesa i cansament,

poesia i comèdia,

tràgedia i crema catalana

entre els dits del més 

trapella atzar,

el que em permet encara jugar.

Dani T. D. 21/20/2026

NUBES DESPEINADAS

Nubes despeinadas

caminan por el cielo de la ciudad desencantada,

mientras los relojes helados

retrasan el momento

de desnudar al Deseo más prohibido.

Mientras ando perdido

entre tus recuerdos

que afloran en este aire comprimido,

desde estas oficinas

de un purgatorio naufragado.

Mientras la vida coge el tranvía,

se airea un poco

entre mirada cosidas a idiotas teléfonos,

desde donde intentan -y lo consiguen-

fulminar toda expresión espontanea

                                                    y crítica;

aquella que da sentido

                          al simple hecho 

                                       de respirar.

Dani, T. D. 21/10/2026

UN SOMNI MORTAL

   Només néixer, la mort ja estava al meu costat. Des d'aleshores em vigila, em recorda que soc mortal. Que no em prengui res massa seriosament. No val la pena, diu.

   També diu que sigui valent, que no m'ho pensi tant, que no tingui tants perjudicis. Ja, ja ho sé, però és que a vegades...

A vegades? Què idiota... Va, que tot és un somni i sense massa importància.

  Salta. Equivoca't, somnia ben despert, llaura alegria i amor, no tinguis pressa per arribar enlloc, sigues lliure (al menys interiorment), no paris de jugar ni un sol insTant, no tinguis por de la teva pròpia por, sigues educat i respecta als altres que també son tan mortals i accidentaTs com tu, tirurú... 

    Va que jo, la teva mort, t'espero des de sempre amb els braços ben oberts.

Diari íntim, 20/10/2026

BONES, ESTIMATS MONSTRES

  Monstres que em vetllen

des de la nit més profunda i fosca.

Monstres que acampanyen

amb els seus subtils consells.

Monstres que viuen dins d'un

com vells amics,

parents i veïns de tota la vida,

que es prenen masses confiances.

Monstres que es reflexen 

al mirall d'un,

éssers íntims que, de sobte,

regalen la seva comprensió,

la seva atenció,

la més tendra sensibilitat.

Monstres al carrer, al metro,

al supermercat, en l'oficina,

en la bibloteca, en la catedral,

en la farmàcia, en l'oficina d'objectes perduts

en els teus ulls, en els nostres pentons

tan desgastats...

Monstres del passat, del present.

de futur, d'ultrAmar,

del cel, de l'infern, del silenci més sonor,

des de la més lluminos

serenitat.

 

Monstres que no necessàriament

tenen que fer por,

monstres de la felicitat

més extaSiada i establerta,

transmeten confort, una sofisticada

tranquilitat

que condueix a una buidor enganXifosa,

producte d'aquest temps

                                                  tan mostruOsos.

Dani T. D. 20/10/2026

LA PARTE OSCURA

 Quien más quien menos tiene una parte oscura.

Una parte chunga que lanza mensajes negativos como no levantarse jamás de la cama, no responder al teléfono, robar en el supermercado, beberse de un tirón treinta cervezas, plantarse y lanzarse al vacío desde el balcón, portarse mal en las reuniones, blasfemar, y demás cosas así.

  Aunque también, per otra lado, la parte oscura es una fuente de información para uno. Pues en verdad nada es de un sólo color. Ni nadie es totalmente bueno, ni malo. Aunque en estos tiempos, no esta tan claro. Pero bueno, uno hace lo que puede

Uno cree que es bueno, y obra como tal. Pero en el fondo que es ser bueno?

Yo qué sé...

Son películas que uno, de vez en cuando, se pasa por la pantalla principal del cerebro. Pelis de serie B, que, a la hora de la verdad, son las que verdaderamente reflejan el clima de la existencia.

   Esa dicotomia, como tantas dicotomías que uno va encontrando a lo largo de la vida, equilibra (¿o desequilibra?) el territorio existencial que, a través del ser, va recorriendo.

  Al fin y al cabo, éstas palabras que ahora escribo, son sensaciones que ahora mismo tengo, y derramo en este texto, pues a la hora de la verdad no estoy seguro de nada. Afortunadamente.

Dani T. D. 18/10/2026

CACHIVACHES Y DEMÁS APARATEJOS

 Aflora, un día más,

el vértigo de vivir

en cuanto de pie 

me pongo.

Aflora la niebla eléctrica

de la más inmediata realidad

en esta odisea

hacia la gravedad de este ser

que, desde dentro,

me ladra.

Aflora por doquier 

la nada más sofisticada,

a través de cAchivaches

y demás aparatejos.

Se confunden a menudo

con los Dioses y sus caprichos,

igualando así

su insolencia más terca.

Dani T. D. 17/10/2026

TODO Y NADA

                     Me busco,

me encuentro,

¿Qué asco?

¿éste soy yo????

¡QUÉ DECEPCIÓN!

A veces

quisiera salir

de este cuerpo torpe,

de barro que

 no sabe a donde va,

pero va.

Con la cabeza en las nubes,

soñando bien despierto

entre esta niebla 

 cada vez más espesa.

Aunque uno, claro

aprende a desaprender

que todo Y naDa

 quizás sea un sueño;

un sueño que se sueñA a sí mismO

MISMAMENTE.

Un sueño

que en verdad no importa demasiado.

Dani T. D. 15/10/2026

ALEGRIA I SERENITAT

 Temps ràpids, envassats al buit. Temps immediats que no deixen temps per gairebé res.

Res de res.

Encara que sempre hi ha esparances. Espenrances de sortir al camp més espantanti i lliure. De desobeïr la tendència suposada. De passar dels misstges i les putes alarmes que ens domestiquen segon a segon. I viure en directe, sense presses de cap mena, se masses proyectes, sense gens d'ansietat.

VIURE EN CALMA

Sentir cada instant, com si fos el primer, com si fos el darrer, com si fos únic.

Saber finalment que res és massa iMportant. I viure amb alegria i serenitat.

Diari secretet, 15/10/2026

PALABRAS DESCANSADAS, VOCABLOS RECICLADOS

 La historia se repite,

la historia entre aquellos ojos

 y estas miradas.

La historia cuEnta lo de siempre, pero

 con otras palabras.

Palabras descansada, vocablos reciclados

que engendran frescos pensamiento.

Pensamientos dictados por los de siempre.

Los de siempre tiene unas cien mil y pico propiedades

repartidas por todo el país, mientras

reinscriben la historia a su antojo.

Con un poco de sal y pimenta,

rociado con aceite de oliva

y un par de horitas en el horno.

Dani T. D. 14/10/2026

ECLIPSI DIGITAL

 Puc  tapar el sol amb un dit,

deixant a les fosques el planeta sencer.

Caminar per sobre l'aigua,

convertir-me amb un altre.

De fet, cada dia soc diferent:

una nova persona

i nou animal que travessa el cel

amb les seves ales daurades,

explorant altres àmbits de l'èsser.

De fet, dins la vida d'un hi ha infinites vides,

infinites personalitats, infinites màscares

que es confonen entre la multitud.

En la immensa boira d'un no-res

completament lluminós i lliure.

Puc tapar el sol amb un dit.

Dani T. D. 14/10/2026 

COM ELECTRONS

 

  El principi d'incertesa insinua (i sense cap tipus de perjudici) que potser estem vius i morts a la vegada. Encara que els polítics estàn sempre ben vius (més alguna que altra comisió) i quan més poder obtenen més vius estàn (encara que en el fons son uns vampirs professionAls).

  Dracules innocents manipilats pels gangsters de les finances. La roda de sempre i més perfeccionada. El sistema ja és un gran casino. Juguin, juguin, juguin!!!

I la gent del carrer, entre la vida i el mort, la més puta realitat i el somni més insòlit, alternatives variades i mil portes tancades. La història de sempre? Però amb distintes versions. Com electrons que estàn en mil llocs alhora, però tampoc estàn enlloc al cent per cent.

 I finalment, tots i tot està format per àtoms. I els àtoms, entre el nucli, els electrons, els potrons i el neutrons hi ha buidor, no hi ha res de res.

 I, potser aquest res, aquesta buidor, és la resposta de tot plegat.

  La resposta que és una enèsima pregunta. 

Dani T.D. 12/10/2026

LA MELODIA MÉS BELLA

                

No hi ha melodia més bella

que el silenci,

no hi ha més veritat absoluta

que l'ombra del dubte.

No hi ha més realitat 

que l'essènca de cada il.lusió,

no hi ha més felicitat

que la tendra serenitat.

No hi ha més patria

que caminar amb absoluta llibertat,

no hi ha més por

que les històries que s'explica un mateix.

.

Dani T. D. 11/10/2026

ANSIOSES HORES

      Ansioses hores de plata

planegen pel nou paisatge 

d'un dimecres esgotat

de res en concret,

rebotant per les parets 

d'un temps de tardor.

Son dies rars,

dies misteriosos on el Déus

cusen i descusen la voluntat d'un

per alçar-se del llit

                              i continuar el viatge.

I el desig es confon amb l'atzar,

i l'atzar amb la rutina més gris.

Però cal tancar els ulls, de tant en tant

respirar fons,

                         agafar AiRe...

Tot plegat és un enèsim salt al buit,

sense xarxa,

plantant cara a la por

amb la por que batega dins.

I viure cada batec

                              ben despert.

Dani T. D. 09/10/2026

GALLINES FORMOSES PRENEN LA LLUNA PLENA

              Perdent el rastre,

perdent el senyal...

no sé cap on seguir,

però potser  és una 

oportunitat per iniciar 

una nova aventura. 

               Qualsevol moment 

és propici per aturar-se,

canviar-ho tot

des de dins.

  Aprendre a caminar sobre les aigues,

fer clases de vol,

   a travessar portes de foc,

moure's i estar ben quiet a la vegada.

Si tot plegat és un enèsim somni

en un univers que es fa gran,

                              que es fa petit.

Que batega 

  al ritme del cor

           de qualsevol gAlliNa mortAl.

Dani T. D. 8/10/2026

CAMINANT PER LA BOIRA

  Em vaig despertar i l'ansietat seguia allà. Davant meu, amb els ulls ben oberts.

Ansietat que m'avançava els aconteixement propers.

Ansietat per veure't sencera, sense filtres, sense excuses, sense pors... Com s'explica AIXÒ?

Tot plegat és una bestiesa, una absurditat. A la meva edat, ja ho veueu. Aturat al fons de mi mateix, amb l'ansietat com a companya de viatge. 

Ansietat que genera por, o és la por que genera ansietat?

Por a fer qualsevol cosa, por a no quedar malament, por a no fer el ridicul, por a no ser quedar con un idiota, por a dir el que un pensa, por a aixecar cada dia del llit, por a la por, por als altres, por d'un mateix...jo què sé...

 Tot plegat un no arribar mai a compendre res de res. Es deixa anar? Bé, d'aquella manera. QUIN REMEI!   L'imbècil inèrcia dels dies que evapora qualsevol essència d'espontanietat, de fer el que un realment porta dins. Per què és tan difícil?

  I som tan fràgils...

Però potser gràcies aquesta frègilitat no podríem ser en un moment donat heroïs, encara que fos per un dia com cantava en Bowie.

Un li agradaria ser més valent, no tan poruc...llençar-se al buit potser? Provar altres coses. Mai es tard. També cal tenir en compte que la vida (sí, aquesta puta vida) el més segur és que tingui un somni sense massa sentit.

Dani T. D. 7/10/2026

ESTADOS DE CRACIA

 El cielo y el infierno 

son dos estados anímicos 

que muy a menudo 

se suelen confundir.

Diari secret, 6/10/2026

POEMA POSMÀTIC

 Tot és mentida 

i veritat al mateix temps.

Déu existeix 

i no existeix al mateix temps.

Estic viu 

i mort al mateix temps.

Jo soc tu i tu ets jo

sense deixar de perdre 

l'essència lluminosa de ningú.

Som lliures

i esclaus al mateix temps.

Ho entenc tot

i no entenc absolutament res

al mateix temps.

Dani 6/10/2026

VIDES RARES

 Vides rares

transiten els carrers

de la ciutat rara.

Mirades rares

incendien pasaitges estranys

en aquest món rar.

Sovint

no sé cap on vaig,

mentre m'arrossegA

 aquesta biografia

                             tan rara.

A voltes, com bon atéu,

envio oracions cap

a un cel llunyà i rar

 

Dani T. D. 6/10/2026

TENDÈNCIES CIVILITAZADAMENT NEURÒTIQUES

   El cervell ple fins dalt de paraules i altres propagandes. 

   Paraules desordenades que no es cansen d'organizar pensaments. Pensaments de tot tipus. Pensament que solen manipular les emocions manifestades pel cos quan s'exposa a la realitat de fora, i a voltes, la de dins. De l'interior. Ja que en l'interior d'un hi ha realitats que també influeixen en la conducta més íntima, o convencional. Segons el dia, clar.

Diari secret. 06/09/2026

L'ECO DEL TEU SILENCI

 Puc aclucar els ulls i estimar-te

a mil quilòmetres de distància

i escoltar l'eco del teu silenci

mentre dorms plàciment.

El moviment sovint

està sobrevalorat,

tot i res

ja és troba dins d'un mateix.

Puc tancar l'ànima

i viatjar tan lluny com vulgui,

arribar a parlar

amb el Déus inexistents,

els mateixos que cusen

i descusen

tota aquest misteriosa, bella

                                      i decadent creAció.

    Dani T. D. 2/10/2026

ESTA NADA

         Esta nada que, de algún

modo, me ilumina.

 Esta nada que me indica

un nuevo sendero.

Esta nada que me protege 

contra la falsedad de toda divinidad,

puesto que la Nada ya es en si

la única Divinidad posible.

Esta nada que provoca

la vida, la maGia, el misterio, la muerte

la hUida hacia la 

                                          más serena serenidad.

Esta nada que soy, 

que somos, que sois...

                                                    y afortunadamente.

Esta nada que es,

 de algún moda, la esencia

de todO, el motor

              de este  universo fugaz.

Dani T. D. 2/10/2026,