TOT PLEGAT UN DELIRI

 

 Sovint s'em presenta la Realitat com un fera un pel insoportable, encara que a priori les seves arts de seducció indiquin ben bé el contrari, tot adoptat una postura amable. Em desperta de cop, em posa el meu lloc, torno a ser jo (o algú que creu ser jo) em dóna un cafè i una patada al cul. Busca't la vida xato, em diu la molt capulla.

  A continuacíó, i amb certa resignació, em poso en marxa.

I la Realitat em realitza una jornada més.

Pero en el fons ¿es real la realitat? Soc real jo? És real aquest text que ara estic escribint? O potser es el text que m'està escribint a mi i, de pas, m'inventa real.

  Clar, que també es pot dir que hi ha moltes ralitat. Quan un pensa, o somni també, en certa manera, es troba en un altra realitat. Potser una realitat més íntima, més feta a mida.

 La realitat que trobo quan em desperto potser no deixa de ser un deliri compartit amb la resta de la humanitat (al menys amb la humanita que em vaig trobant en el meu tarannà diari. Ja que si un de sobte s'atura davant la Realitat. La mirar detingudament als ulls tard o d'hora s'adonarà que és tot una bogeria compertida, és clar.

Però lluny de ser un inconvenient, potser és l'essència de que tot plegat no deixa de ser un somni sense massa sentit, afortunadament.

Dani T. D. 28/9/2026