A vegades dies
especialment vulnerables:
la pell més fina del que és habitual.
Dies que un es qüestiona tot:
què faig aquí?
Què és tot això?
Estaré cansat de ser tan guapo?
I per rematar'ho altre cop el Nadal dels cordons!
Consumisme a tope,
totes les cares semblen tan amables....
El neixament del mateix nen Jesus
de sempre.
-Doncs què sàpigues que
d'aquí un mesos et crucigicaran
I tanta pau?
Per favor, mira el món....Continua fet una merda.
Es barallen per les mateixes foteses,
que si el territori,
que si el patroli,
que si la religió,
que si les banderes,
que si els calers,
que sí la meva és més gran que la teva....
I tantes altres bestieses...
Bé, sort que un aprén
a no prendre's res seriosament,
començant per l' absurdes misèries
d'un mateix.
No val la pena.
S'ha de riure sempre
malgrat tot,
perquè la mort és pot presentar
en qualsevol moment....
Dani T. D. 28/11/2023
No hay comentarios:
Publicar un comentario