L'AMOR BROTA EN ELS MOMENT MÉS INESPERATS

 

    Vàren acabar de fer l'amor en aquella sala d'estar abandonada que hi havia en la última planta.

  Era la segona vegada que ho feien en una setmana. L'Irene era la cap de recursos humans. I en Pep, un informàtic. 

  En Pep estava en glòria. No es podia creure que li passés el que li estava passant. Després de tant anys encara funcionava. Rerament la seva vida íntma gairebé no existia. Bé, de fet no existia. Feia poc que havia fet els seus primer cinquant dos anys, i la cosa ja no funcionava com abans. I això l'havia portat a un desinterés per cap relació. En la seva vida secreta, com cantava en Leonard Cohen, pintava discretes aquarel.le que anava col.leccionan en blocs. Pintar el transportava en un món més lliure, més autèntic, més respirable.  Li agrada tant pintar que havia desconectat gairabé de totes les relacions afectives. 

  Quan l'Irene se li va ensinuar no s'ho podia creure. S'ho va prendre com una broma perquè l'Irene tenia un gran sentit de l'humor. De fet en Pep no entenia que feia una persona amb aquell sentit de l'humor diringint recursos humans en una empresa com aquella. Quan ja es va veure dins de l'Irene i que la cosa anava realment més que bé, en Pep va començar a prendre consiència.

-Podriem buscar un hotelet per veure'ns. O millor, perquè no vens a casa? -va dir en Pep.

-No, deixem-ho així, que està molt bé. Més endavant ja veurem...

-I si ens engaixen?

-No et preocupis, dirè que son pràctiques preventives. S'ho creuràn. Creu-me, no veus que no lleigeixen cap llibre? A més, pensar que algú ens pot enxempar,  això em posa encara més, carinyo -va dir l'Irene.

  L'Irene estava divorciada amb dos fills. Un de dinou i un de vint-i-cinc. Havia vist en el Pep una frgilitat i una tendresa que li havia arribat al fons de l'ànima. A part, és que compartien lectura, gustos músicals i un sentit còmic de la vida. 

 L'Irene no buscava res seriós, ja que en aquelles alçades de la vida una ja no es podia prendre el luxe de cap classe de patètica serietati més pel que fa al cap de les relacions íntimes (i no tan íntimes). Tot és una comèdia sense massa sentit, i si podem aprofitar i donar-li vida a aquesta sala, quin promblema hi ha Pep?

  En Pep no sabia què contestar quan l'Irena feia cert plantejaments rars i filosòfics. I ben mirat, tenia raó. En Pep tampoc buscava res d'especial. A més, ara ja tenia  un nou al.licient per anar a treballar en aquella avorrida oficina.

Dani T. D. 20/11/2023