S'aixecava ben d'hora. I abans de començar res, meditava uns catorze minuts amb el cul a terra i amb les cames encreuades. Després es posava en marxa i es preparava per anar a l'obligació més laboral.
L'home cargol es deia Damià. I Damià vivia sol, encara que de dijous a diumenge per la tarda compartía les hores lliures amb una tal senyoreta Laura. La Laura era violinista, i donava concerts arreu del món. Tocava als clàssics, però també col.laborava amb bandes de jazz i de rock.
La parella s'havia conegut en un concert on s'intrerpretava les quatre estacions de Vivaldi. En Damià havia anat al concert com a espectador. Mentre que la Laura era la principal violi.
L'home cargol en quan va escolar la música que sortia del violí de la Laura, va quedar encantat. Aleshores va somniar despert durant uns breus isntant veient-se al costat d'aquella encantadora dona d'ulls clars i cabells bruns. No pensava que aquell anhel acabaria sent una realitat.
Mesos més tard la parella ja estava compartint la vida la meitat de la semana, en el barri del vent de la ciutat de les Presses Oblidadisses.
Per la seva part, la Laura, el que li va agradar de l'home cargol, a part del seu generós cor, era que no tenia gens de pressa per res ja que la pressa, segons ell, és el reflex de la por d'estar viu.
Quan s'estimaven ho feien apassionadament i sense presses. L'amor podia extendre's per tot un matí, una tarda o una nit. Els dos amants se sentien tan bé quan eren un, o més d'un. Eran dos personalitat que estaben bé juntes, ja sigui conversant, menjant, passejant o fins i tot gaudint de la música del silenci perfumada pels ulls de la Laura, i acaronada per la tranquil.la velocitat de l'home cargol.
Dani T. D. 16/11/2023
.jpg)
.jpg)
.jpg)
No hay comentarios:
Publicar un comentario