EL DESPERTAR D'UNA VOCACIÓ

   Com que havia abaixat consireblement la feina que feia habitualment, va anar a parlar amb el seu cap perquè li donés altres tasques.

  Es va aixecar, es va posar bé la camisa i es dirigí al despatx del senyor Marcus. Quan es trobà ja davant la porta, picà tres cops. Endavant, va dir la veu d'en Marcus. Jacint, que així es deia aquest empleat, va prende seient en la cadira front el rostre del seu jefe. 

-Tu diràs Jacint.

  De fet en Jacint no sabia per on començar. De sobte, s'havia quedat el blanc. Així que va empassar saliva, tancà i obrir els ulls un parell, o tres de vegades, i a la fi es va llençar al buit.

-Veuràs Jefe, m'agradaria... Bé. he pensat que podria començar a fer altres coses, perquè del que que faig habitualment no hi ha massa feina. Cada cop hi ha menys encarrecs i d'incidències no hi ha pràcticament re. Suposo que com cada vegada està més informatitzat tot, doncs això. Podria fer qualsevol cosa més.

  En Marcus es va escoltar el seu subordinat amb atenció. Es va prendre el seu temps en contestar. Va fer un sospir tot estirant els braços cap enlaire. I acte seguit va contestar a l'empleat tot mirant-li els ulls.

-Jacint, Jacint estimat Jacint...  Agraeïxo el teu gest. Però si et dono més feina, que s'ens dubte podria donar-te-la, això implicaria abaixar-te el sou. I el que cobres no és per llençar coets, oi maco? Sembla absurd no? Però les coses son com son. Sóc conscient que d'incidències pràcticament no hi ha. Et suggereixo que et relaxis i facis la teva feia més serenament, no hi ha pressa. Y si t'avorreixes porta't un llibre, el diario deportivo, o sinò fes com la majoria dels teus companys i mira Internet. O lliga amb les companyes. Sé que quasi totes estàn casades o tenen parella, trio o full, però moltes estarien disponibles que un paio com tu les convidés a menjar pipes sota el porxo del gararatge, ja m'entens lladre... -va dir el Marcus tot picant l'ullet.

 Arribat a a aquest punt, Jacint no s'havia què dir, però va saber reaccionar:

-D'acord com vulguis Marcus.

   En Jacint es va aixecar de la cadira, va saludar al seu cap. Donà mitja volta i va tornar el seu lloc.

Un cop assegut novament al seu lloc, va començar a escriure aquesta història, que va ser la primera d'una llarga i envejable carrera literària.

  En Marcus, per la seva part, estava apunt d'acabar la seva cinquena novel.la policiaca.

Dani T. D. 20/11/2023