A vegades em ve el dubte de si estic realment viu o mort. No, no és conya, la línia és realment molt fina.
Sense anar més lluny, de dilluns a divendres vaig a treballar a una oficina. La meva tasca sol ser monótona. D'entrada no em puc queixar, ja que molts no tenen feina. Però la sensació que en el fons estic mort, encara que respiri, és brutal.
La sensació que un fa les coses per inèrcia, per què toca. Y el temps passa cada cop més de pressa. Els somnis d'un es van desintegrant en partícules de pols. Pols que es dissol en el vent. El vent que, algún dia d'aquest, se'ns emportarà. I potser, des de la condició del no-ser de nou em sorprendrà el dubte: estic mort o viu?
O les dues coses alhora.
No sé si m'explico. I sinó què més dóna! Un escriu principalment per desofegar-se i per sentir-se una mica viu. encara que en el fons potser entre estar viu o mort no hi hagi tanta diferència. Sobretot en aquest món cada vegada més boig.
Dani T. D. 24/4/2026
.jpg)
.jpg)
No hay comentarios:
Publicar un comentario