L'INICI D'UNA NOVEL.LA O D'UNA NOVA VIDA

    Va despertar-se més o menys a la mateixa hora de sempre. Assegut a un costat del llit, va pensar durant uns breus instants sobre el que faria aquell dia.

Ho tenia tot preparat.

 Bé, tot és un dir. La tarda anterior havía estat fent una maleteta on va posar quatre coses. Tenía un bitllet de tren d'Alta velocitat. De moment s'aproparia a Lisboa, i des d'allà...

 No havia pensat res més. Només s'havia que volia escapar d'una vida monótona.  Potser escapar-se d'ell mateix, de les promeses que sempre es podrien entre les pàgines grogues d'un calendari malalt d'esperar.

  Havia tret també tots els diners del banc. No eren gaires, el suficient per viure un any i uns meses. Potser provaría sort, i un cop a Lisboa, aprofitaria i escriuria a la fi la novel.la que mil cops havia començat, i sempre abandonava, perquè potser no mai  havia arribat a creure de debó que podia guanyar-se les garrofes escribint. Ganes d'escriure no li faltaven. I havia desenvolupant cert talent a l'hora d'escriure. Però bé, això és molt relatiu i, més en aquest temps on els romaticisme havia naufrgat en tota mena de pantalla plana pensada per l'èsser més automatizat, previsible i manipulable.

  Als seus cinquanta-u anys, què podia perdre? Ara que ja savia que en els millors del cassos la vida és pur naufragi cap al res alliberador...

Dani T. D. 15/5/2024