Tanta merda dispersa i camuflada. Merda que sempre flota i sobresurt, que es presenta a les eleccions i sense guanyar-les, també les guanya. Merda que es presentada a l'opinió pública com la clau a felicitat perquè tothom es sentí únic, singular i especial.
Merda que ja és l'essència d'un fals ben estar, però intransfarible. Merda que sense ser ni de dretes ni d'esquerra, és d'esquerra, de centre i de dretes. Merda que dóna llum i escalfor, que ens dóna la força per seguir cap al desastre total i diví.
Merda que enviem una i una altra vegada a les xarxes virtuals, cibernètiques i socials. Opinant sobre qualsevol cosa encara que no es tingui ni idea del que es parla. I així sentim que estem conectats amb la resta del cosmos, mentre que paral.lelament estem més sols que mai perquè no suportem al silenci quan estem només amb la companyia dels nostres propis pensaments, suposants que ens quedi algún pensament propi, clar.
Dani, 15/5/2024, diari secret.
No hay comentarios:
Publicar un comentario