QUI SAP...

 Desafiant la llei de grevetat,
les paraules negatives,
la rutina podrida,

les misèries d'un mateix.

Aixecar-se a diari

més enllà de la inconsciència

per seguir somniant ben despert

aquesta vida

tan mortal, com ficticia,

tan absurda, com bella,

tan màgica, com podrida.

I mentre el temps

cada cop em fuig

més de pressa cap a la llibertat

de l'oblit més total,

on a la fi respiré

aire impur i transparent.

Potser em torni

a trobar amb els mateixos instants,

des d'un punt de vista

totalment diferent.

Qui sap...

Dani T. D. 10/1/2022